Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 19 de setembre de 2017

Aproximació a la fotografia pictòrica


No ho havia provat encara de fer fotografia pictòrica amb animals. Divendres a la tarda no hi havia una llum especialment bona per fotografiar i va ser aleshores que se'm va acudir experimentar amb un grup de flamencs que hi havia a l'estany de Vilaut. M'agradaria saber la vostra opinió, per la meva part us mostro una de les imatges aconseguides que em fan més patxoca i que s'aproximen al que buscava. Aquí i sent una mica agosarat, voldria semblar-se a l'anomenat dibuix al carbonet. La imatge ha estat retallada d'un pla general del grup.

diumenge, 17 de setembre de 2017

Ara que s'acaba l'estiu



L'estiu és l'època en que practico menys la fotografia de paisatge, el motiu està clar, la velocitat en que el sol es posa a la nostra vertical ens deixa pocs minuts per tenir llums agradablement càlides per fotografiar. Per un altre costat ens va bé, és com un "kit-kat", un descans en que un es pot regenerar d'aquesta obsessió de caçador de llums.  De mica en mica l'estiu avança i a partir de l'arribada de les tempestes de tarda, un comença a animar-se i primer mira de reüll els celatges i posteriorment el cuquet es desperta i inexorablement agafes l'equip per sortir novament de cacera. Tant de bo tots els caçadors ho fossin de llums i no d'animals...

divendres, 15 de setembre de 2017

La guilla, aquell gran aliat





Aquesta primavera vaig fer una entrada amb unes fotos similars a les d'avui però amb boira, abans que aquestes fetes en ple sol es perdin en la foscor del disc dur us les mostro.

dimecres, 13 de setembre de 2017

Dues visions



Tot depèn dels ulls amb que es miren les coses, aquesta diferència de la percepció dependrà de les capacitats cognitives de cadascú de nosaltres. A una càmera li pots fer entendre/captar un mateix paisatge de moltes maneres, tot dependrà de la configuració dels paràmetres que li programis. L'entorn cultural ha de influenciar i molt, sobre la manera d'entendre les coses, aquest entorn és modificable, està en "modus" manual i, qui manipula els paràmetres culturals és qui pot fer veure les coses de la vida d'una manera o d'altra.
En aquest cas que us mostro avui, les dues fotos són del mateix paisatge que es veia des de l'eixida de casa, la segona és com ho veuríem en "automàtic" i la primera, la de dalt, és com ho veu la càmera quan la configuro al meu gust, com a manipulador/fotògraf que soc del paisatge. Què perversos podem ser quan tenim a les nostres mans les variables d'entendre el món.  En fotografia és molt honest dir com has fet la imatge, en aquest cas movent la càmera en horitzontal, en política és repeteix la mentida fins que sembli una veritat. 

dilluns, 11 de setembre de 2017

Rescatada




Tots tenim fotos guardades que no hem publicat, en el meu cas són imatges que no han complert les expectatives que un s'havia fet i les havia castigat a la foscor del disc dur. Aquestes ho són. En aquest cas, el que m'havia fallat era el cel i la manca d'un vent fort que desdibuixes el vermell de les roselles.  

dissabte, 9 de setembre de 2017

Les closes




Els prats de dall o closes poden ser usats de diferents maneres, com a llocs de pastura i/o com a llocs de dall, tot dependrà dels interessos del qui les mena. Els anys amb hiverns plujosos, igual s'aprofita per fer-ne un dall primaveral i posteriorment són pasturades, en els hiverns secs doncs poden ser aprofitades per pastures amb recs per inundació periòdics, en definitiva hi ha unes quantes modalitats de gestió ramadera d'aquests prats naturals que són una reserva biològica de primer ordre, tant per les plantes que hi viuen, com pels animalons "no domèstics" que hi pul·lulen, aquests els més interessants per mi. Indret aquest on hi descobrirem tota una munió d'insectes.  

Ara al setembre i després d'un llarg i sec estiu, és un dels moments en que el seu aspecte és més "lleig" , el prat que no ha estat regat està cremat pel sol i la pinzellada de color la posa les patarres (Limonium sp.), per mi una de les flors més boniques i que associo a aquests indrets a finals d'estiu. 

dijous, 7 de setembre de 2017

Psicomotricitat fina



Quan veiem una teranyina ens sorprèn com de perfecta és, aquells cercles concèntrics magistralment teixits per un artròpode que a la majoria de la gent ens pot arribar a causar una fòbia intensa és una meravella de la natura, senzillament sembla que no pugui ser!
Observar com treballen a l'hora de teixir els seus paranys és un exercici que la majoria de mortals no podem fer per manca de temps però, que podria ser una teràpia per curar moltes de les afeccions que ens afecten als "homo-stresatus" en que ens hem convertit.

dimarts, 5 de setembre de 2017

Resultat del concurs


Finalitzades les tretze setmanes de joc de l'endevina qui és, ha arribat l'hora del recompte final, en l'esprint final hi han arribat 4 concursants, els quals i des del primer dia han portat un ritme de cursa molt fort, ells, han anat encertant una per una totes les preguntes, en comú tenen la constància, la qual cosa els fa ser guanyadors, aquesta és una virtut poc freqüent a dia d'avui. En segon lloc tenen en comú l'anhel d'aprendre i això els farà uns triomfadors allà on es posin i en tercer lloc tenen una estima pel mar producte d'aquesta actitud devant del desconegut.
Tots han fallat la mateixa pregunta, era la pregunta que no era cap espècie de peix, cnidari, mol·lusc o crustaci, era un ocell marí, la del corb marí emplomallat, aquí crec que us vaig pillar a contrapeu, una mica de dolenteria per la meva part i una pregunta gens fàcil de respondre per la seva semblança de de les dues espècies presents. De fet vàrem començar amb preguntes de les espècies més comunes i conegudes i ho hem anat complicant una mica més cap al final. La darrera setmana pensava que l'espècie del peix que sortia no l'endevinaríeu  i la vàrem clavar tots. Sou uns cracks!
Tal i com us he dit el regal serà una ampliació d'una foto que hagi fet, al final el més important no és el premi si no el que hem compartit tots plegats.
He d'agrair també alguns dels que m'han ajudat a aclarir algun dubte a l'hora de la determinació de les espècies, com ara són en Miquel Pontes i Josep Mª Dacosta de Marenostrum, l'Albert Ollé Callau i en Domènech Lloris que em van ajudar molt en una de les setmanes que al final vaig haver de treure una de les fotos ja que era molt difícil poder determinar amb exactitud l'espècie.
De tots quatre n'hi ha un que ha tret un punt més que els altres, aquest ha estat en Lluc Ausellé amb 24 punts, ell no és el primer any que participa i té les guies del Toni Llobet fetes caldo de tant de consultar-les, felicitats, Lluc! Els altres tres amb 23 punts han estat la Sara Vergonyòs, en Joan Basí i en Fran Masip però, el que us he dit, per mi tots heu estat els guanyadors.
També vull agrair-vos la participació de tots els altres. : Quim, Manel, Elena, Max, Guillem, Irene, Joan, Artur, Rosa, Jordi, Mariona, Esther, Josep, Narcís, Miquel, Josep A., Antoni, Jordi G., Laia, Carles, Iu, Joan M., Diana, Júlia, Quirze, Quel, Joan Josep, Biel i, Susi. A tots vosaltres gràcies per haver-hi estat i sento que l'estiu sigui tant llarg. 

diumenge, 3 de setembre de 2017

Evolució d'un crepuscle

Canon 17-40 f10, ISO200, 119s
Canon 17-40 f16 ISO100, 214s
Canon 17-40 f16 IS100, 141s
Canon 17-40 f14, ISO100, 81s

Aquest estiu ha estat molt difícil de fotografiar crepuscles de categoria, de fet ja és difícil que se'n succeeixin degut a l'estabilitat atmosfèrica que impera, degut a l'omnipresent anticicló centrat sobre els nostres caps. Tot i això, el mes de juliol ens en va regalar una posta de sol de primera categoria i que vaig publicar en AQUESTA entrada i, l'agost semblava que havia d'acomiadar-se en blanc però, aquest dijous 31 hi hagut una cua de front que ens ha ofert uns bons celatges per immortalitzar.
Us presento quatre instants diferents d'aquella tarda ordenats de forma inversa. Per obtenir aquests resultats he jugat amb els temps d'exposició i el cel canviant que hi havia a darrera hora del dia. Com podeu veure els resultats poden ser ben diferents segons la configuració de la càmera i amb una bona ajuda del cel. Va ser un crepuscle que va començar ben gris i el color va aparèixer al final, fins i tot, en la darrera foto del capvespre que és la primera, hi ha una pinzellada de color taronja que és la contaminació lumínica de Figueres.  

divendres, 1 de setembre de 2017

Tot té un final




Tot té un final i aquest estiu sortosament sembla que comença a donar senyals de canvi. Segur que molts no són d'aquest parer però, personalment és l'estació de l'any que menys m'agrada. És la més dura en tots els sentits, la llum és massa dura, plana, no hi ha ombres, fa massa calor, s'escalfa el sensor i el cap, tot plegat fa que em senti esgotat, de fet a mi em serveix per fer un kit-kat i canviar de registre.  
Sortosament comencem a veure's aquests senyals en el comportament de les aus migratòries, de fet des de finals de juliol i principis d'agost comença el pas d'aus migratòries però, ara és quan les més emblemàtiques es preparen pel gran viatge.
Avui us deixo unes imatges fetes als aiguamolls, en els pocs estanys on encara hi ha una mica d'aigua, allí s'hi concentren grans estols d'aus intentant endur-se al pap tot allò que els hi pugui aportar una mica d'energia per aquesta gran volada.  

dimecres, 30 d’agost de 2017

No me'n cansaré


... de mirar i fotografiar el mar. Captar els seu moviment amb un únic fotograma és com un vici. Crec que això pot arribar a resultar difícil d'entendre però, el seu magnetisme, aquest poder de seducció que pot exercir sobre nosaltres amb mi ha actuat com una abducció. Possiblement que ell amaga tot allò que et genera admiració, respecte i que és la causa d'aquesta seducció.  De fet tots venim d'organismes primigenis que havien estat marins, nosaltres hem escollit el medi terrestres, d'altres mamífers han escollit el camí de tornar al mar. De segur que tots tenim en el codi genètic informació relaciona amb aquest passat marí i d'aquí una altra raó d'aquesta atracció.

dilluns, 28 d’agost de 2017

Flabelina affinis



Per tancar les entrades dels llimacs marins avui veurem aquesta altra preciositat, la Flabellina affinis. Crec que és el segon nudibranqui més fàcil d'observar a prop de la superfície al Cap de Creus. Tot i ser força petit, entre 1,5 cm i 2,5 de longitud, el seu color el delata i és molt fàcil de localitzar. Normalment el trobarem menjant sobre els hidrozous de l'espècie Eudendrium racemosum, saber localitzar les parets on es desenvolupa l'Eudendrium és bàsic per poder observar a les tres espècies de llimacs que hem vist aquests darreres dies.
Fer una foto d'una qualitat mínima m'ha costat molt, no ho sabeu prou! M'he passat hores intentant captar un exemplar que estigués ben situat i enfocat. Majoritàriament els trobava cargolats sobre Eudendrium i no els podia captar de manera que poguéssim veure totes les parts del seu cos, amb les seves transparències, colors i formes. Finalment he capturat en format digital, es clar ;-) aquest parell d'exemplars que són els que més m'han satisfet.

dissabte, 26 d’agost de 2017

Darrera setmana!










Aquests han estat alguns dels ambients per on he hagut d'anar a cercar les imatges. Durillo, eh?

Gràcies de tot cor per acompanyar-me aquest estiu, d'alguna manera vosaltres heu estat part de la motivació per sortir a descobrir els tresors amagats al mar. L'estimació cap a ells puja si ho pots compartir amb qui té la sensibilitat per apreciar-ho i, vosaltres la teniu sobradament i ho heu demostrat cada setmana.
Aquest any he tret els components més competitius, els llistats nominals amb puntuacions, els premis, ha estat un joc més aviat entre tu i jo i, molts de vosaltres tot i tenir la influència de la bogeria pròpia de l'estiu, us heu mantingut fidels treballant cada una de les preguntes encara que estiguéssiu de viatge per l'estranger. La constància és el més difícil de mantenir i alguns heu estat fidels fins la darrera setmana. Gràcies.
Els participants ompliu un ampli ventall d'edat, n'hi ha de molt, però que mooolt joves i d'altres que ja us heu jubilat. Amb grup familiar, en parella o sols heu anat responent tot i la dificultat d'algunes setmanes.
Per tots aquests motius se'm fa difícil dir quins són els premiats tot hi haver-hi una puntuació i per tant classificació. Jo ja tinc l meu premi, cada setmana que he pogut m'he submergit a la recerca de les imatges per formular les preguntes, m'encantaria poder compartir totes aquestes hores amb vosaltres, cada dia d'apnea eren mes de dues hores de recerca, molt dies amb aigües massa tèrboles per aconseguir imatges de qualitat acceptable, dies ennuvolats que implica manca de llum per fotografiar però, sortosament hi hagut dies de sol i aigua transparent en que he disfrutat com un nen, també he de dir que l'aigua ha estat molt més càlida i agradable per submergir-se que altres anys. Per mi ha estat tot un plaer.
LA PROPERA SETMANA DESVETLLAREM ELS RESULTAT I EL PREMI
DARRERA PREGUNTA.:
Ara anirem a formular la pregunta de la setmana, és doble, en primer lloc s'haurà de identificar una cosa de forma molt peculiar però, no per això deixa de ser extraordinàriament bonic i a la vegada petit, és inconfusible. El segon repte i el més difícil serà encertar l'espècie de peix petit que veiem a la imatge, així com el sexe, no us precipiteu i mireu bé, el detall determinant està poc visible.:




dimecres, 23 d’agost de 2017

Godiva taronja


Lady Godiva va viure al sXI, era una dona anglosaxona d'una bellesa aclaparadora qui estimava molt als seus súbdits. El seu home també els estimava però d'una altra manera, era un escanyapobres i, els anava ofegant a base d'anar apujant els impostos. Ella se li va enfrontar per intentar aturar aquella sangria crematística del poble. Ell, va "afluixar" la corda però, va posar una condició, la seva bella dona havia de passejar-se nua pel mig del poble. Ella ho va fer però, havia demanat als seus vilatans que es quedessin dins de casa amb les portes i finestres tancades, cosa que així ho van fer menys un d'ells, el fuster.
Va ser al laboratori marí de Banyuls de la Marenda que es va fer la descripció d'aquesta espècie que es creia endèmica de la Mediterrània, tot i que ara s'ha citat en alguns punts de l'Atlàntic.  Ella, Dondice banyulensis la trobo d'una bellesa indescriptible, és per això que us deixo la foto que li vaig el dia de la Mare de Déu d'agots al Cap Norfeu. Jutgeu vosaltres mateixos. És correcte dir que és "l'animalització" de la bellesa?  

dilluns, 21 d’agost de 2017

Cratena peregrina


Possiblement el llimac marí més abundant del Cap de Creus, fàcil de trobar si sabem reconèixer les colònies d'eudendrium, hidrari sobre el qual s'alimenta. Les cerates que són aquestes protuberàncies dorsals, tenen en el seu interior la prolongació de l'estómac i són acolorides amb els continguts estomacals i per això poden canviar de color. A l'extrem de les protuberàncies si formen en una mena de petits dipòsits (cnidosacs) on s'acumulen les toxines que extreu del seu aliment, aquestes li serveixen per la defensa enfront dels possibles depredadors. M'encanten aquestes taques taronges que té al cap i que semblen pintades amb rotulador.
Aquesta temporada he anat de corcoll amb la nova càmera compacta submarina, no hi havia manera de trobar-li el punt, tanmateix una meteo adversa els dies que podia anar a mar hi afegien més dificultats a les sortides. Finalment, no ha estat fins a mitjans d'agost que he descobert com havia de configurar la càmera per tenir resultats mitjanament decents, espero tenir temps i bones condicions per treure'n alguna coseta més per compartir amb tots vosaltres.

diumenge, 20 d’agost de 2017

Què fotografio?


Quan vas al camp a passejar amb la càmera normalment tens un objectiu clar del que vols retratar però, hi ha ocasions en que no saps el que faràs, són aquests dies els que més m'agraden perquè has d'esmolar una mica els sentits per caçar la imatge.
Aquesta foto d'avui possiblement que no us digui res però, en el moment de visualitzar aquesta agrupació de flor i fruits a mi em va transmetre una sensació molt agradable d'equilibri, possiblement hagués pogut netejar alguns branquillons per deixar-la més polida  però, també he de reconèixer que quan fotografio m'agrada que hi hagi algunes imperfeccions, les imatges on tot està molt ben posat les trobo una mica postisses, no us passa a vosaltres?  

dissabte, 19 d’agost de 2017

Penúltima setmana







Llençarem la casa per la finestra i farem la darrera crema d'algunes de les imatges captades durant aquests caps de setmana que he pogut sortir a mar. Avui la traca. De la tercera imatge cal dir peix i del organisme adherit a la roca de color vermell amb dues protuberàncies i de la cinquena "la cosa" groga.
La propera setmana que serà la darrera desvetllarem el premi! 

divendres, 18 d’agost de 2017

Cavalls de serp




A les libèl·lules se les denomina de moltes maneres diferents, al sud tenen el nom de "cavalls de serp", és per això que avui titularem l'entrada amb aquest nom. Desconec l'origen però, diuen que els "espiadimonis", "espia" ve per la grandària dels seus ulls que són capaços de veure-hi sense haver de moure el cap i "dimonis" de la creença que treballaven pel diable, el seu moviment a batzacades i tant poc natural ho motivava. Actualment aquest nom derivaria possiblement  cap al de "dron", al meu poble de petits en dèiem "helicòpters".
Hem podríeu dir com els denomineu i en quina localitat ho heu après? Respostes a sota o al facebook Moltes gràcies

La fotografia d'avui és d'una de les espècies més comunes que tenim, es tracta d'una femella de Sympetrum fonscolombii, estava al fons d'un herbassar moll de rosada i el vaig agafar amb molta cura deixant que s'enfilés a la ma per posteriorment deixar-lo en aquest branquilló il·luminat pels primers rajos del sol, la mortificació va durar pocs minuts. Aquests ull em tenen el cor robat!    

dimecres, 16 d’agost de 2017

El Corral de les Guatlles



Als Aiguamolls hi ha estanys desconeguts per la gran majoria, són estanys temporals que passen bona part de l'any secs,  fins i tot hi ha anys que no s'inunden ni un sol cop. L'estany del corral de les Guatlles n'és un d'ells. Ubicat a prop d'una carretera i de dos camins força transitats, passa completament desapercebut. Com és de reduïdes dimensions no sol tenir grans estols d'aus però algun ànec hi sol passar el dia, quan més moviment hi ha, és per la nit. Quan cau la nit la coral de granotes és posa a cantar i atreu als grans depredadors, cap allí hi van els bernats pescaires primer i ja amb la negra nit els martinets de nit.
Avui us deixo un parell de imatges de dos capvespres d'aquest estanyol que aquest hivern/primavera pot lluir ben inundat i curull  de granotes i "esgalàpots".