Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 30 d’agost del 2015

Blaveta, amb clau verda


Una de les papallones més típiques i que es veuen una mica per tot, són les blavetes. Aquesta en concret es va portar força bé, la sort va ser que la tarda estava ennuvolada i no feia gens de vent (cosa estranya vora mar). Vaig intentar crear un entorn especial a partir de posar-me estirat al terra i xafar la tira de plantes com un rodet destructor,  aïllant la papallona i que les plantes quedessin  desenfocades. 

dijous, 27 d’agost del 2015

Una habitació amb vistes II






Divendres vaig anar a dormir a un lloc peculiar, al fer aquesta sortida en solitari ho podia fer, i és que aquest lloc no és apte per a tots els públics. Es tracta d'una roca de 120 metres de llarg per uns 50 metres en el punt més ample i situada un quilòmetre mar endins. Allí hi descansen els corbs marins, alguns limícoles com els remena-rocs i una miríade d'insectes que passen el dia sota les pedres i que tan sols surten per la nit, alguns d'ells hematòfags, i és aquí on rau el problema de la seva "peculiaritat".
Com us podreu imaginar la nit va ser curta, i tot i que hi havia núvols fins a quart de quatre, la vaig aprofitar per prendre algunes de les seves vistes privilegiades sobre la mar d'Avall des de tots els punts que porten el nom dels vents dominants, el nom de la roca és l'illa de Messina o illa Plana. Aquestes imatges són de la nit matinada....

dimecres, 26 d’agost del 2015

Una habitació amb vistes I

Costat de Xaloc mirant els Forallons
Costat de Llevant 
Costat de Tramuntana

Divendres vaig anar a dormir a un lloc peculiar, al navegar amb caiac en solitari, la sortida va ser curta però el destí era no apte per a tots els públics. Es tracta d'una roca de 120 metres de llarg per uns 50 metres d'ample, situada a un quilòmetre mar endins. Allí hi descansen els corbs marins, gavians, alguns limícoles com els remena-rocs i una miríade d'insectes que passen el dia sota les pedres i que tan sols surten per la nit, alguns d'ells s´on hematòfags, i és aquí on rau el problema de la seva "peculiaritat". Com us podreu imaginar la nit va ser curta.
Tot i que hi havia núvols fins a quart de quatre, vaig aprofitar per prendre algunes de les seves vistes privilegiades sobre la mar d'Avall des de tots els punts cardinals que porten el nom dels vents dominants, el nom de la roca és.: l'illa de Messina o illa Plana i aquest és el resultat del capvespre...

dimarts, 25 d’agost del 2015

Llet de gallina


Tots sabem que les gallines no tenen llet, n0? però aquesta és la traducció lietral del seu nom llatí i que se l'hi ha donat a aquesta planta de flor delicada i d'un blanc pur. El seu nom Ornithogallum umbellatum  ve del grec "Ornithos" ocell i "Gala"  llet. Quin acudit d'en Linneo!
Als aiguamolls la trobem en els prats de vora el mar, que tenen una certa humitat durant l'hivern i que a l'estiu són extremadament secs. 
Aquí us deixo un parell de imatges fetes aqueta primavera, espero que us agradin.


diumenge, 23 d’agost del 2015

Un model perfecte


Les cries de les llagostes o saltamartins són un dels models que millor funcionen a l'hora de fer "macro", són capaços d'estar tota la sessió quiets sense moure's, i això vol dir molt de temps.
Aquest que us presento avui em va salvar el mati, després d'un llarg passeig sense recollir cap fruit aquesta minúcia se'm va posar al davant i vaig poder provar unes quantes configuracions de càmera per retratar-lo, finalment m'he quedat aquesta per poder-vos ensenyar en que he jugat amb un diafragma obert a f2,8 per crear aquest entorn especial. Espero que us agradi. 

divendres, 21 d’agost del 2015

Compàs d'espera



Imatges fetes a la sortida de la llarga canícula estiuenca, avui fa tot just una setmana. El cel prometia trencar-se amb una tempesta d'estiu però tot va quedar en res. Per fer l'espera em vaig desplaçar fins unes closes que s'estaven inundant, aquests paratges són els únics que tenen aigua de forma esporàdica als aiguamolls durant l'estiu, i tot gràcies a la mà de l'home que se'n cuida d'anar-los inundant, i així, rentar la sal de la terra per aprofitar la pastura. 

dimecres, 19 d’agost del 2015

Les altres espigues de l'arròs



Aquests dies comencen a espigar l'arròs, tanmateix hi ha unes altres espigues que també apareixen, es tracta de les libèl·lules (espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavallets de serp,  estiracabells, helicòpters!, etc, etc.). Elles tenen un cicle larvari aquàtic, a l'aigua hi passen part de la seva vida depredant sobre altres organismes, personalment les considero molt beneficioses tant en l'estadi aquàtic, com en el terrestre, per la seva gran tasca com a "insecticida" natural.

Dissabte al matí vaig anar a fer una foto que feia uns dies que veia però malauradament no la vaig poder fer. La posaré en la llibreta com a pendent, el títol serà el mateix. Les imatges que us presento són les que vaig captar per no tornar a casa amb les mans buides. 

dilluns, 17 d’agost del 2015

Duna embrionària


Ara pensareu, què diu aquest boig! Doncs si, aquests tamarius creixent just darrera de la platja de can Comes, aquest lloc té unes sorres mòbils que la tramuntana se'n cuida de transportar i fer córrer per tota la badia de Roses. Aquests arbres, actuen com a pioners colonitzant aquests sòls tant inestables i, acaben tenint una funció molt clara a l'aturar els grans de sorra que van formant una duna, i aquesta finalment acaba engolint al seu "progenitor".., desagraïda! A sota us  deixo un exemple d'aquest final infeliç. 

dissabte, 15 d’agost del 2015

Petjades perdudes


Després de les pluges m'agrada apropar-me a la vora dels estanys per llegir les petges impreses en el fang. És un exercici que t'ajuda a entendre una mica el "tràfic" de feristeles que hi ha en aquell indret i algunes de les seves costums.
La dificultat més gran que hi ha a l'hora de fotografiar-ho és no incloure-hi rastres d'origen humà :-(  . Aquesta imatge per exemple és feta a l'estany de Sant Joan, un lloc que s'hi caça i l'entorn es ple de petjades de caçadors i gossos, entre aquest garbull de senyals aquesta tarda hi havia també els de la fauna salvatge, hi vaig veure l'omnipresent senglar, el teixó i la guilla però, van ser aquestes de bernat pescaire les que estaven més fotogèniques.
La dificultat tècnica d'aquesta imatge està en compensar la il·luminació del cel i la del primer pla del terra. La solució la trobo en l'ús del filtre invers de densitat neutra i el moment just de la posta en que el "pp" també està suficientment il·luminat, més tard és massa tard ;-)

dijous, 13 d’agost del 2015

Equilibris



Poques vegades tinc ocasió de sortir al mati a fotografiar, aquest és un dels millors moments per jugar a captar les gotes d'aigua, els seus reflex, els desenfocs, etc.  En aquesta ocasió s'hi ha posat bé aquest cargolet que feia equilibris entre dues gotes que hi havia en una fulla d'arròs. 

dimarts, 11 d’agost del 2015

Calopterix xanthostoma



Aquest complicat nom és el que porta l' espiadimonis blau metal·lizat dels rius, que és com el denominaria jo, però segur que qualsevol especialista em desmuntaria l'argument simplista que us he donat.  El podreu trobar en els cursos dels rius d'aigües més o menys clares i amb una mica de corrent. Aquesta l'he feta en el riu Ter al seu pas per Bordils.  

diumenge, 9 d’agost del 2015

Holaaa!



A l'espera de l'arribada de les bones llums, l'altre dia us feia una entrada amb una de les espècies que apareixen a finals d'estiu, avui us en presentaré una de molt típica i coneguda de tots, el pregadéu (resadora, pregadéu de rostoll, pregadéu-bernada, revolta-campanes, plegamans, cabra...). Recordo que de petits jugàvem a ordenar-li que plegues les mans i així ens sentíem uns grans domadors d'insectes. Han passat els anys i encara ara m'encanta observar-la, recordo també que un cop n'havia tingut una durant uns dies captiva a casa i gaudia observant com copulava amb el mascle i posteriorment el devorava amb tota la parsimònia :-(


divendres, 7 d’agost del 2015

Descafeïnat



Era a mitjans de març quan al sortir de casa vaig veure un cel amenaçador, ràpidament vaig tensar-me i pensar en quin era el millor lloc, amb cels potents sempre busco una làmina d'aigua quieta per poder-los emfatitzar encara més. Aleshores vaig dirigir-me molt ràpidament capa a la làmina d'aigua més propera que tenia i el temps va ser el just per poder prendre aquesta única imatge, als pocs segons una lleugera pluja va ser el senyal de que aquell núvol acabes desfent-se. I semblava qui sap què!    
En aquesta imatge l'hi he fet una pràctica d'enfocament per separació de freqüències. No era una bona imatge per fer la pràctica però ho deixo dit ;-) 

dijous, 6 d’agost del 2015

Els de finals d'estiu




 Aquesta canícula estiuenca ha estat especialment llarga però, sembla que hagi de canviar, des de fa uns dies la pressió ha començat a baixar i el rosari de depressions comencen a lliscar pel nord penínsular. Amb aquestes condicions atmosfèriques de mica en mica arribaran les bones llums i amb la humitat també arribaran els habitants dels herbassars de finals d'estiu .
Dissabte dia u d'agost vaig sortir a una closa que durant la canícula s'ha anat regant setmanalment amb petites inundacions, passejar-hi és una delícia per la quantitat d'insectes que hi ha, llagostes, pregadéus, papallones hi abunden. La humitat que hi hagut ha facilitat un creixement del herbassar i es converteix en un refugi d'insectes i d'insectivors. Us deixo un dels personatges d'aquest lloc, una llagosta de cap cònic de nom científic  Acrida ungarica

dilluns, 3 d’agost del 2015

Tres belleses juntes


A l'estiu m'agrada publicar al blog alguna imatge feta amb una simple càmera compacta submergible, són imatges fetes en les diferents cabussades a pulmó lliure que faig pel Cap de Creus.
Avui us presento una imatge excepcional que en la meva curta experiència fotografiant el fons marí mai ho havia vist. Es tracta de que en la mateixa colònia d'hidraris trobem alimentant-se tres espècies diferents de nudibranquis (llimacs marins) la Flavellina affinis, la Crataena peregrina i Dondice banyulensis, aquesta darrera espècie endèmica del Cap de Creus. La veritat és que m'ha fet molt de goig.
La foto s'ha fet amb una nikon coolpix en mode macro i amb el flaix que porta la pròpia càmera. Espero que us agradi!