Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 d’abril del 2014

Esperant la pluja



Entrava la primavera en el moment de captar aquestes imatges i el dèficit hídric era molt important. Des de mitjans de novembre que les precipitacions eren minses, tan sols petits ruixats que no treien ni la pols, i fins hi tot embruten el terra al fer precipitar les partícules de sorra nord africana o el pol·len dels pins. 
Vaig pujar a l’Albera per copsar l’estat dels boscos i veure s’hi ha prou aigua per recarregar els pous que ens nodreixen als pobles de l’aspre. El nivell havia baixat molt. Us deixo aquests dos detalls de l’Anyet, on hi domina el color de rovell que tenen les fonts i rierols d’aquesta serra. 

dilluns, 28 d’abril del 2014

Santa Helena (2v)


Aquesta església es troba al poblat de Santa Creu de Rodes al costat del monestir. L'escena que avui us presento és una sortida de lluna, pel seu efecte visual semblaria una sortida de sol però no és així. La similitud és per la qualitat càlida de la llum que es deu per la coloració que agafa la llum al travessar les capes més baixes de la troposfera, les quals, quasi sempre porten partícules de pols de diferents orígens i molta humitat que la tenyeixen. Imatge il·luminada amb lot de llum càlida.
Tot seguit també us deixo la versió lighpainting, feta fa unes setmanes amb la companyia de l'Aroa, la Jana, la Laia, l'Anna, L'Encarna i en Xavi. Sortida multitudinària en que vàrem jugar amb els "efectes especials", com ara és la llana d'acer i posteriorment amb el PS per afegir-hi la lluna plena postissa ja que en aquesta posició mai hi ha estat. 



divendres, 25 d’abril del 2014

Les restes de Pangea





Segons diuen els entesos, al Cap de Creus podem apreciar uns afloraments geològics molt interessants, venen a ser el sòcol de l’antiga carena herciniana, els materials de la qual són originats per la sedimentació del que va ser aquell supercontinent anomenat Pangea. Estem parlant de fa molt de temps, de vora 280 milions d’anys. Aquestes roques porten escrites una part molt important de la història geològica de la terra a la seva "pell".
Les fotos que avui us presento són uns (micro)estrats els quals, entenc que es van formar per la sedimentació dels materials originaris del Pangea. Ara estan exposats als efectes dels meteors com el vent, l’aigua, la sal í la força de la mar, ells s’encarreguen d’anar-los treballant i donant-los-hi aquestes formes tant atractives.   

dimecres, 23 d’abril del 2014

Cinturó de Venus


A la imatge es veu la mar d’Amunt o costa nord del Cap de Creus (CdC), a la dreta hi ha el Puig Gros i l’entrada del Golfet, lloc on s’ubica una de les cales més boniques d’aquesta costa, la de Tavallera. A l’esquerra hi ha l’Illa de s’Encalladora, just devant del Far del CdC. La foto està feta des de Cap de Ras a Llançà.
Aquests dia estava de proves amb el 70-200 i vaig fer aquesta imatge, la trobo una mica “atrevida” perquè se’m fa estrany aquest resultat. En aquest lloc és relativament fàcil veure l’ombra de la terra quan es  projecta en el cel a l’hora del crepuscle i fins hi tot poden veure’s amb els raigs anti-crepusculars que no és el cas d’aquest dia. La intenció va ser magnificar i buscar el detall d’aquesta ombra projectada que es corona amb aquest rosa tan suau.

Exif.: 20s/f14.0/100ISO/150 mm + filtre DN invers

dilluns, 21 d’abril del 2014

“Si la barqueta es tomba...


...nena no tinguis por. Alça la corda enlaire i canta una cançó”.
Ves per on que quan vaig veure aquesta escena em va suggerir aquesta cançó de la barqueta. L’altre dia estava jugant amb el moviment de l’aigua entre les roques i sobtadament vaig veure que m’entrava a l’enquadrament una barca il·luminada amb llum artificial pròpia i un balanceig important. L’escena era potent i vaig haver de canviar a corre-cuita la configuració de la càmera per reduir la velocitat i congelar una mica el moviment de la barca però intentant que es veiés aquest moviment de balanceig, era pràcticament fosca nit i aquest és el millor resultat dels quatre dispars que vaig fer. Imatge feta davant de la caleta de les Argileres de Llançà. La lliçó del dia va ser que s'ha d'estar molt atent al que passa al voltant nostre, personalment tinc la tendència a fixar-me massa en el lloc que estic enquadrant i poc al voltant meu. 
Pel que fa a la foto en si està mancada d'un cel potent, tot i que la boira de l'escuma em fa força patxoca. Aquesta s'ha processat en el LR per realçar la claredat de l'escuma del primer terç de sota. Com podreu veure l'exif és una mica estrafolari però estava fent una altra foto i no em va donar temps de pensar els paràmetres adients o més lògics per aquesta, 4s/f16.0/ISO2500/40mm.

divendres, 18 d’abril del 2014

Lluna de sang falsejada


Fa poc més de dos anys que he retornat a la fotografia (abans havia fet l’analògica) i ho he fet per practicar inicialment la modalitat de nocturna i posteriorment el paisatge. No tinc presa però, la intenció és anar evolucionant poc a poc. Les òptiques que he tingut durant aquest temps sempre han estat angulars, la focal més llarga que tinc és un 40mm, però ja tocava fer un salt qualitatiu i m’he embolicat la manta al cap per adquirir el 70-200, amb ell se'm obre un ample ventall de possibilitats per seguir practicant aquestes modalitats de paisatge diürn i nocturn. Em fa molt il·lusió.
Aquesta imatge d’avui esta feta amb la focal de 200 mm, és un retall de la imatge perquè doni el “pego”  d’una gran lluna. Es va fer aquest dimarts a la tarda, 12 hores abans de l’eclipsi total o lluna de sang.  El falsejat és perquè l’he saturat un punt. 

dimecres, 16 d’abril del 2014

Quan la forma perd el protagonisme i...


...deixa pas al color. A la primavera i la tardor m’agrada passejar per les pollancredes i practicar les abstraccions. Èpoques en que comencen a sortir o perdre’s els colors. És aleshores que busco els racons on hi ha la llum filtrada per les fulles i que em criden l’atenció, els verds de les clorofil·les i els taronges dels carotenoides són els pigments dominants. L’opció que busco és reproduir aquests colors  i una mica de la morfologia dels polls ordenats per la ma de l’home.
El raw el processo molt poc, tant sols faig una correcció a la corba de negres i pujo un o dos punts la saturació. La gràcia rau en el moviment que apliques a la càmera i la configuració de la mateixa, aquesta ha d’estar a una baixa velocitat de l’obturador.


dilluns, 14 d’abril del 2014

Lliris grocs.

Aquests dies possiblement que una bona opció que hi ha per fer fotografia de paisatge és anar als aiguamolls de l’Empordà i més ara que estan en plena floració els lliris grocs. Us deixo una mostra feta aquest divendres a la zona del Matà. La tarda prometia una bona llum però finalment el solet no va pica l’ullet i em vaig quedar amb un pam de nas. 

dissabte, 12 d’abril del 2014

Horitzontal o vertical?




Quan estàs fent una foto primer hi veus una composició clara però un cop la visualitzes veus que allà hi ha alguna cosa que no funciona o que si ho probes d’un altra manera allò funciona molt millor. El dia que feia aquesta imatge és el que hem va passar. Quina composició us agrada més a vosaltres?

divendres, 11 d’abril del 2014

Resultats concurs Ferran Pou de fotografia de meteorologia

Primer premi
Categoria "Fenòmens meteorològics"
Autor:Emili Vilamalla Benito
Segon premi
Categoria "Fenòmens meteorològics"
Autor:Sergi Boixader Catot
Títol:Somni nocturn
Primer premiCategoria "Meteorologia, aigua i territori"
Autor:Emili Vilamalla
Títol:Amb la Tempesta al damunt
Segon premi
Categoria "Meteorologia, aigua i territori"
Autor: Eduard Marquès i Mora
Títol: Sequera
Primer premi
Categoria "Tramuntana"
Autor: Josep Mª Cortés Rusiñol
Títol:Tramuntana a Roses
Segon premi
Categoria "Tramuntana"
Autor: Antoni Fernández Castro
Títol: Tramuntana incipient
Categoria "Twitter / Instagram"
Autor: Quim Espluga Cuberta
Títol: Despullat











dimecres, 9 d’abril del 2014

Sense llamps


Des de que vaig iniciar-me amb la fotografia nocturna he tingut una sola oportunitat de sortir a caçar tempestes elèctriques. Aquella nit d’estiu la plana de l’Empordà va ser travessada per un nucli tempestuós que anava molt ràpid, la majoria de tempestes quan surten de la zona de muntanya (pirineu) es dilueixen pel que fa a la seva força elèctrica. Al veure que entrava al bell mig de la plana, vaig tenir el temps just per pujar per la carretera de Sant Pere de Roda, muntar el trespeus i creuar els dits per tenir sort i captar algun llamp. Aquesta va ser la única imatge que he captat fins ara de llamps. El diafragma era de f8, l’iso a 100, la focal d'onze mm i l’exposició va durar 97s fins que va caure la pluja de foc. Les llums del centre de la imatge són de Figueres. Seguiré esperant una altra oportunitat.

dilluns, 7 d’abril del 2014

Monegros IV




La ruta de la Gabarda és la darrera que us presentaré dels Monegros, és molt fàcil de fer, de fet tan sols cal seguir un camí que va paral·lel a un canal de regadiu i anar fent parades per fotografiar els “torrellones”.
Aquestes imatges es van fer la mateixa nit que les de “las saladas”, amb la diferència que a l’hora que es van fer les fotos la lluna estava baixant i ja no era tant potent la intensitat de llum, al penajar-les blogger els hi puja la il·luminació :-(, quina llàstima a mi m'agraden més baixes.
Tant sols dir-vos que el potencial fotogràfic dels paisatges de Monegros és enorme i la gran part d’ells està molt poc fotografiat. La gent d’aquests pobles són molt hospitalaris i en els seus restaurants s’hi menja molt bé. A mi m’agrada menjar-hi el xai que ha pasturat per aquests paratges de secà, el trobo finíssim, li notes el gust de la farigola. Una comarca per conèixer i una gran alternativa als llocs icònics supermegafotografiats fins la estenuació. 

divendres, 4 d’abril del 2014

El Bramant


Aquest és un dels racons de Cap de Ras més coneguts. El seu nom suposo que ve de la fressa ensordidora que produeix el llevant al entrar-hi. És una batedora. Aquesta foto s’ha fet desprès del  llevantet del dissabte. Diuen que el mar torna tot allò que s’endu.  Aquesta petita platja havia desaparegut en el darrer temporal de la primavera del 2013 (15/03/13) i durant poc més d’un any mostrava la roca nua, des d’aquest dissabte la sorra(grava) ha tornat al seu lloc, veurem quan durarà. 
Per la seva forma de mitja lluna em fa pensar amb una de les platges més boniques que mai havia vist, la del “Silencio” de la costa occidental asturiana..., la podríem denominar “el petit Silencio” ;-).
La foto s’ha fet abans del crepuscle amb el sol incidint sobre la roca però, rebaixant el nivell de il·luminació amb els filtres de densitat neutra que no modifiquen gaire el color i així poder allargar l’exposició al màxim. Exif.: f13, 60s i Iso 100 + filtres de DN, no porta polaritzador. És una llarga exposició diurna.

dimecres, 2 d’abril del 2014

Les barraques de pedra seca VIII

Aquesta serà la darrera entrada dedicada a les barraques de pedra seca de la "Garriga de l'Empordà", tampoc es tracta de matxacar-vos massa que un pot tornar-se pesadet sense adonar-se’n. Avui us deixo una mostra de barraques que vol representar la diversitat d’aquest tipus de construccions.: