Per començar l’any penjo unes imatges del que
tinc més a l’abast, els estanys. Són unes imatges plenes de bona llum i color, però buida de
vida.
L’hivern ha estat la millor època de l’any per
passejar i veure com en aquests estanys s’hi refugien milers d’exemplars
d’ànecs que fan bullir l’aigua. Collverds, xarxets, piulaires, s’agrupaven en aquestes aigües somes durant
els mesos més freds. Ara això sembla que ja no passa amb la mateixa magnitud de
quan es va crear el PNAE i s’hi va prohibir la cacera. Tot un seguit de factors
d’origen humà ha fet canviar l’escenari, millor dit els actors. La proliferació
de senglars, daines i la persecució per
controlar-ne les poblacions amb armes de foc, pot ser un del motius més
importants de la pèrdua de la tranquil·litat necessària per les aus. La
implantació d’un model de gestió potenciant la ramaderia, difícilment
comprensible per la majoria de naturalistes, també hi pot ajudar molt, altres factors més
globals també hi poden influenciar. La
realitat és que sempre que passen coses com aquestes qui més hi perd és el medi
natural. Tant difícil és fer compatible l’activitat de l’home i la preservació
de l’entorn? Crec que amb el coneixement que es té i unes bones pràctiques ben integrades tothom
en pot sortir beneficiat però, per
fer-ho cal apartar els personalismes i posar-hi molta bona voluntat i imaginació i això malauradament,
com sempre passa, és la gran dificultat. 
Quina enveja de cels, jo no els trobo així mai :-( , sol quan estic a casa mirant-me el cel des de la cuina, quan surt a la muntanya o tot nublat o sense una sola boira. A veure si aquest any tinc més sort he he.
ResponEliminaUna abraçada.
Tots tenim l'enveja dels altres ;-) Què donaria jo per uns rius i coms com els teus. Haurem de fer un intercanvi de cases per vacances :-)
EliminaTema complex i que donaria per molt, aquest de la gestió en espais tan envoltats de pressió humana... fa poc, parlant amb uns companys em comentaven que a l'estany de Sils també han detectat una reducció en les poblacions d'ocells. En canvi, al Delta de l'Ebre sembla que això no passa. D'altra banda, també cal recordar que les daines son una espècie introduïda (no re-introduïda) als aiguamolls.
ResponEliminaI les fotos, molt boniques. Salut!
Quan vaig començar ha trepitjar aquests fangs no hi havia ni un sol senglar, el primer va ser vist el 86 a l,illa de Caramany, a aprtir d,aquell any va anar pujant paulatinament la població, la seva incidència negativa és el seu control amb armes de foc. Un altre resident nou que també té una incidència negativa per lo actiu que és com a depredador, es el visó americà. En definitiva, cal avaluar molt bé el que es fa, d,altra amera la pèrdua serà irreparable. El més greu és la manca de diàleg entre els diferents actors, administració, universitats, naturalistes, ramaders, etc. :-(
EliminaEsperem que sigui una situació temporal i millori en poc temps.
EliminaBon 2015!
Tot dependrà de la capacitat de diàleg i cintura dels responsables. Una abraçada, Dani
EliminaNormalment, la mà de l'ésser humà en aquest tipus de qüestions només serveix que per pifiar-la. La natura no necessita que la gestionin, necessita que la deixin tranquil·la.
ResponEliminaBons reflexes :-)
Estic absolutament d'acord amb tu. Amb la meva feina, que és molt peculiar, una de les coses que intentem fer i és més difícil, és retornar l'equilibri per evitar els problemes de les situacions descompensades per l'home. Un dia al costat d'una birra ja tho contaré. Una abraçada, Pepet!
Elimina