Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 29 d’abril de 2019

Vespes, una mala companyia?





Qui no s'ha vist atacat algun dia per una vespa? Si ho has estat, coneixeràs lo dolorosa que és la seva picada. Al final de l'abdomen tenen unes glàndules que generen uns components químics que ens injecten i són realment dolorosos, fins al punt que en persones molt sensibles els hi poden causar problemes greus (xoc anafilàctic). Pel que he observat aquestes bestioletes no són sempre agressives, és en l'època que tenen les cries i en les hores de calor quan més ho són i òbviament si són molestades.
Ara que estan "teixint" els nius i fent la primera posta solen ser manyagues, el nivell d'agressivitat és pràcticament nul. Això ens permet d'apropar-nos molt i així poder-les fotografiar. La precaució que has de tenir i de fer-ho a primera hora del matí i no fer moviments bruscos que les pugui molestar per sentir-se amenaçades.  

divendres, 26 d’abril de 2019

In out




Passar desapercebut és una estratègia de supervivència que ha originat línies evolutives en moltes espècies. Els insectes bastó són uns mestres del camuflatge quan es troben IN d'un ambient dominat per el color verd, tot i que si es troben OUT d'aquest ambient de predominança del seu color queden fora de joc.

dimecres, 24 d’abril de 2019

Et fan fàstic?



Dins del món dels artròpodes els aràcnids són un dels majors depredadors terrestres que ens podem trobar i, tenen un paper molt important a l'hora de regular aquests ecosistemes, ja que actuen com insecticides naturals de primer ordre. Us donaré unes dades que el dia que les vaig llegir no me les vaig poder creure, són extretes de l'Enciclopèdia d'història natural dels Països Catalans Vol.9 pp98 i diu.:  "En condicions òptimes i per un medi herbaci, s'aprecien densitats de 130 individus per metre quadrat d'aràcnids. Si hom considera que una sola aranya pot consumir 0.1 grams  al dia, la conclusió és que les aranyes que viuen en una hectàrea consumirien 47.500 kg. any". Què us sembla?
 Hi ha una part dels humans que reacciona negativament en veure'ls fins a l'extrem d'existir persones que desenvolupen veritable fòbia a les aranyes. Espero que pensin en el gran servei que ens fan com a reguladors dels ecosistemes i les respectem.

dilluns, 22 d’abril de 2019

L'eixida



Dins del blog hi ha una apartat que es diu l'eixida, és el lloc a on hi penjo fotos fetes des del balcó de casa. Aquest any no en penjaré tantes com els altres anys però, fa uns dies no m'hi vaig poder estar de treure la càmera i compartir amb vosaltres aquets instants d'aquella tarda. Aquest lloc, el balcó de casa, és excel·lent per veure el pas dels dies, de les estacions, en definitiva, el temps.

dilluns, 15 d’abril de 2019

Temps de guilles



A principis de primavera les guilles les tenim atrafegades amb la cura dels seus cadells, és un moment en que els hi cal cercar més aliment i es fan força descarades, la gana apreta!
Ara és una bona època per sortir a voleiar per les carreteres i camins per intentar veure-les, cal ser matiner i quedar-se sempre dins del cotxe, no fer moviments bruscos i d'aquesta manera en podràs gaudir.

divendres, 12 d’abril de 2019

Primera sortida macrera






Correspon a finals de març, l'ambient està lleig, la meteorologia està molt extrema i fa mesos que no plou, el camps està cremat per la sequera magnificada per la tramuntana. El resultat fotogràfic d'avui és d'un passeig curt per un camí ombrívol de les closes, tot i això costa trobar activitat. Les plantes sembla que no vulguin-podin créixer i els insectes estan quasi absents, tant sols alguns dípters es deixen veure....


dimecres, 10 d’abril de 2019

Senja














El nostre viatge tenia dues parts, la primera en que ens allotjàvem a Tromso i una segona part en que ho fèiem a l'illa de Senja. Si Tromso em va sorprendre per la bellesa dels seus paisatges, el que més havia vist eren aurores, Senja em va robar el cor per sempre. Com que no vull fer-me pesat amb el text us ho diré amb imatges.

dilluns, 8 d’abril de 2019

Tromso. Elles, les més belles









 Aquesta imatge s'ha mogut de forma no intencionada però, ja sabeu que són del meu gust :-) 




Segurament que la raó principal que els fotògrafs viatgen fins s Tromso a l'hivern és per veure a la dama verda però, poder veure les aurores és simplement la cirereta d'un pastís. És més, moltes vegades ens podrem trobar amb aquest pastis de nata muntada i que ve servit sense cirereta. Veure una tempesta solar traduïda amb llums del nord no és una cosa que passi cada dia, si que podem veure aquestes llums entre els núvols però, tenir una nit serena i un kp 5-6 és molt difícil i s'ha de tenir molta sort, nosaltres vàrem veure-les quatre nits però, tant sols una d'aquestes nits va haver-hi unes condicions mitjanament bones.
Us deixo un resum del resultat d'aquella nit en que vàrem anar canviant d'emplaçament mentres ella ballava sobre els nostres caps. Us he de dir que va haver-hi un moment en que l'esclat de llum va ser fort, un servidor va cremar algunes fotos per massa llum i en vaig veure obligat a reduir l'ISO i el temps d'exposició.  

dijous, 4 d’abril de 2019

Tromso, rodalies II















Els fiords solen tenir una carretera perifèrica arran d'aigua, al llarg de la qual és van repartint les vivendes, a les culasses normalment hi ha algun petit nucli poblacional amb un llogarret. Tot i ser aquesta una època de condicions climàtiques adverses, si ve l'activitat agrícola-ramadera és nul·la. Pel costat natural si que hi podrem observar una petita part de la fauna de la zona. Un bon lloc és anar als ports pesquers, allí és fàcil trobar-te amb les llúdrigues, alguna exemplar de foca, dofins,en el nostre cas vàrem veure un grup de dofins mulars i una dia, molt d'hora, molt d'hora vaig albirar un grup de marsopes. Pel que fa a la ploma hi ha una omnipresència de còrvids, bàsicament representats pel corb emmantellat i la garça i també un gran depredador de peix, l'àliga marina o pigard cua blanc que en aquesta època de l'any es trobava fent vols pre-nupcial i es feia molt patent, diuen que en cada port n'hi ha una parella, el que si que us puc dir que Noruega té la població més gran d'aquesta espècie.   
Pel que fa al paisatge aquesta zona no té res a envejar a les Lofoten, lloc que s'ha convertit en la meca de molts fotògrafs i, que està absolutament col·lapsat i inhabitable pels que busquem una mica de tranquil·litat. Aquí hi ha algun fotògraf que fins i tot et fa il·lussió trobar-te per allò de no sentir-te sol però, res a comparar amb la densificació de les Lofoten . Llocs per fotografiar el paisatge en té molts i senzillament d'una bellesa corprenedora.