Capturar un primer
pla de la lluna no té gaire dificultat, tan sols es necessita un bon teleobjectiu,
la dificultat la trobem a l’hora de capturar-la amb detall i integrada en un
paisatge. La lluna és un reflector de la
llum brutal i ajustar la càmera es fa pràcticament impossible. Tant sols hi ha
un moment en que la seva llum i la de l’entorn són força equivalents, és en el
crepuscle que això passa, just quan emergeix de l’horitzó o està a punt d’amagar-se.
La imatge d’avui
coincidia en que la lluna plena s’amagava a l’hora de la sortida del sol, és
aleshores quan tenim l’oportunitat de capturar-la. El sol ens il·lumina el
paisatge d’una forma suau i ella es troba en tota la seva plenitud. Tant sols
calia trobar un lloc guapo per fer-ho. Un estany, un grup de flamencs, filera
de tamarius i un fons format pel Pirineu amb el Canigó nevat, ah! i una pàtina de boirina que pot o no agradar l’objectiu ha
estat el 70-200 a 200 i 190mm., la resta de dades 1/15s / f10.0 / 200
iso ,
Aquesta lluna plena ha donat molt de joc aquests dies...
ResponEliminaM'agraden les imatges. Potser trobe més captivadora la primera, té un aire més místic i el puntet del reflexe esta molt xulo. Bones captures :-)
Com bé dius ha donat molt de joc, són pocs els dies que puc anar al mati a fer fotos i aquests dies vaig poder aprofitar-ho. Celebro que t'hagin agradat :-)
EliminaDoncs si que és complicat, però ho has resolt molt bé. Molt guapes les fotos, personalment m'agrada més la segona. Salut!
ResponEliminaHola Miquel, no hi entenc gaire de fer la lluna però per poder-la captar amb l'entorn ben integrat diria quu tant sols passa el dia després d'estar plena al mati o el dia abans de plena a la tarda. Més o menys, no?. Una abraçada
EliminaFantasticas las dos Eduard !!!!
ResponEliminaGràcies Antonio, celebro que te hayan gustado :-)
EliminaJo em quedo amb la seguna, sense el refleix. Jo vull un tele :-(
ResponEliminaUna abraçada.
T'hauràs de portar molt i molt bé perquè els reis te'l portin ;-) Una abraçada
EliminaOsti Eduard, qué guapes tio!
ResponEliminaQué bonic que és Vilaut, cagondena, i jo aquí entre pins i alzines i la MAT de teló de fons...
Les darreres setmanes Vilahut és un dels racons amb més ambientillo. Lo de la MAT no té perdó. Una abraçada
EliminaGuau!!!. Pel meu gust la segona, el Canigó nevat li va molt bé. Felicitats. Jc
ResponEliminaAquests nadals no he parat quiet :-)..., cremant calories :-)
EliminaVeus com ja et dic jo que portes una temporada obsessionat amb la lluna? Però és que reconec que és tan atractiva... això si, a tots els elements que has posat que has utilitzat en l'enquadrament (estany, Canigó nevat, patina de boira) també en tens un que no sé per què últimament no se'n veuen gaireper la zona (i potser m'equivolo perquè jo sóc un neòfit en això)... ocells!
ResponEliminaVilaut és un dels lloc on actualment té un bon ambient d'ocells, a veure si aquesta tarda ens hi veiem ;-)
EliminaAvui serà una mica difícil que hi vagi però que segur que ens trobem qualsevol dia d'aquests si!
Elimina