Tromso, rodalies II

Els fiords solen tenir una carretera perifèrica arran d'aigua, al llarg de la qual és van repartint les vivendes, a les culasses normalment hi ha algun petit nucli poblacional amb un llogarret. Tot i ser aquesta una època de condicions climàtiques adverses, si ve l'activitat agrícola-ramadera és nul·la. Pel costat natural si que hi podrem observar una petita part de la fauna de la zona. Un bon lloc és anar als ports pesquers, allí és fàcil trobar-te amb les llúdrigues, alguna exemplar de foca, dofins,en el nostre cas vàrem veure un grup de dofins mulars i una dia, molt d'hora, molt d'hora vaig albirar un grup de marsopes. Pel que fa a la ploma hi ha una omnipresència de còrvids, bàsicament representats pel corb emmantellat i la garça i també un gran depredador de peix, l'àliga marina o pigard cua blanc que en aquesta època de l'any es trobava fent vols pre-nupcial i es feia molt patent, diuen que en cada port n'hi ha una parella, el que si que us puc dir que Noruega té la població més gran d'aquesta espècie.   

Pel que fa al paisatge aquesta zona no té res a envejar a les Lofoten, lloc que s'ha convertit en la meca de molts fotògrafs i, que està absolutament col·lapsat i inhabitable pels que busquem una mica de tranquil·litat. Aquí hi ha algun fotògraf que fins i tot et fa il·lussió trobar-te per allò de no sentir-te sol però, res a comparar amb la densificació de les Lofoten . Llocs per fotografiar el paisatge en té molts i senzillament d'una bellesa corprenedora.