Si en l'entrada anterior parlàvem
dels dracs del Cap de creus, ells tenen la companyia d'altres
criatures fantàstiques. No entenc com aquestes criatures no han donat peu a
llegendes populars..., poder hi són i no les conec.
A l'hora de composar una imatge aquestes bestioles poden ser un bon recurs que ens ajudarà molt a captar l'atenció. En la imatge d'avui, tot i
que la llevantada era espectacular, aquest dimoniet petrificat l'enrriqueix molt.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimarts, 31 de gener del 2017
diumenge, 29 de gener del 2017
El crit de Munch
divendres, 27 de gener del 2017
Fred? quin fred?
Després d'haver-nos il·lusionat
amb la baixada de les temperatures i amb la possibilitat de fotografiar el
glaç, la cosa s'ha quedat mooolt aigualida i, mai més ben dit, l'aigua pràcticament
no s'ha glaçat, tan sols ho ha fet durant
algunes hores i prou. Al menys a la línea de costa. De totes maneres us deixo
un crepuscle amb l'aigua que tenia algunes clapes d'una fina i fràgil capa de
glaç.
dimecres, 25 de gener del 2017
Els dracs del Cap de Creus
Una de les figures més recurrents
en el bestiari petrificat del Cap de Creus, és la del drac. Tanmateix el drac
és una de les bèsties mítiques que es repeteixen en moltes cultures, des de les
orientals fins a les occidentals. M'agradaria fer-ne un recull de imatges com a
projecte fotogràfic. Tant de bo sigui capaç de fer-ho! Les seves ubicacions
tenen una accessibilitat força complicada i caldrà estudiar molt bé cada cas.
Aquest dissabte vaig tenir l'oportunitat de fotografiar-ne un. Sent com són els únics animals divins dignes
de ser emblema i guardians del poder de la naturalesa, que millor que una forta
llevantada per mostrar aquest poder de la natura.
Aquesta bèstia emergeix de l'aigua i li podem veure el cap i part del coll, es
troba mirant un altre drac que algun dia fotografiaré però molt més inaccessible
dilluns, 23 de gener del 2017
Cap de Creus, un abocador d'escombraries lliure
La Mar d'Amunt (costa nord del
Cap de Creus) té una orientació nord i, òbviament rep la influència directa de
la tramuntana, aquesta arrossega tot el que es troba a la superfície de
l'aigua del gran golf de Lleó i, a les seves cales hi arriben una diversitat de materials flotants força important, tant d'origen natural (vegetació marina i terrestre,
cadàvers de mamífers marins, etc) com d'origen antròpic (restes d'estris de
pesca, plàstics del turisme nàutic, etc). Tot i ser un lloc allunyat i
relativament poc habitat la seva costa és com un abocador d'escombraries.
Esperem que aviat el Cap de Creus es converteixi en un abocador lliure
d'escombraries d'origen humà i que l'únic que hi veiem siguin restes d'origen
natural.
dissabte, 21 de gener del 2017
Cala Culleró
divendres, 20 de gener del 2017
Pollancredes
Com si fossin esglésies, les arbredes a l'hora del
crepuscle són llocs que impressionen molt, hi ho fan perquè també tenen grans vitralls per on entra la llum amb el color canviant. Les fulles reflexen la llum càlida i acolorida creant una atmòsfera "divina". És aquest un bon lloc i moment per posar en
pràctica aquesta tècnica fotogràfica del escombratge.
dimecres, 18 de gener del 2017
Dues versions
Pràcticament el mateix moment, pràcticament el mateix
enquadrament i dues tècniques ben diferents per obtenir un resultat que "a
pripori" pretenia ser semblant. Una
és la tècnica del escombratge i l'altra de la multiexposició. Seguirem
investigant això de la fotografia estranbòtica. No! volia dir pictòrica ;-) .
dilluns, 16 de gener del 2017
Abans de la tempesta ve...
Aquesta imatge es va fer dijous, just unes hores abans que entrés el ferotge temporal de nord que ens afecta. El cel es va
cobrir d'uns núvols rics amb textures, volia anar cap a la costa però, amb
aquestes condicions no es pot deixar escapar l'oportunitat de fer-se una volta
pels estanys i captar aquests celatges i aquests colors efímers que van posar la pinzellada
de color justa.
Imprescindible gaudir de la
imatge a pantalla complerta, es tracta d'una panoràmica i, com més gran sigui la pantalla millor. Premeu sobre la imatge i f11.
dissabte, 14 de gener del 2017
dijous, 12 de gener del 2017
Antidepressiu
Diumenge, quan la majoria de la
població ens trobàvem estirats al sofà, en un estat quasi bé catatònic i, intentant no pensar amb la tornada a la feinal, la natura
ens va regalar una posta de sol d'antologia, d'aquelles que et fan saltar com si tinguessis una molla al cul. Les xarxes també van explotar i
als pocs minuts anaven plenes de fotografies fetes en una gran diversitat
d'ubicacions de la nostra geografia, el telenotícies, òbviament, també se'n va
fer ressò. Va ser espectacular.
Avui us mostraré les que vaig fer
als estanys amb un pet de tramuntana que déu n'hi dó . És una sèrie presentada
en contrasentit cronològic, hi ha petites variacions d'enquadrament i també de
configuració de càmer, el denominador comú és intentar també mostrar el moviment del vent. Entre la primera i la darrera hi van tres quarts d'hora ben
bons.
Possiblement que a partir dels primers 20 minuts, molts de nosaltres vam deixar d'observar-la, la llengua de foc ja s'havia apagat. El que us vull fer observar (bàsicament als amants de la fotografia), és que a partir del moment que aquells cels rogencs s'apaguen arriba un moment en que sembla que tot s'hagi extingit però, l'espectacle revifa com un incendi mal apagat. Si teniu una càmera que pugueu fer exposicions llargues, aquell és el moment de treure-li tot el suc i aconseguir efectes com el que es pot veure en la primera imatge, la qual, junt amb la segona són les que més m'agraden, sense desmeteoxer la darrera..., qüestió de gustos :-), el núvols conserven color i textura i els colors càlids es combinen amb els freds, l'aigua queda solidificada i queden allisades i d'un color blau intens les zones menys batudes pel vent.
La primera foto té la següent
configuració, f11, 60s i ISO200, la darrera té f16, 2s i Iso 50.
Possiblement que a partir dels primers 20 minuts, molts de nosaltres vam deixar d'observar-la, la llengua de foc ja s'havia apagat. El que us vull fer observar (bàsicament als amants de la fotografia), és que a partir del moment que aquells cels rogencs s'apaguen arriba un moment en que sembla que tot s'hagi extingit però, l'espectacle revifa com un incendi mal apagat. Si teniu una càmera que pugueu fer exposicions llargues, aquell és el moment de treure-li tot el suc i aconseguir efectes com el que es pot veure en la primera imatge, la qual, junt amb la segona són les que més m'agraden, sense desmeteoxer la darrera..., qüestió de gustos :-), el núvols conserven color i textura i els colors càlids es combinen amb els freds, l'aigua queda solidificada i queden allisades i d'un color blau intens les zones menys batudes pel vent.
dimarts, 10 de gener del 2017
Universos paral·lels?
Les antigues cultures, com ara van ser els grecs, es passaven moltes hores mirant el cel nocturn, l'investigaven i feien volar la seva imaginació, donaven nom a les constel·lacions descrites segons les formes que hi veien (pràcticament totes 88 que hi ha conserven el nom d'origen grec) .
Al Cap de Creus hi tenim un petit univers geològic ple de
morfologies suggerents, una de les formes més abundant és la de drac però, el límit el posarà la nostra imaginació. En el seu centre tenim el Pla de Tudela, és aquí on
s'hi concentra el major nombre de bèsties fantàstiques que han estat i són font
d'inspiració d'artistes locals, tal i com va passar amb en Salvador Dalí.
Avui en dia molts de nosaltres tenim la ment segrestada per
l'univers que ens ofereix internet i les infinites possibilitats que té el poder navegar en aquest ciberespai, ho podem fer en tot moment i qualsevol lloc que ens trobem. Tanmateix pot arribar al punt d'encegar-nos a les realitats que ens envolten i això no pot ser bo.La d'avui és una foto denúncia d'aquest fet. El company Ricard observa el seu mòbil a cavall d'una bèstia fantàstica, un conill pegmatític! Es troba sota un mantell d'estels hivernals, en aquest mantell hi destaquen dues traces continues deixades pel pas d'uns satel·lits artificials..., molt possiblement de comunicacions. En aquesta instantànea veiem unes roques originades fa molts milions d'anys a quilòmetres de fondària i cobertes per un paisatge estelar travessat per enginys humans.
Les grans corporacions han dominat les diferents societats des de fa segles, ja siguin "corporacions" religioses, ja siguin polítiques o, ara en ple antropocè, les econòmiques. Estem preparats per fer un ús de les noves tecnologies sense acabar sent uns esclaus? Caldrà una contrarevolució tecnològica? el que si cal és començar a educar a les noves generacions en el seu ús "correcte". No us sembla?
diumenge, 8 de gener del 2017
Delta de l'Ebre II
Anar al Delta i no fotografiar la fauna alada no és que sigui difícil, és impossible. Tot i que no acostumo a fer-ho, vaig muntar el 70-200 amb el duplicador.
Aquests ecosistemes són extremadament productius i, òbviament són uns indrets on es concentra una gran activitat de la fauna filtradora i pescadora. L'home també s'hi ha integrat per aprofitar tots aquests recursos alimentaris. La població autòctona del Delta està molt ben adaptada a aquest medi dur però a la vegada agraït.En aquesta època i amb la finalitat de que els camps d'arròs puguin albergar la fauna hivernant, aquests són inundats de forma artificial, a canvi, el propietari rep una subvenció econòmica i, de retruc nosaltres ens beneficiem de l'espectacle que ofereixen des del punt de vista paisatgístic i faunístic.
Em vaig concentrar en buscar les primeres llums a les badies i en concret a la del Fangar, un indret aquest menys concorregut pels visitants de dues cames i sí pels de dues potes.
divendres, 6 de gener del 2017
El muntanyam del sud
dimecres, 4 de gener del 2017
Delta de l'Ebre
Aquests dies de Nadal hem pogut fer una escapada fins
al Delta de l'Ebre, allí hem muntat el camp base en una casa de
turisme rural ubicada molt a
prop del Fangar i envoltada d'arrossars. Aquest fet m'ha permès poder aprofitar
les primeres llums sense haver de fer grans matinades. Hem combinat excursions
pel Delta i per les muntanyes de la Terra Alta (Fontcalda) i Ports
(Caro).
El Delta és una explosió de color i vida tot l'any,
ara al hivern és quan millor s'hi pot estar per les nostres exigències
personals, sense gaire gent, bones llums, una elevada concentració de fauna
alada i cada cop més bons serveis, per exemple en la restauració hem pogut
gaudir de valent.
Avui tenim unes imatges clàssiques d'aquest espai, les crepusculars i
alguna de nocturna, també hi tenim "Lo Passador", aquesta
infraestructura que ha millorat tant la connectivitat entre els dos hemideltes
i l'ha fet entrar al segle XXI, encara que alguns romàntics enyorem el pas de
la barca.dilluns, 2 de gener del 2017
Una herència enverinada
Aquest, era un territori amb un índex de població força baix, amb una població resignada a presenciar, amb un justificat complex d'inferioritat, com la resta del país es desenvolupava a una velocitat
força més alta que ells. Aquestes terres els hi va tocar la "loteria de les nuclears", una riquesa de caràcter temporal, i amb algun que altre risc, com el "Txernòbil" amb la CN Vandellós I ara fa una quants anys.
Mai sabrem els operaris morts a conseqüència dels treballs que es fan en el seu interior, ni les fuites que s'han produït (o millor dit, que hagin sortit a la llum) en els recintes interiors i fins i tot fora d'ells, com la fuita de partícules a Ascó vora el 2007.
Al final de la seva vida, allargada perillosament pels interessos de les empreses explotadores i dels seus alts directius, no sembla que puguin posar punt final a la seva activitat. Tanmateix, quan la gallina dels ous d'or mori, i Ascó i Vandellòs vegin com les vaques grasses desapareguin per sempre, sarcòfags de grans dimensions intentaran contenir perillosa radioactivitat pels segles dels segles... tota una herència enverinada per una població resignada, i que afortunadament sembla que va prenent consciència que si són "l'abocador de Catalunya", és que alguna cosa des de dins no es va fer bé en el seu moment. Esperem que lo riu vertebrador d'aquestes comarques consolidi la consciencia conservacionista majoritària que no hi va haver en aquella època.
Mai sabrem els operaris morts a conseqüència dels treballs que es fan en el seu interior, ni les fuites que s'han produït (o millor dit, que hagin sortit a la llum) en els recintes interiors i fins i tot fora d'ells, com la fuita de partícules a Ascó vora el 2007.
Al final de la seva vida, allargada perillosament pels interessos de les empreses explotadores i dels seus alts directius, no sembla que puguin posar punt final a la seva activitat. Tanmateix, quan la gallina dels ous d'or mori, i Ascó i Vandellòs vegin com les vaques grasses desapareguin per sempre, sarcòfags de grans dimensions intentaran contenir perillosa radioactivitat pels segles dels segles... tota una herència enverinada per una població resignada, i que afortunadament sembla que va prenent consciència que si són "l'abocador de Catalunya", és que alguna cosa des de dins no es va fer bé en el seu moment. Esperem que lo riu vertebrador d'aquestes comarques consolidi la consciencia conservacionista majoritària que no hi va haver en aquella època.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)