Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Senill


S'anomena senill, senyis, senís, al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau (baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO). Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en càmera. Espero que us agradi. 

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Tornarà a lluir el sol


Escric aquestes quatre ratlles el 10 d'octubre a mitja tarda, d'aquí uns minuts hi ha la compareixença del President, la imatge és del matí del dia de l'aturada general, durant uns minuts vaig poder-me concentrar en captar aquestes primeres llums.
Tan sols dir-vos que els sentiments no es roben, ni s'anul·len, ni es fan desaparèixer. La bellesa d'aquest paisatge que surt de la nit  i s'il·lumina pel sol matiner, és excels, i més en aquesta hora que domina la penombra. La nostra llum no s'apagarà per molt que alguns ho intentin. Estem condemnats a ser el que som, un poble composat per gens vinguts d'arreu i, amb una identitat forjada a cop de tramuntanades eixugadores i llevantades nodridores. No podran fer-nos desaparèixer per molt que ho intentin.  

dijous, 12 d’octubre de 2017

Mai ho has estat festiu


Mai ho has estat i mai ho seràs la meva festa. Quan vaig començar a treballar, ara fa una pila d'anys, sempre treballàvem el 12 d'octubre, era una mena de protesta que fèiem amb els companys de la feina, això tant sols ho fem els catalans i els japonesos, protestar treballant.
Durant una dècada vaig tenir la sort de col·laborar en uns projectes de desenvolupament internacional a Centre Amèrica, concretament a Nicaragua.  Allí hi vaig aprendre molt, hi anava a passar les vacances de cada any, érem molts els que hi vàrem viatjar i ningú tornava indiferent, és més, aquelles brigades han marcat la manera de veure el món i la vida a la majoria dels seus integrants.
Una de les coses que vàrem copsar era el mal que va fer la colonització espanyola en aquelles terres, perquè comporta una desculturalització absoluta. Molts dels indígenes que s'hi van resistir van ser passats a sang i foc i, els que van sobreviure, van ser despullats de tots els trets culturals que els hi eren propis. Aquest fet, entre altres, és el que va enfonsar molts d'aquells pobles en la més absoluta misèria econòmica i humana.  Un poble que ha quedat desproveït del bagatge cultural no té futur. Em refereixo als coneixements dels cicles per poder cultivar la terra, de les varietats vegetals agrícoles i medicinals, de la seva història ancestral, i de tantes coses que van ser aniquilades pels conqueridors i que representen la identitat i el bagatge per la supervivència.
Aquesta tàctica encara roman activa a dia d'avui, ho veiem amb el tracte que ens ofereixen, no hi ha cap dubte que com a conquerits ens tracten. Encara que tard o d'hora aquesta colònia s'alliberarà del jou. Això ho hem de tenir molt clar.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

Mirant el mar


Diuen que la contemplació del mar relaxa però això no sempre passa. Hi ha dies que per molt bassa d'oli que sigui sempre hi haurà un micro-onatge que la pertorbarà a l'igual que hi ha dies que saltes a la més mínima. El sol sortirà  i il·luminarà amb força aquesta terra ferma.

dilluns, 9 d’octubre de 2017

Fotografia pictòrica IV (fauna)






Aquests darrers dies he estat molt torbat, com tots suposo, això suposa una greu dificultat per la concentració, fins al punt de no poder posar en pràctica aquesta afició que és la fotografia. L'únic que he pogut fer és baixar, visc a Vilajuïga, una i altra vegada fins l'estany de Vilaüt i intentar captar alguna cosa, l'únic que m'he atrevit és a transgredir fotogràficament parlant.
Aquesta alteració psíquica l'he aplicat de forma física a l'acte de prémer el disparador i sostenir la càmera i aquests són els resultats que avui us mostro. Espero que no us enfadeu amb mi.

diumenge, 8 d’octubre de 2017

Caues, lluna plena i basílica

Clika la imatge per veure-la més gran

L'altre dia vaig tenir l'honor de conèixer al mestre Lluis Roura tot fotografiant la lluna plena. Feia temps que perseguia aquesta imatge i he de dir que el dia abans ja se'm va avançar el mestre. He admirat des de fa molts anys la seva obra, m'agrada la visió que té dels paisatges empordanesos  i ara que ell s'ha quedat abduït per la fotografia, l'hi he ofert ajudar-lo amb allò que bonament pugui. ;-)