Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 1 d’abril de 2015

A propòsit de la dansa de la mort de Verges


El tema de la mort va dominar la baixa edat mitjana i les celebracions macabres es feien per festejar el seu poder igualador. Rics i pobres, petits i grans, tots són iguals davant de la mort. En uns temps com els actuals en que el materialisme i el culte al cos és tan sistèmic en la societat, la por a la mort segueix sent molt gran. Tots voldríem la vida eterna, n'hi ha que fins hi tot s'han congelat esperant que la ciència descobreixi l'elixir de la vida eterna!
Per fer l'aportació personal a la festa de la mort de Verges, avui us presento aquest detall d'un calcoesquist del Cap de Creus, en ella hi veig unes calaveres rialleres fent sàtira d'aquest poder. Les veieu vosaltres? 

10 comentaris:

  1. Si ho dius sí, amb el somriure i tot :-)
    No fa gaire explicava als meus alumnes el trànsit de la literatura medieval a la prerrenacentista i els parlava de les Dançes de la mort. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a Verges s'ha pogut conservar des de fa tots aquests segles. Sembla increïble. Una abraçada i bones vacances, mestre ,-)

      Elimina
  2. Molt ben vist això de les calaveres!
    La veritat que fins que no ho has dit no m'hi he pas fixat. És més en acabar de llegir el text (i abans de veure les calaveres) aquesta tonalitat de roca y aquestes textures tant marcades m'han recordat a la pell de cadàvers momificats que vaig veure (en vitrines) al Museu Britànic de Londres.

    Sigui com sigui, el tema és el mateix. Un tema encara tabú i que causa dolor uns per no voler marxar i altres pels que marxen i marxaran del seu voltant amb l'agreujant que sempre és més "suau" quan es parla de gent que han viscut fins a una edad que es considera avançada i més "dur" quan la cronologia de la vida d'aquella persona ha estat curta.

    Déu n'hi dó, avui ha tocat un tema seriós.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si t'he de dir la veritat, vaig pujar la saturació del color per accentuar aquesta semblança que dius, que va del blanc, passant pel groc i acabant en als tons ocres de l'esquerra.
      Ells, els pobres, se'n en fotien dels rics i ballaven a la mort. És collonut! ;-)

      Elimina
  3. Ostres, molt ben vista, la 1 fa por i tot....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer vaig veure els replegaments molt acusats de la pegmatita i posteriorment al composar van aparèixer les cares :-). Una abraçada, Esteve

      Elimina
  4. Preciosas y misteriosas esas formas Eduard. Bien vista, un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realmente han sido unos cuantos que la primera reacción ha sido de miedo :-) Un abrazo

      Elimina
  5. Com diu ma mare "en la vida només hi ha una dues coses segures, una és que ens morirem i l'altra és que no sabem quan"
    Ben vista :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tenen i que dificil se'ns fa parlar-ne. Una abraçada, Pepet

      Elimina