Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 22 de març de 2019

Arran






Quan la llum entra arran de terra, a la sortida del sol, és un molt bon moment per fer fotografia zenital a les platges. Aquí teniu un exemple en que es pot veure perfectament el relleu de la sorra pentinada pel vent i els colors queden molt saturats de forma natural.

dimecres, 20 de març de 2019

Colors impossibles



Hi ha dies que fas alguna foto i el color que hi ha no sembla real, aquesta sortida de sol va tenir uns instants d'uns colors difícils de creure que fossin així però, us ben juro que no té cap mena de retoc.

dilluns, 11 de març de 2019

De cacera


Illes Féroe any 2017







Lofoten, 2016

Dir-vos que aquesta setmana ens hem anat quatre companys de cacera, estem pel nord de Noruega a provar sort amb les aurores. Creuem els dits i preguem als déus de les llums del nord que siguin piadosos amb nosaltres i que ens regalin una bona tempesta solar.  Us deixo algunes aurores fetes en altres viatges.

divendres, 8 de març de 2019

La sal de la terra



Aquest és el títol d'una pel·lícula d'en Wim Wenders dedicada a la biografia de l'excel·lent fotògraf Sebastiao Salgado, encara que poder seria millor titular l'entrada d'avui com "la sal del sòl". Perquè avui us vull fer notar que els aiguamolls són terres guanyades al mar i això de vegades es nota d'una manera molt patent, aquesta terra que no són res més que sediments que s'han anat superposant sobre el mar i posteriorment sobre llacunes salades, tenen un contingut de sal molt alt. Aquesta sal aflora per capil·laritat en els períodes de llarga sequera. Com que aquests darrers dies que dic dies, setmanes, no ha plogut gens hi ha llocs on podem apreciar com la salt puja i es cristal·litza.
Us deixo aquestes imatges en que es veuen en la primera la petjada d'una truja de senglar i el seu garrí i en les altres dues el detall dels cristalls de sal. Dir-vos que aquestes fotos s'han fet a cinc quilòmetres i mig de la costa.  

dimecres, 6 de març de 2019

Adéu al cel ras




Ja feia massa temps que teníem uns cels ben avorrits, sense gens de xixa, finalment sembla que la cosa vol començar a moure's una mica i ja és hora que ho faci. Aquest parell de fotografies són del dia 1 de març al capvespre, una excel·lent presentació per aquest mes en que entrarem a la primavera, espero i desitjo que hi hagi força activitat atmosfèrica durant les properes setmanes, pel bé dels sembrats i de tots els fotògrafs!  

dilluns, 4 de març de 2019

L'illa de Mallorca



Al Cap de Creus tenim una illa de Mallorca i és la que veieu en aquesta imatge, si, si, aquesta roca separada del penya-segat! M'agradaria fer-vos notar la part de l'aigua que hi ha a la base del penya-segat i del costat esquerra, veieu que és d'un blau més clar, bé aquest color l'agafa perquè allí justament hi ha l'entrada de la cova d'es Bou Marí i aquest color més clar és l'aigua que surt xarbotada i plena de gotetes d'aire. En aquesta cova és el darrer lloc que tenim constència que s'hi va veure la foca mediterrània, aquí té la denominació de "bou marí" (vell marí a Menorca).

dijous, 28 de febrer de 2019

Tapissos naturals


Les darreres pluges, les de finals de tardor, van originar un bon grapat de basses  de llarga durada, aquest fet i junt amb els nutrients que hi ha al sòl permet el creixement de poblacions molt denses d'algues filamentoses . Ara que fa molt que no plou i aquestes basses s'han secat, és un bon moment per jugar a fer abstraccions amb les textures i formes que s'han generat amb les restes d'elles, les algues. 

dimarts, 26 de febrer de 2019

Oblit




Ella s'ha quedat tota sola, fa anys que roman varada en aquest cul de sac, els braços que l'empenyien a navegar pels canals laberíntics dels aiguamolls ja no hi són. Aquelles sortides crepusculars quan arribaven "les plenes" i que es feien en el més absolut silenci furtiu, ja no es fan. L'objectiu era anar a parar les fluixes o revisar els barbols, això ja no es possible. Amb l'arribada del parc natural i les prohibicions, tota aquesta vida ha anat desapareixent i quedant en l'oblit. Ara milers d'organismes estan colonitzant el seu casc i, de mica en mica, tot un ecosistema d'algues i invertebrats la cobriran fins que es desintegrarà en aquest paisatge tant peculiar. Paisatge construït per la mà de l'home a cop d'uxet i treballat amb la fanga durant segles. Ell, el paisatge, també anirà canviant, qui sap si d'aquí unes dècades tornarà a ser una gran maresma generada per la pujada del nivell del mar i tot tornarà a començar. Pel camí s'haurà perdut la cultura dels pobladors de les maresmes, dels pescadors de botiró però, tampoc hi haurà anguiles que pescar, serà una altra forma de vida la que es desenvoluparà. La que alguns hem tingut la sort de conèixer, ja s'ha perdut.

diumenge, 24 de febrer de 2019

Temps de flors



Sembla que els cels no ens acompanyen per poder practicar la fotografia de paisatge, ara es l'hora de mirar al terra, canviar el gran angular pel macro i observar com comença la florida, prats de pastura entapissats de blanc deixen créixer a les primeres orquídies de la temporada, les Himantoglossum robertianum antigament Barlia robertiana o mosques grosses pels amics. 

dilluns, 18 de febrer de 2019

Glifosat, ús a abús.



Diuen que els herbicides han estat un gran avanç per l'agricultura, diuen que han permès incrementar la productivitat dels camps i fins i tot de reduir els costos de producció però, ara està apareixent la cara menys amable d'aquests pesticides, ja que diuen que són carcinògens. L'OMS ha qualificat a l'herbicida més utilitzat al món, el glifosat, com "probable carcinogen" classificat en el grup 2A, tot i això, l'UE li ha donat un "crèdit" al fabricant per poder seguir-lo utilitzant durant cinc anys més. Cinsc anys més d'anar engolint un potencial carcinògen a dosis petites, això si!
Aquesta tardor hi hagut unes pluges molt seguides que no han permès entrar als camps durant unes quantes setmanes i, aquest ha estat el motiu de que les anomenades "males herbes" hagin colonitzant aquests sòls despullats. Per poder sembrar s'han hagut de desherbar els camps i, en molts casos s'ha fet ruixant amb herbicides i molt probablement el més utilitzat hagi estat el glifosat.
Us haureu adonat que un bon grapat de camps han anat variant de color, passant del verd al taronja, color aquest indicador de que han estat tractats. L'any vinent les restes d'aquest herbicida correrà pel nostre cos, de fet molt probablement ja hi deu córrer ara. Tot ve arrel d'un article  publicat a la premsa francesa en que s'explica que en una ciutat d'allà s'ha analitzat la sang d'una cinquantena de veïns de totes les edats i, TOTS han donat positiu al glifosat. Alà hi ha una gran sensibilització vers aquest problema, aquí pràcticament no se'n parla.   

divendres, 15 de febrer de 2019

Imatges imposibles


La possibilitat de fer dues imatges que es fusionin directament en la càmera generant un sol arxiu raw i fer-ho al camp, és molt tentador i gens fàcil. És tentador perquè esperona la creativitat i és difícil perquè lo més normal és que et quedi un nyap.

dimecres, 13 de febrer de 2019

Contrast



Per molt que ens sembli que els espais naturals estiguin protegits, l'amenaça sempre hi és i està molt a prop, més a prop del que ens pensem.

dissabte, 9 de febrer de 2019

Starling murmuration, weekly summary










Aquest és el resum setmanal de les imatges fetes a l'ajocador d'estornells  de l'estany de Castelló ara anomenat de Palau Saverdera. Nom que reivindico recuperar, tot i que sé que estic sol :-(

dimecres, 6 de febrer de 2019

Els estornells















Aquests ocells d'una mida una mica més gran que un pardal són admirats arreu del món pels seus vols en estol, aquests poden arribar a agrupar molts milers d'exemplars i originar unes morfologies molt impressionants i més quan hi ha un depredador que els empaiti, com és el cas del falcó pelegrí.
Aquest any una bona colla d'amants de la fotografia els hem estat esperant pacientment cada tarda i alguns molts matins, per poder gaudir d'aquest espectacle.  Aquesta entrada ha de servir com a recull d'algunes de les fotos que els hi he fet.