Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 26 de setembre del 2013

Sorprenent III. Llimacs marins

Cratena peregrina, la més comuna.:




Flabellina affinis, com un cavallet.:
Dondice banyulensis, la vedete del paral·lel.:


Peltrodoris atromaculat, baqueta suïssa.:
Aplysia fasciata, Llebre de mar.:



Per finalitzar la sèrie d’imatges subaquàtiques us deixo les d’aquesta setmana. Pertanyent a una cabussada feta al Cap Norfeu (Roses) i Culip (Cadaqués) i igual que en les altres són fetes amb la compacta submergible de nikon.
Aquest dia (Norfeu) vaig tenir la sort de trobar-me amb quatre de les espècies de nudibranquis típics de la zona, una d’aquestes espècies és endèmica (Dondice banyulensis). Dos dies més tard un company (Pau Calero) em va dir que a Culip havia vist la llebre de mar i amb un puja i baixa, vaig tenir la gran sort de trobar-me amb aquest exemplar de quasi 40 cm de longitud, un monstre al costat dels altres que són mil·limètrics. 
Les fotos s’han fet amb tots els automatismes de la càmera activats i configurada per  macro i el flash activat (menys en el cas de la llebre). L’únic inconvenient ha estat un mar de fons que ha dificultat una mica l’enfoc pel moviment de la massa d'aigua.  Aviat el mar es refredarà i, haurem  d’esperar un any per seguir buscant aquestes petites meravelles del litoral del Cap de Creus :-(

dilluns, 23 de setembre del 2013

Venus i Saturn.

L’altre dia vaig veure una composició que em va agradar però, desprès de fer la foto vaig actuar amb pressa, no volia perdre el moment de l’hora blava. Aleshores, no vaig comprovar que m’havia excedit uns segons amb el temps d’exposició i els planetes Saturn i Venus sortien com dues ratlletes molt ben definides en comptes de dos punts ben marcats en l’horitzó. Quina llàstima! Ja no tornaré a tenir l’oportunitat de refer aquesta imatge que avui us presento L.
Els paràmetres de la foto són.: 40 segons d’exposició, f5,6, 200 ISO, la focal a 32mm i refredada a 3200ºK. Llum afegida amb lot de tungsté.

dijous, 19 de setembre del 2013

De vigatana res...


Aquest és un intent d’emular als que fotografien la boira vigatana, malauradament a l’Alt Empordà són pocs els dies que tenim una boira espessa i extensa, la tramuntana se’n ocupa d’aclarir-la.
Sempre m’ha agradat veure des de la serra de Verdera com la boira es posa a la plana empordanesa i tan sols sobresurten els cims del Pení i el castell de Sant Salvador.
El dia que vaig fer aquesta foto, la boira no era gaire espessa ni extensa, però abans que sortís el sol i aprofitant l’hora blava, vaig fer la foto aprofitant el color de l’enllumenat de Pau i Palau.

dilluns, 16 de setembre del 2013

El color de la nit.


Aquests dies la natura comença a donar signes de maduresa fisiològica, de mica en mica les clorofil·les aniran degradant-se i el verd desapareixerà d’algunes plantes del paisatge. Durant unes setmanes, poques, el taronja dels carotens prendrà el protagonisme al verd clorofíl·lic i molts de nosaltres ens excitarem per captar aquesta paleta de colors efímera que ens regala la tardor.
Mentre això no arriba, ens podem conformar amb jugar amb els colors de la nit. La fredor de l’hora blava que contrasta amb l’escalfor de la contaminació lumínica que tenyeix els núvols mitgencs i que l’aigua magnifica.
Imatge feta amb un minut de temps d’exposició, una sensibilitat de 400 ISO, el diafragma a f4,5 i la focal d’onze mil·límetres. Ah! també hi ha un toc de la llum d'un frontal sobre la mata de lliris grocs.

dijous, 12 de setembre del 2013

Abatut


El desconeixement del medi on creixes pot portar-te a la aniquilació. A l’Empordà els arbres de creixement ràpid (els de ribera), tenen un factor limitant molt important, el vent. La tramuntana posa els límits de la magnitud on pots arribar. Pot trencar-te alguna branca d’avis però, si continues creixent hi haurà un moment que cauràs sencer.
Aquesta imatge s’ha fet utilitzant la tècnica de il·luminació artificial zenital amb una lot de llum freda (blanca). El temps d’exposició ha estat de 167 segons, el diafragma de f 8.0, la ISO a 100 i la focal de 17 mm.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Anhelant un futur diferent

Fa tres-cents anys que el poble de Catalunya ha estat immers en una fosca nit per la pèrdua dels drets com a poble lliure i sobirà.
Aquest onze de setembre TOTS els catalans hem d'estar JUNTS per reclamar la INDEPENDÈNCIA.
La nit ha estat llarga, massa llarga, però l'albada arribarà!
Si TOTS anem JUNTS podrem veure sortir el sol en una CATALUNYA LLIURE.
Aquí sota tens una senyera estelada, símbol d'un país en lluita, descarrega-la i fes-la visible, que corri per la la xarxa, que la gent que ens sentim catalans i volem ser lliures la compartim.



diumenge, 1 de setembre del 2013

Sorprenent II

Aquesta imatge l'he posat perquè representa el dinamisme típic del lloc on viu i m'agrada.



Tal i com podíeu observar en l’entrada anterior, hi ha senzilles càmeres compactes submergibles que poden donar unes prestacions fins fa cop inimaginables. Poder-te submergir amb una càmera fotogràfica i que aquesta estigui lliure de la carcassa protectora, era impensable fins fa poc (les carcasses poden ser més cares que les mateixes càmeres i no deixen de portar una lent que distorsiona la imatge). Actualment la majoria de marques que exploten el mercat de les compactes tenen models submergibles. Fa 4 anys vaig tenir un panasonic però, no va aguantar el ritme, senzillament es va podrir (rovellar) per la zona del botons, va durar 14 mesos. Sempre li vaig fer el manteniment per dessalar-la  però, la casa va al·legar mal ús i no vaig poder fer ús de la suposada garantia. Mai més!
Posteriorment vaig tenir la submergible de la casa Olympus. Aquesta va ser víctima d’un incident, se’m va escapar de les mans (i no duia flotador) i ara descansa al fons del pantà de Sau, des d’aleshores el pantà ha estat pleníssim i no he pogut (ni podré) anar a recuperar-la.
Actualment tinc la Nikon, ja fa més d’un any que estic amb ella, m’acompanya a totes les sortides de navegació amb caiac que faig i, aquestes són pràcticament cada setmana de l’any. Fins ara no mostra cap símptoma de fatiga. Crec que he trobar la companya que m'aguanta ;-)

Les fotos d’avui són fetes a la Cratena peregrina, un llimac marí (nudibranqui) molt comú al Cap de Creus, les vaig fer dissabte. La càmera estava configurada amb els automatismes de “fotografia submarina”, macro i flash. Hem sento molt satisfet d’haver pescat aquests instants de la vida d’un organisme d’uns 3 cm de longitud amb la qualitat que podeu veure. Penseu que les imatges han estat reduïdes i comprimides.