Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 29 de maig de 2017

Miraguà fals


De forma silenciosa però, perceptible a hores d'ara, aquesta invasora està penetrant cada cop més en els nostres ecosistemes naturals.
L'home, amb la seva activitat està escampant per tot el món milers de noves espècies d'éssers vius que en arribar a les noves terres, algunes d'elles tenen capacitat per colonitzar-les, i a més, ho fan sense competència i amb molt d'èxit, aquestes són les espècies invasores. Òbviament, a l'arribar a una nova localitat competeixen pels nutrients i l'espai amb els altres éssers vius locals i moltes vegades surten guanyant.
El problema és la velocitat. Abans de l'antropocé tot succeïa a una velocitat que permetia als ésser vius adaptar-se als canvis, a dia d'avui la velocitat en que es produeixen els canvis és molt alta i això no és possible. El moviment de mercaderies i de persones a nivell global ens aboca a una simplificació dels ecosistemes i a una pèrdua de la biodiversitat, quan ens en adonem serà difícil d'arreglar per a no dir impossible.  
Quan mirem la definició de miraguà fals, veure que diu " És invasora a Catalunya i des del 2012 n'està prohibit el conreu i la venda " " i jo em pregunto, què fem a part de prohibir? Aquesta és una bona mesura però absolutament insuficient per aturar-la. Paga la pena lluitar contra aquestes espècies invasores? hem de deixar que tot segueixi el seu curs?
Per cert, a la foto surt la llavor d'aquesta planta anemocòrica.  

dissabte, 27 de maig de 2017

Platja de Garbet



Aquesta és una de les platges més concorregudes de Colera, la seva bona accessibilitat la van popularitzar els Figuerencs pel fet de tenir accés directe amb tren, tot i l,apararició del cotxe la seva fama ha perdurat motivada per la bellesa de l'orografia que té. Visitar-la els dies de llevant és absolutament recomanable.
A l'altre extrem del municipi trobem aquest racó d'una bellesa culpidora. El coneixeu?


divendres, 26 de maig de 2017

Montmajor i el seu pi


El pi del mas de Montmajor cada any el vaig a fotografiar i aquest any encara ho tenia pendent, de fet al seu voltant hi van sembrar favons i no vaig aconseguir cap imatge digna de ser ensenyada. L'altre dia vaig treure'm l'espina per no perdre la tradició.  
Montmajor és un conjunt de dos masos i uns corrals que fins fa pocs anys van estar habitats, estan al cim d'un turó que en els primers mapes de l'estany de Castelló d'Empúries (Stagnum Tonón) ja sortia dibuixat com una illa. Aquell gran estany de Castelló en tenia tres d'illes! ara ja no en queda quasi res, de fet fins i tot se n'ha perdut el nom d'Estany de Castelló d'Empúries, ha quedat partit en petits estanys, el del Tec, el d'en Pericos, l'Estanyol, el de Murnau, el de Vilaut, el de Palau, el de Sant Joan, els de Pau, etc. Si el tema del canvi climàtic i la pujada del nivell del mar es compleixen, podria tornar a recuperar i multiplicar la seva superfície. On teniu la casa? sota l'aigua o a primera linea de la futura costa? ;-)

dijous, 25 de maig de 2017

Desapareixerà la reineta?



Fa tres dècades l'estany de Castelló estava farcit de reinetes, a dia d'avui per veure'n s'ha de molta tenir sort, hem passat de poder aproximar-te a unes romegueres al mes de maig i comptabilitzar un centenar d'exemplars sub-adults, a anar-hi ara i no trobar-ne ni un sol bitxo. La causa encara no se sap i segurament que serà multi factorial però, la realitat és així de crua i dura.
Aquest cap de setmana en un prat de dall humit que conec molt bé i d'on havien desaparegut, n'he vist un parell d'exemplars i això m'ha fet no perdre l'esperança i vull pensar que es recuperaran en els propers anys.  
Us he posat un parell de fotos, la segona que és la típica posició d'aquesta espècie i la primera que aporta un punt de vista una mica diferent i que personalment m'agrada més :-) . 

dimecres, 24 de maig de 2017

Matinades





Dissabte apuntada una sortida de sol amb núvols mitjans, tot i que el sol en fa molta via en aixecar-se a finals de primavera, valia la pena intentar capturar-la. La localització eren els arrossars que per aquestes dies s'estan omplint d'aigua i podria magnificar el cel. Us deixo quatre imatges fetes en dues localitzacions d'aquest conreu i ordenades cronològicament que espero que us agradin. 

dilluns, 22 de maig de 2017

Els més grans depredadors


En aquesta imatge vaig tenir la gran sort d'agafar als que considero els dos més grans depredadors entre els més petits, una libèl·lula i una aranya. Els odonats en el seu estadi larvari que és aquàtic, ja són uns bons depredadors, més d'un cop m'he trobat larves d'odonats que havien caçat petits peixos i que se'ls cruspien, un insecte caçant vertebrats! Us els imagineu si fossin gegantins? Els dissanyadors de monstres de Hollybood si que ho fan.
I que puc dir dels aràcnids? en una entrada futura us explico una mica de que són capaços aquests caçadors de vuit potes, tant sols dir que si peséssim les seves víctimes al llarg de l'any en un prat d'una hectàrea i en condicions òptimes, sabeu de quan estaríem parlant?.... doncs les estimacions fetes diuen que tones!

dissabte, 20 de maig de 2017

La Punta de l'Almadrava





M'ha passat l'hivern i no he visitat aquest indret amb la freqüència que ho feia altres anys. L'altre dia havia de fer una espera d'una hora i m'hi vaig arribar, una tarda en que començava a bufar un garbí, preludi de la primera llevantada primaveral. Les postes des de Roses mai et deixen decebut. 

dijous, 18 de maig de 2017

El cultiu de l'arròs, una mica d'història.


Aquest primers dies de maig l'aigua torna a entrar als camps que durant les darreres setmanes han estat preparats per ser sembrats d'arròs. Aquesta és una bona ocasió per intentar reflectir-hi els cels que gaudim a l'Empordà.
Hi ha una dita antiga que fa referència a aquest cultiu i el paludisme (malària) que diu.:
Mares que’n teniu filles:
-Si no les estimeu gaire,
Caseu-las a Albons o Bellcaire:
I si les voleu mortes aviat caseu-las a Vilademat
 Tot bé de que al segle XVIII el cultiu de l'arròs arribà al seu màxim a l'Empordà. Es dessequen multitud d'estanys (el de Boada, Marisc, Castelló, Bellcaire, Siurana). El desenvolupament més alt és al Baix Empordà, on els senyors controlaven l'ús de l'aigua. En aquest punt es produeixen enfrontaments entre els defensors ( senyors de les aigües, productors) i els detractors, pagesos que es dediquen a altres cereals i població en general que pateix les fuetades de la malària. El 1.740 el capità general prohibí el cultiu als municipis de Montiró, Empúries, Pelacalç i Viladamat.
El cultiu s'abandona durant el període de 1.792 a 1797 l'exèrcit fa estada a la comarca i hi ha una grans aldarulls que obliguen al seu abandó.
Al  1835 es crea la "Junta Superior de arrozales del Ampordan" que és el darrer intent de recuperació del conreu a la zona però, poc desprès al 1838 una Real Ordre el prohibeix definitivament.
Duran el segle XX l'arròs s'ha cultivat però, mai ha arribat als nivells del s XVIII Durant la primera meitat del segle la problemàtica amb el paludisme va continuar. A dia d'avui trobaríem persones que de petits haurien patit la malaltia anomenada febres terçanes o quartanes. El màxim es va assolir el 1905 amb 700 Ha, posteriorment va anar minvant fins que es va estabilitzar al voltant de les 200 Ha fins l'arribada de la guerra civil (1936). Acabada la guerra hi va haver una revifada del cultiu, el motiu la fam del moment, aleshores s'arriba al màxim de les 1531 Ha. l'any 1951. Posteriorment s'inicia una davallada que el porta fins la pràctica desaparició el 1979 amb 10 ha. La posterior millora dels preus i l'entrada de l'estat espanyol a la UE. fa que s'inicia un nou període de recuperació.
Amb el conreu sempre hi ha anat associat la problemàtica dels mosquits i les malalties que transmeten (paludisme). Els darrers casos de paludismes daten dels anys cinquanta i va ser l’any 1964, quan l’OMS va donar per eradicat el paludisme d’aquest territori.

El conreu de l’arròs està íntimament lligat a aquesta terra, de fet és l’única transformació que s’ha fet en els terrenys d’aiguamoll per treure’n un profit agrícola, anteriorment havien estat o aiguamolls, o prats de pastura pel bestiar. 

dimecres, 17 de maig de 2017

Les closes de Sant Joan dels Erms




Aquest és un dels darrers racons de la plana on encara persisteix la ramaderia extensiva tal i com es feia des de fa segles, algunes d'aquestes closes es dediquen al dall i d'altres a la pastura. Que jo sàpiga, la producció de carn que surt d'aquesta zona no queda diferenciada de la intensiva i és una llàstima. Crec que som molts els que pagaríem un plus per poder consumir aquest producte de primera qualitat i de retruc ajudaríem a mantenir els prats de dall i closes amb tota la riquesa que allí s'hi amaga.
Aquestes imatges són d'una closa on hi domina el ranuncle groc i el trèvol, n'he fet una selecció perquè n'hi hagi per tots els gustos.     

dilluns, 15 de maig de 2017

Joieria natural II


Les joies mai m'han agradat, en alguns casos les llueixen les persones que han d'amagar quelcom. Les llueixen aquella tipologia de gent que valoren l'aparença per sobre de tot i que al meu entendre són de mal fiar.
A la imatge podeu veure una col·lecció de perles que amaguen a una depredadora eficient, qualsevol insecte que caigui a la seva xarxa, ràpidament serà embolcallat de seda per ser immobilitzat, una ràpida punció li haurà injectat un compost químic que el portarà a la mort, més tard, quan tingui gana, anirà xuclant els seus sucs nodridors.