Un dia d'aquest hivern vaig voler
fotografiar els arrossars, concretament uns camps acabats de fangar, el cel no
era cap cosa de l'altre món i quan em vaig girar per sortir d'aquella fanguera
vaig veure on era la foto. La filera d'arbres que tancava el camp tenia un
atractiu més gran que el cel de ponent, i amb el valor afegit de que allí hi havia el meu fidel
acompanyant! A vegades la foto ens surt pel darrere!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada