Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 17 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

divendres, 14 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

dimecres, 12 de juny de 2019

Nou projecte de fotografia nocturna



Feia temps que em rondava pel cap introduir-me en el que s'anomena "fotografia d'alta velocitat" . Què ve a ser exactament? Doncs, tot el contrari del que he estat fent fins ara que és una fotografia de baixa velocitat, a partir d'ara m'agradaria introduir-me en la tècnica de captar aquella mil·lèsima de segon. que congela el moviment. Per fer un primer tastet d'aquesta tècnica, aquest hivern vaig visitar al Francesc Fontanals (@cesc_fv), amb ell vaig fer un petit taller pràctic per aprendre aquesta tècnica i d'aquella trobada en van sortir unes imatges d'una geneta que fa un temps es van publicar en el meu instagram. De aleshores ençà, m'ho he estat rumiant molt, moltíssim, perquè entrar en aquest món de la fotografia d'alta velocitat és una mica exigent, demana coneixement de l'entorn, de la tècnica fotogràfica, de la il·luminació amb flash i per fer-ho, cal tenir moooolta paciència, persistència, tenacitat, enginy, passió i temps!  De fet, encara ara tinc els meus dubtes de si seré capaç de fer-ho.

Tot i que és un projecte per desenvolupar a l'hivern, si que he començat, de mica en mica, primer cal adquirir l'equip necessari per dur-lo a terme. Ara em trobo en la fase de familiarització amb ell. he volgut fer les primeres pràctiques intentant fotografiar a la salvatgina més astuta, llesta i, fugissera que tenim pels nostres camps, la guilla. La imatge que us mostro avui, és la primera foto que he aconseguit d'aquest animal i en la que he aplicat la tècnica de la multiexposició, així doncs es tracta d'una fotografia nocturna d'alta velocitat amb llum artificial i multiexposició. Com a dada interessant, tant sols dir-vos que he trigat sis setmanes en obtenir aquest resultat. Què? Us animeu? 

dilluns, 10 de juny de 2019

El Mont, sempre corpren.









De resultes d'una trobada familiar als peus de la Mare de Déu del Món, és aquesta col·lecció d'imatges fetes poc després de la sortida de sol. Volia pujar a la tarda però, la pluja va fer-me la guitza. Està molt clar que les llums matinals no són les meves i més, quan arribes al lloc un cop el sol ja ha sortit.  

divendres, 7 de juny de 2019

Estepa negra





Aquestes fotos van ser fetes en un aspre mentrestant esperava que es fes un time-lapse d'una nuvolada. Malauradament hi havia vent i vaig haver de concentrar-me en unes flors arrecerades.
M'encanten aquestes plantes tant ben adaptades a la nostra climatologia. Aquesta és pirofítica, això vol dir que li agrada el foc. Si toquem les fulles veurem que són enganxoses, això no és res més que una elevada concentració de substàncies molt inflamables, a més, els incendis ajuden a dispersar les seves llavors que esclaten de les capsules on estan contingudes i són projectades. També saben aprofitar el temps de després del incendi per brollar i germinar convertint-se en la planta dominant que consumeix els nutrients que el foc a posat al seu abast en forma de cendres. Tota una adaptació a l'ambient mediterrani. Una altra característica que la fa increïble és la capacitat de regenerar les fulles, si us hi fixeu a l'estiu aquestes queden negres però, no estan mortes. Si observeu amb atenció després de les pluges de finals d'agots o setembre veureu com aquestes es regeneren (malacofil·les).  

dimecres, 5 de juny de 2019

Ser diferent



En fotografia sempre resulta visualment atractiu cercar allò que sobre surt sobre els altres, sobre la uniformitat. L'oportunitat l'he trobat en aquesta espiga atacada per una eruga que se li ha menjat el cor de la tija. No sé si a la vida és bo sobresortir massa. A la natura cal confondre's amb l'entorn la majoria de les vegades, si bé hi ha casos, com ara passa amb les espècies verinoses que ens avisen amb uns dissenys de color  ben cridaners, bàsicament combinant els colors vermell, groc i negre.  

dilluns, 3 de juny de 2019

La Via Làctia com Déu mana



Aquest cap de setmana coincidien tots els astres de la "sort" per fotografiar la V.L., no teníem lluna,  aquest és un aspecte molt important degut al fet que la llum de la lluna es menja la llum dels estel. En segon teniem el nivell d'humitat ambiental molt baix i aixà significa que les partícules en suspensió (humitat i pols) no capten la contaminació lumínica que nosaltres generem i en tercer lloc, que era cap de setmana! i podies fer el tronera tota la nit!
Un servidor, no va dubtar gaire d'agafar el caiac i anar a un dels racons que més m'estimo per poder fer el tronera fins ben entrada la matinada, la nit ja és molt curta i s'ha d'aprofitar.  
No sabeu pas quin regal més gran és poder estar en quasi total solitud en aquella cala, sota aquest cel i amb el silenci més absolut, bé, no tant absolut, ja que era trencat per la fressa de l'aigua en ser tallada pels empaits dels llobarros sobre el peix petit que allí s'hi refugia. Fins i tot, vaig tenir la gran sort de sentir l'exhalació d'un dofí que va passar per aquell indret. 

dimecres, 29 de maig de 2019

Miralls




Aquesta primavera s'està portant com cal i això vol dir que tot es mou i, entre aquestes coses que es mouen tenim l'atmosfera. Per un costat tenim la possibilitat de fotografiar grans celatges i per l'altra, quan l'aire calma es poden aprofitar aquells moments per immortalitzar aquests celatges reflectits a l'aigua. Aqui teniu dues verssions d'un mateix moment. 

dilluns, 27 de maig de 2019

Insecticides naturals



Una enèsima prova de que els aràcnids són uns magnífics insecticides i que ens ajudem molt a mantenir i equilibrar els ecosistemes la teniu en aquesta imatge. Aquí podeu veure com una aranya es cruspeix un pugó, un petit animaló aquest que pot ser un flagell pels conreus i els jardins.

divendres, 24 de maig de 2019

Llums i ombres amb alguns desenfocaments









Un servidor quan practica la macrofotografia va a pèl, simplement intento disfrutar de l'observació i emportar-me alguna imatge dels petits detalls que la natura ens ofereix. És per això que redueixo l'equip a la càmera i l'objectiu, no porto cap tipus de il·luminació de suport. D'aquí que em vegi obligat a tirar de Isos i/o diafragmes oberts. Com a resultat tens una plànols d'enfocament molt ajustats. Això t'ajuda a aïllar el detall que més et pot interessar ressaltar i també jugar amb la plàstica del desenfocament.

dimecres, 22 de maig de 2019

Decepció



Un no sempre troba el que busca, aquests dies volia fer una imatge zenital amb molt bon contrast de color, he fet intents amb diferents plantacions però res, tots els resultats han estat dolents. Quan creia haver trobat el que buscava vaig fer el penúltim intent i.... tampoc.
En aquesta imatge que us presento m'ha fallat i molt el color que poder és més fàcil de trobar ben dens, el verd. Era un camps de secà i el sembrat patia set. Els vermells eren ben representats i molt densos però, tampoc. Seguirem buscant. 

dilluns, 20 de maig de 2019

Sedes amb dron?



Una de les tipologies de la fotografia de paisatge més atractives és, en paisatge marí, treure aquelles "sedes" de l'aigua escolant-se entre les roques dels penya-segats, al menys per mi són molt atractives visualment. Encara no ho havia provat de fer-ho amb dron, la primera prova l'he fet simplement un dia d'una llevantada i que el vent no fos molt fort. Ha calgut esperar una mica que la llum baixes i així poder utilitzar una velocitat baixa d'obturació de la càmera de l'aparell, també es podria fer més d'hora amb l'ús de filtres de densitat neutra.., malauradament no en tinc. Aquesta hora de llum extrema li ha conferit aquest to a la imatge. Espero que us agradi.  

divendres, 17 de maig de 2019

Serenor



La fotografia és important que et transmeti alguna coa, en aquest cas a mi em transmet una profunda serenor.

dimecres, 15 de maig de 2019

L'Eixida de casa



Hi ha dies que el cel fa por, no sé com ho veieu vosaltres però, jo hi veig un monstre que treu foc per la boca.

dilluns, 13 de maig de 2019

Comença la sembra de l'arròs



Els camps ja estan a punt, l'adob s'ha tirat i tant sols fa falta fer el control de les "males" herbes, aviat les llavors d'arròs s'enfonsaran en els llims dels antics estanys ara transformats en camps de conreu i germinaran tot començant el llarg cicle de creixement que culminarà a l'octubre-novembre.
Aquella tarda va començar a entrar la tramuntana que es va dibuixar en la superfícia de l'aigua, sortosament era suau i va permetre captar aquesta imatge dels camps.  

divendres, 10 de maig de 2019

Orchis laxiflora



Aquests dies estem en el punt àlgid de floració de l'orquídia més típica de les closes humides de dall. Aquesta preciositat ja quasi ha desaparegut dels aiguamolls, el problema és que no gaudeix de cap mena de protecció específica, penseu que el seu hàbitat i les seves localitzacions podrien ser transformades en un conreu o un prat de pastura intensiva amb "totes les de la llei".  Esperem que algun dia se les protegeixi com es mereixen.

dimecres, 8 de maig de 2019

Un nou assassí campa pels nostres jardins





Un nou assassí es passeja per casa nostra matant les atzavares, és el morrut de les atzavares, suposo que els que sou una mica observadors haureu vist que des de fa un parell d'anys les atzavares es van morint, comencen a venir grogues les fulles i acaben secant-se totalment.
És un cosí germà del morrut de les palmeres, força més petit però igualment d'efectiu a l'hora de fer el mal. El que no hem podeu dir que és una veritable preciositat, no?
El resultat de la plantació d'espècies al·lòctones en jardineria, de vegades, té com a conseqüència l'èxit de l'extensió d'aquestes espècies invasores.

divendres, 3 de maig de 2019

És l'hora de munyir



Les formigues i els pugons tenen una bona relació (simbiòtica), els pugons que s'alimenten de la saba de les plantes excreten l'excés d'aquesta ingestió a petició de les formigues. Aquestes, solen picar amb les antenes l'abdomen del pugó perquè desprès d'aquest avís deixi anar una gota de la substància ensucrada pel final de l'abdomen i així se'n alimentaran. Els pugons en treuen també un benefici, elles els defensaran dels potencials depredadors com són les marietes, grans devoradores de pugons.   

dimecres, 1 de maig de 2019

Ballarines




L'anemocòria és la capacitat que tenen algunes plantes de dispersar les llavors amb el vent. Alguns denominàvem a aquestes llavors "angelets", ara de més gran em suggereixen la forma d'unes "ballarines". A la imatge en podeu veure un parell fent l'escalfament abans de prendre el vol.

dilluns, 29 d’abril de 2019

Vespes, una mala companyia?





Qui no s'ha vist atacat algun dia per una vespa? Si ho has estat, coneixeràs lo dolorosa que és la seva picada. Al final de l'abdomen tenen unes glàndules que generen uns components químics que ens injecten i són realment dolorosos, fins al punt que en persones molt sensibles els hi poden causar problemes greus (xoc anafilàctic). Pel que he observat aquestes bestioletes no són sempre agressives, és en l'època que tenen les cries i en les hores de calor quan més ho són i òbviament si són molestades.
Ara que estan "teixint" els nius i fent la primera posta solen ser manyagues, el nivell d'agressivitat és pràcticament nul. Això ens permet d'apropar-nos molt i així poder-les fotografiar. La precaució que has de tenir i de fer-ho a primera hora del matí i no fer moviments bruscos que les pugui molestar per sentir-se amenaçades.