Aquesta imatge es
va fer la darrera setmana de gener ara fa un mes, un dia en que la plana de l’Empordà era
escombrada per petits nuclis de tempesta de procedència atlàntica, el capvespre
semblava més de primavera que de ple hivern. Aquest hivern el pas dels fronts atlàntics ens han regalat cels realment espectaculars.
Vaig anar a prendre
la imatge en un tram de costa que estigues orientat cap a sud, tampoc disposava
de molt temps per anar gaire lluny, tot i ser un lloc urbà no deixa de ser bonic...., això si, sempre que miris cap al mar. Per fer-la vaig utilitzar un filtre DN invers.
Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)
divendres, 28 de febrer del 2014
dimecres, 26 de febrer del 2014
Les barraques de pedra seca IV
Per fer aquesta
quarta entrega us he triat una de les barraques més espectaculars i boniques,
es troba al terme municipal d’Avinyonet de Puigventós. Ubicada a la part
final d’una paret seca que tanca un camp d’oliveres i que encara es conrea. Amb una
amplada considerable la volta té una alçada de 3,2 metres, té clau de volta en
falca. El cocó (forat) per guardar les eines té una fondària de 1,2 m. El dia de la
primera foto hi vaig posar unes eines recolzades a la porta per donar-li "vidilla".
El contrafort que hi ha a l’exterior per reforçar-la, l’abraça en tot el seu
perímetre i arriba fins els muntants de la mateixa porta, la qual és enorme. El que més em va sorprendre és l’arc quasi
planer de la porta, el qual, s’aguanta per una falca central de dues
peces, podríem dir allò que desafia a la física.
Us en deixo un
parell de fotos fetes en dos dies diferents. La primera vaig il·luminar l’exterior
amb llum freda per ajudar a ressaltar la llum que surt de l’interior. Ja em direu quina és la que més us agrada.
dilluns, 24 de febrer del 2014
Fotografiar o cuinar
La fotografia del
paisatge té moltes similituds amb l’acte de cuinar, s’ha d’anar a buscar un bon
producte al mercat (un paisatge amb
interès), també s’haurà de tenir en compte l’estat d’aquest producte (quines
condicions ambiental són les millors), millor
cuinar amb producte de temporada (caldrà esperar les millors condiciones
ambientals). Un cop davant dels fogons/paisatge, s’ha de començar a cuinar. La
temperatura d’ebullició o el temps d’exposició és molt important d’ajustar-lo correctament.
Els ingredients, com el diafragma, la sensibilitat o el balanç de blancs, també
caldrà aplicar-los amb la mesura justa i, el més important, saber el que es vol
i, quan ho visualitzes tan sols resta prémer el disparador i tastar-lo abans de
servir-lo per si cal fer alguna correcció. Actualment amb la fotografia digital
això és bufar i fer ampolles. Fuig dels
precuinats, aposta per la cuina tradicional i/o arrisca’t amb la cuina creativa.
Us deixo dues
imatges d’un mateix moment, un és un plat de l’àvia i l’altre pretén ser un xic
original. divendres, 21 de febrer del 2014
Illa Petita
dimecres, 19 de febrer del 2014
Un 2n desastre arrasa l’Empordà.
Aquests dies estic
fent escapades cap a la garriga de l’Empordà per fotografiar les barraques de
pedra seca. Aquest indret va ser arrasat pel foc del 2012 amb molt de ressò mediàtic. A dia d’avui ningú se'n recorda d'allò però, n’hi ha uns quants
que hi estan fent l’agost. Són com un segon foc que torna a cremar sobre
cremat. Ara hi han entrat les empreses que tallen els arbres (cremats i vius), per fer-ne virostes que són exportades cap a Itàlia per ser processades... les vendran com a "pellets" ecològics, aquesta tecnologia encara hem estat incapaços de desenvolupar-la. Per una altre
costat, els cap de setmana, una munió de petits depredadors amb motoserres s’emporten cap a casa tota la llenya que poden per escalfar-se, cosa
que ja em sembla bé, i més, en aquests temps que vivim. Això si, d'altres més espavilats hi van amb camions! aquests són els que deuen ajudar a escalfar les cases dels altres i és que són tan solidaris!
El que més greu em
sap es veure com tallen arbres que van sobreviure al foc però, que ara cauen abatuts per la motoserra, i encara emprenya més veure com els arbres tallats de
vegades cauen sobre les barraques quedant-ne aquestes greument afectades. També es veu com la
maquinària pesada trepitja i destrueix les parets seques per anar a treure els
arbres tallats....La meva pregunta és: hi ha algú que vetlli per a què
aquestes feines es facin de forma correcta? o és que això es considera una forma correcta de treballar?
La foto d’avui
mostra una barraca que ha perdut les pedres d’una cantonada per l’impacte d’un
pi abatut però viu, la prova són les fulles verdes de les branques que hi ha al
terra.
Us convido a que hi aneu a fer la passejada, està quedant tot molt net, massa "net" i, les barraques són molt fàcils de localitzar :-(
Us convido a que hi aneu a fer la passejada, està quedant tot molt net, massa "net" i, les barraques són molt fàcils de localitzar :-(
dilluns, 17 de febrer del 2014
Cal jugar-se-la
divendres, 14 de febrer del 2014
Evolució d’un capvespre
L’aplicació de les
mesures agroambientals en els arrossars obliga als pagesos a mantenir els camps
enaiguats a l’hivern i això, beneficia als ecosistemes humits de la zona i als que en treiem altres pròfits com som els caçadors ;-). Uns hi van a caçar
ànecs i becadells i, els altres hi cacem postes de sol.
Les fotos s’han fet
des del mateix punt amb lleus variacions en la direcció de la càmera. He
utilitzat un filtre DN invers. Quan em concentro amb aquest tipus de fotografia m’ho passo molt bé i m'agrada estar sol. Experimento amb els paràmetres de la càmera i, el moment més àlgid arriba quan la llum ha quasi desaparegut, és aleshores quan el paisatge es metaforitzarà gràcies al sensor que veu el que els meus ulls no poden. En aquest punt s’incrementa la concentració d’endorfines a la sang d'una forma bàrbara ;-), és per això que aquesta mena de fotografia enganxa, és pura droga dura.
dimecres, 12 de febrer del 2014
Les barraques de pedra seca II
La funció
d’aquestes construccions tradicionals són les de donar aixopluc als pagesos
durant les llargues jornades de treball i a la vegada un lloc per guardar-hi les eines. A l’Alt Empordà i en els municipis de Llers, Biure,
Avinyonet de Puigventós, Figueres, Pont de Molins i Vilanant trobem l’anomenada
“Garriga de l’Empordà”, ubicada al vell mig de la comarca, està constituïda per
uns turons calcaris de sols extremadament pobres, és aquí on hi trobem la major
densitat d’aquestes edificacions, se'n han comptabilitzat unes 500.
La barraca que us
mostro avui està construïda al marge d’un camp i integrada en aquest límit, on el pagès hi acumulava totes les roques que extreia del bancal. L’única obertura
d’aquestes barraques és la porta, la forma del seu acabat superior és
extremadament variat. Aquesta és una variant del mig punt.
La foto és feta el
mateix dia que l’anterior i aprofitant l’hora blava, aquestes dues
barraques les separen tan sols unes desenes de metres.
dilluns, 10 de febrer del 2014
Fotografia LLED
La fotografia LLED,
tal i com li agrada denominar a l’Edu Martin, són imatges de LLarga Exposició Diuernes (exactament ho diu en castellà "LED"). Ell ho aplica a la
fotografia del paisatge urbà amb molt bons resultats (com podeu veure si cliqueu sobre el seu nom). El tema és relativament simple,
hem de privar l’entrada de la llum a base de filtres DN i així aconseguir la
llarga exposició.
Dissabte al matí
vaig buscar un paisatge minimalista per intentar fer unes LED, l'espai va ser la gola del Fluvià i aquests són els resultats. Per fer-ho vaig emprar 3 filtres, 2 DN i 1 DN invers. Com podeu apreciar, l’excés
de llum filtrada fa pujar els magenta i possiblement li faltaria passar pel PS i
arreglar-ho. També us deixo la versió amb blanc i negre. Ah! les exposicións han estat d'un parell de minuts.
divendres, 7 de febrer del 2014
Una mina
Tenir un estany a
tocar de casa és una mina i, si no que els hi diguin als de Banyoles, per sort
jo també soc un afortunat, tot i que no visc a Banyoles, si que estic al costat
dels Aiguamolls. És per això que puc arribar
a fer-me pesadet amb les imatges del reflex del cel a l’aigua i és que dona
molt de joc, estar a l’Empordà i tenir un mirall natural com aquest.
Avui us presento
aquestes imatges fetes en una sessió de diumenge a la tarda. Per fer-les he
utilitzat un filtre de DN invers (que no és de la marca Lucroit :-) i tot allò
que es diu, nivell de bombolla, disparador, trespeus, etc. etc. F11, ISO100 i una velocitat d’obturació
de 1s i 0.5s respectivament.
dimecres, 5 de febrer del 2014
Les barraques de pedra seca.
Per les properes
setmanes-mesos m’he marcat un petit objectiu, es tracta de fotografiar
algunes barraques de pedra seca de l’Empordà. El que m’agradaria fer és
presentar-vos algunes d’aquestes construccions de l’arquitectura tradicional i
intentar explicar alguna cosa sobre la seva tipologia constructiva i la seva
història. Ha de ser un humil homenatge a la gent que li va tocar viure del
SXVIII a mitjans del XX i que ho van fer amb unes condicions molt dures, ells
donen significat a la dita “els catalans de les pedres en treuen pans”.
Què millor que
començar amb la foto d’una barraca que va pertànyer a un picapedrer. Està
ubicada a Llers, dins de la barraca hi ha dues fornícules i un cocó per deixar les
eines (armaris fets amb pedres treballades i polides). Com podeu veure a la
imatge, té el marc de la porta ben treballat amb muntants ajustats i un rebaix
al llindar interior, amb balda inclosa! tot fet amb pedra molt ben repicada.
L’interior és circular amb un alçada de 2,65 m. i l’exterior és quadrat, amb
dues llindes iguals sobremuntades i una filera de pedruscall en rastell al
damunt. El company Jenar Fèlix que s’ha dedicat a catalogar-les (Les barraques de pedra seca de la Garriga de l'Empordà. 2012 de Brau edicions) , la té
classificada com a “quadrangular amb arc de descàrrega en rastell”.
La imatge l’he fet
il·luminant la part interior amb flaix + un filtre CTO i a fora hi he posat
llum de lot càlida. Com que la nit no prometia un bon cel, l’he fet a l’hora
blava per tenir una mica de color. Espero que us agradi.
dilluns, 3 de febrer del 2014
Buscant-li el punt
Quan fotografies el
moviment de les onades un dels paràmetres que més has de treballar és la
velocitat de l'obturador. Òbviament aquesta dependrà molt de que vols aconseguir,
quan cerques l’onada amb les traces dels seu moviment, utilitzo velocitats que van del 0,4s fins als 2s. Per exemple, una mar de fons marcada
estarà més a prop dels 2s i, un mar animadet pel garbí possiblement que
haurem d’utilitzar els 0,4s.
Us deixo una imatge d’una sèrie que he fet una tarda
amb onades d’un parell de pams empeses per un garbí suau. Espero que us agradi. Ah! la velocitat és de mig segon, f13 i ISO200.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)