Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 19 de març de 2015

Sola


Fotografiar la lluna és un tema recurrent pels fotògrafs del paisatge, ens resulta un recurs fàcil a l’hora de composar però molt complicat a l’hora de captar el detall de la seva cara. Aquí en teniu un exemple clar, en una de les imatges m’ha ajudat molt a l’hora de composar l’escena però he estat incapaç d’evitar que es quedi “cremada”, en l’altra i posant el 17-40 a 40mm, si que s'ha pogut captar una mica del detall de la seva cara minvant. Espero que us agradin :-)

8 comentaris:

  1. La lluna pot ser una bona aliada o una mosca punyetera, tot depèn de com s'integri en el paisatge. En aquest cas m'agrada la segona fotografia que ens presentes. El que no m'agrada gens és l'aspecte ovalat que adquireix quan ens cal més exposició per a l'escena i per tant "registrem" el moviment de la lluna.

    Són "temes" meus evidentment. Això va a gustos.

    Ja tens el filtre solar (els altres no valen) per captar l'eclipse demà si el temps ens ho permet? Tot i que em penso que a les nostres latituds es veurà molt parcial i han pronosticat núvols...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera té un temps d'exposició de 13s, d'aquí la forma de meló. Un limitant molt important i que l'aigua encara magnifica més.
      Doncs demà a un quart d'onze estaré a la feina i l'hauré de mirar de reüll :-(

      Elimina
  2. Doncs a mi m'agrada més la distribució d'elements de la primera imatge. Cremar la lluna en aquest tipus d'imatges on és poc més que un punt crec que no té gaire importància, a més que és difícil d'evitar sovint. No crec que sigui un element que afecti a l'estètica de la foto i, per contra, li pot donar un bon contrapunt.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, en aquesta imatge la composició pel meu gust és més equilibrada i el "melonet" ajuda a omplir un espai, que encara que sigui un punt, no importa, perquè la imatge és tirant cap al minimalisme. Salut, Pepet.

      Elimina
  3. La primera es magnífica ... que guapa. Un abrazo

    ResponElimina
  4. La segona la trobo molt més equilibrada. La primera la Lluna no consegueix equilibrar la composició.
    Si volem possar la Lluna en un paisatge dona molt joc per compossar, però sempre es veu més petita de la sensació que tenim al veure-la amb l'ull nu.
    M'agrada molt la Lluna i sempre procuro que no estigui molt alta per tal de poder-la fotografiar amb un tele i així poder-la mostrar molt gran...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Mª, no trobes que el repte és poder-la fer sense tele i que no quedi cremada? :-) Sens dubte que quan està baixa ens dona més marge de joc. Una abraçada

      Elimina