Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 6 de gener de 2015

Les minves de gener


Segur que tots ho sabeu però, per si hi ha algun despistat explicarem que durant els anticiclons d'hivern es generen uns nivells de mar molt baixos, la potencia dels quals dependrà de lo alta que sigui  la pressió atmosfèrica. Diumenge vaig fer aquesta foto, i es podia caminar per llocs on normalment és impossible fer-ho sense mullar-se el cul. El nivell de mar estava mig metre per sota del que tenim quan hi ha una borrasca a sobre nostre.  Aquesta és una bona època per recollir fruits del mar degut a la facilitat d’accés que tenen molts llocs sense haver-te de mullar.
Desprès del suggeriment d’en Pere Soler, a sota penjo la mateixa composició en un altre instant i amb un revelat més agressiu (saturació). Que n’opineu?


9 comentaris:

  1. Sabia que variaba el nivel del mar, pero no pensaba que se notara tanto. Nunca te acostarás sin aprender algo nuevo. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosotros la variaciones las tenéis en un solo día y en el mediterráneo un diferencial importante se puede dar dentro de todo un mes, por ejemplo el mes de diciembre entre el punto más alto y el más bajo hubo un diferencial de 0,7 metros :-). Os dejo un enlace con datos de las costas francesas. Puedes encontrar estaciones de medición atlánticas que pueden ser de tu interés http://www.previmer.org/observations/ Un abrazo

      Elimina
  2. Hola Eduard,
    Amb aquests grans anticiclons també proliferaran més les algues... crec ;-)
    Una foto sorprenent, m'agrada l'idea però la veig totalment carregada a l'esquerra en quan a compo, no?
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, les algues solen proliferar, per sort estem a l'hivern i la temperatura no és gaire favorable però al migdia s'enfila. Aquests dies han aparegut organismes filtradors (gles o llepó) i això és senyal de que si que n'hi ha.
      Pel que fa a la foto, si que tens raó amb el desequilibri però, he triat aquesta perquè la part de l'escuma blanca em creia que podia fer de contrapès, ja que es situa al costat dret de la imatge, no?. Poder falta un gavià volant a l'angle superior dret :-). Gràcies pel comentari, sempre és d'agraïr i ho aprecio molt, Pere, Una abraçada

      Elimina
  3. A mi aquestes pujades i baixades del mar em continuen semblant coses de màgia :-D Aquí estic esperant a veure si la minua de gener ens endur per fi la tant ansiada neu (al menys per a mi).
    Em fa goig, però la veig més a prop. No la tens amb tele?
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que la vaig fer amb el 70-200, el dissabte la veuràs, la vaig fer en un altre moment, poc desprès de sortir per l,horitzó, és ben diferent ;-). una abraçada, Chabier.... I lo de la neu sembla que va per llarg. Ho sento, :-(

      Elimina
  4. Les minves són molt agraides de fotografiar doncs ens ensenyen paisatges que la resta de l'any no són iguals.
    Sempre que tinc alguna foto d'aquestes em recorda que tind "una foto diferent" en quant a elements (o part que es mostren d'aquests) a la que puc fer en el mateix enquadrament uns mesos més tard i si ja deper si totes les fotos són úniques pel moment captat, aquestes encara més.

    M'agrada la lluna sobre el pic que es veu pero això fa que juntament amb la disposició del rocam que es veu emergir de l'aigua la foto quedi molt descompensada de pesos. Res del que tu mateix no te n'hagis adonat ja.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de la descompensació tens part de raó i segurament que depèn de la percepció personal, aquest desequilibri en el meu cas no el trobo molest, Una abraçada

      Elimina
    2. No, molest no és, no deixa de ser una "clau" més compositiva de les moltes que hi ha. Potser si aquestes roques del primer pla dibuixessin la diagonal contraria és a dir marcant la direcció del pic amb la lluna segurament seria més harmoniosa visualment però evidentment això no deixa de ser qüestió de gustos estètics.

      Elimina