Eclipsi de juliol

El divendres 27 de juliol vàrem tenir un eclipsi de lluna que va ser publicitat per tot arreu i va omplir la nit de públic embadalit per veure'l. Finalment la nit va sortir una mica enterbolida pels núvols i va donar poc de si. Un servidor veient les nuvolades em vaig quedar a casa i en el darrer moment, no vaig resistir d'agafar els trastos i anar a provar sort.  La meva intenció era de captar la silueta del cap Norfeu amb la lluna emergint pel mar però, res de res, la lluna es va deixar veure quan ja estava alta sobre l'horitzó i el que vaig intentar va ser fer unes imatges amb un interval d'un minut amb el 70-200.  El resultat és el que veieu en que hi ha una seqüència de llunes pràcticament iguals i que sobtadament desapareixen engolides per la nuvolada.

Abstraccions

Aquesta primavera passant per un camí de Pau vaig trobar-me amb una vinya arrabassada que estava absolutament esquitxada de color, va ser irresistible intentar captar aquella imatge emulant als pintors impressionistes.

Imprescindible clicar sobre les fotos per veure-les ben grans

Crepuscles de tardor

Una mica amb compta gotes comencem a tenir crepuscles antològics i per poc que puc intento poder-los anar a caçar, tot i que aquella tarda no vaig poder quedar-me fins que la foscor de la nit ho cobrís tot, una llàstima perquè segur que hi va haver màgia.

Orió

Hi ha companys que no entenen que te'n vagis a fer nit a la "belle etoile", d'altres que ho entenen i ho practiquen però, dormen en tenda i, la meva resposta sempre és la mateixa, no sabeu el que us perdeu quan es dorm al ras. Al setembre i si la nit no ha estat ennuvolada tens aquesta visió tan espectacular del cel nocturn, bé, el de trenc d'alba i no s'ha de pagar! 

Pre-tardor

No sé si són les ganes de perdre de vista l'estiu que em desmotiva molt fotogràficament parlant o que és però, fruit d'aquest estat d'ànim ha sortit aquesta imatge. En veure unes fulles que s'acolorien per la sequera o per l'inici de l'escurçament de les hores de sol, no vaig dubtar en fer aquesta abstracció mitjançant la tècnica de la multiexposició.

Cel nocturn III

Per finalitzar i com no podia ser d'altra manera, totes aquelles imatges que ens van ajudar a fer la foto de l'entrada anterior, ara les hem utilitzat per crear aquest vídeo o timelapse.

Ara m'agradaria que vosaltres em dieu quina modalitat de les tres us ha agradat més, la foto única, el camí d'estrelles o el vídeo?  

Cel nocturn II

Aquell dia vàrem arribar al lloc molt tard, ja era fosca nit i al baixar del caiac la VL ja es mostrava ben brillant sobre aquell cel estelat i netejat per la tramuntana que havia bufat hores abans. Precisament aquell fil de tramuntana que encara quedava és el que creava un moviment sobre la superfície del mar que trencava el reflex dels estels més brillants i els planetes com Mart.

El resultat és la llum captada per les més de dues-centes exposicions fetes durant aquell parell d'hores, per fer-ho ha calgut un programa gratuït anomenat Startrail que genera aquest arxiu o imatge d'imatges.  

Cel nocturn I

Aquesta és la primera entrada de les tres versions que he preparat d'una sessió fotogràfica del passat dissabte i en que la càmera  no s'ha mogut del lloc. La primera serà una simple foto d'una nit que va resultar molt neta i amb un cel que encara mostrava una esplèndida VL guarnida amb aquest Mart superbrillant que estem veient aquest estiu i la pinzellada de la caiguda d'una llàgrima en el centre de la VL.

Les blavetes

Unes papallones que possiblement molts de nosaltres haurem vist són les blavetes, són força abundants, una de les característiques que més poden sorprendre d'aquestes papallones però que no són les úniques que ho fan, és que les erugues estableixen una relació "de bon rotllo" amb les formigues, ho fan segregant un líquid ensucrat d'alt valor nutritiu que les formigues òbviament aprecien molt, a canvi aquestes les defensen dels possibles atacs d'altres insectes paràsits, com poden ser els icneumònids que podrien posar els ous dins del cos de l'eruga i d'aquests podrien néixer unes larves que s'alimentarien de les erugues sense causar-li la mort fins arribar al final del seu desenvolupament.

El món de les papallones és fascinant, algunes espècies també estableixen una estreta especialització  amb la planta que nodreix a les erugues, el lligam entre planta i papallona és absolut o el que hem explicat ara, el cercar unes defensores com les formigues, la mirmecofilia.

Agricultura decadent

Els llocs abandonats sempre m'han agradat i més si són llocs on hi hagut activitat humana. Tot allò decadent té el seu encant, no?

En el cas d'avui no es tracta d'un conreu de pomeres abandonat, crec que no he sabut captar aquest punt de bellesa que tenen aquests llocs, hi hauré de tornar a fer una sessió a nivell de terra.

Llibertat pel poble Català

"La grande bouffe"

Aquell cap de setmana passejava pensatiu per les closes tot observant les conseqüències de la sequera. Manquen insectes als prats de dall! l'empobriment és absolut, tan sols apareixen marietes i quatre aranyes que mengen marietes, un desastre.  Quan estava a punt de girar cua i tornar cap a casa, vaig trobar el motiu per quedar-me. Es tractava de l'eclosió d'una posta d'aranya, les petites aranyetes formaven un núvol ataronjat preciós, ràpidament em vaig estirar al terra i intentar compondre en aquell caos d'aranyetes. Després d'una bona estona va aparèixer una aranya que veient aquell bé de Déu va embogir i, esperitada per una golafreria desenfrenada va començar a embolcallar aquells nou nats . Quin espectacle!

Pyronia tithonus

És el nom científic d'aquesta papallona típica de les vores de camps ombrívoles, encara que el seu nom comú és molt més fàcil de recordar, Saltabardisses europea. Aquell matí es va posar bé perquè li dediques algunes fotos, com molts podeu veure mai utilitzo flash quan faig macro, això fa que em quedi curt amb la profunditat de camp però, per un altre costat guanya importància el desenfoc, el color, ... Si no porto flash és perquè m'agrada anar lleuger d'equipatge en aquest viatge pel món dels més petits.

Contrastos

Que l'estiu no és el millor moment per fotografiar s'ha dit moltes vegades, el que si puc comentar és que en el meu cas la calor em deixa ben estabornit i no és fins que comencen a entrar les depressions, atmosfèriques, es clar, que no torno a animar-me a penjar-me la càmera al coll.

Una cosa que pots fer és cercar nous llocs per fotografiar i, per començar us deixo aquesta mostra d'un nou indret orientat a ponent que pinta bé, veurem si li podem treure el suc al llarg dels propers mesos.

Paisatge en construcció

L'esclat que hi ha al voltant del vi està comportant canvis importants a nivell de territori i un d'aquests canvis que s'està duent a terme és el paisatgístic. La implementació de les noves superfícies del conreu, ja sigui amb la recuperació de vinyes velles o amb la substitució d'aquestes per noves varietats més apreciades, així com, l'arrajamnet de l'entorn més immediat, està generant uns canvis paisatgístics que es comencen a percebre al peu de serra de l'Albera i al Cap de Creus.

La imatge que us presento avui vol posar l'accent en aquests canvis paisatgístics. Com podeu observar es veuen vinyes de nova implantació, d'altres de més velles i al voltant de les vinyes s'ha tingut cura de "netejar" el sotabosc de les pinedes i sureres, tot creant un paisatge que dona la sensació d'antropitzat. La funció sembla clara, es tracta de crear unes barreres que siguin efectives a l'hora d'aturar els grans incendis tant recurrents a l'aspre.  

El nostre és un paisatge que ha estat treballat per la mà de l'home des de temps immemorials, tot el que veiem és el fruit d'aquesta intervenció humana, amb més o menys encert, està clar, en el cas d'avui diria que és una intervenció força ben encertada.  

Mal any per les VL

Aquest any i per diverses circumstàncies no he pogut fer VL's, si que un dels llocs que he visitat ha estat la Torre del Sastre de Roses, aquest cop amb un quart de lluna i durant la segona quinzena de juny. El trànsit entre la CL de Roses i el blau del cel il·luminat per la lluna no em desagrada, espero que també us agradi a vosaltres.