Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dijous, 15 de gener de 2015

Un consell per fotografiar el crepuscle.




No soc ningú per donar lliçons perquè per això ja hi ha els grans mestres però, avui us vull contar la meva experiència fent postes de sol, no és un gran exemple el que us presento però, se m'ha acudit fer-ho en aquesta ocasió i espero que algú ho pugui aprofitar.
Quan fem fotografia crepuscular val molt la pena explorar aquells darrers sospirs del dia, quan la gran majoria de mortals donaríem la sessió per finalitzada encara queda llum per aprofitar. Et proposo d’explorar les possibilitats de captar la llum que té el sensor i, allargar la sessió una bona estona més. Els resultats et sorprendran, i veuràs com la llum i el color apareixen, tot i que els nostres ulls pràcticament ja no ho veuen.
Fa uns dies vaig sortir amb l’Antoni Fernández (Sirius),i li volia ensenyar una zona que aquestes properes setmanes tindrà una extensa lamina d’aigua (22 Ha). Lloc que malauradament si pot caçar, per la qual cosa pocs ocells hi podrà haver-hi però, que es pot aprofitar per fer crepusculars hivernals.
Us vull mostrar tres fases de la posta d'aquell dia i que poden ser interessants. Crec que us pot ajudar a treure molt de rendiment de la vostra càmera i amb resultats espectaculars.:
  •      La primera imatge és quan ja fa estona que els sol s’ha amagat i és el moment que exploten els colors amb intensitats i saturació molt bèsties.  La gran majoria de gent fa la foto en aquest moment i són molt xules, Exif: 1.6s/f14/Iso/100/17mm
  •     La segona imatge correspon uns minuts més tard, tot sembla que s’apaga i és quan la majoria de fotògrafs plegaríem i cap a casa. Exif.: 15s/f16.0/100Iso/40mm.
  •       La tercera imatge pràcticament es de nit, just a l’horitzó hi ha una mica de resplendor molt fluix. Ara és el moment de fotri-li canya al sensor, cal allargar l’exposició o pujar la sensibilitat. En aquest cas hem allargat l’exposició (és millor, pots captar el moviment dels núvols). Exif.: 55s/f7.1/100Iso/33mm.
Entre la primera i la tercera hi ha 36 minuts de diferència, és pràcticament fosc  i, seguim tenim un resultat ben acolorit i amb molt més de volum i textura. Podrem captar coses molt interessants segons juguem amb els paràmetres de la càmera. Fixeu-vos amb els paràmeres del temps i el diafragma que he posat. Si fa vent amb alçada captarem el moviment dels núvols (cosa que no pasava aquells dia).
Arribats a aquest moment ja és hora de començar a fer fotografia nocturna ;-) i d’aquesta manera una tarda-vespre d’hivern pot ser molt productiva. 

4 comentaris:

  1. Una entrada molt didàctica i ben explicada, sempre va bé que et facin un recordatori de quan en quan. Segur que és útil a molta gent.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha uns minuts màgics, són aquests del pas entre crepuscle/l'hora blava/nit Allò que deiem, sempre es bo l'esforç de portar el blog si hi ha algú que ho pugui aprofitar. Una abraçada

      Elimina
  2. Interesante comparación y desde luego muy didáctica con bellas imágenes. Yo añadiría otra información más si se quiere seguir la sesión con nocturnas. Unos 15-20 min despues de la última foto es el momento en el que se pueden captar estrellas y los últimos rojos del atardecer. En mi opinión es una combinación muy guapa la consigue en esa transición del día a la noche. Un abrazo y gracias por la info.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Jose. Ja, ja, ja, mira por donde esta tarde he programado una entrada para darle contnuidad e ir un poco más allà, saldrà la próxima semana :-)

      Elimina