Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

divendres, 2 de gener de 2015

Ple de llum, buit de vida.



Per començar l’any penjo unes imatges del que tinc més a l’abast, els estanys. Són unes imatges plenes de bona llum i color, però buida de vida.
L’hivern ha estat la millor època de l’any per passejar i veure com en aquests estanys s’hi refugien milers d’exemplars d’ànecs que fan bullir l’aigua. Collverds, xarxets, piulaires,  s’agrupaven en aquestes aigües somes durant els mesos més freds. Ara això sembla que ja no passa amb la mateixa magnitud de quan es va crear el PNAE i s’hi va prohibir la cacera. Tot un seguit de factors d’origen humà ha fet canviar l’escenari, millor dit els actors. La proliferació de senglars, daines  i la persecució per controlar-ne les poblacions amb armes de foc, pot ser un del motius més importants de la pèrdua de la tranquil·litat necessària per les aus. La implantació d’un model de gestió potenciant la ramaderia, difícilment comprensible per la majoria de naturalistes,  també hi pot ajudar molt, altres factors més globals també hi poden influenciar.  La realitat és que sempre que passen coses com aquestes qui més hi perd és el medi natural. Tant difícil és fer compatible l’activitat de l’home i la preservació de l’entorn? Crec que amb el coneixement que es té  i unes bones pràctiques ben integrades tothom en pot sortir beneficiat però,  per fer-ho cal apartar els personalismes i posar-hi molta bona voluntat i imaginació i això malauradament, com sempre passa,  és la gran dificultat.  

8 comentaris:

  1. Quina enveja de cels, jo no els trobo així mai :-( , sol quan estic a casa mirant-me el cel des de la cuina, quan surt a la muntanya o tot nublat o sense una sola boira. A veure si aquest any tinc més sort he he.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tenim l'enveja dels altres ;-) Què donaria jo per uns rius i coms com els teus. Haurem de fer un intercanvi de cases per vacances :-)

      Elimina
  2. Tema complex i que donaria per molt, aquest de la gestió en espais tan envoltats de pressió humana... fa poc, parlant amb uns companys em comentaven que a l'estany de Sils també han detectat una reducció en les poblacions d'ocells. En canvi, al Delta de l'Ebre sembla que això no passa. D'altra banda, també cal recordar que les daines son una espècie introduïda (no re-introduïda) als aiguamolls.

    I les fotos, molt boniques. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig començar ha trepitjar aquests fangs no hi havia ni un sol senglar, el primer va ser vist el 86 a l,illa de Caramany, a aprtir d,aquell any va anar pujant paulatinament la població, la seva incidència negativa és el seu control amb armes de foc. Un altre resident nou que també té una incidència negativa per lo actiu que és com a depredador, es el visó americà. En definitiva, cal avaluar molt bé el que es fa, d,altra amera la pèrdua serà irreparable. El més greu és la manca de diàleg entre els diferents actors, administració, universitats, naturalistes, ramaders, etc. :-(

      Elimina
    2. Esperem que sigui una situació temporal i millori en poc temps.
      Bon 2015!

      Elimina
    3. Tot dependrà de la capacitat de diàleg i cintura dels responsables. Una abraçada, Dani

      Elimina
  3. Normalment, la mà de l'ésser humà en aquest tipus de qüestions només serveix que per pifiar-la. La natura no necessita que la gestionin, necessita que la deixin tranquil·la.
    Bons reflexes :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic absolutament d'acord amb tu. Amb la meva feina, que és molt peculiar, una de les coses que intentem fer i és més difícil, és retornar l'equilibri per evitar els problemes de les situacions descompensades per l'home. Un dia al costat d'una birra ja tho contaré. Una abraçada, Pepet!

      Elimina