Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 12 de març de 2015

Islàndia, una "meca" pels fotògrafs de paisatge III


La tercera jornada del viatge la dediquem a la glacera de Vantnajokull. Estem a la terra del gel i és inevitable submergir-se en aquest entorn corprenedor. Mai havia vist un lloc així, d'un glaç blau canviant, ric de tonalitats i que varien tot depenent de l'hora del dia i la concentració d'oxigen que hi ha atrapat en el seu interior, de manera que reflecteix la llum amb aquests matisos.





El matí el comencem a la platja, aquí hi arriben els blocs de gel despresos i que han superat tot el llac, des del front de la glacera fins la gola que connecta amb l'oceà. Finalment les onades dipositen els blocs a la platja de sorra negra de Jokulsarlon, lloc on desapareixeran per tancar el cicle més llarg de l'aigua que se'm acut.  En el moment d'arribar a la platja, el sol encara no ha sortit i la marea és força baixa, el "glaçons" es troben dipositats lluny del trencant de l'onada, tot i això podem disfrutar d'una estona fotografiant aquestes joies en el moment de la seva fusió definitiva, després d'haver tingut una vida mil·lenària.  Aquesta és la primera de dues sessions matinals d'aquest indret  i  en va ser més productiva la segona.







Després d'esmorzar tenim programat penetrar a l'interior del ventre d'aquesta glacera, ho fem en l'anomenada "cova de cristall". S'hi arriba després d'un recorregut d'uns pocs quilòmetres per un dels laterals de la glacera, allí i després de la xerrada del guia local especialitzat, ens submergim en aquest paradís fantàstic, on la llum que hi entra, ho fa filtrada per les parets cristal·lines del gel. És un món màgic de formes sinuoses, suggerents, parets que han atrapat l'aire i la pols volcànica d'un territori de nova formació. Jove, geològicament parlant. Hi ha moments que tinc la sensació que estic cabussant-me sota l'aigua, certament és així, estic sota l'aigua en estat sòlid. 





La tarda l'aprofitem per passejar per les vores de la glacera, com que ha nevat fa molt poc, els blocs de gel estan coberts i no llueixen gaire, tanmateix la contemplació del lloc alimenta un esperit famolenc d'ambient àrtic com el meu. Podem observar les foques, molt actives a aquesta hora  i que neden per la zona d'aigua lliure acompanyades dels eiders. La posta s'allarga eternament i nosaltres ens anem relaxant abans d'anar a sopar.
Després de sopar tornem a provar de caçar alguna altra aurora, per fer-ho ens hem situat en un tram de la riba dreta en que hi ha una mica d'aigua i que té una orientació cap al front de la glacera i les muntanyes que la voregen, és per aquí per on apareixeran i així ho fan, tot i que molt tard (vora l' una de la matinada) i amb timidesa.  
Si cliqueu sobre els noms d'aquests dos fenòmens hi veureu els treballs que fan DAVID i JAVIER de la seva ma vàrem visitar el sud de l'illa.



14 comentaris:

  1. Las de las cuevas? de hielo son una preciosidad y las auroras para disfrutar. Vaya colección de fotos con la que nos estas deleitando. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las cuevas fueron sorprendentes, personalmente más que las auroras, ellas las hemos visto en fotografia y video pero la luz y color de las cueva son fascinantes. Un abrazo

      Elimina
  2. Cuanto me alegra que te haya gustado, que hayas disfrutado del paisaje y este haya alimentado tu alma, si de algo estoy seguro, es de que volverás, la isla a inoculado su veneno en ti ��

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunos de los lugares son paisajes tan primigenios que no es extraño que se hayan convertido en la meca de los paisajistas. Una abrazo, David

      Elimina
  3. Como dice David, ya lo tienes en las venas... Date por jodido. En cuanto te quedes sin fotos que procesar (que al ritmo que vas sera pronto) solo pensaras en volver ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bienvenido Lt, que es un proceso viral estoy seguro, al menos todos los compañeros que han regresado de esta isla, siempre dicen que van a regresar. un abrazo

      Elimina
  4. Em quedo amb la "sèrie blava" de la cova de gel. Espectaculars". ha de ser com aterrar en un altre planeta...Salut. JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un altre planeta. Al entrar havia nevat i estava núvol, no vull ni imaginar com ha de ser amb llum radiant travessant els metres de paret de gel. Quan tinguis la mainada gran t'hi acompanyo ;-)

      Elimina
  5. Felicitats per les fotos, son fantastiques.
    Les de la cova de gel i la platja amb els icebergs es potser la serie que mes m´agrada.....Casualment, dema surto cap alla!!!! ;-)......tambe sera la primera vegada que hi vaig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per poc que puguis, intenta primer mirar i després agafar la càmera per composar. El primer cop, al menys a mi em passa, pots quedar-te una mica impactat i confós . Bon viatge i benvingut al Blog!

      Elimina
  6. Aquestes coves de gel son una passada, noi. Contino dient: quina enveja. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vul ni pensar que pots arribar a fer si tens tota la llibertat i oportunitatd de visitar un lloc així amb diferents situacions de llum. Una abraçada

      Elimina
  7. Eps, Eduard, que prolífic!
    Anava a buscar l'entrada d'aquesta setmana i veig que se m'han passat més jajajaja

    Les coves no deixen de ser una "atracció" turística de moda però jo sóc dels que penso que s'hi ha d'anar, són espectaculars i tant la textura com la coloració del gel són preciosos i et frapen.

    Això si, superdifícil de fotografiar i donar escala més enllà d'incloure alguna persona.

    Vaig estar parlant amb el guia que semblava molt posat en geologia i em va confirmar que aquests gels no són milenaris com jo em pensava sinó que Vatnajökull a més de ser una de les glaceres més extenses del sud d'Islàndia també és una de les més joves amb uns 500 anys d'existència i per tant el gel com a màxim té aquesta edat.

    En qualsevol cas 500 anys no són pocs i et recorre un calfred quan saps on estas i que estas veient. A l'igual que les aurores, a més de l'espectacle visual hi ha tota una història a darrera que intimida si prens mínimament consciència de les maravelles amb les que estas interactuant.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Dani, estic de vacances i m'he pogut dedicar a ordenar una mica el material que he portat. Si no ho faig així pot acumular-se i després és un descontrol absolut.
      Referent a l'edat del gel, ara no recordo a on ho vaig llegir que era mil•lenari però, a part de que és la glacera més gran d'Europa, se'm fa difícil pensar que fa cinc segles no existís, bàsicament perquè la seva posició respecte al pol nord és la mateixa, crec que en aquella època, al segle XV havia de fer-hi la mateixa fred que ara. Vols dir que el clima ha canviat tant, en els darrers 5 segles? els processos geològics tenen una escala de temps molt lenta, és ara que amb l'activitat humana aquesta velocitat està canviant molt de velocitat, precisament aquesta és la mare dels ous de la problemàtica ambiental mundial, el paràmetre de la velocitat del canvi i la falta d'adaptació de la majoria d'organismes vius.
      Ara ho he buscat a la wiki i té 25.000 anys, si que és cert que des del sXIII al sXX té un creixement i a l'actualitat està decreixent. Si no fos per la wiki! aiiiix!Una abraçada

      Elimina