Estepa negra

Aquestes fotos van ser fetes en un aspre mentrestant esperava que es fes un time-lapse d'una nuvolada. Malauradament hi havia vent i vaig haver de concentrar-me en unes flors arrecerades.

M'encanten aquestes plantes tant ben adaptades a la nostra climatologia. Aquesta és pirofítica, això vol dir que li agrada el foc. Si toquem les fulles veurem que són enganxoses, això no és res més que una elevada concentració de substàncies molt inflamables, a més, els incendis ajuden a dispersar les seves llavors que esclaten de les capsules on estan contingudes i són projectades. També saben aprofitar el temps de després del incendi per brollar i germinar convertint-se en la planta dominant que consumeix els nutrients que el foc a posat al seu abast en forma de cendres. Tota una adaptació a l'ambient mediterrani. Una altra característica que la fa increïble és la capacitat de regenerar les fulles, si us hi fixeu a l'estiu aquestes queden negres però, no estan mortes. Si observeu amb atenció després de les pluges de finals d'agots o setembre veureu com aquestes es regeneren (malacofil·les).