Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 19 de novembre de 2017

Modelats pel Pirineu

Quan fa tramuntana i es formen núvols en alçada, moltes vegades apareixen aquestes lenticulars produïdes pel salt que ha de fer el vent en topar contra el muntanyam que li barra el pas. Al ser núvols que estan a molta alçada solen il·luminar-se pels raigs solars quan sol encara està molt amagat, és aleshores que agafen unes coloracions molt intenses, sobresaturades, irreals, increïbles, espectaculars.  Albada del 11-N, la posta va ser igual o més d'espectacular però, aquell dia teníem feina a Bcn.  

divendres, 17 de novembre de 2017

Nit i dia



Quan fas fotografia nocturna amb una lluna força crescuda, per exemple per sobre del quart, pràcticament pots "diürnitzar" la imatge, aquesta gran il·luminació  de la lluna fa que l'aspecte del paisatge sigui semblant al que té quan és de dia.
L'exemple d'avui ha estat fortuït, es tracta d'un racó que hi ha al costat est de la carretera que porta fins el cap de Cavalleria (Menorca), la vaig fer pràcticament des del mateix punt en dos moments ben diferents i sense cap intencionalitat però, que ara serveix per explicar-ho. La primera és feta a la nit i amb una bona lluna (gibosa) i, la segona és just a la matinada, abasn de la sortida del sol. Quina us agrada més?   

dimecres, 15 de novembre de 2017

Llamp em mati !


Una de les expressions empordaneses que vaig aprendre de la boca d'una de les persones que més he apreciat, en Vicenç de Can Niceto, és la de "llamp em mati" i que ell pronunciava tot seguit "llampemmatic", mai més ho he sentit de cap altra persona, possiblement que es perdrà.
Quan hi ha tempestes soc bastant prudent, per no dir una paraula mal sonant que comença per "c "i acaba amb "t" .  Per altra banda m'atreuen molt les tempestes i més quan les pots veure a una certa distància de seguretat. Fa poc més d'una setmana unes fortes tempestes van escombrar la comarca, un dels nuclis més actius i potents es va ubicar davant del Cap de Creus, aleshores vaig pensar que "mal llamp em mati" aquest seria un bon lloc per intentar-ne caçar algun. Els primers varen caure per sobre del Cap Norfeu però, finalment vaig tenir la sort de captar aquesta preciositat. Un cop feta la captura vaig girar cua i cap a casa abans que un llamp em matés. 

dilluns, 13 de novembre de 2017

El General Blanc


Feia molt de temps que no teníem una tramuntana "heavy", d'aquelles que posa les coses al seu lloc, trenca branques, arrabassa arbres, tomba murs, doblega senyals de tràfic, fa trontollar edificis, etzètera. Estem al palau del vent, si ofereixes massa resistència perquè has crescut massa, t'arrabasso de soca-rel i tot arreglat, així és com actua ella, com un 155. Ha estat tan forta que el mar s'ha quedat blanc d'escuma, fins i tot a Port de la Selva l'anomenen el General Blanc, ells la veuen a venir de mar endins, des del Rosselló. Clica sobre la foto per veure-la gran.

dissabte, 11 de novembre de 2017

La mosca escorpí


Aquesta mosca que s'alimenta de dejeccions d'ocells i d'animals morts té dues característiques morfològiques que la fan inconfusible. La primera és el seu cap, el qual està format per un llarg "front", a la part de dalt i té les antenes i els ulls i a l'altre extrem les peces bucals però el que li dona nom comú a l'espècie és l'aparell en forma de pinça que tenen els mascles al final de l'abdomen i que fa pensar amb els escorpits. Als Aiguamolls el veiem a la primavera, té una sola generació, la foto es va fer a finals del mes d'abril. 

dijous, 9 de novembre de 2017

Cap Cavalleria II






En el segon lliurament de Menorca us mostro algunes imatges fetes a l'entorn immediat de la casa on ens v`rem hostatjar. De la primera imatge he demanar excuses perquè va quedar tallada per sota, com excusa puc exposar que era la primera foto feta del dia, acabava de despertar-me i no hi veia gaire, d'aquí el tall. També he posat a sota algunes fotos de la casa, la qual, ens va encantar i va ser el motiu que alguns de nosaltres no volguéssim allunyar-nos gaire d'ella. es diu Santa Teresa i és l'única casa que hi ha al cap de Cavalleria.  








dimarts, 7 de novembre de 2017

Cap Cavalleria I







Aquesta festivitat de Tots Sants hem aprofitat amb els amics per fer una escapada a Menorca, era l'aniversari de cinc de nosaltres i calia celebra-ho com cal. Durant quatre dies ens hem hostatjat en la única possessió que hi ha al Cap de Cavalleria, just al centre de la costa nord, tot un privilegi.
Als peus del mas hi ha el port de Sanitja, el millor refugi pels temporals de tramuntana que fuetegen la costa nord. Degut a la seva posició estratègica i la protecció que ofereix en aquest territori inhòspit sempre ha estat habitat, des dels romans (sII a.C.) que ja hi tenien campaments militars per defensar-la, passant pels vàndals (s V) i els anglesos que hi van construir una torre de defensa al s XVIII fins arribar a l'actualitat . Durant quatre dies hem estat nosaltres els únics qui hi passàvem dia i nit en aquest indret privilegiat. La nostra tasca era senzilla, recórrer a peu el cap, navegar-lo amb els caiacs i pescar els fruits que ens ha ofert el mar per poder subsistir, amb aquestes accions hem acaronat el cel i per tant, la felicitat. Hem estat lluny d'aquests dies convulsos que ens ha tocat viure a casa nostra i que aquest exili programat de feia temps ha estat un respir. Entremig de la festa un servidor feia escapades de nit i matinada per fer les fotos que avui us presento i espero que us agradin. (Dijous continuarà amb més imatges)   

diumenge, 5 de novembre de 2017

Damisel·la enguantada


A dalt exemplar femella i a sota un mascle

Una altra de les libèl·lules que podem trobar al tram mitjà del Ter durant l'estiu és aquesta damisel·la enguantada. dies enrere publicava l'entrada "el Ter es recupera" i, hi sortia una seva cosina germana, la damisel·la endolada, tenen una certa semblança i es podrien confondre fàcilment. 

divendres, 3 de novembre de 2017

Ripple marks




Aquest és el tecnicisme que s'utilitza per denominar les ondulacions que deixa el pas de l'aigua a la sorra. Sempre m'ha agradat fixar-me amb aquestes formes i de vegades hi veig el que podrien ser grans paisatges vistos des de molta alçada. Quan un no pot volar sobre el desert s'ha d'acontentar amb el que té ;-) 

dimecres, 1 de novembre de 2017

Desenfocant per veure-hi millor


Un joc que practico i que m'agrada força és el de submergir-me en el món dels petits, dit d'altra manera,  estirar-me al terra d'un prat de dall i cercar bitxos o una altra cosa força divertida, jugar amb el desenfoc. Aquella tarda tenia davant meu una florida important de ranuncle i intentava composar quelcom interessant visualment i em va sortir això. Espero que us agradi. 

dilluns, 30 d’octubre de 2017

Arrossars de Riumors


Possiblement els arrossars ubicats més al nord de casa nostra i també els més allunyats de la costa. Aquest any més de nou-centes hectàrees s'han dedicat al cultiu, aquest antic cultiu va arribar a l'Empordà fa segles i la superfície que s'hi ha dedicat ha anat oscil·lant tot depenen de l'època. Quan hi havia gana se'n cultiva més que en àpoques de bonança.
Ara estem a poques setmanes del inici de la sega i és per això que he volgut dedicar-li una entrada a aquestes camps amagats dins del municipi de Riumors, indret que molt poca gent coneix per trobar-se allunyat de les vies de comunicació més importants.   

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Eclipsi pels pèls


El set d'agost hi va haver un eclipsi de lluna que tan sols es va poder veure la part final del mateix, tot i estar treballant a aquella hora em trobava al camp, concretament a la zona dels arrossars de Pals. Per si es donés el cas em vaig emportar la càmera al sarró i just quan estàvem acabant la feina va aparèixer ella amb tota la seva esplendor, arran de l'horitzó, just per sobre dels arrossars que se'n anaven a dormir.

dijous, 26 d’octubre de 2017

Temps de bolets


Som gent pacífica i ens agraden els bolets, si, si, els bolets comestibles no els altres, encara que hi ha dies que en repartiries més d'un de bolet.  
A la natura hi ha organismes que ajuden a la descomposició de la matèria orgànica, ells s'alimenten d'aquestes substancies que composaven altres organismes per viure i els transformen en substancies absorbibles per les plantes. Una gran varietat de fongs, bacteris, insectes, etc. fan aquesta funció.
Al final de l'estiu quan s'ha acabat l'època de màxima producció arriba l'hora de fer neteja i comença l'activitat dels descomponedors, ves al camp i ho podràs observar.
No tinc ni la més remota idea de quin "microfong", si és que el podem considerar així, és el que perfila de blanc les fulles i branquillons en descomposició d'aquesta forma tan ordenada. quan vaig fer aquesta foto era molt d'hora i hi havia poca llum, tres hores més tard, quan hi vaig tornar els fongs ja havien madurat, més tard es descompondrà per alliberar les seves espores, una fructificació molt efímera (2a imatge).   


dimarts, 24 d’octubre de 2017

Fauna matinera






Aquesta setmana passada vaig tenir un incident amb la càmera, va anar a fer un vol tot lliscant del trípode i tot per no estar ben ancorada. Se'n va anar rodolant per unes roques fins on trencaven les onades, finalment qui va rebre més fort va ser l'objectiu de fer paisatge, el 17-40 mm!. El consol és que hagués pogut ser mooolt pitjor.

Aquest dissabte no me'n he pogut estar i he agafat la càmera amb el 70-200 i el macro i he sortit a punta de dia, inicialment amb el tele muntat m'he sentit molt estrany però encara hi hagut sort amb algunes bestioletes, daines, ciclistes, carb marí i posteriorment una mica de macro. Ara és el que toca fins que arribin els reis. 

diumenge, 22 d’octubre de 2017

Llums i colors de tardor





Ens varen ensenyar i encara avui se'ns mostra que el color de tardor és aquell que apareix quan les fulles se'ls hi degrada el verd de la clorofil·la i apareixen els caratenoids, els grocs de les xantofil·les i els taronges dels carotens, i si a sobre ho amanim amb la llum del sol que en aquesta època ja és més càlida, ens poden aparèixer unes paletes de tonalitats sublims. Malauradament nosaltres estem en una zona on hi domina la fulla perenne i per trobar aquests colors tenim dues opcions, o ens enfilem al cap d'amunt de l'Albera o les Salines, per dir dos dels llocs més propers o ens en anem a qualsevol plantació silvícola de les ribes del Ter. Les imatges que avui us presento són d'un passeig per les arbredes de Bordils i Sant Joan de Mollet. 

divendres, 20 d’octubre de 2017

Tot depèn de com es miri



Aquests dies de tardor amb l'anticicló fent la guitza (fins ahir), és realment un martiri poder fotografiar el paisatge degut a l'absència de cels interessants. Tot i això, podem intentar fer un exercici per fer coses noves amb aquesta gran eina que és la càmera, molts d'aquests efectes es poden fer amb un programa de retoc fotogràfic, fins i tot amb filtres preestablerts però, a mi el que m'agrada és estar al camp amb la càmera i no davant l'ordinador ;-)
Avui us presento unes imatges fetes en un camí arbrat, les dues primeres és fàcil de saber com s'han fet, sobretot la segona. Les altres dues també tenen el seu "truquillo", una és fàcil de veure però, la darrera que la podríem titular "esquitxos de llum", pot ser més complicat d'endevinar. Tenen en comú que s'han fet a baixa velocitat i movent la càmera.
Us proposo un joc, digueu-me el moviment que s'ha aplicat a la càmera per poder obtenir cada una de les imatges. 


dimecres, 18 d’octubre de 2017

Matinades nocturnes


Ara és el moment en que si matines una mica tens l'oportunitat de veure el cel nocturn i també pots aprofitar més el dia. Aquests dies anticiclònics hi ha la possibilitat de que es formin boires, les quals, amaguen la contaminació lumínica de la plana i, tot i haver lluna que es menja la llum dels estels, un pot gaudir de la fotografia del paisatge nocturn.
En  la primera imatge que us mostro avui us vull fer notar que s'hi veu l'estació Espaial Internacional (?) que és la línea blanca situada a la part superior dreta de la imatge, la qual, s'ha produït pel reflex dels panells solars. També es veu la galàxia d'Andròmeda al centre de la imatge i a dalt de tot i una mica a l'esquerra les Plèiades.



dilluns, 16 d’octubre de 2017

Senill


S'anomena senill, senyis, senís, al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau (baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO). Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en càmera. Espero que us agradi.