Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 30 de març de 2015

Goles secundàries




Avui us mostraré un fet que succeeix en una de les reserves del PNAE, a les llaunes (llacunes), entre els rius Muga i Fluvià. Allí, i un cop es van començar les obres de restauració del parc, una de les primeres coses que es van fer va ser evitar que l'aigua de les llaunes drenés cap al Fluvià, Per fer-ho, es va construir una comporta en el desaigua que hi ha a l'extrem sud, a la llacuna de la Massona i que feia que les aigües acumulades en el sistema drenessin cap al rec Sirvent i posteriorment al riu Fluvià. Des d'aquell any i durant els episodis de molta pluja, l'aigua s'acumula a l'interior d'aquestes basses i vol sortir i a de sortir. Per poder-ho fer, trenca el cordó de la platja de can Comes i d'alli drena cap al mar. D'aquesta manera es generen unes goles temporals que connecten les llaunes i el mar.
Les imatges que avui us presento és de la sortida d'aigua que s'ha generat aquesta setmana passada en que hi va haver un fort temporal de llevant amb molta pluja i onada forta. 

8 comentaris:

  1. Doncs la primera la trobe molt bonica. Cal aprofitar les ocassions que no es donen sovint i per poder-ho fer cal coneixer el medi en què ens movem. Molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Josep, per sort el fet de treballar en aquest territori del PNAE em permet saber moltes coses de les que pasen i més en els dies que faig treball de camp, iaixò, és un veritable privilegi que ara puc compartir. Una abraçada

      Elimina
  2. Bones,

    Doncs com té dit moltes veades la meva ignorància no té limit i per tant des del punt de vista natural o naturalista no et sabría dir si es bó o dolent que per desaiguar les agiües trenquin el cordó de sorra. Potser no té més que la curiositat i no implica res per a cap organisme compromés. Realment no ho sé.

    Des del punt de vista fotogràfic m'agrada molt la primera per la contraposició dels tons freds del cel amb aquests núvols i els tons càlids de la sorra i la textura d'aquesta juntament amb que es vegin les sinuositats de la sorra sota l'aigua en la gola improvitzada. El que menys m'agrada es que tot i que a l'hotizó es divisin les cases ja que destaquen molt els seus blancs en la "foscor" de la muntanya. Jo sóc molt de no fer sortir als enquadraments elements humans tot i que a vegades és inevitable (evidentment, hiha vegades que si que vull que surtin per donar o reforçar algun tipus de missatge).


    De la segona m'agrada el seu impacte visual per aquesta forma de S que fa recorrer la vista cap al lloc desitjat crean un punt de fuga sinuós que sol ser mol estètic en composició però és que a més tot i que els nuvols aquí no tenen valor estètic perquè no són tenen textura ni gaire volum si que pel contrast de tonalitats ens fan dirigir la vista cap a baix a mode de "sostre" i per últim lo que més m'agrada de tot, suposo que ja saps lo que és, la textura de l'aigua!

    I ja per útlim, anem a la tercera imatge. Potser per mi la més completa ja que té gran parts dels elements que m'agraden en les altres dos però junts. La sorra del primer pla molt bén enfocada i amb textura (si fins i tot puc veure les petjades dels gavians!), aquesta sedositat de l'aigua però sense passar-se i la contraposició de tons càlids i freds (juntament amb aquests nuvols que fan baixar la vista).

    Lo dels núvols ho vull remarcar, funcionen molt bé perquè són molt foscos en la seva part superior, suposo que fruit d'un degradat posat per tu amb molt bon criteri. La vista sempre tendeix a anar cap a la zona de més llum de la escena. Per tant si aquests núvols fòssin molt blancs i més lluminoso que el primer pla i el pla mig, la vista sens escaparia per dalt fent que la lectura no fos correcte ni agradable. Diguem que la llum és la "autopista" per als nostres ulls. Si hi ha més llums a dalt lo primer que fem és mirar adalt i sortir de l'equadrament sense haver llegit la resta de l'escena.

    Buff quin totxo que t'he posat. No m'ho tinguis en compte! jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Permet-me que ma'tocoregeixi un error d'ortografia garrafal no sé si fruit meu o de l'autocorrector... Al principi hauria de dir: "Doncs, com t'he dit moltes vegades..."

      Això ratifica lo de "la meva ignorància no té límits" jajaja

      Elimina
  3. "m'autocorregeixi"... deixemo estar snif snif snif

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin "lio" altrament dit embolic! :-P
      El que vull explicar amb la imatge és que la natura té solucions per tot. Si abans l'aigua drenava per un lloc de forma forçada per la ma de l'home, ara ho fa per un altre de forma natural. La única diferència és la capacitat de drenatge de cada una d'aquestes canalitzacions, la de l'home era permanent i depenia d'una cota o nivell i la de la natura depèn de les condicions ambientals. En aquest cas, la força de les onades, el nivell del mar (pressió atmosfèrica), l'alçada del cordó dunar (que depèn del vent), etc, etc.
      M'agrada molt que facis l'esforç de fer aquesta lectura tècnica de cada una de les imatges. De veritat ho valoro molt i molt, ja que és d'una gran ajuda per mi i per molts lectors. Es nota que estàs acostumat a fer de crític en les trobades de l'agrupació, aquest tipus de lectura-crítica són molt pedagògiques i molt benvingudes.
      Et dec moltes birres, ja veuràs i beuràs el dia que ens trobem :-) Una abraçada

      Elimina
    2. AH! el cel, com bé has vist, porta el DN invers, si que era força fosc, de fet va acabar sent un ruixat. :-)

      Elimina