Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dijous, 30 de març del 2017
No marxis encara!
dimecres, 29 de març del 2017
Llums i ombres
La meteorologia adversa també té
el seu costat bo, si els dies grisos i plujosos pràcticament no tenies temps
per muntar el trípode, quan hi havia una inestabilitat més acusada els cels
agafaven textures i les ullades de llum podien ser espectaculars.
Aquests dies és aconsellable portar uns prismàtics,
cosa que jo no vaig fer, per dedicar-te a l'observació de la fauna local molt rica especialment amb aus marines, fins i tot van tenir la xiripa de veure una foca
a pocs metres de distància.dilluns, 27 de març del 2017
Fora pistes
Quan es va a visitar un territori
nou sempre t'emportes alguna sorpresa, cal veure els llocs més coneguts però,
si has fet una mica de recerca alguna cosa descobreixes, amb l'amic Pepet havíem
parlat de perdre'ns per aquesta vall que avui us presento i que havíem
descobert furgant per internet. No té res de l'altre món però, compleix alguns
requisits indispensables perquè sigui possiblement el lloc que perduri en el
meu record d'una forma especial, suposo que hi té a veure la
morfologia abrupta i aïllada del indret, la meteorologia dura que hi vam experimentar, la llum que hi havia i, aquella
estona en que tots els sentits van anar registrant aquests paràmetres i que
faran que quedin en el record personal i intransferible.
dissabte, 25 de març del 2017
Lliri menut (Iris lutescens)
En contraposició al lliri groc (Iris
pseudacorus) que florirà d'aquí uns dies, al Cap de Creus tenim el lliri menut
que ja ho ha fet i possiblement aquesta florida passarà sense que ens en adonem.
Tot just s'aixeca un pam de terra però, té la bellesa dels lliris dels aiguamolls i la peculiaritat de sobreviure en terrenys absolutament eixuts, sobre la roca mare. En el cas del cap de Creus la població que jo conec pertany al Cap Norfeu i és ara, a finals d'hivern principis de primavera que el podrem veure en el seu màxim esplendor, i més aquest any que venim d'un hivern humit.
Malauradament quan hi vaig
arribar, tot i ser d'hora (9:00 AM), el sol era alt i la llum massa dura pel
meu gust. Us deixo aquestes imatges d'una planta preciosa i que passa
desapercebuda per la majoria de tots nosaltres.
Tot just s'aixeca un pam de terra però, té la bellesa dels lliris dels aiguamolls i la peculiaritat de sobreviure en terrenys absolutament eixuts, sobre la roca mare. En el cas del cap de Creus la població que jo conec pertany al Cap Norfeu i és ara, a finals d'hivern principis de primavera que el podrem veure en el seu màxim esplendor, i més aquest any que venim d'un hivern humit.
dijous, 23 de març del 2017
Gasadalur
Aquest possiblement és el indret més icònic de
les illes Féroe, el seu nom deriva de la vall de les oques, que encara avui es
veuen en estat salvatge. El poble està totalment aïllat i envoltat de les
muntanyes més altes de les illes, des del 2002 s'ha perforat un túnel per
poder-hi arribar. Tan sols hi viuen una dotzena i mitja de persones.
Tota l'aigua d'aquesta petita
vall es precipita a l'oceà en una caiguda lliure de desenes de metres i que
junt al poble i les muntanyes que l'envolten forment un conjunt de postal.
Nosaltres ens hi vam desplaçar un parell de cops, el primer dia estava
absolutament tapat però el segon cop, tot i tenir precipitació, el sol va fer
unes ullades que vàrem aprofitar per immortalitzar aquesta meravella d'indret,
la joia del paisatge Feroès.
dimarts, 21 de març del 2017
Un llac sobre el mar
Per donar un ordre de magnitud d'aquest penya-segat i la força del mar podeu veure marcat en Pepet en ple treball d'alt risc :-)
És obvi que els llacs estan sobre el nivell del mar però, veure un llac arran d'un penya-segat i vessant les seves aigües a l'oceà, no és gaire comú. Per arribar-hi cal fer una petita caminada de poc més d'un hora per un corriol de pendent molt suau i apte per a tot els públics. Vaja! que és un camí del colesterol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)