Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dissabte, 30 de novembre del 2013

Canyelles (Roses)

Hi ha platges que no hi vas perquè són zones urbanes i les tens descartades per "humanitzades". Divendres a la tarda volia sortir a fer el crepuscle i vaig ser pràctic , veient on es situaven les millors llums i amb el temps de que disposava, la fórmula em donava Canyelles i cap allà vaig anar. Al mig de la platja hi ha una agrupació de pedres que em va anar de conya per fer la imatge que avui us deixo. Crec que milloraria desplaçant el grup de roques una mica més a l'esquerra, hi ha massa pes a la dreta, no? Perquè sempre l'hi trobo defectes a les fotos que faig? De totes maneres espero que us agradi aquesta llarga exposició forçada amb un filtre de densitat neutra, feta amb la intenció d'obtenir aquest efecte d'aigua "densa".

dijous, 28 de novembre del 2013

Crepuscles de tardor


Aquests dies de finals de novembre han estat bojament atramuntanats, són dies en que hi ha gent que pot arribar a odiar aquest vent, per la seva persistència, força, impertinència i molts altres qualificatius però, també n’hi ha que la necessitem, ella ens omple d’energia fins fer saltar gospitlles (espurnes) a tot allò que toquem. 
Aquests dies ens han regalat uns crepuscles increïbles que et deixen embadalit. Estic segur que les persones més insensibles a aquests fenòmens també ho fan, encara que sigui de reüll i això no té preu..., fins que algun pertorbat ens hi apliqui un impost (penseu que captar la llum solar per fer energia estarà gravat d'aqui un àrell de dies :-(.  

dimarts, 26 de novembre del 2013

Jugar amb espases...

... de llum. L'altre dia em van acompanyar l'Aida, la Duna i en David Felip (Flipi) a fer una foto d'una barraca de pedra però, al final vam acabar pintant amb llum amb els estris que va portar en Flipi. Aquesta és una de les imatges que més em van agradar. El tirabuixó de llum el va fer en Flipi amb una espasa improvisada, la contra per darrera de la Duna (és l'artista-model que es veu) la va fer l'Aida i un servidor es va limitar a prémer el disparador i il·luminar una mica la part frontal de la "model".

diumenge, 24 de novembre del 2013

Tramuntana




Un dels projectes fotogràfics que m'agradaria fer, seria fotografiar el vent de tramuntana que ens marca la vida als empordanesos. 
Us deixo unes imatges que s'han fet quan ella bufava. A la primera es veu el cel amb els típics núvols esparracats desprès d'una tempesta i tot just quan entra folla. La segona és nocturna i es veu l'efecte d'escombrada que produeix en el cel, i també com afecta el creixement dels grans arbres com aquest pi de llei del mas de Montmajor. Finalment, la tercera es feta tot just els dies abans de que despulli les vinyes dels seus pàmpols. Al cel,  un núvol "de tramuntana" marca la serra de l'Albera.
Què us sembla? M'hi poso?

dissabte, 23 de novembre del 2013

El Castell de Quermançó.


Aquest castell va ser construït al segle X pels comptes d'Empùries i els francesos el van dinamitar el 1814. Durant aquests segles va tenir moltes utilitats, majoritàriament militars. Actualment ha passat a mans privades encara que no se sap amb quina finalitat. Per més informació podeu visitar aquesta WEB.
El tinc al costat de casa però, encara no l’havia fotografiat. És d’aquelles coses que les deixes per més tard. Aquest dilluns (11/11/13) i amb una forta tramuntana (144 km/h a Portbou, 110 en el lloc de la foto), he decidit anar a fer-hi una circumpolar. Com si no hi hagués cap millor dia per fer-ho! 
Es tracta de 148 fotos d’un minut que han estat apilades amb el programa startrails. De fet era una prova per veure el límit de les bateries de la càmera, la il·luminació l'ha posat la lluna creixent.  

dijous, 21 de novembre del 2013

Entrada 100

M’he adonat que aquesta és l’entrada número 100, més d’un centenar de imatges fetes en els 9 mesos d’edat del blog! Se m’ha acudit fer un rescat i buscar les tres entrades menys vistes d’aquestes cent i donar-los-hi una segona oportunitat. Aqui teniu la classificació de les tres entrades menys vistes del blog que no vol dir que hagin estat les tres pitjors fotos que he mostrat.
Amb el número u la menys vista amb 11 entrades  i sense cap comentari, va passar sense pena ni glòria i ho entenc perquè no te gaire res, és tan poca cosa que s’ha de dir que és minimalista integral. El seu títol és “Horitzonsal Delta de l’Ebre”, es veu el riu, una franja de canyissars de l’illa de Buda i el cel estelat.

Amb el número dos tenim  les figures de surfistes captades amb baixa velocitat. Aquesta va tenir 18 visites i cap comentari. Us deixo una imatge de la sèrie.

I per finalitzar, la tercera, que porta el títol de “La figura humana”, va tenir 20 visites i un comentari del prestigiós fotògraf en José Fernández. Per mi aquesta foto va ser una de les millors que vaig fer el primer any d’entrar en la fotografia digital. 

dimarts, 19 de novembre del 2013

“Llevantet”

Finalment ha arribat el llevant, però ho ha fet d’una manera desigual, si a la costa central ha estat un temporal dur, al Cap de Creus el podríem qualificar de llevantet, això ho dic ara que és el diumenge al migdia, sembla que la part forta queda reservada per aquesta nit.
Us deixo una imatge feta en un parèntesi sense pluja que hi hagut a les nou del mati i l’he fet al costa sud de la punta del Cap de Creus. Espero que us agradi.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Dolmen de la Carena.

L’altre dia algú va dir que la fotografia de construccions antigues i cels estelats es complementen molt bé i realment aquesta és una creença en la que hi estic absolutament d'acord.
Avui us mostro l'anomenat dolmen de la Carena (Vilajuïga), aixecat fa milers d’anys i que es manté com si fos de nova construcció.
Aquesta imatge es feta a l’hora blava, moment en que el cel, encara que els nostres ulls el vegin negre, conserva una mica de llum i el sensor de la càmera capta aquest color “residual”. La sensibilitat estava a 400 ISO i el diafragma a f2,8, al màxim d’obert. Hi he afegit una mica de llum amb un lot de llum càlida, tant per dins com per fora del dolmen.

dijous, 14 de novembre del 2013

Simetries metamorfitzades.

Aqui he mogut la focal en el moment de fer-la
Com que el vent movia l'aigua he allargat els temps per fer l'efecte glaç
Aqui l'aigua estava quieta i no té cap modificació, un filtre DN invers per erquilibrar la il·luminació.
En aquesta he allargat molt l'exposició per captar el moviment dels núvols.
Jugar amb el reflex de l’aigua és un exercici molt agraït que pot tenir uns resultats espectaculars, això si, cal tenir una làmina d’aigua més o menys important i gaudir d’uns bons cels i, si algun lloc hi ha per poder disfrutar de immensos celatges aquest es diu l’Empordà.
Avui us presento unes imatges fetes sense moure la càmera del lloc, sempre ha estat orientada cap a ponent i l’únic que he anat fent es canviar la configuració de la mateixa: velocitat d’obturació, diafragma i focal, excepte amb la tercera. Els resultats són els que veieu i espero que us agradin.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Finalista

Aquesta imatge ha aconsegit quedar finalista al concurs de fotografia dels Naturalistes de Girona.
Oe, oe, oe, oe, oeeee! :-)

dimarts, 12 de novembre del 2013

Pluja d’estels


Fa temps que veig per la xarxa fotos en que els estels fan una traça de diferent intensitat i queden com si fossin “cometes”, aquest és un efecte que m’agrada molt i que no sé com fer-ho per poder-lo aconseguir.
L’altre dia jugant (experimentant) amb la configuració de la càmera i altres històries vaig aconseguir la imatge que avui us presento. Me’n vaig adonar a l’arribar a casa i veure la foto a la pantalla de l’ordinador que era una aproximació del que voldria fer. El resultat no m’agrada però, experimentaré per veure si puc aconseguir aquest efecte que us dic de “cometa”.
Ah! per cert, si algú sap com fer-ho i ens ho vol explicar estaré(m) encantat(s) d’escoltar l’explicació ;-)

diumenge, 10 de novembre del 2013

Far de S'aranella





Aquest far de Port de la Selva és un bon lloc per anar a veure entrar la tramuntana, bé, sempre que aquesta no sigui molt forta. Allí amb una mica de sort es pot fotografiar el paisatge marí i que la imatge no et quedi trepidada. Aquí en teniu una mostra, espero que us agradi. 

dijous, 7 de novembre del 2013

Platja de can Comes.







Aquesta és la platja que tothom coneix com la dels aiguamolls, però el seu nom original és la de “can Comes”, nom manllevat al cortal que hi ha en aquest indret i que aprofitava les pastures que hi ha entre les llaunes (llacunes) i els salobrars. Fer una passejada en un capvespre atramuntanat et pot resultar molt gratificant i més, si la posta és d’aquelles en que el cel hi posa molt de la seva part.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Retrats.







Avui us presento un tipus de fotografia que són excepcionals pels pocs cops que tinc l'oportunitat de fer-les, es tracta del retrat de la figura humana. Aquest mateix cap de setmana de la castanyada i aprofitant que estàvem socialitzant, havent sopat vam fer una sessió de retrats nocturns i passar-ho bé. El que s'hi va posar més bé va ser un suro mort per un llamp i, tot seguit vam fer uns retrats il·luminats de forma selectiva amb un parell de lots, aquest tipus de il·luminació és molt fàcil i "resultona". La sessió va ser possible gràcies a la col·laboració de l’Aida, la Paula, en Xavi, en Gabriel i en Ricard. Gràcies a tots! 

dilluns, 4 de novembre del 2013

L’Arnera.






Aquest pont de Tots Sants molts de nosaltres haurem anat a muntanya i portarem el sarró amb castanyes i la tarja de memòria plena de postals de “tardor”. Una tardor que ho és perquè el calendari ho diu.
L’Arnera és tributari de la Muga i drena la muntanya de les Salines que limita amb el Vallespir. La part alta d’aquest riu és molt interessant des del punt de vista biològic i paisatgístic. Avui us deixo una petita mostra amb les típiques i tòpiques imatges d’aigua. Espero que no us cansin.

dissabte, 2 de novembre del 2013

Me l’havia deixat!


Com que darrerament no trobo uns bons celatges i al revisar el material d’aquestes darreres setmanes, m’he adonat que s’havia quedat penjada aquesta bonica imatge de capvespre, abans que quedi en l’oblit del disc dur us la vull mostrar. És feta a l’hora blava, d’això no hi ha cap dubte i el que es veu és la serra de l’Albera des de l’estany de Castelló, la contaminació lumínica és de la Catalunya nord, deu ni dó!. Espero que us agradi.