Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

diumenge, 15 de març de 2015

Islàndia, una "meca" per als fotògrafs de paisatge i IV


Comença el darrer dia! el primer que faig és agafar la càmera i sortir al "carrer", tinc la línea de costa a poc més de cent metres i a l'horitzó hi ha Stokksnes, amb el 70-200 disparo un parell de trets per començar a fer gana. La primera sessió del dia serà a la platja amb els glaçons de gel. L'hi tinc moltes ganes a aquest lloc, de tot el que he vist d'Islàndia és potser el que més m'agrada. La sessió durarà poc més d'una hora i és la part del viatge que més he gaudit fent fotografia. M'he posat les botes d'aigua que cobreixen tota la cama i m'he tirat a fer fotos per intentar captar els colors canviants del gel, el flux de l'aigua entre ells i els esquitxos de les onades quan trenquen contra aquests "glaçons".  M'hi quedaria tota la jornada.






Després d'esmorzar embarquem tot l'equipatge i iniciem el camí de tornada cap a Reykjavik. Per sort en David i en Javier tenen programades diverses parades, la primera la fem en una de les llengües de la immensa glacera, és impressionant observar com aquests milers de metres cúbics de glaç vessen per les valls, en un moviment imperceptible i d'una força descomunal. El que més sobta, és pensar que en el seu interior, aquesta descomunal glacera hi té diversos volcans i, que en el cas d'una erupció poden desprendre l'energia suficient com per fondre part d'aquesta acumulació mil·lenària de gel.  Quin espectacle quan això succeeixi!






La segona parada és per dinar però tot seguit ens apropem fins un mirador que hi ha sobre la costa de Vic, en aquest lloc no em trobo gens motivat per fotografiar. Per fer alguna cosa intento fer una llarga exposició posant tots els filtres de DN que porto però, m'he de menjar els dominants magenta que apareixen :-(. Caldrà fer una inversió en un "big stopper"). Aquesta afició és una samaruga.




Arribem a Keflavik cap al tard, però quan pensàvem que tot s'havia acabat i ja dins de les habitacions ens començàvem a enfonsar en una "micro-depressió" post-viatge en David entra a l'habitació cridant com un possés "aurora! aurora!"  i sense pensar en res agafem càmera, trípode i ni jaqueta vaig agafar. La natura islandesa ens havia regalat l'aurora més potent d'aquestes quatre nits.
Eskerrik asko, moltes gràcies, muito obrigado, muchas gracias.
Tornaré!








15 comentaris:

  1. Otra serie magnífica Eduard, especialmente las seis primeras ya sabes que a mi los reflujos me encantan. Muy guapas las tres últimas. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al verlas pensé en la vez que estuve por tu costa occidental asturiana, de hecho fue la última vez que vi el atlántico. Estoy seguro que en esta playa disfrutarías muchísimo y le sacarías el jugo con tu tècnica y buen componer. Un abrazo :-)

      Elimina
  2. Hola Eduard.
    Extraordinaria serie de fotografías que nos estás mostrando. Son todas FABULOSAS. De esta serie, estoy con Jose que las tres últimas son espectaculares; pero a mi personalmente la 13 me encanta. Enhorabuena! Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias y bienvenida al Blog. Fíjate que la que comentas, la 13 y en B&W hecha por Javier de la Torre ha sacado un premio internacional hace muy poco. Un abrazo

      Elimina
  3. Jajajaja, m'ha agradat el tornaré!

    Realment un cop hi vas t'entra el cuquet i no hi pots deixar d'anar-hi. Déu n'hi dó fer la tirada Jökulsarlón - Keflavik, nosaltres vam fer una parada pel mig (bé de fet és perquè vam dormir a Vik sabent que de Vik a Keflavik ens desviariem per fer el Golden Circle: bàsicament Gullfoss i Geysir).

    Tot i així per mi va ser una matada. Vaig acabar molt cansat cada una de les 2 últimes nits. Sobretot per la tensió de tornar conduïnt al desembre amb tempesta de neu i les carreteres molt glaçades. Entre que no es veia gaire la carretera per lo fosc i la neu i que havies d'anar sobre les roderes d'altres cotxes perquè anava acumulant la neu i convertint-se en gel i si et sorties tot i portar rodes de claus el cotxe patinava (amb el 4x4 electrònic activat) sumat amb que la majoria de vegades no sabies on estaven els carrils i els marges i et posaves gairebé al centre de la carretera per "seguretat"... pots suposar que va ser una conducció de moltes hores i bastant tensa.

    Això si, jo sóc dels que disfruten aquestes situacions i ara ho recordo amb satisfacció i carinyo però en aquell moment t'asseguro que conduïa amb adrenalina i al relaxar-me al arribar als llocs... plofff tot el cansanci a sobre de cop.

    Però tot va sortir bé! ;)

    Veig que ho vas difrutar. Ho celebro.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Dani, calia aprofitar el temps, quatre dies són molt pocs però, al tenir sort amb la meteo es van poder aprofitar força. Fins i tot vam tenir temps de dormir algunes hores cada dia :-) Una abraçada

      Elimina
  4. Aquestes són de traca i mocador. Quines joies. M'encanta la tercera, el clàssic "fire and ice" però no menys efectiva i la primera de l'aurora és magnífica pel meu gust. Aquest primer pla il.luminat, l'aurora que cau en diagonal i la ossa major just a sobre dels fotògrafs. Com diria aquell locutor, senzillament "apostuflant". Salut JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta de l'aurora és feta a 1600 iso però com que era molt lluminosa i tenia la lluna quasi plena i la contaminació de Reykjavik, té un temps super curt d'exposició (2"), la sort va ser que tenia un núvol desperrucat sobre la ciutat que contenia la CL i que els estels, tot i que poc lluminosos, es poden veure lleugerament. Suposo que si algun dia aprenc a processar pot millorar-se una mica. Gràcies i celebro que t'hagin agradat :-9. segur que el dia que hi vagis t'ho passarà molt bé :-)

      Elimina
  5. Un excelente trabajo Eduard, que buena experiencia!! nos vemos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Jon. Encantado de haberte conocido! seguro que nos volveremos a cruzar en cualquier lugar bien conservado, ya sea en el cantábrico o en el mediterráneo. :-)

      Elimina
  6. Realment, una bona serie Eduard, continuo quedant-me amb la platja de " cubitus " és el lloc on vaig disfrutar més a Islandia, posar els peus en remull per intentar captar el joc de les ones amb els blocs de gel, és una de les coses més divertides a l'hora que perillosa que he fet fotofràficament, parlant. i com en dani hem quedo amb l'amenaça final " Tornaré "

    ResponElimina
    Respostes
    1. Digues que si. Els cubitus donen per molt, aquell mati ni havia pocs, diuen que quan n,hi ha molts és molt perillós, més d,un trípode i equip complert s,han perdut. Una abraçada i gracies per la visita

      Elimina
  7. Carai, noi, quin ritme processant tot el material que t'has portat! ! !
    Jo també em quedaré amb els glaçons del principi.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Pepet, estic finalitzant les vacances i amb el temps que ens fa, xupo molt ordinador :-(. Va bé, d'altra manera s'acumula la feina. Una abraçada

      Elimina
  8. On era jo quan has publicat aquestes fotos??!!!
    Enhorabona pel viatge i per les fotos has portat!!

    ResponElimina