Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 28 de juny de 2019

Via Làctia


Diuen que els cels nocturns de la Costa Brava no són bons per la fotografia però, al menys al Cap de Creus cerc que hi ha uns quants racons que són brutals quan hi ha condicions atmosfàriques adients. Aquí en tenim una mostra.

dimecres, 26 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

dilluns, 24 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

divendres, 21 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

dimecres, 19 de juny de 2019

Macrejant per les closes





Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

dilluns, 17 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

divendres, 14 de juny de 2019

Macrejant per les closes



Aquesta primavera ha coincidit que molts dels caps de setmana feia tramuntana i no he pogut practicar gens la macrofotografia. L'altra excusa és la d'haver iniciat el pre-projecte de fotografia nocturna amb fauna salvatge, la qual cosa, em roba gran part del temps lliure. Aquests propers dies penjaré algunes fotografies fetes per les closes.

dimecres, 12 de juny de 2019

Nou projecte de fotografia nocturna



Feia temps que em rondava pel cap introduir-me en el que s'anomena "fotografia d'alta velocitat" . Què ve a ser exactament? Doncs, tot el contrari del que he estat fent fins ara que és una fotografia de baixa velocitat, a partir d'ara m'agradaria introduir-me en la tècnica de captar aquella mil·lèsima de segon. que congela el moviment. Per fer un primer tastet d'aquesta tècnica, aquest hivern vaig visitar al Francesc Fontanals (@cesc_fv), amb ell vaig fer un petit taller pràctic per aprendre aquesta tècnica i d'aquella trobada en van sortir unes imatges d'una geneta que fa un temps es van publicar en el meu instagram. De aleshores ençà, m'ho he estat rumiant molt, moltíssim, perquè entrar en aquest món de la fotografia d'alta velocitat és una mica exigent, demana coneixement de l'entorn, de la tècnica fotogràfica, de la il·luminació amb flash i per fer-ho, cal tenir moooolta paciència, persistència, tenacitat, enginy, passió i temps!  De fet, encara ara tinc els meus dubtes de si seré capaç de fer-ho.

Tot i que és un projecte per desenvolupar a l'hivern, si que he començat, de mica en mica, primer cal adquirir l'equip necessari per dur-lo a terme. Ara em trobo en la fase de familiarització amb ell. he volgut fer les primeres pràctiques intentant fotografiar a la salvatgina més astuta, llesta i, fugissera que tenim pels nostres camps, la guilla. La imatge que us mostro avui, és la primera foto que he aconseguit d'aquest animal i en la que he aplicat la tècnica de la multiexposició, així doncs es tracta d'una fotografia nocturna d'alta velocitat amb llum artificial i multiexposició. Com a dada interessant, tant sols dir-vos que he trigat sis setmanes en obtenir aquest resultat. Què? Us animeu? 

dilluns, 10 de juny de 2019

El Mont, sempre corpren.









De resultes d'una trobada familiar als peus de la Mare de Déu del Món, és aquesta col·lecció d'imatges fetes poc després de la sortida de sol. Volia pujar a la tarda però, la pluja va fer-me la guitza. Està molt clar que les llums matinals no són les meves i més, quan arribes al lloc un cop el sol ja ha sortit.  

divendres, 7 de juny de 2019

Estepa negra





Aquestes fotos van ser fetes en un aspre mentrestant esperava que es fes un time-lapse d'una nuvolada. Malauradament hi havia vent i vaig haver de concentrar-me en unes flors arrecerades.
M'encanten aquestes plantes tant ben adaptades a la nostra climatologia. Aquesta és pirofítica, això vol dir que li agrada el foc. Si toquem les fulles veurem que són enganxoses, això no és res més que una elevada concentració de substàncies molt inflamables, a més, els incendis ajuden a dispersar les seves llavors que esclaten de les capsules on estan contingudes i són projectades. També saben aprofitar el temps de després del incendi per brollar i germinar convertint-se en la planta dominant que consumeix els nutrients que el foc a posat al seu abast en forma de cendres. Tota una adaptació a l'ambient mediterrani. Una altra característica que la fa increïble és la capacitat de regenerar les fulles, si us hi fixeu a l'estiu aquestes queden negres però, no estan mortes. Si observeu amb atenció després de les pluges de finals d'agots o setembre veureu com aquestes es regeneren (malacofil·les).  

dimecres, 5 de juny de 2019

Ser diferent



En fotografia sempre resulta visualment atractiu cercar allò que sobre surt sobre els altres, sobre la uniformitat. L'oportunitat l'he trobat en aquesta espiga atacada per una eruga que se li ha menjat el cor de la tija. No sé si a la vida és bo sobresortir massa. A la natura cal confondre's amb l'entorn la majoria de les vegades, si bé hi ha casos, com ara passa amb les espècies verinoses que ens avisen amb uns dissenys de color  ben cridaners, bàsicament combinant els colors vermell, groc i negre.  

dilluns, 3 de juny de 2019

La Via Làctia com Déu mana



Aquest cap de setmana coincidien tots els astres de la "sort" per fotografiar la V.L., no teníem lluna,  aquest és un aspecte molt important degut al fet que la llum de la lluna es menja la llum dels estel. En segon teniem el nivell d'humitat ambiental molt baix i aixà significa que les partícules en suspensió (humitat i pols) no capten la contaminació lumínica que nosaltres generem i en tercer lloc, que era cap de setmana! i podies fer el tronera tota la nit!
Un servidor, no va dubtar gaire d'agafar el caiac i anar a un dels racons que més m'estimo per poder fer el tronera fins ben entrada la matinada, la nit ja és molt curta i s'ha d'aprofitar.  
No sabeu pas quin regal més gran és poder estar en quasi total solitud en aquella cala, sota aquest cel i amb el silenci més absolut, bé, no tant absolut, ja que era trencat per la fressa de l'aigua en ser tallada pels empaits dels llobarros sobre el peix petit que allí s'hi refugia. Fins i tot, vaig tenir la gran sort de sentir l'exhalació d'un dofí que va passar per aquell indret.