Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 de desembre del 2013

Hidroavió accidentat



El 19 de juliol del 1986 un incendi gegantí va carbonitzar l’Albera i el Cap de Creus, durant quatre dies el foc va anar avançant davant de la impotència de tots nosaltres que no hi van poder fer res per apagar-lo. Finalment, un diumenge a primera hora s’extingí en arribar al mar i es van computar 26.000 Ha cremades.
Al començar al Pertús aquell dia de forta tramuntana i veient les grans proporcions que havia agafat, els bombers de la Catalunya nord van demanar ajuda,  un DC·6 va sortir de Marsella per col·laborar en la extinció, tres hores mes tard van perdre la comunicació amb l’aparell, s’havia estavellat sobre el mas de Requesens i els quatre tripulants eren morts.
Tot hi haver participat en aquella extinció fins l’extenuació,  mai vaig voler anar a veure l’avió accidentat i mireu que ha estat motiu de peregrinatge durant tots aquests anys! Aquest dissabte 7 de desembre  i amb l’excusa de fer unes imatges nocturnes, vaig anar-hi acompanyat d’en David Felip (estudiant de fotografia) i la Laia Marquès experta en il·luminació.

El lloc impressiona per la història que té. Fotografiar aquest aparell al mig d’un bosc de rebrot desprès d’un quart de segle de la tragèdia, és molt complicat. L’única resta que vàrem poder fer, va ser la part més gran que es conserva, la cua. Aquesta és enorme, no oblideu que estem parlant d’un DC-6. El resultat que hem estat capaços de treure és el que avui us mostrem.

dissabte, 28 de desembre del 2013

INDULTADA o CONDENADA?


Pots ajudar-me?
L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.
Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.
Què us sembla? M’ajudeu? 
INDULTADA o CONDENADA?

dilluns, 23 de desembre del 2013

Bon Nadal!

L’altre dia tot passejant pel Cap de Creus i en absoluta soledat, bé, menteixo, acompanyat del meu gos i rodejat de feristeles com la guilla, el gorja blanc i, un grup de senglars, el meu cap anava pensant en aquests dies que s’apropen i en tot el seu significat.... però, ara no vull filosofar sobre aquests fet. Tan sols dir-vos que van aparèixer les imatges que podia utilitzar per felicitar-vos.: un arbre, un camell i una cova.
 L’arbre, és un pi que ha perdut la protecció i la sal portada pel vent l'ha mort.: Us desitjo que mai perdeu la feina que com a mínim ens permet sobreviure.

                                                      
La cova amb la seva llum càlida és per desitjar-vos un sostre segur i compartit amb les persones que més us estimeu.  


I el camell petrificat que serveixi per desitjar-vos una vida llarga, plena de salut, imaginació i creativitat.
BON NADAL!!!

Despullats.



Dins del cercle dels fotògrafs hi ha un veritable deliri per captar els colors de la tardor, la dels boscos caducifolis plena d’ocres ferruginosos, fruit de la desaparició del verd clorofíl·lic. A l’Empordà aquest tipus de bosc és escàs i difícil per no dir impossible de capturar, s’ha d’anar fins les fagedes de l’Albera o conformar-nos amb les pollancredes d’algunes plantades que esquitxen la plana, però a sobre tenim la tramuntana que se’n ocupa de despullar-los al mínim signe de debilitat, en definitiva aquesta és una missió impossible. Aquest és la meva foto de comiat de tardor ;-)

dissabte, 21 de desembre del 2013

INDULTADA o CONDENADA?



Pots ajudar-me?
L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.
Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.
Què us sembla? M’ajudeu?
INDULTADA o CONDENADA?

dijous, 19 de desembre del 2013

Ordenats.




Sempre m’ha donat la sensació de que la natura té un ordre caòtic, és una de les coses que més em fascinen i encara més, poder anar descobrint totes les interrelacions que hi ha entre aquest components.  En canvi, els conreus tenen l’ordre imposat per la mà de l’home, aquests monocultius “militaritzats”, des del punt de vista estètic tenen l’atractiu en la geometria de les seves formes i, he de confessar que també m'agraden però, com que soc de naturalesa desordenada, m’encanta fotografiar-los agitant la càmera i fent una aproximació a a la seva abstracció. Us deixo una pollancreda en estat hivernal. 

dimecres, 18 de desembre del 2013

Inscultures de Planells

Aquest passat mes de juliol vaig presentar-vos aquesta llosa amb inscultures en una entrada que no va acabar de convencem però, m’havia de servir per seguir practicant la il·luminació amb lot càlida. Avui us presento el mateix monument però amb un cel més “canyero” i una il·luminació menys acurada (mea culpa). Si aquella primera foto havia estat feta a 1600 Iso i durant 20 segons, aquesta ha estat feta a 400 ISO durant dues hores i 120 imatges apilades. Espero que us agradi.

dilluns, 16 de desembre del 2013

El més fotografiat.



Aquest núvol va aparèixer un capvespre d’aquest mes de novembre, s’estenia per bona part del Pirineu oriental d’un forma espectacular. Es va fer famós fins al punt que en el telenotícies van aparèixer multitud de fotos fetes des de diverses comarques. Fa gràcia veure aquest deliri que tenim per capturar la bellesa del paisatge i compartir-ho, això com a mínim és un signe de salut col·lectiva.  No us sembla?
Us mostro dos moments de la seva vida, un és des del bell mig de l’estany de Castelló, en que es veu el vent que el generava, i l’altre, quan va perdre el color abans de fer-se fosc.

divendres, 13 de desembre del 2013

INDULTADA o CONDENADA?




L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.
Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.
Què us sembla? M’ajudeu? 
N'hi ha alguna que mereixi l' INDULT? 

dimecres, 11 de desembre del 2013

Pinzellades.


Crec que ja ho he explicat que fent una circumpolar, en la qual la càmera s’havia d’estar dues hores i mitja treballant sola, tot i haver-la fixat amb 5 kg de pes, la tramuntana la va tombar. Doncs d’aquella nit vaig poder salvar aquesta foto que té la gràcia de la traça que van deixar aquests núvols i que reflecteixen l’ambient ventós.  
En les nits de lluna es pot jugar molt amb el moviment dels núvols perque deixen pintat el camí per allà on passen i, generen moltes vegades punts de fuga i/o traces que poden ser un bon recurs a l’hora de composar i intentar que la foto que fem sigui impactant.  

dilluns, 9 de desembre del 2013

Pots ajudar-me?


L’any passat va fer un any que vaig començar a fer fotografia digital amb càmera reflex (nocturna i crepuscular preferiblement) i quan va arribar el Nadal vaig fer un “llibre” amb el recull de totes les “millors” fotos de l’any.
Aquests dies he iniciat la revisió de l’arxiu de l’any i estic mirant les que NO havien passat la primera selecció, sempre va bé una segona lectura, de vegades les coses es veuen diferent. N’he fet un rescat i us proposo un joc, penjaré les fotos que havien estat rebutjades inicialment i us demano si la imatge es mereix que l’indultem o no, simplement entreu en l’apartat de comentaris del Blog o en el feixbuc i em dieu “INDULTADA” O “CONDEMNADA”.
Què us sembla? M’ajudeu? Comencem amb la imatge d’aquest aflorament granític entre oliveres, imatge feta l’hivern passat i que té la peculiaritat que la roca s’ha il·luminat de forma zenital amb un lot.

INDULTADA o CONDEMNADA?

divendres, 6 de desembre del 2013

Ja és aquí!

Venen trepitjant el territori, valls, muntanyes. Ara la plana de l’Empordà, amb les finques agrícoles, els masos, contra la voluntat de les famílies que treballen la terra i l’estimen. Destrossen el paisatge, un dels actius de l’economia d’aquest territori. No tenen escrúpols ni sentiments, són les grans corporacions de l’energia elèctrica amb el vist-i-plau dels governs.
Malauradament mai tenim la certesa de que es puguin conservar els valors naturals i paisatgístics d’un lloc, en qualsevol  moment pot aparèixer una iniciativa per destruir-los.
El territori conservat sempre estarà amenaçat!
Des de fa unes setmanes s’estan alçant aquests gegants de ferro que trencaran el paisatge de la nostra terra, són les torres de la línea de Molt Alta Tensió (MAT). Aquesta imatge que avui us presento és un homenatge a tota la gent que ha lluitat en una batalla ara perduda i que pot ser l’avantsala d’una època en que les empreses elèctriques ens volen sotmetre a les seves lleis. Hem perdut aquesta batalla però no la guerra per l’independència energètica. Desenvoluparem un nou model energètic sostenible que donarà servei a les persones
La imatge s,ha fet a 400 iso, f5,6 i 30 s d,exposició, però la gràcia ha estat amb la il.luminació que s,ha fet amb lot càlida i el bon art de la Laia Marquès 

dijous, 5 de desembre del 2013

Forçant la màquina


Els dies que està núvol tenim la possibilitat de fer fotografia de llarga exposició utilitzant filtres de densitat neutra (DN), aquests filtres impedeixen l’entrada de la llum al sensor i no modifiquen (gaire) el color. No ho faig quasi mai, però si algun dia estic limitat i aquesta és la única opció, tampoc em tallo ni un pèl. Imagina’t que fas un viatge i has de fotografiar diversos indrets, tan sols tens dues oportunitats al dia de fer fotografies amb llarga exposició (al crepuscle i l’albada), aquesta és una opció (amb l’ajut dels núvols) d’allargar les hores aptes per la fotografia de llarga exposició. Et deixo un exemple fet aquest dissabte 16/11/13 a la vora del cap Norfeu.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Al sac i ben lligat.



Finalment i després de sis mesos d’esforços i patiments l’arròs ja és a les sitges a punt per entrar al molí. Dijous (21/11/13) a la tarda vaig anar fins els arrossars de Castelló d’Empúries, aquí hi ha els camps d’arròs ubicats més al nord de la nostra terra, són els darrers en segar-se.
Per l’Albera entrava una cua de front glacial que enfarinava el Puig Neulós. A la plana, tot just ens arribaven unes fines gotes per tocar els nassos.
El  sol va tenyir de rosa els núvols d’aiguaneu  i em va donar l’oportunitat de captar aquests instants sobre els camps acabats de segar. Aquí us les deixo perquè també en disfruteu tots vosaltres.


dissabte, 30 de novembre del 2013

Canyelles (Roses)

Hi ha platges que no hi vas perquè són zones urbanes i les tens descartades per "humanitzades". Divendres a la tarda volia sortir a fer el crepuscle i vaig ser pràctic , veient on es situaven les millors llums i amb el temps de que disposava, la fórmula em donava Canyelles i cap allà vaig anar. Al mig de la platja hi ha una agrupació de pedres que em va anar de conya per fer la imatge que avui us deixo. Crec que milloraria desplaçant el grup de roques una mica més a l'esquerra, hi ha massa pes a la dreta, no? Perquè sempre l'hi trobo defectes a les fotos que faig? De totes maneres espero que us agradi aquesta llarga exposició forçada amb un filtre de densitat neutra, feta amb la intenció d'obtenir aquest efecte d'aigua "densa".

dijous, 28 de novembre del 2013

Crepuscles de tardor


Aquests dies de finals de novembre han estat bojament atramuntanats, són dies en que hi ha gent que pot arribar a odiar aquest vent, per la seva persistència, força, impertinència i molts altres qualificatius però, també n’hi ha que la necessitem, ella ens omple d’energia fins fer saltar gospitlles (espurnes) a tot allò que toquem. 
Aquests dies ens han regalat uns crepuscles increïbles que et deixen embadalit. Estic segur que les persones més insensibles a aquests fenòmens també ho fan, encara que sigui de reüll i això no té preu..., fins que algun pertorbat ens hi apliqui un impost (penseu que captar la llum solar per fer energia estarà gravat d'aqui un àrell de dies :-(.  

dimarts, 26 de novembre del 2013

Jugar amb espases...

... de llum. L'altre dia em van acompanyar l'Aida, la Duna i en David Felip (Flipi) a fer una foto d'una barraca de pedra però, al final vam acabar pintant amb llum amb els estris que va portar en Flipi. Aquesta és una de les imatges que més em van agradar. El tirabuixó de llum el va fer en Flipi amb una espasa improvisada, la contra per darrera de la Duna (és l'artista-model que es veu) la va fer l'Aida i un servidor es va limitar a prémer el disparador i il·luminar una mica la part frontal de la "model".

diumenge, 24 de novembre del 2013

Tramuntana




Un dels projectes fotogràfics que m'agradaria fer, seria fotografiar el vent de tramuntana que ens marca la vida als empordanesos. 
Us deixo unes imatges que s'han fet quan ella bufava. A la primera es veu el cel amb els típics núvols esparracats desprès d'una tempesta i tot just quan entra folla. La segona és nocturna i es veu l'efecte d'escombrada que produeix en el cel, i també com afecta el creixement dels grans arbres com aquest pi de llei del mas de Montmajor. Finalment, la tercera es feta tot just els dies abans de que despulli les vinyes dels seus pàmpols. Al cel,  un núvol "de tramuntana" marca la serra de l'Albera.
Què us sembla? M'hi poso?

dissabte, 23 de novembre del 2013

El Castell de Quermançó.


Aquest castell va ser construït al segle X pels comptes d'Empùries i els francesos el van dinamitar el 1814. Durant aquests segles va tenir moltes utilitats, majoritàriament militars. Actualment ha passat a mans privades encara que no se sap amb quina finalitat. Per més informació podeu visitar aquesta WEB.
El tinc al costat de casa però, encara no l’havia fotografiat. És d’aquelles coses que les deixes per més tard. Aquest dilluns (11/11/13) i amb una forta tramuntana (144 km/h a Portbou, 110 en el lloc de la foto), he decidit anar a fer-hi una circumpolar. Com si no hi hagués cap millor dia per fer-ho! 
Es tracta de 148 fotos d’un minut que han estat apilades amb el programa startrails. De fet era una prova per veure el límit de les bateries de la càmera, la il·luminació l'ha posat la lluna creixent.  

dijous, 21 de novembre del 2013

Entrada 100

M’he adonat que aquesta és l’entrada número 100, més d’un centenar de imatges fetes en els 9 mesos d’edat del blog! Se m’ha acudit fer un rescat i buscar les tres entrades menys vistes d’aquestes cent i donar-los-hi una segona oportunitat. Aqui teniu la classificació de les tres entrades menys vistes del blog que no vol dir que hagin estat les tres pitjors fotos que he mostrat.
Amb el número u la menys vista amb 11 entrades  i sense cap comentari, va passar sense pena ni glòria i ho entenc perquè no te gaire res, és tan poca cosa que s’ha de dir que és minimalista integral. El seu títol és “Horitzonsal Delta de l’Ebre”, es veu el riu, una franja de canyissars de l’illa de Buda i el cel estelat.

Amb el número dos tenim  les figures de surfistes captades amb baixa velocitat. Aquesta va tenir 18 visites i cap comentari. Us deixo una imatge de la sèrie.

I per finalitzar, la tercera, que porta el títol de “La figura humana”, va tenir 20 visites i un comentari del prestigiós fotògraf en José Fernández. Per mi aquesta foto va ser una de les millors que vaig fer el primer any d’entrar en la fotografia digital. 

dimarts, 19 de novembre del 2013

“Llevantet”

Finalment ha arribat el llevant, però ho ha fet d’una manera desigual, si a la costa central ha estat un temporal dur, al Cap de Creus el podríem qualificar de llevantet, això ho dic ara que és el diumenge al migdia, sembla que la part forta queda reservada per aquesta nit.
Us deixo una imatge feta en un parèntesi sense pluja que hi hagut a les nou del mati i l’he fet al costa sud de la punta del Cap de Creus. Espero que us agradi.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Dolmen de la Carena.

L’altre dia algú va dir que la fotografia de construccions antigues i cels estelats es complementen molt bé i realment aquesta és una creença en la que hi estic absolutament d'acord.
Avui us mostro l'anomenat dolmen de la Carena (Vilajuïga), aixecat fa milers d’anys i que es manté com si fos de nova construcció.
Aquesta imatge es feta a l’hora blava, moment en que el cel, encara que els nostres ulls el vegin negre, conserva una mica de llum i el sensor de la càmera capta aquest color “residual”. La sensibilitat estava a 400 ISO i el diafragma a f2,8, al màxim d’obert. Hi he afegit una mica de llum amb un lot de llum càlida, tant per dins com per fora del dolmen.

dijous, 14 de novembre del 2013

Simetries metamorfitzades.

Aqui he mogut la focal en el moment de fer-la
Com que el vent movia l'aigua he allargat els temps per fer l'efecte glaç
Aqui l'aigua estava quieta i no té cap modificació, un filtre DN invers per erquilibrar la il·luminació.
En aquesta he allargat molt l'exposició per captar el moviment dels núvols.
Jugar amb el reflex de l’aigua és un exercici molt agraït que pot tenir uns resultats espectaculars, això si, cal tenir una làmina d’aigua més o menys important i gaudir d’uns bons cels i, si algun lloc hi ha per poder disfrutar de immensos celatges aquest es diu l’Empordà.
Avui us presento unes imatges fetes sense moure la càmera del lloc, sempre ha estat orientada cap a ponent i l’únic que he anat fent es canviar la configuració de la mateixa: velocitat d’obturació, diafragma i focal, excepte amb la tercera. Els resultats són els que veieu i espero que us agradin.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Finalista

Aquesta imatge ha aconsegit quedar finalista al concurs de fotografia dels Naturalistes de Girona.
Oe, oe, oe, oe, oeeee! :-)

dimarts, 12 de novembre del 2013

Pluja d’estels


Fa temps que veig per la xarxa fotos en que els estels fan una traça de diferent intensitat i queden com si fossin “cometes”, aquest és un efecte que m’agrada molt i que no sé com fer-ho per poder-lo aconseguir.
L’altre dia jugant (experimentant) amb la configuració de la càmera i altres històries vaig aconseguir la imatge que avui us presento. Me’n vaig adonar a l’arribar a casa i veure la foto a la pantalla de l’ordinador que era una aproximació del que voldria fer. El resultat no m’agrada però, experimentaré per veure si puc aconseguir aquest efecte que us dic de “cometa”.
Ah! per cert, si algú sap com fer-ho i ens ho vol explicar estaré(m) encantat(s) d’escoltar l’explicació ;-)

diumenge, 10 de novembre del 2013

Far de S'aranella





Aquest far de Port de la Selva és un bon lloc per anar a veure entrar la tramuntana, bé, sempre que aquesta no sigui molt forta. Allí amb una mica de sort es pot fotografiar el paisatge marí i que la imatge no et quedi trepidada. Aquí en teniu una mostra, espero que us agradi. 

dijous, 7 de novembre del 2013

Platja de can Comes.







Aquesta és la platja que tothom coneix com la dels aiguamolls, però el seu nom original és la de “can Comes”, nom manllevat al cortal que hi ha en aquest indret i que aprofitava les pastures que hi ha entre les llaunes (llacunes) i els salobrars. Fer una passejada en un capvespre atramuntanat et pot resultar molt gratificant i més, si la posta és d’aquelles en que el cel hi posa molt de la seva part.