Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 30 de desembre de 2015

Què difícil és!


Si, és molt difícil que coincideixi un mar mogut i un cel potent. Quan hi ha les onades més ben formades, és quan bufa el vent de llevant, i normalment coincideix amb dies de pluja, de cels carregats, grisos, com a molt d'un gris metàl·lic com diria en Josep Pla.  En aquestes situacions costa molt treure-li el suc. Fins hi tot tenim alguns roquissars que són negres com la sutja per fer-ho encara més difícil si cal.
Avui us deixo una imatge d'aquestes que tant costen de fer i que demanes a crits un cel pintat de núvols de tempesta i que conjuntin amb la força d'aquest mar anormalment mogut.

dimarts, 29 de desembre de 2015

Far del Cap de Creus II



Trobo que és un far molt poc fotogènic per fer-lo d'aprop, si que vist de diferents indrets allunyats se'n pot treure més profit, bé, això és el que em passa a mi.
Us deixo aquest parell d'imatges fetes aquest mes de setembre aprofitant d'anar a sopar a la caserna del costat. La nocturna és feta al sortir i la crepuscular a l'arribada.  Vaig aprofitar aquestes "torres de somnis" que ara s'han posat de moda i que tenen un impacte important sobre la fauna que viu sota aquestes roques. Penseu que en llocs tant inhòspits de forts vents, les roques són excel·lent refugi per una munió d'artròpodes, manipular aquestes roques és destruir els seu hàbitat. Suposo que més d'un pensareu que soc massa primmirat però els invertebrats són els grans oblidats de la nostra fauna i mereixen una mica més de consideració, no? Quan un  comença a conèixer-los també comença a respectar-los ;-)   

diumenge, 27 de desembre de 2015

Catedrals


Un quan entra en una església té una sensació molt especial, la baixa llum ambiental, les altes columnes laterals, el silenci..., tot això crea una atmosfera especial i quasi única i, dic quasi, perquè un altre lloc on tinc una sensació força semblant, és en el moment d'entrar dins d'una pollancreda madura, aquestes deveses tenen aquest aire catedralici, al menys és el que jo sento.

divendres, 25 de desembre de 2015

Calze


Aquesta imatge és fruit de l'avorriment i la manca de motius per fotografiar a l'estiu, aquest fet provocar l'haver d'afilar la imaginació i creativitat i això és bo.
Com podeu observar he jugat amb la forma de calze que genera el buit existent entre dos pètals d'una flor i on si pot enquibir perfectament el calze format pels sèpals d'aquesta altra flor a punt d'esclatar. llàstima de fons! :-( 

dilluns, 21 de desembre de 2015

Evolució d'un cap vespre






Diumenge el cel va anar cobrint-se de núvols alts que prometien una posta acolorida. Com que eren molt fins vaig esperar que la llum s'anés extingint fins que els estels apareguessin i així, intentar captar el color del crepuscle i el màxim d'estels possibles de la nit.  Us deixo quatre instants d'aquell capvespre, tot i que el que buscava era el tercer.  Com ho veieu? 

dissabte, 19 de desembre de 2015

A fangar!


Finalment s'ha iniciat el fangat dels camps d'arròs a Castelló d'Empúries, per fer aquesta tasca agrícola és necessari que els camps estiguin inundats i això vol dir que a partir d'aquesta setmana tenim una làmina d'aigua on el cel s'hi emmirallarà. Ara tant sols fan falta els cels potents dels fronts atlàntics que, amb tanta estabilitat i sequera, el que hi ha és molta tarja de memòria ben buida. 

dijous, 17 de desembre de 2015

After hours


La nit sempre m'ha agradat. De jove consumíem les nits  amb xerrades interminables que avorrien a les nostres acompanyants, em refereixo a la primera època de l'Hort d'en Minguets de Roses, en Pere tancava el local i ens quedàvem a arreglar el món fins la sortida del sol.  Ara segueixo estimant la nit però, les activitats que faig són ben diferents. Com que el món no el vàrem arreglar, més aviat l'hem espatllat, ara deambulo pel camp fotografiant el cel nocturn fins que surt el sol, com la foto que avui us presento i que la vaig fer el diumenge a la matinada. De tornada a casa de vegades veig els  joves francesos que organitzen un "after" a les vinyes de sota el Rachdingue, les de l'Espelt, i em pregunto de que parlaran...

dimarts, 15 de desembre de 2015

El Gran masturbador, el rinoceront, ....


Avui penjo la que segurament deu ser la pedra més famosa del Pla de Tudela, o si més no una de les més fotogèniques, tot i que personalment m'agrada més la seva progenitora que encara està dreta i encarada a la tramuntana amb les seves banyes d'alci.  Un treball erosiu mil·lenari de la tramuntana, combinat amb l'aigua i la sal  han estat els que l'han generat. Tota una obra d'art natural.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Phragmites, cenís, canyís



El cenís és el nom local del canyís (Phragmites australis) planta que viu en sols pràcticament inundats tot l'any d'aigua dolça, sempre que el gruix no sigui superior als 40-50 cm, Suporta temporalment l'aigua salobrosa (salmàstica).  
Ella és una gramínia omnipresent als aiguamolls i que poques vegades li he dedicat una sessió fotogràfica.  L'altre dia però vaig abstreure'm per intentar fer una sessió on el color generat  per les primeres freds dominés per sobre de la seva forma esvelta,..., encara que pretesament si que volia que es pogués identificar la seva erecta i gràcil figura.  Aquestes abstraccions tenen pocs adeptes, són imatges que a mi m'atreuen molt i que m'ho passo molt bé fent-les, fins i tot us diria que em costa molt de treball trobar-les-hi el seu punt, havent de repetir una i altra vegada fins que la càmera capta allò que pretenc. Tot i que és un treball molt personal també m'agrada compartir-ho. ;-) 

dissabte, 12 de desembre de 2015

LLarga conjunció


Aquesta tardor, els matiners per obligació o per devoció, hem pogut gaudir d'una agrupació de planetes també anomenada "conjunció", la lluna, venus, mart i júpiter durant una bona cola de dies han anat ballant força junts i s'han fet visibles durant una bona colla de setmanes.
Aquesta imatge que us mostro avui és d'un prat al costat de les llaunes dels Aiguamolls, o també podem dir al costat d'Empuriabrava, vora la gola de la Muga que és el mateix. La boira tenyida per la llum del sol eixint combina amb el verd del prat. Per contrarestar el fort contrallum, a la bala de palla li vaig aplicar uns tocs de llum amb lot càlida. Espero que us agradi.

dijous, 10 de desembre de 2015

La costa dels dracs petrificats


Diuen que el nom del Cap de Creus ve de "Cap de Quers" per l'abundància i espectacularitat de les roques que el conformen, d'altres expliquen que és per les creus esculpides en grans lloses i, que marquen els camins dels peregrins que anaven al monestir de Sant Pere de Roda però, poca gent parla dels dracs que hi habiten. Els que heu tingut el plaer de navegar per la costa del cap de Creus i, em refereixo al tram de costa entre els municipis de Cadaqués i Port de la Selva, haureu vist que hi ha diversos dracs que hi dormen des de fa mil·lennis, de fet hi ha tot un animalari petrificat però, entre ells, els que més hi abunden són els dracs.  A veure si durant els propers mesos puc anar fent algunes imatges que us mostrin aquests "monstres" que dormen però qui sap si algun dia es despertaran.
Avui us presento a un d'ells, és una perspectiva des del darrera i tan sols l'hi veiem el coll i el cap, el seu cos roman amagat sota els esquistos de la mar d'Amunt. A sota teniu un detall lateral del cap, l'espècie no la tinc gens clara :-)  

dimarts, 8 de desembre de 2015

Voluptuositat natural



Inicialment la volia titular "L'eròtica de la natura" però he volgut ser més descarat ;-). La fotografia de natura "eròtica" està molt poc treballada. Recordo haver vist formes suggerents en paisatges dunars però, realment no és gens fàcil trobar aquestes formes suggerents.
Aquest final de tardor està resultant molt sec a la meva zona de confort i costa trobar els "grans" paisatges amb les làmines d'aigua que tant m'agraden, per aquest motiu cal afilar la imaginació i autoimposar-se exercicis fotogràfics, aquets ens ajuden a avançar.  Divendres vaig sortir de casa amb l'objectiu macro muntat a la càmera. La intenció era cercar el detall que hi pot haver en les plantes que es comencen a morir i de vegades poden agafar formes molt atractives. Calia cercar els "micropaisatges". A tocar un rec emergia una planta que s'havia escardat en tres parts i vaig jugar amb ella i el sol que es ponia darrera d'una filera d'arbres. El resultat desprès de cosir-la a trets  és el que us presento (tot un problema a l'hora de fer la tria). Aquest detall d'un dibuix de còmic m'ha encantat, espero que a vosaltres també.    

diumenge, 6 de desembre de 2015

L'arribada de l'hora blava.


Quan la llum dels crepuscle s'extingeix per ponent, pel costat nord el blau va envaint el paisatge, és l'anomenada hora blava. Tot i que rep el qualificatiu "d'hora", són instants molt efímers. No ens podem encantar per captar-los, ja que la negror de la nit se'ls emportar aviat. 
Avui us deixo aquesta foto en que la única pretensió és mostrar aquest trànsit de llums. La imatge l'he retallat lleugerament per equilibrar-la. Espero que us agradi. 

divendres, 4 de desembre de 2015

Moviment


Tots sabem que els núvols es mouen, fins i tot si ens parem a observar-los els podrem veure a ull nu com ho fan. Captar aquest moviment vol temps, temps d'exposició en el cas de la fotografia.
L'altre dia hi havia un núvol de tempesta que s'estava generant sobre el meu cap, el seu moviment era molt lent i, per tant, difícil de percebre.  Vaig optar per posar el filtre de 6 passos de DN per intentar captar aquest moviment ciclònic que feia i aquest és el resultat, el temps d'exposició va ser de 140s. 

dijous, 3 de desembre de 2015

Els enamorats


Hi ha espais naturals que són simplement màgics i a casa nostra un d'ells és el Pla de Tudela. Unes de les roques més conegudes són la dels enamorats. Aquest parell de roques que sembla que es donin un petó són vigilades per l'ull de l'univers.
L'anticicló té aquestes coses bones, si l'agafes amb un grau d'humitat baixa i sense núvols pots dedicar-te a fer alguna circumpolar de tant en tant. 

dimecres, 2 de desembre de 2015

Tramuntana




L'altre cap de setmana vaig sortir a fotografiar l'entrada de la tramuntana, a l'arribar al lloc triat em vaig trobar amb dos caçadors que tenien ganes d'enraonar i, els hi vaig donar conversa (l'estona que estaven amb mi no la utilitzarien per matar als pobres becadells) però, jo vaig haver de sacrificar els millor moments del cel per assolir l'objectiu. Un cop acomiadats em tocava fer la feina  de retratar al vent, vaig treure'n aquest parell de imatges amb la vegetació en moviment. També teniu a sota un experiment que vaig fer amb el "big estoper", el temps d'exposició va ser de poc més de cinc minuts i una bona part d'aquest temps, uns quatre minuts, vaig fer un "zooming" hiperlent, el resultat  obtingut va ser aquesta "llum divina" que podria il·lustrar un fulletó d'alguna corrent religiosa.

dilluns, 30 de novembre de 2015

Visca les depressions!


Em refereixo a les depressions atmosfèriques, es clar! Quan el senyor anticicló de les Açores ens cau a sobre el cel es torna insuls, sense substància, avorrit, pla. Sembla que aquesta tardor serà així però, quan veig la previsió meteorològica que anuncia l'entrada d'un front , me'n alegro molt. És en aquestes situacions quan poden aparèixer el cels més atractius des del punt de vista fotogràfic i cal aprofitar-ho. Aquesta setmana passada va passar un front acompanyat de poca pluja i fort vent i calia aprofitar el moement de l'entrada. Sortosament el dimecres al capvespre van coincidir unes nuvolades que deixaven anar cortines de polsim d'aigua, les quals, les va il·luminar la llum del sol ponent i es van generar aquestes llums tant especials. Malgrat la tramuntana de força 5-6 i les gotes que impregnàvem l'equip vaig poder fer alguna cosa que ara us mostro. 

dissabte, 28 de novembre de 2015

Doble exposició


L'altre dia tornava cap a casa amb la targeta buida i vaig decidir fer una doble exposició de paisatge. Fins ara sempre havia combinat dues imatges per crear-ne una d'impossible, una mena de les anomenades abstraccions. Aquest dia simplement es tractava de reubicar la lluna en un lloc que no hi era. Per fer-la vaig utilitzar el 70-200 amb el duplicador. Primer vaig fotografiar la lluna amb el 400 mm i posteriorment vaig triar una part del paisatge que tenia però amb l'objectiu a 140 mm. Òbviament cada imatge té la seva configuració per no crear gaires artefactes visuals i que lligui tota ella. Aquest és el resultat. Què us sembla?..., postissa?

dijous, 26 de novembre de 2015

Ca L'astor.



Aquest és el segons aguait de Naturaprop que he pogut provar i com sempre no m'ha decebut gens. Segons m'han explicat el tenen per atreure a l'astor, si bé el dia que hi vaig anar va ser un aligot jove el que va venir. Òbviament no li vaig fer un lleig i, vaig fer-li totes les fotos que vaig voler  quan es cruspia l'esquer. A l'amagatall hi vaig entrar a les vuit del matí i a les dues hores de ser-hi ja va venir. El més bo és que durant l'espera et pots entretenir fotografiant els ocellets que venen al "pessebre" que han muntat davant de la finestra, mallerengues, tallarols, gaig, i un llarg etc. Tot un luxe!
Aquest "hide" s'ha fet reciclant la part superior d'una sitja, per dins està folrat de suro i el fa molt acollidor, la finestra és allargada i protegida per un vidre reflectant. L'exterior també l'han folrat amb bruc com el podeu veure a la foto. Ja m'estic imaginant el que penseu els viciosos com jo, us imagineu anar-hi un dia a fer la nit a Can Teixó per fotografiar la guilla, la geneta, el gamarús, el gorjablanc i el teixó. Fer un bon esmorzar ,i entrar a l'amagatall de l'astor per fer  l'aligot, l'astor, etc. Això si que és una ultra jornada de fotografia de fauna!


dimecres, 25 de novembre de 2015

Showreel



Us he de demanar disculpes però he penjat el vídeo aquesta matinada directament del youtube i no es pot afegir text. He de dir que AQUEST VÍDEO NO L'HE FET JO, tinc la sort que com a veïns de casa hi ha la productora de Visual 13 (li fan els vídeos al Ferran Adrià entre molts altres clients) i, en motiu de la xerrada del dissabte a l'Espai Armengol que ells gestionen, van fer aquest vídeo de presentació del meu treball i que avui compartim perquè el disfrutem tots. Com podreu veure l'edició és de primera categoria, Gràcies companys !

dimarts, 24 de novembre de 2015

Geomorfologia


Quan passegem per la costa ens quedem embadalits amb els penya-segats i les seves formacions rocoses que capten la nostra atenció i ens transmeten multitud de sensacions. Perquè ens passa això? doncs perquè les roques ens parlen i d'alguna manera hi veiem escrit la llarga història geològica que els ha originat. Hi intuïm la ploma de cada un dels elements que hi han actuat, ja sigui l'aigua, el vent, la sal, aquests processos junt a d'altres són complexes i els humans els hi hem donat nom de morfogènesis. El Cap de Creus és un dels espais naturals de la nostra terra on aquests processos i d'altres que s'han produït a grans fondàries els podem observar, palpar i ens ajuden a entendre part de la història geològica de la terra.
Si us interessa aquest tema us aconsello que us compreu la "Guia de descoberta del Paratge deTudela" de la Marta Puiguriguer, ella és una geòloga enamorada d'aquest espai i que també fa acompanyaments per explicar la història d'aquest paratge, sentir-la parlar és tot un plaer enriquidor, és d'aquelles persones que transmet el seu entusiasme, un 10. Absolutament aconsellable.
Per cert la foto no és del paratge de Tudela. Algú sap dir-me on s'ha fet?

diumenge, 22 de novembre de 2015

Canadell



Aquesta és una de les cales que més m'agraden del cap de creus, el seu entorn, morfologia, orientació, composició del substrat de còdols aplanats que creen un mosaic absolutament integrat traspua serenor i recolliment.  A l'hivern i en les hores crepusculars no hi ha ningú, t'hi pots espaiar recorrent-la d'un costat a l'altre i  no us contaré les altres riqueses que atresora.
Aquestes són unes imatges de tarda de tardor, esperava trobar-hi un major moviment de l'onatge però,no per això vaig sortir amb la targeta buida. Us deixo dues imatges clàssiques. Espero que us agradin. 

divendres, 20 de novembre de 2015

Irresistible


Dies enrere un company de fotografia em deia si no em cansava de fer sempre el mateix, fotogràficament parlant, es clar! Li vaig dir que "per ara" no, hores d'ara encara no he trobat el punt de la desmotivació per la fotografia del paisatge.
D'entrada he de dir que agafar la càmera i sortir a fer fotos ho trobo absolutament gratificant des del punt de vista anímic, és una teràpia. Per un costat també tinc un vincle molt fort amb els meteors atmosfèrics, el vent, la pluja, el fred, etc. Em considero un observador de l'entorn natural i la seva evolució en el trànsit estacional, a partir d'aquest fet, se'm va despertar l'admiració per la llum i d'aquí vaig anar a intentar plasmar-ho d'alguna manera, el més adient (i fàcil) ha estat la fotografia, ja que per la pintura no tinc cap aptitud, soc un negat.
Hi ha dies que portes una imatge al cap i esperes que es donin les condicions per
 poder-la captar i res, uns altres dies surts sense saber el que busques i al final captes el que en l'argot s'anomena una "fotassa", però si hi ha alguna cosa que se'm fa irresistible  i que mai falla, és captar les llums crepusculars de la plana de l'Empordà. Tot aquest rotllo és per presentar-vos una de tantes postes de sol. Ptns! 

dimecres, 18 de novembre de 2015

Gamarús


La setmana passada vaig tenir l'oportunitat d'anar una estona a l'amagatall de NATURAPROP. Heu de saber que molt a prop de la instal·lació hi cria el gamarús, això vol dir que es deixa veure freqüentment i, el més important, fotografiar. Els gestors de l'amagatall em van dir que era fàcil que vingués a principis de la nit i ho van clavar, poc després de les sis va venir. Podríem dir que em va agafar amb "el pixats al ventre", la càmera la tenia configurada tal i com ho havia fet el darrer cop però, amb el gamarús cal anar molt en compte amb la llum. Què vol dir això? que com és una au nocturna la il·luminació artificial forta li pot molestar i marxar. Aquest amagatall és 2.0, això vol dir que des del seu interior pots controlar la il·luminació exterior, encenent i apagant els focus que hi ha, o deixar que els sensors de moviment els activin de forma automàtica. També tens el control de la intensitat de la il·luminació, cosa que va molt bé en el cas que ens ocupa avui. Servidor va deixar el focus que il·luminava la branca on es posa a mínima intensitat. Durant els primers minuts de foscor absoluta vaig pensar que aniria fent proves per afinar en la configuració de la il·luminació i de la càmera. La sorpresa meva va ser que en el primer intent de fer els arranjaments, va i em trobo al meu amic que entra a la branca. vaig tenir el temps de fer-li unes quantes fotos. També us he de dir que vaig ser maldestre i vaig baixar molt la velocitat de dispar i una bona colla de imatges van quedar trepidades. Tot i això estic molt content d'haver pogut caçar al caçador plomat del bosc. Gràcies amics de Can Teixò!  
Referent a l'ocell podeu trobar aquí + info. Diuen que a Catalunya n'hi ha al voltant d'uns 25.000 exemplars de gamarussos, dels que porten pèl segur que és força superior ;-).  A l'Empordà pràcticament no hi són presents...., dels de les plomes, es clar!

dilluns, 16 de novembre de 2015

La llúdriga o el fantasma dels aiguamolls



(Entrada feta fa uns dies) Avui 29 d'octubre de 2015 ha estat un dia extraordinari, i ho ha estat per dos fets colpidors per un aprenent de naturalista com jo. El dia ha començat a la 1:37 amb un terratrèmol al costat de casa, el més fort que mai he sentit i, no n'hi havia prou amb aquest fet que la natura em tenia reservada un altra sorpresa i, aquesta m'ha emocionat tant o més que el terratrèmol. Ha estat la visió fugissera d'una llúdriga. Ha passat just en el moment en que em trobava a la vora de l'aigua fotografiant una de tantes postes de sol que faig. Era en el moment de màxima concentració en que els meus ulls no capten els colors càlids i, feia exposicions de 30 segons per extreure'ls. En aquests moments és quan estic més concentrat i absort. El silenci havia estat trencat feia uns instants per una baralla de senglars, poc després dos flamencs havien aixecat el vol per anar a dormir a un altre estany. Aleshores he sentit que alguna cosa s'apropava per l'aigua, sense quasi llum, tant sols per la dimensió de l'ombra he suposat que es tractava d'una lludriga. Amb uns moviments pausats però ferms, he reconfigurat la càmera, me l'he jugat a una carta per la nova configuració, volia captar aquell cos lliscant i submergint-se per les aigües de l'estany i he optat per posar l'ISO a 1000 i pujar la velocitat de 30 segons a 0,3segons, volia captar el moviment sigil·lós d'aquest animal que és com un fantasma per mi. Des de que la van introduir als Aiguamolls, mai l'havia vist, estic cansat de trobar-ne els seus rastres en forma d'excrements però, fins avui se m'havia resistit i, ves per on que ara la tenia davant meu mirant-me de cara, crec que hi ha hagut uns segons de complicitat entre tots dos i de respecte, mentre això passava disparava la càmera a cegues i amb el cor que em sortia del pit.  No és una imatge de concurs com les d'en Bencé Máté però per mi ha estat inoblidable :-)

divendres, 13 de novembre de 2015

Efecte glow(?) natural


Aquest dissabte vaig assistir a un curs de tècnica de processat amb PS organitzat per l'Agrupació Fotogràfica de Salt (són hiperactius, unsTDH, je, je,) impartit per l'especialista Oscar Simon el qual, ens va explicar amb una paciència infinita, tot el que li podem fer a un arxiu RAW per millorar-lo. Va ser molt interessant i realment si tens una mica de criteri, i domines la tècnica, una imatge la pots deixar "niquelada" com diuen els francesos. Tanmateix t'hi pots passar unes quantes hores potinejant-la. Penso que per la meva manera de ser, el pobre coneixement tècnic que tinc, continuaré fent les fotos en càmera i posteriorment les revelaré amb el lightrom. 
La foto que us presento la vaig fer l'endemà del curs a primera hora, m'ha fet gràcia penjar-la perquè com que la boira se'm va tirar diverses vegades a sobre fins acabar molls, equip i un servidor. El  resultat m'ha fet pensar en un efecte prefabricat. Hi ha un plugin que també te'l pots comprar i fer-ho a casa davant de l'ordinador. Jo hauré de continuar fent-ho al camp, crec que seguiré sent un analfabet pel processat am PS, amb això no vull que se'm mal interpreti. M'encanten els resultats que molts grans fotògrafs i especialistes en PS obtenen, d'aquí la meva admiració pel seu treball. Això si, crec que juguen en una altra categoria. 

dimecres, 11 de novembre de 2015

La maresma


La sensació de pau i tranquil·litat que transmet la maresma és molt intensa i és un dels llocs més pocs visitats del PNAE. Per arribar-hi cal fer una llarga caminada però, ara a l'hivern la recompensa s'ho val. Personalment crec que hi ha dos moments que s'hi ha d'anar, un d'ells és quan s'assoleixen els màxims nivells d'inundació (llevantada) i l'altre quan fa una forta tramuntana, amb la inundació calen botes altes i amb la tramuntana un bon abric, natura "x-trem".
La foto d'avui és feta la matinada del dissabte, quan una fina capa de boira en moviment cobria els prats i estanys. Pot-ser que la mateixa boira treu contrast a una imatge que demana que n'hi hagi més. Com ho veus?

dilluns, 9 de novembre de 2015

Alineament planetari


Aquest diumenge hem tingut una boira inusualment espessa i persistent i, com la seva presència a l'Empordà no és comuna, va ser una bona oportunitat per anar a veure sortir el sol al coll del Mosquit (de fet el coll del Mosquit és just el punt per on passa la boira en la imatge), a tocar del castell de Sant Salvador. Vaig arribar-hi amb temps perquè la foscor de la nit em permetés fotografiar la plana i jugar amb les llums de les boires però, l'espectacle el teníem amb alguns planetes del sistema solar. Durant aquests dies es dona un alineament (en aquest ordre)  entre la lluna, venus, mart (en la imatge és molt petit) i júpiter. Si la boira s'hi posa bé, l'espectacle el tenim garantit. Per cert, sabeu perquè es diu el coll del Mosquit?
Us deixo també una vertical i una pano.:

divendres, 6 de novembre de 2015

La tardor als aiguamolls




Aquests dies les xarxes van plenes de imatges precioses de tardor, boscos caducifolis amb tota la gama dels colors càlids. També estic segur que els nens a l'escola estan treballant el tema i de la mateixa manera, poder amb fulles de plataner ;-) però, la tardor de casa nostra no és així. Tenim la sort de que el mediterrani ens catalitza el clima i, els nostres arbres majoritàriament tenen fulles perennes i, els colors ocres són difícils de veure. Tanmateix, la tardor de casa nostra té la seva propia atmòsfera, amb aquesta pàtina especial d'una natura que es comença a endormiscar.
Les imatges que avui us presento son fetes durant un curt passeig per les closes de Murnau i per mi són imatges de tardor això si, una mica diferents a les tòpiques.