Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 16 de novembre de 2015

La llúdriga o el fantasma dels aiguamolls



(Entrada feta fa uns dies) Avui 29 d'octubre de 2015 ha estat un dia extraordinari, i ho ha estat per dos fets colpidors per un aprenent de naturalista com jo. El dia ha començat a la 1:37 amb un terratrèmol al costat de casa, el més fort que mai he sentit i, no n'hi havia prou amb aquest fet que la natura em tenia reservada un altra sorpresa i, aquesta m'ha emocionat tant o més que el terratrèmol. Ha estat la visió fugissera d'una llúdriga. Ha passat just en el moment en que em trobava a la vora de l'aigua fotografiant una de tantes postes de sol que faig. Era en el moment de màxima concentració en que els meus ulls no capten els colors càlids i, feia exposicions de 30 segons per extreure'ls. En aquests moments és quan estic més concentrat i absort. El silenci havia estat trencat feia uns instants per una baralla de senglars, poc després dos flamencs havien aixecat el vol per anar a dormir a un altre estany. Aleshores he sentit que alguna cosa s'apropava per l'aigua, sense quasi llum, tant sols per la dimensió de l'ombra he suposat que es tractava d'una lludriga. Amb uns moviments pausats però ferms, he reconfigurat la càmera, me l'he jugat a una carta per la nova configuració, volia captar aquell cos lliscant i submergint-se per les aigües de l'estany i he optat per posar l'ISO a 1000 i pujar la velocitat de 30 segons a 0,3segons, volia captar el moviment sigil·lós d'aquest animal que és com un fantasma per mi. Des de que la van introduir als Aiguamolls, mai l'havia vist, estic cansat de trobar-ne els seus rastres en forma d'excrements però, fins avui se m'havia resistit i, ves per on que ara la tenia davant meu mirant-me de cara, crec que hi ha hagut uns segons de complicitat entre tots dos i de respecte, mentre això passava disparava la càmera a cegues i amb el cor que em sortia del pit.  No és una imatge de concurs com les d'en Bencé Máté però per mi ha estat inoblidable :-)

3 comentaris:

  1. A abril fará 5 anys que en vaig veure una, i no ho oblidaré mai. Estava passejant el fill, i no sé per que poratva la càmara, quan tornant cap al poble, debaix del pont, la vaig veure pescar una truita i menjar-se-la tan tranquilament. Li vaig fer fotos, malíssimes, amb el 100 macro. A aquesta teva le falta aproximació, pero ho compensa amb les llums.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. AquestaChabier està feta amb el 17-40 mm. Imagina si la tenia a prop! La gran sort crec que va ser fer una configuració i encertar.la a la primera i única oportunitat que hi havia. Una abraçada

      Elimina