Aquest
és el cel que hi havia mirant cap als dos punts cardinals oposats. Una cosa que
he après és quan estic concentrat en un enquadrament concret, mirar el que està
passant a la meva esquena i no és per desconfiança, algunes vegades hi ha una
bona fotografia. Ah! dir-vos que es va fer al desembre a les closes de Sant
Joan dels Erms, municipi de Peralada.
La primera és molt més espectacular. Jo faig el mateix quan vaig a fer les primeres llums. Fotografio els cims roigs, i després quan surt el sol faig la foto amb el cel estelat. Es pot fer de tot he he. Una abraçada.
ResponEliminaAquella tarda el cel estava irresistible. Una abraçada
EliminaBrutal el cielo de la primera. Un abrazo
ResponEliminaDurante unas semanas hemos tenido unos cielos de primera. Un abrazo
EliminaQuin luxe de cels... tot i la fred, em quedo amb l'hivern pels seus cels. A més, a l'estiu, depenent on vagis, millor mirar l'esquena... i no precisament pels cels.
ResponEliminaPer cert, estic preparant una entrada que em sembla que t'agradarà, per un tema que vàrem estar parlant allà dalt del Moixer... segurament serà la propera.
Salut!
Hola Miquel, per mi la pitjor època de l,any és l,estiu, tinc una bona colla de motius per pensar.ho, tot i que també té algunes coses bones ;-)
EliminaEstaré atent al teu post. Una abraçada
niezwykłej urody!!
ResponEliminaCzłowiek nie może zniszczyć kask niebo ;-)
Elimina