Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 6 de març de 2015

Islàndia, una "meca" per als fotògrafs de paisatge

Panoràmica de quatre fotos de llarga exposició

Finalment puc dir que he estat a Islàndia, han estat tants els amics que m'han dit que hi havia d'anar que finalment vaig embolicar-me la manta al cap i, veient l'oportunitat, la vaig agafar sense pensar-m'hi gens.  En David  Martin Castan i el Javier de la Torre van muntar una viatge fotogràfic de 6 dies dels quals, 4 han estat de fotografia al 100% i ha estat un encert anar-hi. Érem 12 persones de diferents procedències, Portugal, Euskadi, Andalusia, Eivissa i Catalunya. Tothom amb un bon nivell tècnic i molt d'entusiasme per estar aquests 4 dies dedicats enterament a la fotografia. A sobre hi ha hagut bon rotllo al grup, i això l'ha fet molt còmode. Els quatre dies ens han passat volant i des del primer dia s'ha perdut la noció del temps, bon senyal!




El primer dia sortim a punta de dia de Reykjavik per anar a dormir a Skogafoss, pel camí hem visitat la superconeguda cascada de Seljalandfoss, un indret molt bonic però tot i ser febrer l'hem trobat ple de gent,  bàsicament xinesos i japonesos fent-se selfies. Entre mig ens hem mogut nosaltres, que intentàvem emportar-nos alguna imatge especial d'un lloc que a diari ha de rebre centenars de visitants. A mi em costa molt entrar al lloc per començar a fotografiar-lo, la llum és força dolenta i un dels "trets" més coneguts és impossible de fer-lo pel gel que hi ha en el camí de pujada. Em limito a fer quatre imatges absolutament desendollat. Posteriorment ens en anem al salt que hi ha al costat i que està a l'interior de la muntanya. És molt guapo, però impossible de fotografiar perquè et quedes moll. La imatge ha quedat gravada a la retina :-).  
Ens dirigim a Skógafoss, que és on dormirem, allí ha estat diferent i he pogut treballar millor, hem tingut més temps, tot i que estava a petar de gent.





A la tarda ens dirigim a fer la posta de sol a Dirholaey, des d'aquest punt elevat es pot veure la barra de sorra d'aquesta platja i de l'altre costat veiem els penyals de Reynisdrangar (Vik). 





Al vespre, ens diuen que hi ha possibilitats de veure aurores, mirem l'hora en que han de despenjar-se i després de consultar les webs de la NOOA i del servei meteorològic d'Islàndia ens dirigim a la zona on veiem una mica de clariana al cel i d'aquesta manera podem fer el bateig d'aurores. En David i el Javi, ens canten la configuració de la càmera per no tenir problemes. A la una i quart disparo la darrera foto de la jornada fa 22 hores que estic actiu i em sento fresc com una rosa. Ara toca dutxa per relaxar-me i a dormir ràpid ;-), Demà serà un altre dia.




He d'agrair públicament la gran professionalitat i capacitat d'en Javier de la Torre i el David Mrtin Castan que ens han demostrat en aquest viatge. Quan vaig inscriurem ja em va sorprendre el nivell de detalls en la preparació del mateix, ho vaig trobar fora de lo normal, ara que he tornat, i després d'aquesta curta convivència, puc dir que són dos grans professionals de la fotografia d'un elevat nivell tècnic i d'un exquisit gust a l'hora de treballar però, es que a més són molt senzills, unes grans persones. Podrien tenir l'ego pels núvols per la quantitat de premis i reconeixements internacionals que han rebut, però d'ells destacaria aquesta senzillesa que demostren al tractar amb la gent. 

17 comentaris:

  1. Me n'alegro que la teva experiencia fos positiva i que en aquesta curta estada hagis pogut fer un tastet de les moltes coses que pot oferir Islàndia al fotògraf.
    Si tu n'has sortit content i satisfet segur que hi tornaràs encara que sigui pel teu compte. Et recomano una volta completa a l'illa a l'estiu o en dates properes a aquest.

    No puc comentar res de viatges organitzats en grup pèrquè jo sempre hi he anat pel meu compte (la última vegada vaig tenir molta ajuda d'un amic per a a la organització).

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Dani pels consells, malauradament a l'estiu no puc anar-hi, ho hauré de deixar per quan em jubili, però miraré d'nar-hi abans per poc que pugui. :-)

      Elimina
    2. Qui diu estiu diu de maig a octubre....

      Tot i que suposo que és quant més feina deus tenir.

      Salut!

      Elimina
  2. Magnífica serie Eduard, vaya envidia. Me encantan las del arco iris y la cascada. La primera de las de la Aurora es una pasada. Vaya curioso la cantidad de gente que se ve. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estas son del 28 de febrero y esta lleno de gente, no quiero ni pensar como debe estar en verano. Incluso por la noche se veían fotógrafos (muchísimos menos) intentando fotografiar auroras. Como mínimo nos hubiésemos habido de quedar un mes entero :-). Un abrazo

      Elimina
  3. Islàndia és un lloc que m'agradaria molt visitar . Les aurores pensava que serien com les de les fotografies però el més impressionant deu ser poder gaudir en persona de l'espectacle. Les cascades , què dir, desconeixia que existissin cascades així a Islàndia he quedat clavada a la cadira observant al detall les fotos. Un viatge per recordar !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensa que el paisatge d'Islàndia és nou, geològicament parlant, té quatre dies, aleshores té una orografia abrupta i poc erosionada, si hi afegeixes les precipitacions, ten uns paisatges primigenis. El tema de les aurores com molt bé dius, emociona molt viure-les. :-) Una abraçada

      Elimina
  4. Això no és l'Empordà, oi?
    Enhorabona per l'experiència. Bon recull d'imatges. Supose que hauràs tornat amb gygas i gygas de fotos. Agafau amb paciencia ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pepet. No et pensis, em vaig contenir molt i com el viatge va ser extremadament curt (4 dies) i vam anar a uns indrets molt concrets a fer una foto molt concreta, la veritat que tinc poca varietat. Aquest és el problema de viatjar en grup. Tot i això estic molt satisfet del resultat. Una abraçada

      Elimina
  5. Muy bien documentada tu crónica, estoy totalmente de acuerdo en que la organización por parte de Javier de la Torre y David Martin Castan ha sido de matrícula de honor. Un abrazo desde Ibiza y nos vemos en cualquier lugar en cualquier momento.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joana, espero veure't aviat encara que sigui telematicament ;-)

      Elimina
  6. Fue un viaje estupendo y en muy buena compañía. Me encanta el resumen (me lo guardaré de recuerdo). Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentaré hacer una entrada pada cada dia. Un abrazo Clar, fué un placer compartirlo ;-)

      Elimina
  7. Quina enveja, noi, sobre tot per les aurores boreals. Semore dic que no vull morir sense veure'n una. Jo que tu ho hauria fet a poc a poc, segur que has tornat amb les targetes plenes de fotons. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com bé dius, Chabier, aquell és un país per veure'l o beure-se'l a sorbets, ben poc a poc. Una abraçada

      Elimina
  8. A mi també em fa enveja. Quina quantitat de fotos en una mateixa entrada.Havia vist fotos d'aquesta cascada pero sense gent, una visió sens dubte idealitzada. Imagino la remor d'aquesta quantitat d'aigua caient des d'aquesta alçada. I, pel contrari, l'espectacle silenciós, suposo, de les aurores. Un lloc que m'agradaria visitar, sens dubte. salut. jc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je, je, je, sense gent dius...., imposible! ja saps alló del clonador, una eina quasi perfecte per fer idil·lic un paisatge. No hi ha línea elèctrica que se li resisteixi. Ara també tens els filtres de DN de 16 pasos que pots fer fer exposicions diurnes de 8 minuts o més i també et desapareix la gent. Amb això caldria ser una mica més reivindicatius, en el sentit que no podem deixar que ens malmetin els paisatges de casa nostra. El resultat ja el veus, ens hem d'anar a una illa a la quinta forca per poder caçar paisatges primigenis. Una baraçada, company! :-)

      Elimina