Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 30 de desembre de 2016

Feliç any nou!!!


Estem arribant a finals de l'any i és un moment per fer un agraïment,  per la meva part, no puc més que donar-vos les gràcies de tenir la santa paciència d'anar passant pel blog i comentar les entrades, d'aguantar aquesta mania obsessiva que tinc de fotografiar els pas de l'any  pels aiguamolls, l'Albera i el Cap de Creus. Compartir-ho amb vosaltres ha estat una font de motivació. Espero tenir forces per anar seguint fent-ho un temps més i espero que no cansar-vos. Gràcies a tots de tot cor!
Feliç any nou!!!

dimecres, 28 de desembre de 2016

Perseverar


Són molt els que diuen que si vols aconseguir una cosa cal perseverar, en la fotografia és el mateix. Per poc que puguis porta la càmera sempre a sobre. El dia que vaig fer aquesta foto el cel no prometia res, jo mateix tenia una mica de mandra, fins al punt de que vaig estar a punt de no carregar l'equip. Un cop al lloc, per sort i durant uns instants hi  va haver una llum molt bona que em va permetre fer aquesta imatge, la qual, la trobo simplement bonica per la riquesa cromàtica que té i, això que el dia era absolutament gris!   


dijous, 22 de desembre de 2016

Canadell


Es una de les millors cales del Cap de Creus, tot i estar ben comunicada és ben poca la gent que hi va a prendre el bany. Aquest diumenge hi vaig anar a gaudir de l'albada, esperava un mar un xic picat però, s'havia calmat força. La seva orientació a llevant la fan un lloc molt batut per les "marons" (onades) de component est.  
Pel camí em vaig quedar força inquiet veient que les obres del Bullí que van avançant inexorablement, fins i tot aquest diumenge hi havia gent treballant. Paral·lelament també s'estan fent obres de millora de la carretera que porta a Montjoi, ves per on quina coincidència! Ah! i també en el camí/pista que va de l'Almadrava a Punta Falconera. Personalment penso que els accesos a aquests llocs haurien de ser difícils, bàsicament per evitar les massificacions, en les carreteres petites rarament hi ha accidents mortals, el trànsit és de baixa intensitat i calmat, la gent que hi va a peu o amb bicicleta no s'hi juga la vida. 
L'entorn privilegiat del Cap Norfeu-Montjoi està preparat per rebre la gent que diu l'article del Punt?

dimecres, 21 de desembre de 2016

Badia de Roses II






Aquestes imatges són de la passejada feta a la platja de Can Comes després del primer llevant d'aquesta tardor. 

dilluns, 19 de desembre de 2016

Fora d'hora


Es parla de la zona de confort per als fotògrafs però, també hi ha "l'hora de confort". La meva és quan el sol s'ha amagat o encara no ha sortit, fins i tot al fotografiar la nit m'hi sento prou còmode.  Aquest cap de setmana he estat alacaigut i he arribat a les albades un pèl tard. Sortosament el cel m'ha ajudat molt oferint-me unes nuvolades espectaculars.
La foto que us presento avui està feta quan el sol ja és alt, aquest fet m'ha obligat a posar un filtre DN i el polaritzador per restar llum i poder baixar la velocitat per captar el moviment de les onades, tal i com es veu en la primera imatge, la resta són fetes en un emplaçament proper i abans.






dissabte, 17 de desembre de 2016

Blavetes





Una de les petites papallones més fàcils de fotografiar pels prats de terra baixa. 

dijous, 15 de desembre de 2016

Reflexes amb reflexions


Poder és l'hora de reduir una mica el ritme de publicació i ser una mica més selectiu. El 2016 ha estat un any extremadament productiu i poder ara tocar explorar noves tècniques, ser més primmirat a l'hora de publicar imatges, buscar un nivell de qualitat alt, donar-li contingut "literari" o, simplement publicar quan tens quelcom nou que mostrar, ja sigui una ubicació o una llum excepcional..., més que res per no ser cansí. He notat una baixada important en les visites al blog, sembla que altres companys que en tenen els hi passa el mateix.
La imatge d'avui és d'aquelles que ja pot cansar i per això he de dosificar el que publico. Un dia un company em va dir que era molt prolífic, combinar la qualitat i la quantitat és força difícil i l'explotació dels recursos que tinc a l'abast m'obliga a fer-ho. Bé, ja veurem com evoluciona tot plegat.

dimarts, 13 de desembre de 2016

Menorca amb caiac



Diuen que s'assembla a l'Empordà i no en tinc cap dubte, anar-hi és com estar a casa. El pont de la Puríssima l'hem fet a l'illa de Menorca, l'anterior l'hem treballat ;-)
Han estat quatre dies de paleig intens, mati i tarda, això si, no anàvem a devorar milles nàutiques, sinó a xarrupar cada un dels racons de la costa, ja fòssin freus, coves o cales,com si es tractés d'un menjar exquisit.
Vaig emportar-me la càmera i l'únic que vaig poder fer va ser alguna foto del mas (Binidonairet) on estàvem allotjats i que va ser tot un encert i totalment recomanable. Les fotos són fetes a la nit abans d'anar a dormir i l'altra just abans de la sortida de sol quan esmorzàvem per reposar forces i tornar a l'aigua. Tot lo altre ha estat pura retina i no us ho puc mostrar.
Un altre gran encert ha estat fer-ho amb els companys de l'Escola d'en Mar de Cadaqués, una meravella de grup que ens coneixem molt i molt bé, tant a l'aigua com a fora. Tot això és possible gràcies a una gran persona, un llop de mar, en Toni Albert, ell és el fundador de Kayaking CostaBrava, cada any ens ofereix a preu de cost una sortida d'aquest "nivellasso" a tots els socis del club. En Toni és d'aquelles persones que acabaries amb tots els adjectius bons a l'hora de definir-lo, tan a nivell de persona com a nivell professional, i això, no té preu. Ens honora molt estar dins del teu cercle d'amistats .  Moltes Gràcies Toni!!!

divendres, 9 de desembre de 2016

LLarga exposició


Les roques emergents de la costa són un recurs magnífic per ser fotografiats en llargues exposicions. Per fer-ho i fer-ho bé, cal que el dia estigui força tapat i posteriorment donar-li el toc de gràcia amb el PS pasant-la a blanc i negre, etc. A casa nostra hi ha grans mestres que dominen la tècnica i que fan veritables obres d'art, a veure si algun dia tinc l'oportunitat d'anar a un workshop.
El dia que vaig fer aquesta imatge no estava gaire tapat i el PS no el controlo gaire (gens), aleshores us deixo aquesta versió atípica que és en color i tal qual ha sortit de càmera.

dimecres, 7 de desembre de 2016

Dies de marons



La mediterrània ho té això, és pot passar períodes llargs de relativa calma i als traspassos d'estacions tornar-se un mar ben mogut. Aquestes darreres setmanes ens està oferint tot un ventall de mars, de garbí, de llevant i de gregal. Si amb tots aquests tràngols el cel hi posa una mica de la seva part pot fer la delícia de molts que la festegem. 

dilluns, 5 de desembre de 2016

Primera fredorada




Aquest dissabte vàrem poder captar la primera gebrada d'aquesta tardor-hivern.  Abans de sortir el sol vaig desplaçar-me fins els estanys de Pau, allí estava segur de que trobaria les closes emblanquinades pels incipients cristalls de glaç i així va ser. També em vaig trobar als caçadors i això no em va agradar tant. La temperatura era de zero graus i vaig optar per estirar-me sobre els herbassars per intentar captar amb el macro els detalls de la gebrada amb les primeres llums, una tasca aquesta dolorosa per la fred de peus i el moll que vaig acabar en certes parts del meu cos que em fa vergonya dir.  

dissabte, 3 de desembre de 2016

Iguals?




Dies enrere vaig penjar una imatge que l'únic que canviava era el temps d'exposició i al demanar quina és la que més agrada hi va haver una divisió d'opinions quedant la cosa pràcticament empatada. Avui us penjo una imatge en que aquell efecte crec que no es nota tant, aquí les sensacions que transmet no es diferencien gaire, venen a ser les mateixes. No?

dimecres, 30 de novembre de 2016

2a llevantada descafeïnada


Realment va ser una garbinada i no llevantada. Un dels lloc millors per poder-la disfrutar amb relativa seguretat, són les platges del centre de la badia de Roses. Cal conèixer una mica aquests sorrals que quan les onades el cobreixen pot tenir llocs on es formen les típiques arenes movedisses, bàsicament a la zona del PNAE  i, comporten un cert perill si no saps com sortir-te'n o com a mínim pot donar-te un bon ensurt.
Us deixo una imatge d'aquella tarda en que el temporal ja estava de baixa i el cel es va encendre de color de rosa, tot un espectacle.

dilluns, 28 de novembre de 2016

2a llevantada descafeïnada




I ja són dues les llevantades que no ens han aportat l'aigua que necessitem per passar amb tranquil·litat el proper estiu.  De fet en aquesta segona "llevantada", la circulació atmosfèrica va ser molt peculiar, amb un front càlid de sud tot perseguit per un de fred de la mateixa direcció, el xoc de tots dos fronts va produir una línia de tempestes però, a casa nostra les pluges van ser de molt poca entitat, res.
Aquesta segona llevantada, les "marons" tampoc han estat tan altes com la del mes d'octubre. El capvespre que va entrar vaig tenir el temps just per anar fins el far de S'Aranella i treure alguna imatge de darrera hora.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Desenfoc extrem


No sé que tenen aquests imatges que m'encanten, aquesta pobra llagosta estava menjant amb tota la seva golafreria sobre l'herbassar d'una closa i de les fotos que li vaig fer, aquesta és la que més m'ha agradat.

dijous, 24 de novembre de 2016

Experimentant II



Si en l'entrada anterior podíem veure unes vistes generals de les closes, avui entrarem en alguns detalls captats amb aquesta tècnica de multiexposició. Després de fer molts assajos i de visualitzar-los a la pantalla de l'ordinador, he anat garbellant el material fins arribar a allò que em transmetés les sensacions que buscava, bàsicament una rica gama cromàtica. Espero que us agradin. 

dimecres, 23 de novembre de 2016

Ja el tenim aquí!


El segon temporal de llevant ja ha arribat. El primer va afectar les zones més properes a la costa, esperem que aquest pugui aportar l'aigua perquè el pantà de Boadella millori el seu precari estat del 35%. Veurem que dona de si tot plegat, tant per l'aigua caiguda com des del punt de vista fotogràfic.
Us deixo una imatge de llarga exposició diürna feta ahir a la tarda, com que l'onatge no tenia gaire entitat, vaig optar per aplanar-lo del tot. "Esperi" que us agradi.
Versió amb B/N feta a la brava

dimarts, 22 de novembre de 2016

Experimentant



Sempre s'ha d'experimentar amb tot, si no ho fas quedes ancorat i no evoluciones, La recerca fa que tot es mogui (per bé o per mal). A nivell personal intento fer-ho amb la fotografia, tot i que sé que els resultats obtinguts normalment no solen ser gaire populars  :-(
Aquest cap de setmana em vaig trobar sense motius paisatgístics clars per fotografiar la "tardor", la intenció va ser treballar la "paleta cromàtica". Tanmateix, a la plana de l'Empordà mai és explosivament acolorida, són poques les espècies d'arbres caducifolis que hi tenim.  Aquest fet em va portar a experimentar de com treure el suc i obtenir un resultat acolorit i a poder ser explosiu i una mica diferent. Una mica pretensiós per part meva però, és allò d'haver d'arriscar experimentant.
Per obtenir els resultats que us mostro vaig haver de multiplicar la forma i el color a partir de la propietat de les càmeres modernes de fer multi exposicions.  Espero que els resultats us agradin, jo m'ho vaig passar d'allò més bé fent-t'ho.  Avui comencem per uns plans generals i en la següent entrada anirem a plans més propers amb aquesta tècnica.

diumenge, 20 de novembre de 2016

El tamariu


La característica més singular d'aquest arbre autòcton és la resistència que ofereix als sòls salins, de fet és l'únic arbre que pot viure en llocs salinitzats, dit d'una altra manera, quan veiem zones on el tamariu és l'única arbre que hi viu, podem dir amb certa seguretat que aquelles terres són salobres o "salmàstiques" (com diu la gent gran de Castelló d'Empùries referint-se a les aigües), és un bon bioindicador :-)
Moltes vegades té aspecte arbustiu però, pot arribar a 6-8 metres d'alçada. La capçada és molt ampla, desmaiada i quan està a la vora dels camins porta molta feina el podar-los ja que envaeix el pas.

divendres, 18 de novembre de 2016

El cascall i la corretjola marines





Sempre fotografiem les roselles vermelles dels conreus però n'hi ha d'altres que passen desapercebudes pel seu hàbitat més específic, com ara és el cas del cascall marí (Glaucium flavum), ell viu a les platges i és a la primavera que el podem trobar florint. Té propietats medicinals, la seva sava s'utilitza per combatre les berrugues i les fulles infusionades per combatre la tos. No gaire lluny i ja en terres més fortes, a la vora dels camins de ronda de la costa  trobarem a la corretjola  (Convolvus althaeoides) que engalana els corriols.

dijous, 17 de novembre de 2016

Traces








Com a continuació de l'anterior entrada i un cop el sol era una mica més alt, un dels recursos més assequibles per fotografiar en les platges sorrenques són les traces que hi deixa el vent i els elements que s'hi queden "tirats" o, les petjades de la fauna d'aquest hàbitat tan peculiar.

dimarts, 15 de novembre de 2016

Platja de Sant Pere







Muga vol dir frontera amb euskera però, a nivell a la plana de l'Empordà, el riu que se'm fa més "frontera" és el Fluvià i, crec que això ens passa a molts dels que vivim al nord de la Muga ;-).
La selecció d'avui és de la sortida de sol que hi va haver aquest dissabte, estan fetes a la platja de Sant Pere Pescador, al sud de la frontera. Va ser un bon matí. Vaig aprofitar el final de la tramuntana que havia esborrat les petjades humanes i tan sols hi havia la del vent i dels animals. La primera foto, encara que no ho sembli era pràcticament de nit, és feta a una iso alta (400) i un temps d'exposició d'un minut, en la sessió vaig intentar captar aquestes llums baixes i suaus que il·luminen la sorra i l'aigua. M'agrada la tercera en que la sorra es tenyeix de rosa i es veuen les petjades d'una guilla que hi havia passat feia poc, en la següent podeu veure un borm blau dipositat pel mar i, la darrera és la gola del Fluvià just al instant de sortir el sol.   

diumenge, 13 de novembre de 2016

La sang altera


Un dels paràmetres físics que tenen més influència en els processos biològics és la temperatura. La pujada de la temperatura que va junt al increment de les hores de sol, dispara l'activitat fisiològica dels essers vius. Gaudir d'aquest procés anual és tot un espectacle que es repeteix i paga la pena d'observar-lo. Bé, sempre i quan t'apropis a fer passejades pel medi natural. Malauradament hi ha una gran part de la població i cada cop en són més que han de viure dins de les grans ciutats allunyats d'aquests entorns naturals. Ells, són majoria i no sé com evolucionaran respecte a la seva actitud davant de la pèrdua de consciencia ambiental. Aquesta pèrdua de "sensibilitat ambiental" podrà ser un problema a mitjà termini!
Pel que fa a la foto us presento dues versions fetes al mateix moment i l'únic que ha canviat és la posició de la càmera, en la primera més contrapicada i la segona picada. El resultat és ben diferent.