Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 31 de maig del 2016

Inici de campanya



Aquests darrers dies s'ha iniciat el període de inundació dels arrossars, un bon moment per aprofitar la làmina d'aigua i retratar els cels primaverals. Aquest fet, la inundació abans de la sembra, poder s'està acabant i aviat serà impossible de fer aquestes imatges en els arrossars. S'està posant en pràctica des de l'any passat la sembra en sec, això significa que l'aigua entrarà quan l'arròs estigui força eixerit (tercera fulla) i, als que ens agrada caçar les imatges idíl·liques ens quedarem amb un pam de nas :-(.
La imatge d'avui és dels camps anomenats "Les Pastelles" de Castelló d'Empúries. 

diumenge, 29 de maig del 2016

Blaveta (Polyommatus icarus)



Aquesta papallona petita és molt agraïda de fotografiar, a les closes (prats de dall) la podem veure a partir de mitjans de primavera. Estic segur que tots vosaltres en algun moment l'heu pogut veure volar sobre algun herbassar.  El seu nom en llatí ve a descriure la seva bonica morfologia, Polyommatus, del grec polys que vol dir molts i ommatta pels nombrosos ocels (ulls) que té dibuixats a les ales, els quals, serveixen per distingir les diferents espècies. Icarus, té l'origen a la mitologia grega, Ícar fills de dèdal, va construir unes ales per fugir del laberint de Creta, empresonats pel rei Midas però, Ícar va desoir el consell del seu pare i es va enlairar massa al envolar-se i el sol va fondre la cera que lligava les plomes, caient al mar.

divendres, 27 de maig del 2016

Cala Rostella


És una de les cales més conegudes pel jovent de Roses, al menys abans ho era. Un lloc magnífic per anar-se a enamorar tot submergint-se en les aigües transparents, al fons el Cap Norfeu. D'un costat hi ha Cap Blanc, el seu nom ve de la composició marmòria que té i pel nord la tanca la punta del Bergantí, on hi ha un vaixell enfonsat a poca fondària, totes dues puntes seran motiu d'una altra entrada. 

dimecres, 25 de maig del 2016

Detalls



Quan estàs macrejant pels herbassars trobes de tot, però possiblement que els aràcnids són els més abundants, algun dia hauria de decidir-me i començar a intentar aprofundir més en el seu coneixement. Tot i que la guia que tinc a casa des de fa la pila d'anys ha quedat obsoleta, en l'època que la vaig comprar, era una de les primeres que s'ajudava precisament de fotografies per il·lustrar les diferents espècies i és molt dolenta :-( . No hi ha res com un bon dibuix, i casa nostra tenim uns quants il·lustradors de natura de primera talla mundial. 

dilluns, 23 de maig del 2016

Mamatos



Un dels núvols de tempesta més impactants de veure són els mamatocúmuls, al final d'una magnífica tarda de tempestes es van formar aquests "mamatos" sobre el Cap de Creus. Vaig tenir la sort de poder composar l'escena en un dels racons predilectes que tinc a Cap de Ras.  Aquesta imatge m'agrada per la "S" que forma el trenc de l'onada, la roca i el núvol, ajuda molt a fer el recorregut visual per tota la foto. Espero que també us agradi.

dissabte, 21 de maig del 2016

Titius I I









Durant l'espera a l'amagatall de NATURAPROP perquè vinguin les feres ferotges com són l'astor o l'aligot, sempre pots distreure't fent una repassada a les espècies més comunes dels nostres boscos i vores de conreu. Aquí us en deixo una mostra dels que vaig poder capturar. 

dijous, 19 de maig del 2016

Arc de tempesta & Arc del cel






Les tempestes de tarda ens han donat l'oportunitat de fotografiar alguns arcs de Sant Martí o arcs del Cel. Aquestes imatges han estat fetes la mateixa tarda en que vaig recórrer el tram de costa entre Llançà i Portbou empaitant-los. 

dimarts, 17 de maig del 2016

Mai plou a gust de tothom


Aquest cop els "disgustats" som els naturalistes que ens agrada veure els estanys ben plens d'aigua a la primavera. Fa dies que us dic que la sequera és molt forta i tot i que, les plantes d'arrels superficials estiguin esplendoroses, els aqüífers estan sota mínims i molts arbres d'arrel fonda les estan passant magres.
Per exemplificar-ho us deixo un parell de imatges que mostren el punt àlgid de la floració dels lliris i ranuncles grocs, així com un estany que comença a donar senyals d'eixutesa absoluta tot el cel amenaçador. 

diumenge, 15 de maig del 2016

El llevant de les faves


Dies enrere algú va nomenar a la darrera llevantada amb aquest nom, la de les faves! No sé si era inventat o cert però, em va agradar. Sabia que els llevants de setembre s'anomenen de les "botes" o "renta botes" però, desconeixia aquesta denominació.  Realment ha estat un llevant que ens ha portat poca pluja a l'Alt Empordà, lloc on les llevantades tenen registres que poden superar els cent litres fàcilment. El que si que us puc dir, és que ens ha ofert uns celatges majestuosos, imponents, dramàtics i molt dinàmics. Qui més qui menys hem intentat aprofitar-los per fotografiar-los. Durant aquest dies us oferiré el poc que he pogut captar, pràcticament ha estat una tarda per la fotografia d'avui i un altra per les tres entrades següents que estan al rebost del blog. 
Alguns cops us he dit que en ple temporal no és fàcil fotografiar la costa per molts motius, millor no nar-hi pel perill que comporta, fa poc vaig perdre un company que una onada descontrolada se'l va endur. També hi ha la dificultat de treballar amb l'aerosol marí que mulla les òptiques i, òbviament perquè quedes xop com un ànec però, amb aquest llevant m'he envalentonat i he anat a captar el moviment de l'aigua i el cel de metall pesant tan propi del llevant. El lloc fotografiat és l'entrada de la cova de la Bruixa (Roses), bon nom per un dia com aquest. 

divendres, 13 de maig del 2016

Orquídia i ós formiguer!



Aquesta flor és d'una Orchis laxiflora, orquídia típica dels prats de dall dels aiguamolls, el dia que vaig fer la foto m'hi vaig estirar al seu costat esperant que vingués algun insecte pol·linitzador i, ves per on, que va arribar aquest escarabat curculiònid, no em digueu que no té una certa semblança amb un ós formiguer? 

dimecres, 11 de maig del 2016

Onada d'anada i tornada



L'octubre és el mes dels llevants de veritat, aquells en que el mar està carregat d'energia que ha acumulat durant els mesos càlids i, quan arriben els fronts freds que entren pel sud peninsular, poden tenir com a conseqüència un llevant de veritat. després si que plou per carregar els aqüífers, els pantans i fer una mica de mal als que han fet coses on no tocava. Aquest llevant primaveral agafa l'aigua de mar  amb la temperatura molt baixa, tot just ara comença a recuperar-se i al no haver-hi energia no hi ha estralls però realment aquests dies de pluja són causats per una anomalia, ja que una superdepressió atlàntica s'han ancorat i no vol marxar. Sort hem tingut que això passi i no estar pregant als déus perquè plogui. Benvinguda aigua!
Imatge feta a Port de la Selva el diumenge a la tarda quan el mar començava a enfadar-se. L'efecte visual és força diferent si agafem l'onada de tornada o d'anada. Quin us agrada més?

dilluns, 9 de maig del 2016

Massa d'Or


Aquest és el nom de la darrera illa que veus i que reflecteix la llum del sol, el fenomen és degut a les altes concentracions de mica que té. També se la coneix com "Sa Rata", ja que té una morfologia semblant al rosegador.
Aquesta visió la tenim des de la mateixa punta del Cap de Creus, lloc que hi passo molt sovint navegant amb el caiac i que poques vegades hi vaig a peu. Aprofitant un matí del mes de febrer en que una tempesta va passar per sobre de la serra de Verdera i un altra per la Mar d'Amunt, vaig optar, tot i la pluja, per anar a la punta del cap i aprofitar aquest cel tant dramàtic com a fons.  

dissabte, 7 de maig del 2016

Doble exposició




La doble exposició és com un joc, té una bona part de sort, cal posar-hi una mica de tècnica però la intuïció i la sort juga un paper important. 

dijous, 5 de maig del 2016

L'Illa Petita


Aquest és un dels meus llocs predilectes per anar a fotografiar, com les coses bones, no el vull gastar i me'l dosifico. Aquella tarda no hi havia unes bones llums, el cel estava enteranyinat de núvols alts i bufava una tramuntana de força 5-6 (50-60 km/h). Un cop situat en un recer vaig optar per tirar una llarga exposició, tot aprofitant el primer pla que ofereixen unes roques treballades per l'erosió i protegint la càmera del vent amb el cos. En la pantalla no vaig quedar gens satisfet del resultat, tot i que "a posteriori", la imatge no m'ha semblat tan dolenta. 

dimarts, 3 de maig del 2016

Com s'ha fet


Arrel de la publicació d'una fotografia feta amb la tècnica de doble exposició i les consultes que alguns companys m'han fet, m'he animat a escriure aquest post.
Per poder-les fer, primer de tot s'ha de tenir una càmera amb aquesta opció, d'altra manera hauríem d'anar a fer-ho mitjançant un processat amb tractament digital (Photoshop).  La meva càmera és una Canon 5D que té l'opció esmentada, aleshores, per fer les fotos que veieu avui he utilitzat la configuració "exposició múltiple", he escollit fer "2 exposicions", en les quals puc controlar tots els paràmetres (control de funcions) menys la sensibilitat, aquesta queda tal qual l'he triat al principi i no la puc canviar, les altres, com el diafragma o el temps d'exposició les puc variar en cada foto que faig, també he escollit el control de l'exposició múltiple com a "CLARA", les altres opcions que hi ha són l'Additiva, la Media, o la Fosca.
Per fer aquesta imatge i en la primera foto que dispararé, busco alguna cosa que sigui molt clara i que contrasti sobre el fons i així podré fer que destaqui. Us he triat una imatge en que hi ha dues coses que compleixen aquest requisits, el lliri groc i la meva mascota, en Nuc, que és blanc com el meu cabell. Molt importasnt! per magnificar més aquests personatges (flor i gos) sobre el fons, subexposo la imatge a -1, d'aquesta maner aconsegueixo que destaqui molt més i que el fons sigui pràcticament "negre" o en aquest cas, verd molt fosc. Aleshores faig la primera foto. També us he de dir que va molt bé utilitzar focals llargues, en aquest cas vaig utilitzar el 90mm macro, altres vegades utilitzo el 70-200mm.
Per fer la segona foto el que vaig utilitzar va ser la tècnica de moure la càmera en el moment de fer-la, tot utilitzant una velocitat baixa, és clar! D'aquesta manera obtinc l'efecte de l'escombratge. Aleshores cal que la velocitat d'obturació sigui molt baixa, en aquest cas crec recordar que era de 0.3s i que la subexposició sigui pràcticament igual o fins i tot un terç més baixa, cal anar provant. ôbviament en aquesta segona foto, no vaig enfocar a la flor i el gos, vag fer-ho sobre unes herbes i en un pla més tancat. És d'aquesta manera tant senzilla que podem obtenir aquest resultat. 
"Truquillos"? la segona foto ha de ser feta sobre aquell fons on domina el verd, el moviment, cal que tingui una certa gràcia, si dominen les linies verticals, cal fer un moviment de càmera a baixa velocitat d'obturació vertical, si es fa amb un fons fosc "enmaranyat" pots fer-lo circular però, sempre aquesta imatge ha de ser igual o una mica subexposada respecte a l'altra perquè se solapin bé i destaqui la que és "CLARA". Fins i tot, és molt aconsellable que mireu la posició del objecte clar, per en la segona foto,  assignar-li a aquell espai la zona més fosca de la segona foto i facilitar així que destaqui i no hi hagi superposició, m'explico?   
Apali! animeu-vos a provar sort i ens ho ensenyeu. 

diumenge, 1 de maig del 2016

LSD



Quan estava fent aquestes fotos em va venir al cap un article que descrivia un experiment fet amb aranyes on s'estudiava els efectes del LSD. Una animalada. Les pobres aranyes que estaven sota els efectes dels àcids deixaven de teixir les teranyines de geometria mil·limètrica per fer-les totalment anàrquiques.  Aquestes que veieu podrien semblar sortides de les fotos que ilustraven aquell article, però realment,  no deixen de ser una complexa obra de enginyeria animal.