Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 25 d’abril de 2017

I vàrem anar de marxa

A mig cami de la punta del cap comencem a veure com s'aixeca per l'horitzó la VL

Ubicats en un sortint dels penya-segats i a uns 100 metres de l'aigua busquem el centre de la VL

En aquesta ubicació puc utilitzar el 50 mm, encara que amb un 35 aniria molt millor

Observeu el detall dels dos estels (Lírides) que es van veure en aquells 30 segons que treballava el sensor

A 2/4 de cinc iniciem la tornada, n'hi ha que a les vuit van a un comiat de solter!

Divendres me'n vaig anar de marxa amb uns universitaris ben trempats, els hi agraden les emocions fortes com a tots el joves de la seva edat, és per això que fan escalada i són castellers. També són uns bons amants, amants del gènere humà i,  és per això que esmercen bona part del seu temps lliure com a monitors de lleure. Els hi agrada la lluita, van començar amb els jocs d'ordinador però, ràpidament van passar a l'acció directa per defensar allò que més coneixen i estimen, la natura.  Com molts joves de la seva edat els hi agrada experimentar amb noves sensacions però, no és l'àcid ni el THC que els fa al·lucinar, al·lucinen amb l'observació nocturna de la Via Làctia i les pluges d'estels.  Són com tots els joves, tenen una ment oberta i tolerant, per mi és un veritable plaer poder compartir amb ells una nit de marxa, de marxa a peu pel Cap Norfeu i sota els efectes psicotròpics de l'observació dels estels en una nit clara com la del divendres. N'hi hauria d'haver molts més com vosaltres, Sònia, Mar, Guillem i Ricard!

dilluns, 24 d’abril de 2017

Mar d'herba




Aquesta primera meitat de primavera ha resultat explosiva, les closes són veritables mars d'herba amb pinzellades de groc intens de lliris. Tot i aquesta ufanor, els nivells d'aigua estan baixant d'una forma alarmant i si segueixen fent-ho, d'aquí quatre dies ho tindrem tot sec i alguns organismes aquàtica no hauran pogut completar el seu cicle biològic. Espero que m'equivoqui de ple.
Us deixo unes imatges d'un mateix cap vespre fetes al costat d'un illot de lliris grocs i a on l'aigua bullia de caps grossos en plena fases de creixement larvari.

dissabte, 22 d’abril de 2017

Explosions termonuclears


Diuen que la llum de les estrelles són el resultat de les explosions termonuclears que hi ha en el seu nucli que està compost majoritàriament d'hidrogen i heli i la llum de les quals viatja durant anys, segles, mil·lenis fins que la veiam nosaltres. La temperatura de les mateixes es pot saber a partir del seu color, tal i com es pot apreciar en aquestes traces que ha captat el sensor de la càmera després de 104 minuts d'exposició. Les blaves són les més calentes, fins a uns 30.000 ºC i les  vermelloses uns 3.000 ºC. Penseu que el sol està a uns 5.560 i la seva llum és grogosa, està per la part baixa de l'escala de temperatures.  
Mirar el cel nocturn i imaginar-se aquestes dades és fascinant i molt més si entrem amb les distàncies a que es troben. Si una nit d'aquestes busquem estrelles brillants que apareixen per l'est, trobarem a "Arcturus", la seva llum va ser emesa l'any 1982, no fa gaire, un altra estrella que veurem serà "Yed Prior" amb una llum emesa el 1.846, quan es van iniciar les excavacions d'Empúries. També veurem a "Antares" amb una llum que ha viatjat durant 553 anys, ens remuntem com a data d'emissió al 1.464, al segle XV moment en que la plana de l'Empordà era molt diferent a l'actual, l'estany de Castelló ocupava la gran majoria de les terres més litorals, època d'extrema pobresa i on la gent moria de molt jove de paludisme. Un altra estrella que apareix d'aquest costat és "Deneb", amb aquesta ens hem de remuntar al 606 principis de l'edat mitjana ! i així, podríem anar viatjant amb el temps fins traslladar-nos a distàncies de milions d'anys, fins al mateix origen de l'univers, "poc" després del Big-bang.
Tot aquest rotllo per mostrar-vos aquestes traces d'estels captades des de l'eixida de casa, dijous al vespre, una nit freda de primavera i just acabada una tramuntanada. Cada cop més la contaminació lumínica ens tapa la llum d'un espectacle nocturn gratuït, llum fagocitada per la llum artificial però no impossible de veure. Actualment tenim la tecnologia suficient (leds) per reduir enormement aquesta contaminació lumínica, malauradament poca gent reivindica aquest fet. Què us sembla si fem un Change.org per veure si algun partit polític se'n fa ressò i si posa a treballar? 

divendres, 21 d’abril de 2017

Calvari pels pagesos, gaudi dels badocs



El vermell de les roselles és absolutament captivador, aquest fet les fa una de les flors més populars de les nostres contrades. Les identifiquem clarament amb la primavera, amb la sortida de la foscor del llarg hivern, amb l'allargament del dia, en definitiva, amb la bonança. Tots els badocs sortim al camp per presenciar l'esclat d'aquiesta vida i mostrar-lo als més menuts de la casa.
A mi m'agraden perquè són unes flors que no es deixen tocar, la seva fragilitat fa que sigui inútil arrancar-les per dur-les cap a casa, cal que les disfrutem al camp, com sempre hauria de ser.   
Seguint amb la fotografia pictòrica, avui us deixo unes multiexposicions d'aquests ambients de sembrats infestats d'aquesta "mala herba", ah! i perdoneu per la insistència amb aquest estil fotogràfic :-) 

dimecres, 19 d’abril de 2017

Variacions




Seguint amb la recerca de la tècnica de la multiexposició per fer "fotografia pictòrica", avui us presento un petit treball comparatiu d'una imatge en que primer teniu una foto convencional, presa amb una sola exposició, una segona que en són tres d'exposicions i la tercera amb cinc. Què us sembla? Totes les opinions seran benvingudes :-)

dilluns, 17 d’abril de 2017

L'aligot i un nou llibre.


Un dels rapinyaires més comuns a casa nostra és l'aligot. Tal i com s'assenyala en la nova"Guia de rapinyaires de Catalunya" de l'amic Àlex Ollé i d'en Fran Trabalon, "és el més familiar dels rapinyaires de mida mitjana per a la gran majoria de gent, ja que és tolerant a la presència humana" Aquesta és una guia absolutament aconsellable per portar a la motxilla o tenir-la a mà en el moment de l'aclariment dels dubtes en la identificació que ens puguin sorgir. Realment és un luxe la gran quantitat de detalls que ens aporten a l'hora de la descripció que fan de cada una de les espècies i tot amanit amb unes imatges de les diferents morfologies dels plomatges de cada un dels rapinyaires que podem veure al nostre país. Un excel·lent treball d'una gran qualitat científica posat a l'abast de tothom. 

dissabte, 15 d’abril de 2017

Torre Murnau


Continuant amb els experiments de la fotografia pictòrica feta directament en càmera i sense software, avui he introduït un element paisatgístic nou, una construcció.
Es tracta de la Torre Murnau, aquest lloc va ser construït per l'exèrcit espanyol i durant molts anys els bons nois de la comarca hi anaven a fer la mili, als altres, els enviaven força més lluny. Diuen que en les seves terres constituïdes bàsicament per pastures es feia la cria de mulats i cavalls.

dijous, 13 d’abril de 2017

Compte amb la ressaca





El final de la darrera llevantada ens va aportar unes onades molt fotogèniques. Aquestes imatges estan fetes  a les Conques, just a tocar la Punta dels Tres Pecats al Cap de Ras.
Bé, dir-vos com advertència que quan aneu a fer fotos per aquests racons amagats i sigui època de pluges,  cal extremar les precaucions per dues raons, primer per la mala mar i segon per les esllavissades. Si el mar està picat, observeu la sèrie de les onades, aquestes sempre en tenen 3 a 4 de molt més grans que les altres i, cal estar més lluny del lloc on les grans arriben i, perquè? doncs perquè molt de tant en tant en pot arribar una que superi a les més grans. No ho dic de broma, fa poc va aparèixer el cos d'un company que el mar se'l va engolir en la llevantada de l'octubre de l'any passat i era un expert!  També cal veure l'estabilitat del terreny. El dia que vaig fer aquesta foto el corriol d'accés a la "cala" es va esllavissar aquell mateix dia, van ser unes tones de roques i terra que van baixar uns quants metres. Les pluges fan incrementar molt el pes del terreny i quan aquest és inestable és molt fàcil que caigui. Dit això, us demano que no us quedeu al sofà de casa, que aixequeu el cul i disfruteu de la natura però, sempre observant l'entorn i pensant.

dimarts, 11 d’abril de 2017

Segona Via làctia 2017




Dissabte vaig comptar amb la col·laboració de dos companys per fer la VL, no tenia gens clar que fos possible de fer-ho però ho havíem d'intentar. El problema era que la lluna s'amagava per ponent quan la claror del sol ja començava a fer-se patent per l'est. Teníem pocs minuts per prémer el disparador i poder-la captar. Amb el Ricard Llorente i en Guillem Arrufat, dos estudiant universitaris assedegats de saber coses, vam organitzar una sortida mixta, primer una sessió de fotografia nocturna i posteriorment enllaçàvem amb una palejada amb caiac per veure com la primavera bull pels penya-segats del Cap de Creus. La natura ens va oferir un espectacle com va ser l'albirament de l'àliga cuabarrada, el falcó peregrí, o trobar un niu de xoriguer en ple penya-segat i també els nius de corbs marins emplomallats, tot això passava sobre els nostres caps però, a sota del mar teníem un altre univers format per milers, millor dit, milions d'organismes gelatinosos (salpids) de morfologies sorprenents que ens robaven l'atenció.  Quina jornada! extenuant i a la vegada plena d'emocions. 

diumenge, 9 d’abril de 2017

El puntillisme fotogràfic



La tècnica del puntillisme va néixer fa més d'un segle i és posterior al impressionisme. Són dos estils que sempre m'han agradat molt, possiblement  perquè hi ha moltes obres on es capta l'essència del paisatge natural.
Els maldestres en l'art de la pintura tenim el recurs de la fotografia per intentar imitar amb més o menys fortuna als mestres de la pintura. En el cas d'avui són imitacions que no s'aproximen ni de bon tros a aquest estil pictòric però, és un camí que vull explorar.
Intentar impressionar (captar) en el sensor  l'essència de la natura em passa a la primavera que junt amb la tardor, són unes estacions en que la paleta de colors s'amplia molt. A la primavera apareixen tots "els colors del verd" com deia en Raimon i, a la tardor tota la gama dels càlids, aleshores els paisatges es tranformen en taques de colors amb totes les tonailitats imaginables.
Per veure  aquestes imatges s'ha de fer amb una "tècnica", caldrà que us fixeu durant dos o tres segons en un punt i posteriorment ho veureu tot més clar.