Realment va ser una garbinada i no llevantada. Un dels lloc
millors per poder-la disfrutar amb relativa seguretat, són les platges del
centre de la badia de Roses. Cal conèixer una mica aquests sorrals que quan les
onades el cobreixen pot tenir llocs on es formen les típiques arenes movedisses,
bàsicament a la zona del PNAE i,
comporten un cert perill si no saps com sortir-te'n o com a mínim pot donar-te
un bon ensurt.
Us deixo una imatge d'aquella tarda en que el temporal ja
estava de baixa i el cel es va encendre de color de rosa, tot un espectacle.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimecres, 30 de novembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
2a llevantada descafeïnada
I ja són dues les llevantades que no ens han aportat l'aigua
que necessitem per passar amb tranquil·litat el proper estiu. De fet en aquesta segona
"llevantada", la circulació atmosfèrica va ser molt peculiar, amb un
front càlid de sud tot perseguit per un de fred de la mateixa direcció, el xoc de
tots dos fronts va produir una línia de tempestes però, a casa nostra les
pluges van ser de molt poca entitat, res.
Aquesta segona llevantada, les "marons" tampoc han
estat tan altes com la del mes d'octubre. El capvespre que va entrar vaig tenir
el temps just per anar fins el far de S'Aranella i treure alguna imatge de
darrera hora.
dissabte, 26 de novembre del 2016
Desenfoc extrem
dijous, 24 de novembre del 2016
Experimentant II
Si en l'entrada anterior podíem veure unes vistes generals
de les closes, avui entrarem en alguns detalls captats amb aquesta tècnica de
multiexposició. Després de fer molts assajos i de visualitzar-los a la pantalla
de l'ordinador, he anat garbellant el material fins arribar a allò que em
transmetés les sensacions que buscava, bàsicament una rica gama cromàtica.
Espero que us agradin.
dimecres, 23 de novembre del 2016
Ja el tenim aquí!
El segon temporal de llevant ja ha arribat. El primer va
afectar les zones més properes a la costa, esperem que aquest pugui aportar
l'aigua perquè el pantà de Boadella millori el seu precari estat del 35%. Veurem
que dona de si tot plegat, tant per l'aigua caiguda com des del punt de vista
fotogràfic.
Us deixo una imatge de llarga exposició diürna feta ahir a
la tarda, com que l'onatge no tenia gaire entitat, vaig optar per aplanar-lo
del tot. "Esperi" que us agradi.Versió amb B/N feta a la brava
dimarts, 22 de novembre del 2016
Experimentant
Sempre s'ha d'experimentar amb tot, si no ho fas quedes ancorat i no evoluciones,
La recerca fa que tot es mogui (per bé o per mal). A nivell
personal intento fer-ho amb la fotografia, tot i que sé que els resultats
obtinguts normalment no solen ser gaire populars :-(
Aquest cap de setmana em vaig trobar
sense motius paisatgístics clars per fotografiar la "tardor", la intenció va ser
treballar la "paleta cromàtica". Tanmateix, a la plana de l'Empordà mai és explosivament acolorida, són poques les espècies d'arbres
caducifolis que hi tenim. Aquest fet em
va portar a experimentar de com treure el suc i obtenir un resultat acolorit i
a poder ser explosiu i una mica diferent. Una mica pretensiós per part meva però, és allò d'haver
d'arriscar experimentant.
Per obtenir els resultats que us mostro vaig haver de
multiplicar la forma i el color a partir de la propietat de les càmeres
modernes de fer multi exposicions. Espero
que els resultats us agradin, jo m'ho vaig passar d'allò més bé fent-t'ho. Avui comencem per uns plans generals i en la
següent entrada anirem a plans més propers amb aquesta tècnica.
diumenge, 20 de novembre del 2016
El tamariu
La característica més singular d'aquest arbre autòcton
és la resistència que ofereix als sòls salins, de fet és l'únic arbre que pot viure en llocs salinitzats, dit d'una altra manera, quan veiem zones on el
tamariu és l'única arbre que hi viu, podem dir amb certa seguretat que aquelles
terres són salobres o "salmàstiques" (com diu la gent gran de Castelló
d'Empùries referint-se a les aigües), és un bon bioindicador :-)
Moltes vegades té aspecte arbustiu però, pot arribar a 6-8
metres d'alçada. La capçada és molt ampla, desmaiada i quan està a la vora dels
camins porta molta feina el podar-los ja que envaeix el pas.
divendres, 18 de novembre del 2016
El cascall i la corretjola marines
Sempre fotografiem les roselles
vermelles dels conreus però n'hi ha d'altres que passen desapercebudes pel seu
hàbitat més específic, com ara és el cas del cascall marí (Glaucium flavum),
ell viu a les platges i és a la primavera que el podem trobar florint. Té
propietats medicinals, la seva sava s'utilitza per combatre les berrugues i les
fulles infusionades per combatre la tos. No gaire lluny i ja en terres més fortes,
a la vora dels camins de ronda de la costa trobarem a la corretjola (Convolvus althaeoides) que engalana
els corriols.
dijous, 17 de novembre del 2016
Traces
dimarts, 15 de novembre del 2016
Platja de Sant Pere
Muga
vol dir frontera amb euskera però, a nivell a la plana de l'Empordà, el riu que
se'm fa més "frontera" és el Fluvià i, crec que això ens passa a
molts dels que vivim al nord de la Muga ;-).
La
selecció d'avui és de la sortida de sol que hi va haver aquest dissabte, estan
fetes a la platja de Sant Pere Pescador, al sud de la frontera. Va ser un bon
matí. Vaig aprofitar el final de la tramuntana que havia esborrat les petjades
humanes i tan sols hi havia la del vent i dels animals. La primera foto, encara
que no ho sembli era pràcticament de nit, és feta a una iso alta (400) i un
temps d'exposició d'un minut, en la sessió vaig intentar captar aquestes llums
baixes i suaus que il·luminen la sorra i l'aigua. M'agrada la tercera en que la
sorra es tenyeix de rosa i es veuen les petjades d'una guilla que hi havia
passat feia poc, en la següent podeu veure un borm blau dipositat pel mar i, la
darrera és la gola del Fluvià just al instant de sortir el sol. diumenge, 13 de novembre del 2016
La sang altera
Un dels paràmetres físics que tenen més influència en
els processos biològics és la temperatura. La pujada de la temperatura que va
junt al increment de les hores de sol, dispara l'activitat fisiològica dels
essers vius. Gaudir d'aquest procés anual és tot un espectacle que es
repeteix i paga la pena d'observar-lo. Bé, sempre i
quan t'apropis a fer passejades pel medi natural. Malauradament hi ha una gran
part de la població i cada cop en són més que han de viure dins de les grans
ciutats allunyats d'aquests entorns naturals. Ells, són majoria i no sé com
evolucionaran respecte a la seva actitud davant de la pèrdua de consciencia
ambiental. Aquesta pèrdua de "sensibilitat ambiental" podrà ser un problema a mitjà termini!
Pel que fa a la foto us presento dues versions fetes al mateix moment i l'únic que ha canviat és la posició de la càmera, en la primera més contrapicada i la segona picada. El resultat és ben diferent.
divendres, 11 de novembre del 2016
Llevant a la punta del CdC
Veure una llevantada a la punta del Cap de Creus és una
experiència que s'ha de tenir i més els que el tenim a prop de casa. Les
llevantades ni ha molt poques al cap de l'any, es compten amb els dits d'una mà
i encara en sobren. Veure el mar embravit
trencant contra els penya-segats és evocador d'alguns quadres que a molts de nosaltres
ens van impressionar i, que actualment intentem imitar amb la fotografia del
paisatge, són molts els que ho diuen i amb els quals m'identifico plenament.
dijous, 10 de novembre del 2016
La gran viatgera
Avui la imatge que us mostro no té un valor fotogràfic en si
mateixa però, és l'excusa per fer un petit apunt sobre aquesta gran viatgera,
la papallona dels cards (Vanessa cardui). Ja fa unes setmanes que es veuen
exemplars d'aquesta espècie una mica per tot arreu, són exemplar amb les ales
desgastades per l'esforç que estan fent. Aquesta viatgera ara es troba de pas,
se'n va cap als cortals d'hivernada, a les portes del desert del Sàhara o fins
i tot es pensa que pot anar més avall del Sàhara. Cada any fa un viatge de
milers de quilòmetres travessant una part del continent africà i un altra
d'Europa , pujant a la primavera i baixant a la tardor. Recordo que ara farà
7-8 anys va ser espectacular, de fet va ser el primer cop que es va poder
descriure dia a dia tot el recorregut que va fer per les cites de multitud de
persones que ho vàrem poder testimoniar. Un dia quan travessava el Golfet a la
mar d'Amunt em vaig creuar amb elles, va ser emocionant i sorprenent. Dies més
tard també vaig veure com deixaven florit uns castanyers que hi ha a la
carretera de Port de la Selva a Sant Pere de Roda, una entrada de tramuntana
les va obligar refugiar-se i van quedar folrats i acolorits per milers d'exemplars. Si entreu a la web del Museu de Granollers hi
trobareu més informació, allí es coordina els treballs de recerca d'aquesta
papallona i moltes altres que són uns excel·lents
bioindicadors.
dimecres, 9 de novembre del 2016
La gola de la Rogera
A la platja de can Comes hi ha tot un seguit de llacunes
(llaunes a Castelló d'Empúries) i la més important de totes és la Rogera. Les
fotos d'avui estan fetes al contacte que hi ha entre la llacuna i l'aigua de la
rere duna després d'una llevantada, un lloc que traspua pau i tranquil·litat.
dimarts, 8 de novembre del 2016
Temps d'exposició
Avui us mostraré dues imatges que tenen dos temps d'exposició
molt diferents, la primera és d'un minut i la segona de tres segons, dècima
amunt dècima avall. El resultat és ben diferent per les sensacions que
transmeten. Us passa el mateix?
dilluns, 7 de novembre del 2016
Marons de tramuntana
A Cadaqués de les onades en diuen marons i trobo que és una
paraula que de vegades se li escau prou bé, per exemple quan hi ha mar de fons
i les marons ens gronxen com una mare que gronxa el bressol del seu fill.
Quan la tramuntana va de baixa és un bon moment per recórrer
la Mar d'Amunt buscant racons de costa per fotografiar . Fàcil no ho és, el
contrast negre dels esquists amb el blanc de l'escuma és molt complicat de controlar des del punt de vista fotogràfic. Us deixo unes marons espetegant
contra els esquistos de Port de la Selva.
dissabte, 5 de novembre del 2016
Macro extrem
Si tingués un objectiu macro prou potent podriem veure el món al reves. Aquesta gota suspesa té reflectit el paisatge
que l'envolta, la teranyina i el mateix cel, algun dia he de provar amb un
macro ben potent i perdrem en aquests detalls del paisatge en miniatura :-)
dijous, 3 de novembre del 2016
Núvol tirabuixó
No sé si hi ha un tecnicisme per denominar aquest núvol , podria
ser el de núvol orogràfic i és que la causa que el va forma va ser una garbinada que
un cop traspassava el Cap de Creus i en
plena mar d'Amunt el genera amb aquesta forma tant peculiar. A mi em va semblar tremendament bonic i em va
alegrar la tarda en que l'onatge em permetria tenir un bon primer pla i el cel
guarnit d'aquest tirabuixó era la cirereta, un dia de sort!
dimecres, 2 de novembre del 2016
Boires
L'anticicló centrat sobre els nostres caps és sinònim
d'estabilitat, de manca de vents i de presència de boires. Aquest pont de Tots
sants la boira haurà fet les delícies de molts fotògrafs. La imatge que us
presento és la sortida de sol del primer de novembre, imatge feta des del cotxe
a la carretera dels tres ponts, entre Castelló i Palau Saverdera.
dimarts, 1 de novembre del 2016
Un apartament amb vistes
Cada any m'agrada anar a fer nit al cim d'una roca/illa
anomenada Messina o illa Plana. Un lloc molt agrest, dur i punyent per l'esquelet que vol descansar-hi però, que et permet tenir una vista de 360º de primera categoria.
Aquell dia em va acompanyar en Ricard, un enamorat d'aquesta
terra i prou boig i inconscient per venir. Hi havia una mar de fons de prop
d'un metre que venia de garbí i que generava un onatge espectacular pel costat
de fora. Aquesta illa és el reialme de corbs marins, gavians
i remena-rocs, ells sempre hi són.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)