Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 14 de març de 2017

Aurores a Fèroe?








Doncs si, tot i que estan ubicades a una altitud més baixa es poden veure sempre i quan siguin d'una magnitud 3-4 i el cel s'obri però, això de que el cel s'ha d'obrir passa a tot arreu. Dels dies que hi vam estar un tenia previsió de Kp 4 i, no ens va arronsar el fet que a les nou del vespre estigués tapat. A diferència del primer intent, aquella nit no ens vàrem allunyar gaire de la capital i vam pujar a la vella carretera d'accés a la mateixa, deuríem estar a una alçada d'uns 300/400 m.s.n.m. A la que vàrem parar el cotxe ja la podíem veure perfectament entre mig de les bandes de núvols mitgencs, vàrem intentar algun emplaçament nou i finalment, cap a mitjanit ens vam ubicar una mica més alts i amb la sort que es va obrir totalment. Va ser aleshores que l'anguila verda va començar a ballar per nosaltres, mentre els meus companys gaudien d'aquell moment màgic jo no podia contenir l'emoció i no vaig parar de fer exclamacions. Crec que estava més pendent de disfrutar-ho que de fotografiar-ho.
Us he posat com a primera foto un dels moments àlgids i tot seguit l'evolució de les diferents fases i indrets fins arribar a l'explosió final. Una de les ubicacions era una estació eòlica de la capital. 

8 comentaris:

  1. Abans de morir, he veure'n una. Quina enveja.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que triguis molt! ;-)
      Si ho has de programar els mesos de febrer i març són els millors per les hores de foscor. Anima,t

      Elimina
  2. Bona seqüència. Veig que la "càpsula espacial" s'ha salvat. Va ser una bona nit. Jo no donava ni un duro, però la teva intuïció i perseverància varen sortir-se'n amb la seva ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que s,ha salvat, el tapat que li vaig fer no ha quedat gaire barroer.
      Gràcies per lo de la perseverància i intuïció, afegiria i la vostra santa paciència! ;-)

      Elimina
  3. Moments unics que considero que son impossibles de plasmar en una foto . La última impresionant

    ResponElimina
  4. Has captat realment el què va ser aquella nit i a més, com no, has sapigut treure suc a situacions fotogràficament complexes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi. Les nits se,m fan curtes :-), una mica són la meva zona de confort. Una abraçada

      Elimina