Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 30 de gener de 2018

Mar de fons


La mar d'Amunt és força difícil de cobrir fotogràficament a l'hivern, ens hem de conformar d'anar-hi certs dies en que hi ha calma i que hi quedi la mar de fons dels tramuntanals. en aquests moments et pots quedar absolutament abduït per les onades i no deixar de fer fotografies per captar el flux i reflux de l'aigua entre les roques, un vici aquest que compartim molts de nosaltres.


dissabte, 27 de gener de 2018

El Melchuca





La punta del Bergantí és un lloc típic de peregrinatge fotogràfic que tinc, quan hi ha una mica de mar m'encanta anar fins la mateixa punta per disfrutar de les onades i de la magnífica vista que ofereix.  Avui us deixo tres instants d'una tarda de desembre i una mica d'història d'aquest lloc.
Avui fa cinquanta anys que el vaixell anomenat Melchuca hi va embarrancar (1968), feia la ruta de Sete a Casablanca i anava carregat de sacs de ciment que encara avui es poden veure. + info

divendres, 26 de gener de 2018

Entomopaisatge



Que vol dir aquesta paraulota? doncs hauríem d'entendre per aquell paisatge generat per un insecte que és fruit de la seva activitat, cal aclarir que es tracta d'un micropaisatge.
La imatge que avui us presento pertany a l'escorça d'un niu, si, si, d'un niu de vespa, la famosa vespa asiàtica! Segur que molts de vosaltres ja heu sentit parlar d'ella i fins i tot l'haureu vist pel  vostre jardí o en alguna excursió. Com sabeu aquest insecte va arribar a França (Bordeus) el 2004 i s'està estenent per tot Europa seguint els cursos dels rius, de fet està força lligada a l'aigua per poder construir els seus nius enormes, gegantins, amb diàmetres que poden assolir els 70/80 cm!!! Per fer-los, recull fibra vegetal de l'entorn més immediat i la treballa amb la saliva, és per això que té un elevat consum d'aigua i els seus nius els trobarem majoritàriament a prop de l'aigua. Com que la vegetació (fibres vegetals) que té al seu entorn pot variar de color, és per això que podem veure aquestes betes en la superfície del niu i que les trobo tant atractives visualment.
Com alguns ja sabeu,  s'han començat a veure en la línea de la costa, els primers que es van localitzar han estat en els pobles del Cap de Creus, però aquest any ja han aparegut al Baix Empordà i així es van estenent cap al sud.  Dir-vos que no us hi apropeu, no són agressives si estan al camp però, les que estan al niu amb les cries si, cal mantenir-se ben allunyat i avisar a l'ajuntament o els rurals. 

dimecres, 24 de gener de 2018

Pollancredes



Tots tenim algunes obsessions i una de les meves és la de fotografiar les pollancredes fent uns escombrats amb la càmera. Aquestes que us presento avui són de les darreres que he fet. és una tècnica en que juga una mica l'experiència i la sort, cal fer moltes proves per trobar-li el punt. 

dilluns, 22 de gener de 2018

L'Empordà al neolític


Us podeu imaginar com era l'Empordà fa milers d'anys?...  al Neolític. Acceptem aportacions!!!

Possiblement que gran part de la badia de Roses estava ocupada pel mar o millor dit, en ple procés de rebliment per les aportacions dels sediments que li arribaven pels rius, Ter, Fluvià i Muga, si , si, heu llegit bé, el Ter desembocava entre Sant Martí d'Empúries i l'Escala, de fet en aquella època devia formar un gran estany que anava des dels peus del Montgrí (estany de Bellcaire) fins Albons. Al nord hi havia una extensíssima zona de maresma i grans estanys alimentats pels rius Muga i Fluvià i destacaven tres grans illes, la del pujol de la Torre del Vent, la de Montmajor i, possiblement  Castelló. Hi dominava la fauna alada, grans estols d'ànecs, ardeids i, flamencs acolorien el cel d'aquella àpoca i, les volades de mosquits després dels períodes de pluja hi posaven el punt d'inhabitabilitat, l'home ha trigat molt en poder ocupar permanentment les maresmes. Era un lloc ric en caça i pesca , com que aquells pobles antecessors dels indiketes començaven a domesticar  animals com les ovelles, bous, ases, aquest era un bon lloc per establir-se per la gran  quantitat de pastures. Anaven combinant les "noves tecnologies" de l'època que eren l'agricultura i la ramaderia amb els coneixements més ancestrals de la caça i la pesca. Quan les aigües es retiraven després de les èpoques de pluja devien anar a plantar blat i espelta i portar els bestiar cap la plana.  La prova la tenim a Ca N'Isaac, un dels assentaments més importants del neolític a Catalunya, ubicat a l'aspre.  És un bon exercici imaginar-se èpoques pretèrites d'aquesta terra. 

diumenge, 21 de gener de 2018

Blaus



El blau és un color que enamora a molta gent, qui no se sent atret pel blau del mar? o per la mirada d'uns ulls blaus? els ulls blaus poden fer segregar algunes endorfines però, pel que fa al mar la sensació que ens transmet és diferent , pot resultar molt relaxant.
El dia que vaig fer aquestes fotos el mar estava embravit i, vaig intentar assossegar-lo. Com? doncs aplanant les onades. Això és fàcil, cal allargar l'exposició i prou. Com que el dia estava tapat i fosquejava va ser més fàcil, li diuen hora blava i les imatges van resultar tenir un to blau molt pujat, fins i tot he tingut de baixar la saturació. Espero que us agradin.

dissabte, 20 de gener de 2018

On és la foto?



Personalment  no sabria explicar quan trobo un motiu per fer una fotografia. Suposo que tot depèn de moltes variables, la llum, el color, els elements paisatgístics, la meteorologia, els celatges, la forma, l'estat anímic, possiblement que en cada una d'elles pesa alguna d'aquestes variables enumerades o d'altres. Us deixo unes imatges fetes un mati en que el paisatge de finals de tardor es trobava gebrat. 

dijous, 18 de gener de 2018

La llúdriga


Fa poc més de vint anys que es va reintroduir aquest mustèlid a l'Empordà,  havia desaparegut feia uns quants anys, a Catalunya tan sols en quedaven a la zona del Matarranya i a la part alta del Segre i els seus afluents. A dia d'avui és present a més de la meitat del territori català. Quina és la causa de l'èxit?doncs una d'elles és a la millora de la qualitat de l'aigua dels rius, com a resultat de l'esforç fet en la posada en funcionament d'estacions depuradores a molts pobles i les industries.
Pel que fa als Aiguamolls i part baixa dels rius gironins hi hagut un factor afegit sorprenent, aquest ha estat l'aparició d'una espècie invasora que va precedir a la llúdriga, el cranc de riu americà. La primera constància que en tinc és del 1986, aquest any vàrem trobar un primer exemplar al Salins, al costat d'Empuriabrava. Deu anys més tard, quan es va reintroduir la llúdriga, el cranc ja s'havia escampat per tot el PNAE  i, des d'aleshores hi ha unes "proteïnes amb clova" molt fàcils de capturar, ja sigui per llúdrigues, ja sigui per les aus com els ardeids, cigonyes, etc., ells han vist multiplicar les seves poblacions, gràcies a la capacitat que tenen de transformar la matèria orgànica i "detritus" en aquesta "proteïna amb clova".
La llúdriga té hàbits nocturns i és fugissera de mena, la qual cosa la converteix en una de les espècies més difícils de fotografiar. Personalment no ha estat fins aquest Nadal que he vist la primera tenint la càmera en mà i amb el tele muntat. El resultat ha estat aquesta imatge, que tot i no ser de qualitat m'ha deixat força satisfet. 

dimarts, 16 de gener de 2018

Foc al cel




Aquests primers dies del  2018 han lluït unes postes de sol difícils de creure per la intensitat dels colors i la gran àrea de la cúpula del cel que abastaven. Les imatges que avui us presento són del tres de gener, aquell dia vaig decidir fer la sortida per un indret que mai hi vaig, les vistes sobre el mar són extraordinàries, aquell dia per ponent el cel es va encendre i era tant potent que n'hi havia prou aprofitant el reflex de la llum per tenyir el cel i la terra del costat de llevant, intensitat i color difícil de creure .

diumenge, 14 de gener de 2018

Miravet



És el segon poble més bonic de la Ribera d'Ebre després de Tivissa, el qual, està dins dels deu més bonics de Catalunya! :-) Us recomano els que us vulgueu aventurar a la descoberta de les comarques de l'Ebre que hi aneu. Té com atractiu el castell templer, un gran exemple d'aquesta arquitectura militar que ha estat restaurat, també hi ha ceramistesamb uns quats obradors oberts. Aquest punt és on lo riu Ebre deixa la cubeta de Mora per anar a buscar la sortida a mar, tot atravessant el muntanyam calcari del costa de llevant amb la serra de Cardó i per ponent amb els contraforts dels Ports.  Una joia de la Catalunya més desconeguda.  

divendres, 12 de gener de 2018

Radar meteorològic de Llaberia (Tivissa)


Al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre) i al cim de la muntanya de Llaberia (925 m.s.n.m.) està situat un radar meteorològic que ens permet  fer el seguiment del pas dels fronts, saber-ne la intensitat dels diferents nuclis o franges de precipitació, la tipologia (aigua, neu, gel, etc) la seva distribució i el moviment en temps real (8 minuts de decalatge). La imatge que genera es combina amb els altres tres radars que hi ha distribuïts pel territori del Principat i són una de les joies del Servei Meteorològic de Catalunya. Personalment és una eina que ens va molt bé per la feina i que molt sovint consultem.   

La serra de Llaberia té una gran riquesa natural, per exemple és el reialme de l'àguila cuabarrada. Aquest radar inaugurat ara farà deu anys incorpora un sistema de generació d'energia elèctrica a partir del gas liquat, d'aquesta forma es va evitar haver d'aixecar una línea elèctrica que hagués posat en perill aquestes aus i embrutat el paisatge.  Soc una persona que no estimo gaire les construccions en àrees naturals però, també aprecio aquests dissenys futuristes pel contrast que generen i que tenen el seu atractiu

dimecres, 10 de gener de 2018

Lladres





La vida a la natura és difícil, tot és qüestió de supervivència hi regna la llei del més fort  i, jo especificaria la del més hàbil i més adaptable. Una bona part del dia es dedica a la recerca del menjar, quan ets caçador/pescador ho pots fer individualment o en grup. Els corbs marins són força individualistes, fins i tot alguns van més enllà del individualisme i han descobert que poden robar el menjar als altres sense haver de fer l'esforç de pescar-lo, perdran l'habilitat per la pesca?
Al món civilitzat als lladres se'ls empresona, aquesta és una actitud no acceptada i penada per la llei. També pot passar que els lladres s'apoderin de les estructures del sistema de justícia,  aleshores són molt més poderosos, són els amos i el poble tot el que pesca és per ells i ells en el millor dels casos no et deixen morir, això passava a l'edat mitjana i ara d'una forma més disfressada. Ens hem d'empoderar.  

dimarts, 9 de gener de 2018

Siurana


Siurana és un llogaret amb una llarga història que s'origina fa uns dos mil anys aban de Crist, va ser també la darrera plaça sarraïna del Principat i, mes tard, passà a tenir un ús de presó per a la noblesa catalana. Actualment és visitat per milers de turistes cada any i, ha estat l'escalada l'activitat esportiva que li ha donat un ressò a nivell mundial.  
La importància rau en la seva ubicació, a una alçada de més de set-cents metres sobre el nivell de la mar i protegit per unes altes cingleres, ha estat un llogarret inexpugnable històricament, actualment si pot accedir amb vehicle gràcies a l'accés per una costeruda i revirada carretera que mena des de  Cornudella de Montsant fins la mateixa muralla del castell. Els que conquereixen les seves parets naturals a diari són els atrevits escaladors que vinguts de tot el món, s'enfilen pels centenars de vies obertes sobre la roca, les quals, tenen uns nivells de dificultat tècnica molt elevada, de fet hi ha vies de nivell 9b i, que han convertit a Siurana en un dels llocs de peregrinatge de fama mundial. 
També ho hauria de ser per la fotografia, la que avui us presento no mata, segur que pot tenir moltes situacions de llum, cels i estat del pantà millors que la que vaig viure però, que com es pot veure té un gran potencial.

dilluns, 8 de gener de 2018

Un llevant eixut.






Ahir vàrem tenir un llevant sense pràcticament precipitació, això és molt greu, hem perdut una oportunitat de fer reserva i això comença a ser una situació que fa una mica de respecte. A veure que ens deparen els propers mesos, creuem els dits.

Us deixo un recull de fotos fetes ahir diumenge pel matí a la zona de Cap de Ras. 

dissabte, 6 de gener de 2018

Els senglars


Diuen (Dep. Sostenibilitat) que a l'Alt Empordà hi ha una densitat de 12 senglars/Km2 i poder fan curt! Al menys en els municipis del Cap de Creus estem acostumats a veure aquests ungulats molt freqüentment. Qui no els ha vist per la carretera entre Garriguella i Roses? o la de Port lligat a Cadaqués?
La facilitat en trobar refugi en un terreny tant embardissat degut a la manca de pastures, una agricultura de capa caiguda i una gestió forestal imperceptible, junt a una abundància de menjar, han estat el motiu de que les poblacions s'hagin disparat fins a nivells intolerables.
No he trobat les dades dels danys que fan als conreus, infraestructures, pel que fa als accidents de trànsit que provoquen es diu que són entre 700 i 1000 en tot el territori de Catalunya a l'any.
Quina és la solució? doncs podria passar per fomentar oficis com el de pastor, no gaire ben vist, mitjançant qualificacions de "Q" i "D.O." de la matèria primera que se'n treu (carn i derivats de la llet),  foment de l'agricultura (vinyes, cereals de secà, etc), protecció en les insfraestructures amb passos de fauna i perquè no? fomentant l'arribada dels grans depredadors com el llop, amb aquestes mesures podríem ajudar a reduïr la població de senglars, protegir-nos dels grans incendis forestals i crearíem llocs de treball.
Us deixo aquesta imatge d'un senglar que fou atropellat pel tren de la línea Portbou-Figueres a l'alçada de Vilajuïga aquest Nadal.  

dijous, 4 de gener de 2018

Les quatre barres



El 2017 va voler acomiadar-se com cal, pintant al cel les quatre barres d'una forma absolutament espectacular. Després direu que un és obsessiu amb segons quins temes però, la realitat la teniu amb la imatge que està totalment lliure de manipulacions fotoxoperes. Entenc que la força del vent, els  núvols, el sol i el moment del dia van coincidir per exaltar un any que haurà marcat les nostres vides, al menys la de tots els que tenim el sentiment de pertinença a aquesta terra.   Esperem que el 2018 ens porti el nou estat que tots desitgem! i ara que no surti algú i digui que hi veu els colors del Barça que m'ha quedat molt bé l'entrada ;-) 

dimarts, 2 de gener de 2018

El Ter es recupera


A dalt exemplar femella i a sota un mascle

El nom comú d'aquesta libèl·lula és damisel·la endolada i el científic és Calopteryx haemorrhoidalis, sense cap mena de dubte que em quedo amb el comú.
Segons diu la guia de les libèl·lules de Catalunya, "és present en trams mitjans i alts de rius i rieres, amb aigües de corrent relativament ràpid i oxigenades..." Poder veure-la en el tram de riu Ter al seu pas per Bordils ha de ser indicatiu de la bona recuperació de la qualitat de l'aigua del Ter. I pensar que fa unes dècades aquest riu era una veritable claveguera a cel obert. No molt lluny d'aquest punt l'any passat hi vaig veure una samaruga o sangonera, aquest també seria un bioindicador de la recuperació del riu.