Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 10 de març de 2015

Islàndia, una "meca" per als fotògrafs de paisatge II


L'objectiu del segon dia era arribar a Stokksnes,  el punt més allunyat del recorregut (550 Km de la capital). Vam arrencar pel matí del guesthouse (casa de turisme rural) d'Skógafoss per anar al Hali. La tirada és llarga i es passa per llocs d'una bellesa increïble, més enllà de Vic, ciutat molt coneguda i fotografiada (església i línea de costa), ens endinsem per les planúries "deltaiques" per on circulen les avingudes del desglaç de les glaceres, primer la del Jokull (Myrsalsjokull) i després una del gran Vatnajokull, la glacera més gran d'Europa (8.200 Km2). El desglaç és produeix cada any amb l'arribada del bon temps però, n'hi ha que poden ser sobtades i molt destructives, com ara és el cas dels volcans que estan dins d'aquesta gran glacera que quan entren en erupció fonen els gels mil·lenaris, provocant grans avingudes. 




 Al final d'aquesta doble gran planura ens aturem a visitar una de les branques del Vatnajokull que es troba ubicada al P.N. d'Skaftafell i vès per on que aquí tenim l'oportunitat de veure les petjades de la guilla àrtica (durant el viatge n'he vist una de viva ;-)).  Un cop acabat el recorregut ens enfilem cap a l'hotel ubicat a la vora de la glacera de Jokursarlon. Aquest camí també és molt interessant, a l'esquerra ens queden unes parets volcàniques que drenen cap a la costa i formen una plana de sediments, la línea de costa està formada per llargues platges de sorra negra i a la rere-duna comencen zones d'aiguamolls alimentades per les aigües dolces que venen de les muntanyes, aquests ecosistemes han d'estar curulls de vida al bon temps. Un paradís per qualsevol geòleg o persona interessada a entendre la geomorfologia.  




Al crepuscle arribem a Stokness, just en el moment màgic en que les puntes de les muntanyes són il·luminades pels darrers raigs del sol. Ens quedarem a fotografiar aquesta platja fins la nit i després de sopar hi tornarem per caçar les aurores, malauradament la del vespre va ser fluixa però, pel camí de tornada en vàrem veure de més potents.  




19 comentaris:

  1. La enveja em surt per tots els poros de la pell. Jo també hi aniré algú día :-)
    Molt xules, sobre tot les de Jokursarlon. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa ràbia, eh? estic segur que un dia hi podràs anar :-)

      Elimina
  2. Espectacular Eduard,
    Nosaltres vam intentar arribar a Stokkness però just a la carretera de baixada a la corba, hi havia una capa de glaç molt gran i tot i anar amb rodes de claus no les teniem totes per aixar amb seguretat i sobretot per pujar.
    A més a més vaig emganxar un dia molt plujós (hi vam anar de dia) i tot estava tant enboirat en aquella zona que no es veia més enllà de 2 o 3 metres en direcció al mar. Vam valorar que difícilment veureiem res i vam anar a xafardejar per Höfn a menjar una hamburguesa "de qualitat" a un restaurant de fusta que està a l'entradda del poble (no recordo el nom) a on ja hi haviem anat el 2009 i ens va agradar molt.
    Per la carretera ens vam entretenir a fotografiar els cavalls ;)

    Ës difícil dir quina fotografia m'agrada més però si m'hagués de quedar amb una, triaria la primera d'Stokksness, la de dia amb la duna de sora negra al primer pla y les muntanyes al fons. És la vista clàssica, ja ho sé, però és que jo ho sóc i m'agrada molt.

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la propera vegada que hi vagis, has de deixar el cotxe i anar-hi a peu, encara que s'hagi de sacrificar l'hamburguesa de Hofn!
      Aquell dia nosaltres vam fer la bestiesa de fer 90 km d'anada a sopar i 90 més de tornada per intentar pillar les aurores :-)

      Elimina
  3. Muy guapas todas pero la séptima y octava son una pasada. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Stokksnes es una pasada pera quedar-se varios dias por allí. Estas dos que me comentas deben pasar por la lavadora para reducirlas el ruido :-). De hecho la hice a 100 ISO para evitarlo pero no la he colgado. Un abrazo

      Elimina
  4. Amb el teu permís he fet difusió per les xarxes socials. Només dir que totes són meravelloses .Sóc una apassionada de la natura sobretot tot el que es relaciona amb el cel i geològicament amb el que envolta als volcans o sigui que tot el que ens mostres entra en els dos paràmetres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, que bo, així t,ho has de passar molt bé en una terra com aquesta. Una abraçada

      Elimina
  5. Caram, que bé que t'ho has passat eduard!! La primera m'encanta. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han estat quatre dies molt ben aprofitats, sort hem tingut del temps que ens a respectat sempre. Una abraçada

      Elimina
  6. Molt guapes, Eduard. Unes imatges precioses totes elles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Stokksnes és u lloc molt impresionant i no li vaig saber treure tot el suc, caldrà esperar en un proper viatge, ja que en aquest em vaig fer prou amb els enquadres coneguts. aquests llocs tan impresionants em deixen molt paralitzat ;-) Una abraçada, company!

      Elimina
  7. Que pasada Eduard son fantásticas.Felicidades por las fotos!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se si conoces el lugar pero si tienes la oportunidad debes de ir. Un abrazo

      Elimina
  8. Jo em quedo amb la darrera de totes i afegiria la tercera començant pel final. Si mai arribo a jubilar-me, es un viatge que m'agradaria poder fer, sens dubte. Salut. JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem tenir molta sort i cada dia podiem veure una aurora, fos més o menys espectacular no importa, però les molt dolentotes les has d,empaitar, no tho posen fàcil. Una abraçada

      Elimina