Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 22 de març del 2015

La simplicitat relaxa


Un exercici físic i mental que de tant en tant m'agrada fer, és passejar per la platja i anar destriant que és el que pots fer fotogràficament parlant. Una de les imatges que és més "resultona", és fer el mar amb el trencant de l'onada. La llarga exposició i la baixa llum pot donar-nos resultats cromàtics sorprenents i molt agradables a la vista. Són el que alguns anomenen composicions minimalistes i tenen propietats terapèutiques, la seva contemplació relaxa. Molt adients per penjar a la paret, no us ho sembla? 


  

13 comentaris:

  1. Me encanta la segunda Eduard. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo celebro, Jose. No podia bajar más el encuadre :-( Un abrazo

      Elimina
  2. I tant que si!
    La simplicitat i el minimalisme es molt dificil de fotografiar però a l'hora són d'aquelles imatges qeu et quedaries embobat mirant hores i hores.

    De la primera imatge destaco la gradació tonal dels blaus juntament amb la textura de la sorra en contraposició a la sedositat del mar y el nuvolet tant bn format i posat a l'enquadrament.

    La segona és quais paradisiaca amb aquesta contraposicó de colors càlids i freds. Per posar una pega hi surt una canya al costat del tronc però ja em faig al càrrec que si s'hi va per treure-la quden llavors les petjades a la sorra.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Dani. M'agrada molt aquestes opinions que sempre dones, t'ho agraeixo. Ves per on que no m'havia ni fixat amb la canya a la vora del tronc :-) Es nota que hi estàs acostumat a analitzar fotografies ;-) Espero que no et cansis!!! Una abraçada

      Elimina
  3. Realment son fotos molt "resultones" amb un degradat de colors molt interessant, son fotos per mirar-les una bona estona, pertant son fotos de "menjador" , no son fotos de "passadís" o la típica "cancioncita del verano" a la que no et pares més de 2 segons a mirar-la ja que et cansa només de veure-la . Personalment hem quedo amb la segona, el degradat de colors i la contraposició del núvol amb el tronc de primer terme la fan molt interessant.

    salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert, sembla que hi ha unanimitat dels tres en escollir la segona i no sé perquè, però pel meu gust m'agrada més la primera, suposo que ha de ser pel fet de quye és la més minimalista de les dues. Una braçada

      Elimina
    2. Personalment el que hem tira enrera de la primera foto és la gran franja blanca, segurament si fos recta com en el cas de la segona foto no seria així pero seria una altra foto, el fet de que sigui més ampla d'un costat que de l'altra hem descompensa, cosa que no vol dir que la foto estigui descompensada ja que és un tema molt personal i emocional .

      Elimina
    3. Penso que les coses massa "quadriculades" no em fan el pes, sempre tinc la necessitat de que hi hagi algun desequilibri.., i soc balança! ;-) Moltes gràcies per les teves aportacions i que tinguis molta sort amb les orquis!

      Elimina
  4. Bones la primera com diu l Albert amb la franja de l onada recta seria molt bona!!!! M agraden aquest tipus de fotos....

    ResponElimina
    Respostes
    1. La platja de Can Comes, no sé si la coneixes, està situada entre Muga i Fluvià, de fet tota la Badia de Roses té molt de joc per fer aquestes composicions. Una abraçada

      Elimina
  5. Jo estic dins el corrent dominant. Talment sembla que les puntes de les arrels del tronc et senyalen aquest núvol situat al cinturó e Venus i aquesta visual "trenca" el bandejat de les cinc franges paral.leles de colors. Diria que és aquest el motiu de l'elecció de la majoria.salut. jc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està claríssim que hi ha unanimitat i jo soc el raret ;-) Una abraçada i gràcies per passar, company!

      Elimina