Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dissabte, 30 de desembre del 2017
divendres, 29 de desembre del 2017
Tres punts de vista d'una albada
dimecres, 27 de desembre del 2017
430 ''
Això ve a ser poc més de set
minuts, set minuts de tenir la llum passant pel diafragma de la càmera, també he de dir que el diafragma era un forat mooolt peti, f13 pels
entesos i que aconseguim amb tot aquest temps, doncs poder captar el moviment
dels núvols, fins i tot els que estan molt allunyats.
dimarts, 26 de desembre del 2017
Anna
Aquest era el nom de la
ciclogènesis explosiva que va espantar a bona part de la població a principis de mes. A l'Empordà
no es va notar en quasi res, poder la baixada de la pressió atmosfèrica va fer
pujar una mica el nivell del mar i algunes persones més sensibles els hi va
canviar l'estat d'ànim. Paisatgísticament va ser una bona ennuvolada que al cap
vespre es va tenyir per uns instants d'una llum estranyament magenta, la causa
poder eren las partícules saharianes arrossegades pel vent del sud que va bufar
amb una mica de força, aquest vent va donar durant unes hores unes marons que
van animar la línea de costa. Fotograficament aquí teniu el resultat.
diumenge, 24 de desembre del 2017
divendres, 22 de desembre del 2017
Vent
Algú compta els dies de Tramuntana? normalment és una dada que en les estacions meteorològiques s'enregistra. És xocant
la gran diferència que hi ha entre les dades enregistrades sistematicamnet i les
que memoritzem emocianalmnet, la distorsió és molt important i és que les emocions juguen un
paper important alhora de recordar el temps que va fer, "abans si que feia fred", "plovia, ventava i nevava més que ara", etc
Com el temps continuï sent ventós hauré de fer l'exercici de fotografiar el vent o em quedaré sense motius
dimarts, 19 de desembre del 2017
Amb el cel ras...
diumenge, 17 de desembre del 2017
Arc monocrom
El passat dimecres preveient una
posta de sol encesa, junt a la desesperació per trobar una mínima làmina
d'aigua per potenciar el cel, vaig anar a parar a un lloc força degradat
paisatgísticament, quan em trobava ja posicionat mirant cap a ponent va
començar l'espectacle (2a imatge), sempre que això passa tinc la mania de mirar
al meu darrera per saber que hi passa, i "voilà"! va haver-hi premi, uns
núvols esparracats, prims, inconsistents deixaven caure una mica d'aigua neu i s'il·luminaven
amb aquella llum intensíssima. Automàticament vaig abandonar a corre cuita la
posició per anar a l'altre costat de l'estany i captar aquell cel difícil de
creure. Un arc monocrom vermell es va
forma parcialment mentre un núvol en forma de barba li queia sense arribar al terra, m'agradaria clonar
les cases però, això és una altra entrada del blog. Algú em sap explicar perquè l'arc és monocrom?
divendres, 15 de desembre del 2017
Boira gebradora II
Submergir-te dins la boira
gebradora a punta de dia és una experiència fascinant, òbviament que pot ser
dolorosa quan no vas ben equipat però, escombrar amb la mirada el paisatge i
cercar els detalls recompensa amb escreix l'esforç, petites joies efímeres et
van apareixen una mica a per tot arreu.
dimecres, 13 de desembre del 2017
Un cap vespre ventós
Si us he de ser sincer
darrerament em costa molt trobar dies bons que fotografiar, tot va començar els
dies abans del 1 d'octubre i posteriorment la meteo hi ha posat molt de la seva
part, espero que aviat hi hagi un canvi de cicle.
Aquella tarda de diumenge era
freda i molt ventosa, no hi havia ni un ànima a la gola del Fluvià, vaig voler immortalitzar
aquelles lenticulars aprofitant aquest entorn sempre ple de turistes a l'estiu
i tot l'any de pescadors de canya. Aquest va ser el producte de la sortida.
dilluns, 11 de desembre del 2017
Boires gebradores I
Aquest pont de la Puríssima que
molts hem fet tot i ser anticonstitucionalistes i agnòstics, ha ofert la
possibilitat de fer alguna sessió fotogràfica de primer ordre, al menys a la
zona de l'Empordà on la presència de boires no resulta ser gaire freqüent i,
amb l'afegit de que eren gebradores que encara ho és menys de freqüent.
Personalment m'ha donat l'oportunitat de fer un parell de imatges que utilitzaré
per la felicitació del Nadal i el Cap d'Any a la xarxa. Us deixo un primer petit
recull de la boira a les closes.
diumenge, 10 de desembre del 2017
Llum d'hivern
divendres, 8 de desembre del 2017
La sequera
dimecres, 6 de desembre del 2017
No serà la darrera
dilluns, 4 de desembre del 2017
Abduïts per la tardor
Els fotògrafs del paisatge quan
arriba la tardor patim una veritable abducció i, tenim una tendència irrefrenable
a cercar boscos de caducifolis i, si són fagedes molt millor. A la plana, vora el mar, els caducifolis es circumscriuen a les vores dels rius i recs i, és en aquest
ambient on intento captar l'escalf visual dels pigments foliars en degradació.
En aquesta sessió i, a manca
d'una bona llum, m'he recreat en practicar la multiexposció combinada amb
moviment de càmera.
diumenge, 3 de desembre del 2017
Llums filtrades
Aprofitant la llum del matí que
queda filtrada per les capçades dels pollancres, vaig compondre aquesta imatge
amb un moviment de càmera ràpid i, una baixa velocitat d'obturació. Ja és com
una litúrgia el publicar cada any alguna imatge d'aquest estil.
dijous, 30 de novembre del 2017
Foc a les closes
dimecres, 29 de novembre del 2017
l'Illa petita
Aquest és un dels llocs que més
m'agrada anar però, que no freqüento molt per no
gastar-lo, de fet ara feia molts mesos que no hi anava. Aquestes fotos
m'han servit per provar el nou objectiu que haurà de substituir l'anterior que
es va "suïcidar". No he pogut esperar a reis per tenir-lo i estar sense
fotografiar els paisatges de tardor.
dimarts, 28 de novembre del 2017
Montseny, perquè no?
Al tenir la sort d'estar en una
zona força privilegiada paisatgísticament parlant, em fa mandra d'anar a
visitar altres llocs icònics de la fotografia del paisatge gironí, com ara és
la Costa Brava sud o el Montseny per senyalar-ne un parell d'ells.
L'altre dia aprofitant una
trobada amb uns companys al peu del massís del Montseny, ens vàrem escapar amb
un d'ells, en Pepet. Vàrem pujar a Santa Fe i el Turó de l'Home però, en veure la
quantitat de gent que hi havia vàrem girar cua i buscar un lloc indeterminat de
la carretera per esplaiar-nos amb la nostra afició, l'únic requeriment era que
tingués una bona orientació. La sort va ser que la boira alta se'ns va tirar a
sobre tot embolcallant-nos i posteriorment va deixar veure el sol ponent.
Aquelles llums de tarda filtrades van ser tot un poema visual.
dilluns, 27 de novembre del 2017
Boires a la basílica
dissabte, 25 de novembre del 2017
Vinyes Mortes
Aquest és un dels dolmens amb millor accés que tenim a Vilajuïga i un dels més fotografiats, es troba a tocar de
la carretera que puja del poble per anar a Sant Pere de Roda.
L'he fotografiat forces vegades,
l'altre dia li vaig dedicar una altra sessió
i aquests són els resultats.
dijous, 23 de novembre del 2017
El mal de cap del vaquer
Si una cosa emprenya o emprenyava
als pastors de les closes aquesta era els joncs. En els terrenys salobres
envoltats de recs de drenatge per on hi corren les aigües salmàstiques, tant
sols es poden aprofitar per la pastura del bestiar, aquests sòls són l'hàbitat
del jonc, el qual, hi prolifera ufanament fins arribar a col·lapsar-lo i fer-lo
inhòspit per les vaques.
Aquesta és una imatge d'aquests
joncs, amb un intent de fotografiar-los amb la tècnica de la fotografia
pictòrica. En aquesta imatge he jugat amb la saturació del color i voldria imitar el que és el dibuix amb llapis de color. .
dimarts, 21 de novembre del 2017
Puig Neulós
Amb els seus 1.256 m.s.n.m.
presideix la plana empordanesa i des de fa molt de temps és fita fronterera, ja
sigui entre contats, ja sigui entre estats, però, els que hi viuen parlen la mateixa llengua i per tant és una referència geogràfica
que ens uneix.
Aquesta visió des del mig de la
badia amb els camarguesos aprofitant les darreres llums per brostejar la trobo encisadora.
Espero que a vosaltres també us agradi.
diumenge, 19 de novembre del 2017
Modelats pel Pirineu
Quan fa tramuntana i es formen
núvols en alçada, moltes vegades apareixen aquestes lenticulars produïdes pel
salt que ha de fer el vent en topar contra el muntanyam que li barra el pas. Al
ser núvols que estan a molta alçada solen il·luminar-se pels raigs solars quan sol encara està molt amagat, és aleshores que agafen unes coloracions molt
intenses, sobresaturades, irreals, increïbles, espectaculars. Albada del 11-N, la posta va ser igual o més d'espectacular però, aquell dia teníem feina a Bcn.
divendres, 17 de novembre del 2017
Nit i dia
L'exemple d'avui ha estat fortuït, es tracta d'un racó que hi ha al costat est de la carretera que porta fins el cap de Cavalleria (Menorca), la vaig fer pràcticament des del mateix punt en dos moments ben diferents i sense cap intencionalitat però, que ara serveix per explicar-ho. La primera és feta a la nit i amb una bona lluna (gibosa) i, la segona és just a la matinada, abasn de la sortida del sol. Quina us agrada més?
dimecres, 15 de novembre del 2017
Llamp em mati !
Una de les expressions empordaneses que
vaig aprendre de la boca d'una de les persones que més he apreciat, en Vicenç
de Can Niceto, és la de "llamp em mati" i que ell pronunciava tot
seguit "llampemmatic", mai més ho he sentit de cap altra persona,
possiblement que es perdrà.
Quan hi ha tempestes soc
bastant prudent, per no dir una paraula mal sonant que comença per "c
"i acaba amb "t" . Per altra banda m'atreuen molt les
tempestes i més quan les pots veure a una certa distància de seguretat. Fa poc
més d'una setmana unes fortes tempestes van escombrar la comarca, un dels
nuclis més actius i potents es va ubicar davant del Cap de Creus, aleshores
vaig pensar que "mal llamp em mati" aquest seria un bon lloc per
intentar-ne caçar algun. Els primers varen caure per sobre del Cap Norfeu però,
finalment vaig tenir la sort de captar aquesta preciositat. Un cop feta la
captura vaig girar cua i cap a casa abans que un llamp em matés. dilluns, 13 de novembre del 2017
El General Blanc
Feia molt de temps que no teníem
una tramuntana "heavy", d'aquelles que posa les coses al seu lloc, trenca branques, arrabassa arbres, tomba murs, doblega senyals de tràfic, fa trontollar edificis, etzètera. Estem al palau del vent, si ofereixes massa resistència perquè has crescut massa,
t'arrabasso de soca-rel i tot arreglat, així és com actua ella, com un 155. Ha estat tan forta que el mar s'ha quedat blanc d'escuma, fins i tot a Port de la Selva l'anomenen el General Blanc, ells la veuen a venir de mar endins, des del Rosselló. Clica sobre la foto per veure-la gran.
dissabte, 11 de novembre del 2017
La mosca escorpí
Aquesta mosca que s'alimenta de
dejeccions d'ocells i d'animals morts té dues característiques morfològiques
que la fan inconfusible. La primera és el seu cap, el qual està format per un
llarg "front", a la part de dalt i té les antenes i els ulls i a
l'altre extrem les peces bucals però el que li dona nom comú a l'espècie és l'aparell
en forma de pinça que tenen els mascles al final de l'abdomen i que fa pensar
amb els escorpits. Als Aiguamolls el veiem a la primavera, té una sola
generació, la foto es va fer a finals del mes d'abril.
dijous, 9 de novembre del 2017
Cap Cavalleria II
En el segon lliurament de Menorca
us mostro algunes imatges fetes a l'entorn immediat de la casa on ens v`rem
hostatjar. De la primera imatge he demanar excuses perquè va quedar tallada per
sota, com excusa puc exposar que era la primera foto feta del dia, acabava de
despertar-me i no hi veia gaire, d'aquí el tall. També he posat a sota algunes
fotos de la casa, la qual, ens va encantar i va ser el motiu que alguns de
nosaltres no volguéssim allunyar-nos gaire d'ella. es diu Santa Teresa i és
l'única casa que hi ha al cap de Cavalleria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)