Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 30 de desembre de 2018

Cap d'any i renovació?




Els que fa temps que em seguiu sabreu que faig un abús de les fotografies crepusculars, això passa perquè m'encanta perseguir el color del moment en que la llum s'extingeix. Tots ens quedem embadalits amb les postes de sol i més quan el cel s'encén de colors càlids, a mi el que més m'agrada és esperar-me  a que la lluny es vagi apagant i a partir d'aquell moment allargar l'exposició per captar uns colors tan o més intensos que fins i tot el nostre ull no percep, soc pesadet perquè ho he dit infinitat de vegades.
Avui us deixo una d'aquestes imatges, la primera està feta just quan el sol s'ha amagat i la segona quan ja ha passat més de mitja hora de la posta.
Tal i com us dic en el títol de l'entrada caldrà fer una renovació, en els darrers mesos les visites al blog han caigut estrepitosament, aleshores caldrà renovar-se o morir. El blog serveix per afegir a la imatge un mica de contingut escrit, està clar que la caiguda de les entrades és que ja s'ha perdut la força dels missatges, el que puc dir no aporta gaire i es perd el interés. Ja fa mesos que he emigrat a "instagram" però, no m'acaba de convèncer. En aquests moments em trobo una mica perdut sense saber quina plataforma utilitzar per difondre el treball fotogràfic que faig. Si el blog continua, que ho farà els propers mesos, el que si que hi haurà és una menor freqüència de publicacions, a veure si així guanyem en qualitat i interés....

10 comentaris:

  1. Sempre m'han agradat els jocs de colors inclús més els d'una estona més tard de la posta de sol, deu ser que m'atrauen més els freds que esl càlids.

    Referent al tema del bloc veig que és un tema recorrent en la "comunitat" la incertesa i els canvis de fluxes d'imatges que rebem tots plegats . No es lúnica reflexió que he llegit aquesta final d'any al respecte d'això ,

    salut i força a la fotografía i al territori.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blog et dona la possibilitat d'enrriquir a la fotografia amb una mica de missatge però, devem d'estar tots saturats o els que intentem mantenir la flama, estem una mica cremats. Una abraçada

      Elimina
  2. Hola Eduard. Els que hem estat autors d'algun contingut a la xarxa ja sabem que és difícil mantenir l'interès per part del públic i fins i tot costa tenir l'energia suficient com per anar publicant regularment i que la qualitat del que es diu no decaigui.
    Se'm fa difícil donar-te un consell perquè jo mateix ja fa temps que no publico res al meu blog, però potser és un mateix que ha de trobar la manera que a ell li resulti més gratificant. Està clar que el feedback és important i potser el que passa és que els que seguim algú ho fem i ens agrada però no ho fem de manera empàtica.
    Per cert, les fotos que publiques per mi són inspiradores, ja ho saps, així que t'animo a seguir de la manera que creguis millor i sobretot fent-ho de manera didàctica.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. És curiós, en Pere Soler avui feia una reflexió semblant al seu blog. A mi m’entristeix molt l’estat d’abandó en el que han caigut molts dels blogs que segueixo (o seguia quan estaven actius) enfront de Instagram o altres xarxes, suposo que en partu degut a aquesta manca de feedback.

    El meu consell, és que no et desanimis i segueixis publicant encara que sigui amb menys freqüència, però està clar que és una decisió només teva, per això és el TEU blog.

    I ara vé la meva opinió: De totes les xarxes socials, la veritat és que no n’hi ha CAP que em convenci, degut a la gran fugacitat dels continguts, problema del que no se'n lliura gairebé cap. En el cas d’Instagram, per exemple, fotos boníssimes que vaig veure només fa uns quants dies, ara és molt difícil de tornar-les a trobar, diluïdes en un oceà immens de fotos. Amb Facebook passa una cosa semblant, a part que aquestes xarxes diria que tenen algoritmes que limiten el públic que et veu. De 500px millor ni en parlem del nivell dels comentaris.

    Despés hi ha el tema de què vols explicar amb la foto, amb FB o Instagram és difícil que la majoria de la gent es llegeixi el text... i al final som els mateixos fotògrafs els que acabem escrivint poc a cada entrada, retroalimentant aquesta dinàmica.

    En canvi, un blog et permet deixar la teva “empremta”. A mi m’agrada molt llegir com es va fer aquella determinada foto, què sentia el fotògraf (o fotògrafa!) quan la va fer, quines anèctotes li van passar... en definitiva saber la història que s’amaga darrere de la imatge. Això no m’ho dona Instagram, on com a molt podré posar un petit text (que diria que gairebé ningú llegirà) i les típics i tòpics hashtags de sempre. Això no vol dir que el faci servir, de fet l’utilitzo molt, però li falta alguna cosa. En canvi, al blog, mirant el llistat de blocs “amics” saps qui ha publicat alguna cosa nova i els pots anar seguint. Amb el sistema d’etiquetes, pots mirar totes les nocturnes, o marines, o macro, o... que hagi fet aquella persona.

    En el meu cas fa temps que tinc el blog oblidat, però no per desmotivació, sinó per altres raons externes a la fotografia (falta de pasta i sobretot, de temps). Diguem que està adormit a l’espera de temps millors :-)

    Una abraçada, i perdó per la parrafada!!

    ResponElimina
  4. Bona reflexió Eduard.
    Jo confio que aquest 2019 trobarem -o començarem a treballar en- alguna nova fòrmula que faci reviure la flama dels bons blogs...
    En parlarem, bon any!

    ResponElimina
  5. Personalmente lo que más me preocupa de mis/nuestras imágenes es que cuando te lo paras a mirar detenidamente no somos dueños de ellas en el momento en que las ponemos en FB, Instagram, 500 px,...... Pero es que ni tan siquiera nuestras reflexiones sobre esas imágenes en las respectivas redes. Lo que realmente me fastidia es que nuestro esfuerzo, sea del tipo que sea, redunda en beneficio de otros a los que no sabemos ni quienes son. Asi que hace un par de meses tomé una decisión salomónica: puse a punto el blog de mi web y en el futuro allí subiré mis entradas. Me cuesta dinero y el día que no pueda pagarlo lo borraré, pero lo haré yo. Si sigues disfrutando con lo que haces y eres así feliz, la recompensa ya la tienes. Mas "likes" te hace disfrutar más de la fotografía?, en todo caso engordará el ego de cada uno. Pero si esos son nuestros parámetros de conduzca entonces no vamos bien, ni fotográficamente ni vitalmente. Al final me he dado cuenta que un blog es algo más personal y valioso, porque al final quien te lee lo hace fundamentalmente porque lo busca. Es algo diferente a una cuadrícula miniaturizada con miles de imágenes que se amontonan en tu pantalla. Yo veo a un blog como un freno en esa huida de crear montañas de millones de fotografias. Siempre hay una historia en cada una de nuestras imágenes, aunque sea cosas triviales, bueno como muchas de las cosas de nuestra vida tampoco nos engañemos. Pero por lo menos es por nuestra parte algo mucho más generoso, cuentas algo de tus vivencias, si quien lo lee nada quiere opinar pues no pasa nada. En cualquier caso .... a mi me tienes de seguidor incondicional.

    ResponElimina
  6. Una cosa més Eduard, podries explicar com fas cada foto?. Temps d'exposició, si poses filtres, etc???

    ResponElimina
  7. No estic d'acord amb aquesta afirmació que fas: "s'ha perdut la força dels missatges, el que puc dir no aporta gaire i es perd l'interès". No crec que s'haja perdut la força del missatges, el que ha hagut els darrers anys és una migració cap al consum compulsiu d'imatges, una darrere l'altra, passant-les amb un lleuger moviment del dit polze i fent "like" de tant en tant en alguna. Actualment qui recorda quants "likes" i a quines fotos exactament va posar el dia anterior???
    Però la fotografia va molt més enllà. Com diu el Jose, l'important és seguir gaudint de sortir a fer fotos. després cadascú que les mostri com vulgui o, fins i tot, que no les mostri si no vol. Sempre m'ha al·lucinat la teva cadència d'entrades i el ritme amb que fotografies, i això és perquè ho vius i ho gaudeixes. Mantenir el bloc és una decisió personal, sortir a fer fotos és una addicció :-)
    Bon any, company... I moltes fotos

    ResponElimina
  8. Ei, quines parrafades! doncs el que està clar és que no deixeram de mirar el món per un forat i intentarem captar tot allò que més ens emociona. Si al compartir-ho hi ha més o menys gent al nostre voltant, tant si val, sempre hi quan tinguem paisatges on sentir-nos a gust. Tamateix, els que ens segueixin que no hagin de mirar les nostres fotografies per recordar com era el món en aquesta època que ens ha tocat viure. Bon any a totes i moltes gràcies per comentar.

    ResponElimina
  9. Hola!

    Opino com en Pepet (per cert, Bon any a tots que estic bastant perdut). Ha canviat la dinàmica de participació. Com diu una entrada d’en Pere Soler, ha guanyat el fast food, però només si tu vols. És a dir, si només et fixes en estadístiques i possibles comentaris i això és el que et motiva a publicar (que no fotografiar) no fas gaire bon negoci amb un bloc.
    Ara bé si és el teu espai per reflexionar, gaudi i explicar coses als que et vulguin llegir llavors continua mantenint el sentit. Potser no rebrás 15 comentaris al dia, potser fins i tot com jo ara, no t’estaran comentant la última entrada però segur que aniras tenint un degoteig. Per a tu n’hi ha prou? És aquesta la te a finalitat? Si la teva resposta és si, llavors endavant. Si la teva resposta és no, llavors busca nous horitzons.
    Jo era (i lluito per continuar sent) molt assidu als blocs però la meva dinàmica ha canviat i no, no es per ser un consumidor de fast food (tot i que faig els meus tastets a instagram, i els vaig fer a diverses galeries...) en el meu cas és un tema de moment personal. Per temes laborals i familiars (especialment per mainada) el temps per dedicar a la fotografía se m’ha reduït considerablement per quedar en gairebé res i això fa que o les oportunitats siguin escasses o bé que hi hagi oportunitats que jo mateix renunciï per cansament. Espero i desitjo de tot cor que això sigui una fase (com si fos un pic d’atrafegament) que passarà a mesura que jo pugui ser més autònom i és precisament per això que mantinc el meu bloc tot i que jo també vaig passar de tenir 2500 visites mensuals el 2012 a no arribar a 100 al 2018.
    Lo dit, pensa i plantejat per a que vols el bloc i si et compensa. Per a mi, és el meu diari on vill deixar constància del que cregui que són les meves millors fotos del moment tot i que com et deia ara per ara només el pugui alimentar en els meus periòdes de vacances o quan baixa la pressió de la feina.
    Una abraçada!

    ResponElimina