Aquest cap de setmana coincidien tots els astres de la "sort"
per fotografiar la V.L., no teníem lluna, aquest és un aspecte molt important degut
al fet que la llum de la lluna es menja la llum dels estel. En segon teniem el nivell
d'humitat ambiental molt baix i aixà significa que les partícules en suspensió (humitat i pols) no capten la contaminació lumínica que nosaltres generem i en tercer lloc, que era cap de
setmana! i podies fer el tronera tota la nit!
Un servidor, no va dubtar gaire d'agafar el
caiac i anar a un dels racons que més m'estimo per poder fer el tronera fins ben
entrada la matinada, la nit ja és molt curta i s'ha d'aprofitar.
No sabeu pas quin regal més gran és poder estar en quasi total solitud en aquella cala, sota aquest cel i amb el silenci més absolut, bé, no tant absolut, ja que era trencat per la fressa de l'aigua en ser tallada pels empaits dels llobarros sobre el peix petit que allí s'hi refugia. Fins i tot, vaig tenir la gran sort de sentir l'exhalació d'un dofí que va passar per aquell indret.
No sabeu pas quin regal més gran és poder estar en quasi total solitud en aquella cala, sota aquest cel i amb el silenci més absolut, bé, no tant absolut, ja que era trencat per la fressa de l'aigua en ser tallada pels empaits dels llobarros sobre el peix petit que allí s'hi refugia. Fins i tot, vaig tenir la gran sort de sentir l'exhalació d'un dofí que va passar per aquell indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada