Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 30 de desembre de 2018

Cap d'any i renovació?




Els que fa temps que em seguiu sabreu que faig un abús de les fotografies crepusculars, això passa perquè m'encanta perseguir el color del moment en que la llum s'extingeix. Tots ens quedem embadalits amb les postes de sol i més quan el cel s'encén de colors càlids, a mi el que més m'agrada és esperar-me  a que la lluny es vagi apagant i a partir d'aquell moment allargar l'exposició per captar uns colors tan o més intensos que fins i tot el nostre ull no percep, soc pesadet perquè ho he dit infinitat de vegades.
Avui us deixo una d'aquestes imatges, la primera està feta just quan el sol s'ha amagat i la segona quan ja ha passat més de mitja hora de la posta.
Tal i com us dic en el títol de l'entrada caldrà fer una renovació, en els darrers mesos les visites al blog han caigut estrepitosament, aleshores caldrà renovar-se o morir. El blog serveix per afegir a la imatge un mica de contingut escrit, està clar que la caiguda de les entrades és que ja s'ha perdut la força dels missatges, el que puc dir no aporta gaire i es perd el interés. Ja fa mesos que he emigrat a "instagram" però, no m'acaba de convèncer. En aquests moments em trobo una mica perdut sense saber quina plataforma utilitzar per difondre el treball fotogràfic que faig. Si el blog continua, que ho farà els propers mesos, el que si que hi haurà és una menor freqüència de publicacions, a veure si així guanyem en qualitat i interés....

divendres, 28 de desembre de 2018

L'arbre

 

Són pràcticament identiques però hi ha una gran diferència, el temps d'exposició, 30s per la primera i 176 s. per la segona.

dimecres, 26 de desembre de 2018

Reflexos






Aquell matí d'estiu i abans de sortir el sol volia fer alguna cosa diferent, finalment em vaig decantar per fer el reflex de l'aigua encalmada. Degut a la manca d'un bon teleobjectiu he realitzat algun retall de la imatge. Espero que us agradi. 

dilluns, 24 de desembre de 2018

Bon Nadal


Aquest arbre no és de Nadal, no té llum artificial, té quelcom més autèntic i bell, la llum natural. Aquests dies de guarnir façanes, d'il·luminar la foscor, de consum desaforat, de mudar-se, de postissos, desmadreu-vos! Però,  no oblideu qui sou realment. La realitat també té el seu costat bo i bell. Estimeu el que us envolta que realment és alló que tenim. 

dijous, 20 de desembre de 2018

Comença l'hivern



Aquest any les guilles que han quedat vives en el sector de la carretera de Palau ho tindran fàcil per no trobar competència pel menjar, la major part dels joves de l'any i també alguns adults han acabat esclafats pels cotxes que hi circulen (n'he comptat 11). Com ho podem definir això? regulació poblacional d'origen antròpic? accidentalitat per mala regulació del tràfic? manca d'educació?...

dimecres, 19 de desembre de 2018

Verd que et vull veure





Quan comença el més de març tots ens trobem ansiosos de veure com desperta la natura, de com el marró és substituït pel verd, i de com tot comença a moure's, el cicle de la vida. Sempre he pensat que és la millor època, ara venen unes setmanes que dona molt de gust de passejar pel camp i testimoniar aquest despertar, per mi és com entrar en un museu on totes les obres estan tapades i que cada vegada que hi vaig puc anar descobrint aquestes obres fins arribar al climax quan quasi totes les tens a l'abast de la teva mirada.
Les imatges d'avui són d'una prova feta amb un objectiu de gran obertura, el 50 mm. f1,8 i on al qual l'hi he posat un anell d'extensió, a veure que en sortirà de tot aquesta aventura, la intenció és poder potenciar la creativitat en la modalitat macro, ja veurem. La marieta, és el primer bitxo que m'he trobat aquest finals d'hivern.


dilluns, 17 de desembre de 2018

De la darrera llevantada




Quan el llevant bufa de valent no és un bon moment per la fotografia, les petites gotes es posen a la superfície de les òptiques i els equips amb les coseq¨`ecies que això comporta. Aquell dia encara bufava fort i no em vaig poder estar d'anar-hi.

dissabte, 15 de desembre de 2018

Sant Pere de Rodes



Aquests dies li estic donant voltes de si em dedico a l'aprenentatge de la tècnica del "timelapse". Aquest tècnica no és res més que fer petits clips de vídeo a partir de fotografies, ve a ser algo així com que per cada segon de vídeo cal fer 25 fotografies i, per fer un clip de vídeo de 10 segons com el d'avui, calen concretament 250 fotografies! que vol dir uns tres quarts d'hora de treball de la càmera. Si si el clip és del cel nocturn són poc més de dues hores que cal invertir per fer les fotos i posteriorment tot el temps d'edició. Què és que em torba i em fa dubtar d'agafar aquest camí? doncs la gran inversió de temps/esforç que exigeix. D'entrada poder el millor serà anar fent petits tastets per veure que tal va i veurem si l'any nou fem el canvi, la veritat és que el blog s'està morint i es pel cansament dels seguidors que ja no el troben interessant, s'ha convertit en "más de lo mismo". Indispensable de fer un segon clic en el requadre de sota a la dreta per veure'l en gran. 



dijous, 13 de desembre de 2018

Abstraccions hivernals



Quan més gaudeixo fent fotografia és experimentant, ho he dit alguna vegada i crec que ho practico poc. Sembla que quan no obtens "likes", cosa que em passa amb la foto més creativa, ho deixes de fer per la baixa popularitat que obtens amb aquestes imatges però, això no s'ha de fer. Està clar que és una tècnica fotogràfica de risc, ja que pots arribar a generar imatges infumables però, el més important és que  t'agradin a tu i que siguin capaces de transmetre alguna cosa a l'altra gent. Aquí en va una d'una tarda de principis d'hivern.

Escombratge






Després de molts dies de no fotografiar seriosament aquesta sèrie s'ha fet com a primer intent de recuperar el ritme un cop ja han passat les pitjors setmanes de l'estiu.
Us presento una sèrie de imatges que la única diferència que tenen és en la velocitat de moviment vertical de la càmera. Quina us agrada més?

dimarts, 11 de desembre de 2018

Pintant amb la brotxa grossa

 1,6 segons
 47 segons
 124 segons
 158 segons
250 segons


La tècnica amb la que més "disfruto" a l'hora de fotografiar un capvespre i que utilitzo sempre que estic davant d'una làmina d'aigua i un cel potent,  és la d'esperar a que els núvols ja hagin perdut aquell color taronja/vermell viu i entrem a l'anomenada hora blava. És aleshores que per mi apareix la màgia, és com si disposessis d'un pinzell gegant i poguessis pintar el cel, realment no és res més que allargar el temps d'exposició de manera que al fer la foto puguem captar el moviment dels núvols i així executar la suposada pinzellada.
Per demostrar-vos aquesta tècnica us poso una seqüència de fotografies fetes des del mateix lloc, durant un mateix cap vespre i en que el paràmetre de la càmera que canvia és el temps d'exposició.  A sota de cada imatge us poso els segons que el diafragma de la càmera ha estat obert i hi ha entrat la llum, el diafragma el tenia tancat a f16 i la sensibilitat era de 100. Pel meu gust personal les dues darreres imatges són les que més m'agraden, com ho veus?

divendres, 7 de desembre de 2018

Simetries





Després dels dies de pluja un pot jugar a buscar el reflex i les simetries del cel, d'aquest mes d'octubre generós amb pluja.

dimecres, 5 de desembre de 2018

Núvols de vent





Quan bufa forta la nostra amiga i hi ha nuvolades altes, aquestes solen ser modelades i adquirir siluetes fusiformes, moltes vegades amb estructures internes d'una gran bellesa. Un altre plus que tenen, és que al ser de gran alçada i si les tenim durant el crepuscle, es tenyeixen d'un intens color.  Avui us volia presentar l'evolució d'un crepuscle i com podreu veure és produeix una corba de Gauss en la intensitat del color, pel meu gust m'agrada més quan aquesta és més suau, bàsicament la part final i vosaltres?

dissabte, 1 de desembre de 2018

Cercles de fades....o bruixes



Sabies que per les nits a les closes es produeixen reunions de fades i follets? es troben per parlar i ballar i el més impressionant de tot, és que allà on ho fan, l'herba creix ostensiblement més alta. Aquí en teniu un exemple d'un racó ben amagat on solen trobar-se i que he tingut la sort de descobrir. 
És guapa aquesta història, no? llàstima que la vida real no sigui així , es tracta d'un creixement de les herbes produït per les hifes d'un fong, els micelis solen tenir un creixement circular expansiu i faciliten la fixació del nitrogen, el que es tradueix amb un  adobat d'aquesta proporció del sòl.