Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 28 de desembre del 2014

Equisetum, els boscos en miniatura





Al carbonífer els equisets  formaven extensos boscos, eren veritables arbres que podien superar els 30 metres d’alçada. Actualment han vingut a menys, una de les espècies més coneguda per l’aprofitament com a planta medicinal és la cua de cavall.
Avui us presento unes imatges que intenten captar aquesta semblança de “grans boscos nans” i tot seguit m’he deixat anar per fer unes abstraccions amb ells. Espero que us agradin.    




divendres, 26 de desembre del 2014

Des del port de Roses




Dies enrere vàrem estar mobilitzats a causa d’un cap d’olla gris (crònica-conte) que havia quedat presoner dins del port de Roses. La darrera tarda hi vaig anar per fotografiar l’aleta i passar-li a un company de la “gene” i, ves per on, que just vaig fer-li la primera foto va girar cua i lentament va enfilar cap a la bocana i se’n va anar. Ho vaig trobar increïble, s’havia passat tres dies donant voltes en un racó, desesperat, desorientat, mor de por i va escollir aquell moment màgic del crepuscle per anar a mar obert. Un servidor va anar fins l’espigó de fora i, allí a la punta, els meus ulls van anar escombrant l’horitzó per si podia presenciar el retrobament amb el seu grup familiar.  Des d’aquest punt s’han fet aquestes imatges que avui us presento, un indret on no acostumo fotografiar. 

dimarts, 23 de desembre del 2014

diumenge, 21 de desembre del 2014

El tamariu


Aquest és un arbre que es coneix molt poc que no està apreciat i molt mal aprofitat.  És molt resistent a la salinitat i per aquest motiu podria ser utilitzat per plantar-se en sòls salins que no hi poden créixer altres arbres (penseu que d’aquí uns anys els nivells del mar seran més alts!), també aguanta molt bé la fred. Quant els veus  és senyal que les terres on viu tenen un marcat caràcter halí.
El de la fotografia , és un pioner, ha nascut i està creixent a la sorra de darrera la platja de can Comes, és tot un heroi. Possiblement que al voltant seu s’hi facin altres plantes i amb el pas del temps i amb unes quantes tramuntanades acabarà formant una duna que ajudarà a consolidar la línea de costa. Si ens fixéssim més amb el que fa la mare natura, seriem més savis ;-) 


divendres, 19 de desembre del 2014

Riu Anyet


Aquesta setmana vam anar amb en Joan Carles a fer un vol pel riu que baixa de Requesens, sabia que la pista estava tallada, de fet encara hi havia la màquina que arranjava el camí malmès pels aiguats i ens vàrem quedar a la part baixa. La sessió era per mostrar-li com il·lumino zenitalment les escenes. Aquest és el resultat que vaig treure en aquella sessió pràctica.
La il·luminació es va fer amb llum blanca sense tocar el WB i tancant a f9, tot el demés és pura intuïció. Espero que us agradi. Ja tinc ganes de que glaci aquest hivern per tornar-hi!
  


dimecres, 17 de desembre del 2014

La platja de Can Comes I


Si t’agrada el paisatge de la plana, si vols abstreure’t , si vols gaudir amb les línies minimalistes que es dibuixen a l’horitzó o a la sorra, has d’anar a la platja que hi ha entre els rius Muga i Fluvià. Aquesta platja s’anomena de Can Comes i l’accés a l’hivern és lliure. També crec que és en aquesta època quan més pots disfrutar per la soledat que s’hi respira, també t’aconsello que hi vagis després d’un tramuntanal en que no hi ha rastres humans, tant sols els dels gavians, flamencs, guilles o daines, si ets més “heavy” fes-ho en un dia de tramuntana i et posaràs a cent ;-)


dilluns, 15 de desembre del 2014

La “saula”



Cau la nit sobre les closes de Sant Joan i en el cel es dibuixa el brancatge d’aquesta “saula” tan bonica. Per dins meu tinc dos sentiments contradictoris, per un costat m’agrada la seva silueta majestuosa que obre el seu brancam que es projecta cap al cel i forma aquest pont tant curiós i, per un altre costat sé que esta tocada de mort, aquest creixement del brancatge serà el motiu de que una freda tramuntana de febrer l’esparraqui pel mig i caigui per sempre.  Abans això no passava perquè els ramaders la coronaven, tallaven totes les branques a l’alçada de la soca,  la fulla se la menjaven els animals i amb la llenya s’encenia el foc de la cuina i escalfava el mas, però aquesta vida de pagès ja no existeix i aviat fins i tot no hi haurà ni vaques, ni eugues a les closes.  

dissabte, 13 de desembre del 2014

Doble alegria.

1r premi "Foto denúncia"

Aquesta setmana m’han donat dos premis de fotografia, es tracta del primer premi de la categoria “foto denúncia” del concurs que organitzen els Naturalistes de Girona, i una segona imatge ha quedat terceraa en la categoria “Ter”. El resultat ha estat millor que l’any passat, en que la collita va ser d’una imatge finalista, tot i el bon resultat, encara hauré de continuar treballant per millorar ;-).
Quan intentes esforçar-te per fer un treball fotogràfic de qualitat, una manera de saber si vas pel bon camí, és competint. Tot i que no sóc una persona competitiva, des de que vaig fer el salt al món digital, he presentant treballs en alguns concursos locals per conèixer l’evolució.
La conclusió d’aquesta darrera competició em diu que encara tinc molt recorregut per fer, en el sentit que encara hi ha molt i molt per millorar. De fet en la categoria que m’han donat el reconeixement, és de les que hi ha hagut menys participació.

3r premi " Riu Ter"
2a entrada. Ara m’agradaria aportar una mica més de informació. Davant l’enrenou que sembla que hi hagut pels canvis introduïts pels Natus en el concurs de fotografia, tant sols dir-vos un parell de coses, el dia del lliurament el Sr. Vall-llósera representant de l’ANG va dir, millor dit “vaig entendre” en una locució amb un so pèssim,  que ells pretenien amb aquest canvi  renovar el concurs de fotografia  per actualitzar-lo i emprar els nous mitjans que utilitza la majoria de la gent, fins aquí molt bé, també va dir que la fotografia feta amb càmera era ja part del passat (poder amb unes altres paraules, això és molt discutible) i, que aquest era el motiu d’haver fet el concurs via Instagram per fer-lo assequible a la majoria de la gent.
A mi m’hagués agradat que haguessin creat una categoria “Instagram” (per exemple en la nova categoria “bicicleta”) i continuar amb les altres tal i com estaven, i veure si realment la cosa evolucionava capa l’extinció de la fotografia amb càmera o no, també pot ser que el concurs començava a ser elitista i no volien evitar-ho L, qui ho sap?....    

dijous, 11 de desembre del 2014

Cromlec


Avui et convido a fer un viatge de més de dos mil anys Ac, a l’edat de ferro, època en que van aparèixer a l’Empordà aquests monuments funeraris coneguts com a “cromlecs”, originaris de la cultura celta i que han arribat fins els nostres dies. En aquests indrets s’enterraven les cendres dels antics habitants de la serra de l’Albera. Aquest concretament es troba al mas Baleta en el municipi de Capmany. i la seva entrada es troba encarada a la posició del sol ponent al solstici d'hivern.

dimecres, 10 de desembre del 2014

El “General Blanch”

1/30s/f8.0/29,0mm/640ISO /DNinvers a pols i ara amb un retall a la part de sobre ;-)

Aquest és el nom que els pescadors retirats de Port de la Selva tenen per anomenar un tramuntanal com el d’avui. Quan no hi havia homes del temps, ni windgurús, els pobres pescadors, que es feien a la mar a base de força de braços, havíen de tenir un ull posat al cel i a l’horitzó per així poder llegir els signes de canvi de temps.
Aquesta imatge és de la “mar d’Amunt”, la costa nord del Cap de Creus, és el primer cop que penjo una foto feta a pols, avui era ridícul portar el trípode, i la càmera la tenia guardada dins de l’abric, tan sols la treia just en el moment que arribava la ventada, tot i això, tots dos hem acabat molls d’aerosol marí.  

dilluns, 8 de desembre del 2014

Cap de núvol


Aquella nit tenia planificat  anar a fer un cel estelat en un indret molt especial però, aquell cel de tarda va anar canviant i es va transforma amb una forta tempesta d’una gran bellesa. Vaig canviar els plans per anar a l’estany, el temps va ser el just per arribar i fer aquesta imatge que avui us presento. Posteriorment el diluvi em va caure a sobre ;-). Moltes vegades cal córrer riscos per obtenir un bon resultat, no?

diumenge, 7 de desembre del 2014

Tardor a la plana





Fa dies vaig anat a un camí dels aiguamolls vorejat d’arbres i recs inundats bona part de l'any, la idea era fer fotos de tardor i em vaig imposar d’utilitzar el 70-200 per buscar detalls. Inicialment vaig buscar imatges típiques i al final vaig optar per tirar pel dret i explorar els efectes òptics. He posat aquest plomall de canyís típic d'aquesta època però, després hi ha “l’anada d’olla”. La primera són fulles que floten a la superfície de l'aigua i que he fet un zooming mitjançant una multiexposició, i l'altra és un zooming del camí tal i com es fa, movent el zoom. A la primavera i a la tardor em venen moltes ganes d'abstreurem. És greu això? He d’anar a visitar al metge? 

divendres, 5 de desembre del 2014

El llevant de Sant Andreu III


Del mateix divendres (llevant I) us deixo aquesta imatge d’un raconet de la badia de Roses, el Portixol de l’Escala, un indret fotografiat fins la sacietat i que aquell dia no li vaig saber treure tot el suc. Aquí hi ha una versió nocturna amb la llum que li arriba de l’hotel del costat i l’altra de la tarda, on he intentat captar el dinamisme de l’aigua.


dimecres, 3 de desembre del 2014

El llevant de Sant Andreu II

66s/f11/100ISP/17mm

Dilluns, l’Empordà ha tornat a recuperar l’aspecte de plana marjalenca que és, moltes terres que sempre romanen seques han quedat inundades delatant aquest origen.  
El cor dels estanys era inaccessible pel nivell que havien assolit les aigües (mig metre sobre del nivell del divendres), tant sols vaig poder arribar a la vora de l’antic estany de Castelló, ara anomenat de Palau :-(, i poder captar aquestes llums extremes.  En el turó que estava, era ple de feristeles que hi havien pujat fugin de la inundació i durant l’espera de les bones llums no em vaig sentir sol en cap moment ;-)  
Per captar la primera imatge vaig utilitzar un filtre DN invers i un DN posat al revés, i així incrementar el temps d’exposició, també vaig anar tapant amb la funda del filtre la part central per evitar que es cremés.


8s/f18/100ISO/33mm

dilluns, 1 de desembre del 2014

El llevant de Sant Andreu I

2.5s/f7.1/500ISO/17mm
Aquest podria ser el nom de la llevantada d’aquest cap de setmana, de fet als llevants importants se’ls hi assigna un nom, d’aquí aquest atreviment. Els que aneu seguint el meu treball fotogràfic sabeu que m’he posat com a condició l’ús de la baixa velocitat d’obturació. En fotografia nocturna és obligat i en el paisatge diürn si es fa en horaris extrems també. Divendres vaig sortir a fotografiar el llevant, una de les tècniques més vistoses és fer-ho a alta velocitat, i poder congelar els esquitxos de l’aigua quan trenquen les “marons” (onada en cadaquesenc), però el que més em satisfà és el resultat d’aplicar la baixa velocitat. Com podeu veure tot agafa un aire pictòric molt guapo, aquestes imatges estan tal i com ha sortit de càmera, sense modificació de color, ni de la temperatura. Què us sembla? Us en deixo dues versions per escollir :-P La foto s'ha fet amb les darreres llums d'un dia ben tapat.