Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
dimarts, 30 de desembre del 2014
diumenge, 28 de desembre del 2014
Equisetum, els boscos en miniatura
Al carbonífer els
equisets formaven extensos boscos,
eren veritables arbres que podien superar els 30 metres d’alçada. Actualment
han vingut a menys, una de les espècies més coneguda per l’aprofitament com a
planta medicinal és la cua de cavall.
Avui us presento
unes imatges que intenten captar aquesta semblança de “grans boscos nans” i tot
seguit m’he deixat anar per fer unes abstraccions amb ells. Espero que us
agradin. divendres, 26 de desembre del 2014
Des del port de Roses
Dies enrere vàrem
estar mobilitzats a causa d’un cap d’olla gris (crònica-conte) que havia quedat
presoner dins del port de Roses. La darrera tarda hi vaig anar per fotografiar
l’aleta i passar-li a un company de la “gene” i, ves per on, que just vaig
fer-li la primera foto va girar cua i lentament va enfilar cap a la bocana i
se’n va anar. Ho vaig trobar increïble, s’havia passat tres dies donant voltes
en un racó, desesperat, desorientat, mor de por i va escollir aquell moment
màgic del crepuscle per anar a mar obert. Un servidor va anar fins l’espigó de
fora i, allí a la punta, els meus ulls van anar escombrant l’horitzó per si
podia presenciar el retrobament amb el seu grup familiar. Des d’aquest punt s’han fet aquestes imatges
que avui us presento, un indret on no acostumo fotografiar.
dimarts, 23 de desembre del 2014
diumenge, 21 de desembre del 2014
El tamariu
Aquest és un arbre
que es coneix molt poc que no està apreciat i molt mal aprofitat. És molt resistent a la salinitat i per aquest
motiu podria ser utilitzat per plantar-se en sòls salins que no hi poden créixer
altres arbres (penseu que d’aquí uns anys els nivells del mar seran més alts!),
també aguanta molt bé la fred. Quant els veus és senyal que les terres on viu tenen un
marcat caràcter halí.
El de la fotografia
, és un pioner, ha nascut i està creixent a la sorra de darrera la platja de
can Comes, és tot un heroi. Possiblement que al voltant seu s’hi facin altres
plantes i amb el pas del temps i amb unes quantes tramuntanades acabarà formant
una duna que ajudarà a consolidar la línea de costa. Si ens fixéssim més amb el
que fa la mare natura, seriem més savis ;-) divendres, 19 de desembre del 2014
Riu Anyet
Aquesta setmana vam anar amb en Joan Carles a fer un vol pel riu que
baixa de Requesens, sabia que la pista estava tallada, de fet encara hi havia
la màquina que arranjava el camí malmès pels aiguats i ens vàrem quedar a la part baixa. La sessió era per
mostrar-li com il·lumino zenitalment les escenes. Aquest és el resultat que
vaig treure en aquella sessió pràctica.
La il·luminació es
va fer amb llum blanca sense tocar el WB i tancant a f9, tot el demés és pura intuïció.
Espero que us agradi. Ja tinc ganes de que glaci aquest hivern per tornar-hi!dimecres, 17 de desembre del 2014
La platja de Can Comes I
Si t’agrada el
paisatge de la plana, si vols abstreure’t , si vols gaudir amb les línies
minimalistes que es dibuixen a l’horitzó o a la sorra, has d’anar a la platja
que hi ha entre els rius Muga i Fluvià. Aquesta platja s’anomena de Can Comes i
l’accés a l’hivern és lliure. També crec que és en aquesta època quan més pots
disfrutar per la soledat que s’hi respira, també t’aconsello que hi vagis
després d’un tramuntanal en que no hi ha rastres humans, tant sols els dels
gavians, flamencs, guilles o daines, si ets més “heavy” fes-ho en un dia de
tramuntana i et posaràs a cent ;-)
dilluns, 15 de desembre del 2014
La “saula”
Cau la nit sobre
les closes de Sant Joan i en el cel es dibuixa el brancatge d’aquesta “saula”
tan bonica. Per dins meu tinc dos sentiments contradictoris, per un costat
m’agrada la seva silueta majestuosa que obre el seu brancam que es projecta cap
al cel i forma aquest pont tant curiós i, per un altre costat sé que esta
tocada de mort, aquest creixement del brancatge serà el motiu de que una freda
tramuntana de febrer l’esparraqui pel mig i caigui per sempre. Abans això no passava perquè els ramaders la
coronaven, tallaven totes les branques a l’alçada de la soca, la fulla se la menjaven els animals i amb la
llenya s’encenia el foc de la cuina i escalfava el mas, però aquesta vida de
pagès ja no existeix i aviat fins i tot no hi haurà ni vaques, ni eugues a les
closes.
dissabte, 13 de desembre del 2014
Doble alegria.
1r premi "Foto denúncia"
Aquesta setmana m’han
donat dos premis de fotografia, es tracta del primer premi de la categoria “foto
denúncia” del concurs que organitzen els Naturalistes de Girona, i una segona
imatge ha quedat terceraa en la categoria “Ter”. El resultat ha estat millor
que l’any passat, en que la collita va ser d’una imatge finalista, tot i el bon resultat, encara hauré de continuar treballant per millorar ;-).
Quan intentes
esforçar-te per fer un treball fotogràfic de qualitat, una manera de saber si
vas pel bon camí, és competint. Tot i que no sóc una persona competitiva, des
de que vaig fer el salt al món digital, he presentant treballs en alguns
concursos locals per conèixer l’evolució.
La conclusió d’aquesta
darrera competició em diu que encara tinc molt recorregut per fer, en el sentit
que encara hi ha molt i molt per millorar. De fet en la categoria que m’han
donat el reconeixement, és de les que hi ha hagut menys participació.
3r premi " Riu Ter"
2a entrada. Ara
m’agradaria aportar una mica més de informació. Davant l’enrenou que sembla que hi hagut
pels canvis introduïts pels Natus en el concurs de fotografia, tant sols
dir-vos un parell de coses, el dia del lliurament el Sr. Vall-llósera
representant de l’ANG va dir, millor dit “vaig entendre” en una locució amb un
so pèssim, que ells pretenien amb aquest
canvi renovar el concurs de fotografia per actualitzar-lo i emprar els nous mitjans
que utilitza la majoria de la gent, fins aquí molt bé, també va dir que la fotografia
feta amb càmera era ja part del passat (poder amb unes altres paraules, això és
molt discutible) i, que aquest era el motiu d’haver fet el concurs via Instagram
per fer-lo assequible a la majoria de la gent.
A mi m’hagués
agradat que haguessin creat una categoria “Instagram” (per exemple en la nova
categoria “bicicleta”) i continuar amb les altres tal i com estaven, i veure si
realment la cosa evolucionava capa l’extinció de la fotografia amb càmera o no, també
pot ser que el concurs començava a ser elitista i no volien evitar-ho L, qui ho
sap?....
dijous, 11 de desembre del 2014
Cromlec
dimecres, 10 de desembre del 2014
El “General Blanch”
1/30s/f8.0/29,0mm/640ISO /DNinvers a pols i ara amb un retall a la part de sobre ;-)
Aquest és el nom
que els pescadors retirats de Port de la Selva tenen per anomenar un tramuntanal
com el d’avui. Quan no hi havia homes del temps, ni windgurús, els pobres
pescadors, que es feien a la mar a base de força de braços, havíen de tenir un
ull posat al cel i a l’horitzó per així poder llegir els signes de canvi de
temps.
Aquesta imatge és
de la “mar d’Amunt”, la costa nord del Cap de Creus, és el primer cop que penjo
una foto feta a pols, avui era ridícul portar el trípode, i la càmera la tenia
guardada dins de l’abric, tan sols la treia just en el moment que arribava la
ventada, tot i això, tots dos hem acabat molls d’aerosol marí. dilluns, 8 de desembre del 2014
Cap de núvol
diumenge, 7 de desembre del 2014
Tardor a la plana
divendres, 5 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu III
dimecres, 3 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu II
Dilluns, l’Empordà ha tornat a recuperar l’aspecte de plana marjalenca que és, moltes terres
que sempre romanen seques han quedat inundades delatant aquest origen.
El cor dels estanys era inaccessible pel nivell que havien assolit les aigües (mig metre sobre del nivell del divendres), tant sols vaig poder arribar a la vora de l’antic estany de Castelló, ara anomenat de Palau :-(, i poder captar aquestes llums extremes. En el turó que estava, era ple de feristeles que hi havien pujat fugin de la inundació i durant l’espera de les bones llums no em vaig sentir sol en cap moment ;-)
Per captar la primera imatge vaig utilitzar un filtre DN invers i un DN posat al revés, i així incrementar el
temps d’exposició, també vaig anar tapant amb la funda del filtre la part central per
evitar que es cremés.El cor dels estanys era inaccessible pel nivell que havien assolit les aigües (mig metre sobre del nivell del divendres), tant sols vaig poder arribar a la vora de l’antic estany de Castelló, ara anomenat de Palau :-(, i poder captar aquestes llums extremes. En el turó que estava, era ple de feristeles que hi havien pujat fugin de la inundació i durant l’espera de les bones llums no em vaig sentir sol en cap moment ;-)
8s/f18/100ISO/33mm
dilluns, 1 de desembre del 2014
El llevant de Sant Andreu I
2.5s/f7.1/500ISO/17mm
dissabte, 29 de novembre del 2014
El farsant
Quan vas pel cami que porta del mas Puignau (Port de la Selva) fins a Perafita (Cadaqués) i
en el primer serrat que passes, just al cim es veu una barraca de pedra seca peculiar pel
seu perfil i la seva ubicació. Un cop t’hi enfiles per esbrinar
que coi és aquella cosa, et trobes amb un búnquer de la postguerra disfressat de barraca.
Aquesta imatge la
vaig fer divendres passat quan havia planificat anar a empaitar una roca que em
té el cor robat però, un cop m’havia encaminat vaig
adonar-me que el cel estava massa enterbolit i que no valia la pena anar-hi,
aleshores vaig canviar de plans per anar a retratar al farsant. Quan planifiques sortides fotogràfiques, mai porto un pla programat fix, cal tenir sempre un pla B, qui mana realment són les condicions ambientals.
dijous, 27 de novembre del 2014
Tudela, un viatge al·lucinant
Un dels lloc
totalment recomanable per ser visitat quan es va al Cap de Creus és el Pla de Tudela, només traspassar l’entrada
te’n adones que has entrat en un altre món, sembla que facis un viatge per un
planeta diferent però, es que a més, si et deixes anar hi veuràs molt més enllà. Un
viatge al·lucinant allà on tu vulguis arribar.
Aquestes
estructures són les que voregen l’entrada del itinerari, a partir d’aquest punt
pot passar de tot i més si hi vas de nit. Quina t'agrada més?
dimarts, 25 de novembre del 2014
Tardor als aiguamolls, una visió personal.
Aquest diumenge al
matí vaig fer una passejada per les closes, són terres robades als estanys per
l’aprofitament de les pastures. Fa segles que a cop d’uxet (fanga), l’home va
teixir tota una xarxa de canals de drenatge per dessecar els estanys. Allí hi
han pasturat secularment les vaques i els cavalls. Tot això ha anat canviant
amb els temps i aquest és un dels hàbitats dels Aiguamolls amb més risc de
desaparició. També és un dels entorns més desconeguts pel públic en general, de
fet per tothom.
Avui us presento
unes imatges en que la intenció era caçar els cromatismes efímers de la tardor,
activitat en que tots els fotògrafs ens trobem immersos aquests dies. He volgut
fer-ne una versió pròpia, molt personal i íntima. Per fer-ho he utilitzat dues
òptiques el 70-200 i el 17-40. El filtre degradat de DN i un altre en que he
experimentat amb la vaselina. He ordenat les imatges de les més ortodoxes fins les abstraccions més "extremes". Espero que el resultat sigui dels vostre gust i si teniu algun dubte de com s'han fet m'ho podeu preguntar. :-)diumenge, 23 de novembre del 2014
Abstraccions alberenques
Dies enrere (2/11/11) vaig
pujar a la fageda que hi ha darrera del Puig Neulós per saber l’estat del
fullam i, tot just començava a trencar-se el color, hauré d'esperar uns dies per tenir-ho al punt i també caldrà demanar a la tramuntana que no les
espolsi.
Tot i ser el migdia
amb una llum molt dura vaig treure’n aquest parell d’abstraccions, la primera és de la fageda i la segona d'una pineda. Espero que us complaguin.
divendres, 21 de novembre del 2014
Per veure la via làctia (VL) cal mirar al cel
Tots ens queixem
(amb raó) de la contaminació lumínica (CL) que ens ha fet perdre l’espectacle
de les nits estelades d’estiu. Recordo els sopars d’agost que fèiem quan era
molt jove al terrat de casa, i a la sobretaula es podia disfrutar de
l’espectacle de la pluja d’estels i que ara sé que s’anomena “llàgrimes de Sant
Llorenç”, aleshores érem força incultes però, sensibles als fenòmens naturals.
L’altre dia, parlant amb dos joves de vint anys, em confessaven que mai havien
vist la Via Làctea(VL) i em vaig quedar molt sorprès i a l'hora entristit.
Aquest diumenge (26/10/14) quan estava a prop de l’estany de Vilaüt em va fer gràcia esperar-me a que es
fes de nit, el cel es mostrava força net, hi havia un fil de tramuntana i, em
vaig quedar esperant que aparegués el cami d’estels o VL.
La VL és la nostra galàxia i, on conjuntament amb uns 200 mil milions d’estels més, es troba el sistema solar. Si us plau, quan hi hagi una nit neta d’humitats (millor després d’una pluja i l’entrada d’una mica de tramuntana) feu el favor de portar als vostres fills a veure-la, poder se’n adonaran de moltes coses, i poder us faran moltes preguntes. N’hi haurà prou en agafar la wipipèdia i llegir les quatre primeres ratlles sobre l’univers o la VL i explicar-los-hi. Com ho veieu? Ho heu fet? ho fareu?
Avui la foto que us
presento no té cap valor fotogràfic, però vol ser una demostració de que encara es poden veure coses com la VL
tot i la CL que hi ha al bell mig de la plana de l'Empordà (el resplandor de l'esquerra de la primera imatge és de Figueres). Descontaminar els nostres pobles és una de les
responsabilitats de futur que tenim i, no tan sols pel tema de la llum que emetim si no pel malbaratament que significa. La VL és la nostra galàxia i, on conjuntament amb uns 200 mil milions d’estels més, es troba el sistema solar. Si us plau, quan hi hagi una nit neta d’humitats (millor després d’una pluja i l’entrada d’una mica de tramuntana) feu el favor de portar als vostres fills a veure-la, poder se’n adonaran de moltes coses, i poder us faran moltes preguntes. N’hi haurà prou en agafar la wipipèdia i llegir les quatre primeres ratlles sobre l’univers o la VL i explicar-los-hi. Com ho veieu? Ho heu fet? ho fareu?
AQUI tens una mapa de la contaminació lumínica.
dimecres, 19 de novembre del 2014
Núvols d’escuma
L’altre diumenge
(2/11/14) vaig sortir a la tarda sense cap esperança de treure cap imatge
mitjanament potable, la llum era horrorosa. Aleshores, se'm va acudir un joc
amb mi mateix, intentar fer alguna cosa amb el 70-200 mm, òptica que la tinc infrautilitzada. El passeig era vora el mar, i el primer que vaig
intentar plasmar eren primers plans de les roques i l’onatge, però tot era “más
de lo mismo”. Al cel hi tenia la lluna que s’amagava
darrera uns núvols baixos empesos pel garbí, va ser aleshores que la imatge dels núvols es va creuar amb les boires
que crees amb l’escuma de l’aigua i va sorgir l’idea de fer la foto que us
presento.
És una doble
exposició, una per la lluna amb un diafragma tancat i una velocitat d’1/200 (per
poder treure-li les textures) i l'altra per
l’aigua, amb una velocitat baixa d’1,6s i el diafragma una mica més obert, d’aquesta
manera es pot crear les pinzellades de l’escuma (núvols). He retallat la imatge per millorar la composició.
Proposar-se petits
reptes incentiva la creativitat.
dilluns, 17 de novembre del 2014
La Caula-foss
Ho he de confessar,
feia més de vint anys que no havia anat al salt de la Caula. La raó és per ser un lloc massa freqüentat i, jo tinc la mania d’amagar-me en els
llocs més solitaris que puc trobar. Pels que no ho
coneixeu, aquest és el salt més popular que hi ha a l’Empordà, fins i tot té un
restaurant al seu costat. Està ubicat just abans d’arribar al poble de les
Escaules. Es tracta d’un salt
de trenta metres d’alçada dins d'una zona de travertins, la dilució d’aquesta roca
calcària genera unes enormes plaques que junt amb les molses que hi creixen i
l’aigua que hi cau, forma un conjunt realment molt i molt guapo.
Avui us deixo un
detall d’aquest salt que pertany al tram que fa pocs anys es va despendre el
travertí i ara s’està cicatritzant. Sortosament aquesta roca té un elevat grau
de regeneració. Lo del títol amb la terminació de "foss" és en honor als salts (foss) d'aigua més bonics del món que estan a Islàndia..., pel meu gust, és clar!
divendres, 14 de novembre del 2014
Un fracàs
Durant aquests
mesos he anat seguint l’evolució dels arrossars i us he
presentat alguna imatge de la mateixa. Havia pensat que com a comiat
faria una nocturna de la sega, exactament de la màquina de segar. Hi he anat
varies vegades però, sempre l’he trobat aparcada en llocs molt poc fotogènics.
Finalment, aquest dimarts passat, el darrer dia que va treballar, vaig anar-hi esperançat de trobar un
bon cel i la màquina parada en un bon lloc (soc molt optimiste) però altre cop no va ser així. Quan ja havia
desistit i me’n tornava cap a casa amb el cap cot, va aparèixer l’amo content de tenir
la collita al sac i ben lligat, i em va el favor de moure la màquina al mig d'un camp. Imageneu-vos la cara de llàstima que feia!
La imatge no val gaire, ja us he explicat que el cel no tenia "xixa" però, els fracassos també s’han d’explicar. Hi ha dies que tornes a casa amb la targeta de memòria buida.
Us afegeixo la foto
de l’Abdul, treballador de la finca, ell és senegalès i fa molt de temps que el conec, sovint ens creuem
i enraonem una estona. Ara que s'ha acabat la collita està neguitós per poder tornar cap a casa i estar amb els seus. Allà hi té la dona amb la qual es va casar l’any
passat i que fa molt que no la veu. Ells també ajuden, i molt, a fer pujar aquest país, són els sacrificats, els "ningunejats", els
grans oblidats. La imatge no val gaire, ja us he explicat que el cel no tenia "xixa" però, els fracassos també s’han d’explicar. Hi ha dies que tornes a casa amb la targeta de memòria buida.
El seu retrat ha estat il·luminat amb una ràfega de la segadora i m'agrada l'efecte dels plegs de la roba.
dimecres, 12 de novembre del 2014
Tramuntanal
Aquestes imatges son de la tercera setmana d’octubre, moment en el
qual tots els empordanesos començàvem a estar intranquils per la manca de vent.
L’atmosfera densament carregada d’humitat es feia pesada, diria que insuportable.
Els empordanesos necessitem que de tant en tant l'aire es carregui
d’electricitat estàtica perquè activi el sistema nerviós i això, es nota molt en el comportamnet de les persones. La gent gran quan veu a algú una mica nerviós i que aixeca la veu, diuen que sent la tramuntana :-)
La foto no té cap secret, un filtre de DN invers i una velocitat lenta per captar el moviment de les fulles del primer pla.dimarts, 11 de novembre del 2014
Xerrada a Vilafant amb l’Associació Cultural fotogràfica de l’Alt Empordà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)