Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimecres, 28 de gener de 2015

Alveolar


Aquest és el nom de l’erosió que es produeix sobre les roques del Cap de Creus i que generen aquestes morfologies tant peculiars i atractives. Aquesta roca l’havia idealitzat, feia temps que hi anava al seu darrera per retratar-la, calia trobar una nit neta de núvols i transparent i una condició vital! que ja no bufes la tramuntana. L'indret és recondit i molt exposat al vent. L'espera d'aquella nit va ser molt emocionant escoltant el cant del gran duc, les baralles de les guilles, o els senglars mal humorats. Personalment no n’estic gaire content  del resultat, hurà d’haver-hi una altra visita :-)
És un startrail d’una hora i mitja aproximadament, en l'edició he pujat la saturació per realçar el color dels estels.  

15 comentaris:

  1. Home, aquest arc té molt bona pinta. El resultat, tú sabràs perquè no t'acaba de convencer, pero tenint-ho aprop tot és esperar que es tornen a donar les condicions.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepet, el lloc a prop a prop no és, hi ha una bona caminada però vull intentar un enquadrament diferent que a l'hivern ha de ser molt potent. Queda pendent! Una abraçada

      Elimina
  2. Bones Eduard,

    Hora i mitja d'obturació seguida o has anat fent secuencies d'un temps determinat i després les has unit amb l'startraisl o l'starstax? Ho dic perquè si és una hora i mitja i no tens soroll d'escalfament del sensor... chapeâu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dani, les circumpolars quasi sempre faig la mateixa configuració, 400ISO, 1 minut, f2,8 i anar fent amb l'estar trail. Una abraçada

      Elimina
  3. Hola Eduard, pot ser que captessis un parell de meteors?
    Potser posant la polar en aquest forat el resultat milloraria... però no em conec el lloc així que només és un suggeriment.
    Em quedo amb el mateix dubte que en Daniel, però pel poc soroll (i aquests meteors), m'inclino més per diverses exposicions ajuntades. L'he encertat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són satèl·lits espaials, un d'ells correspon a la estació espaial internacional. ;-)

      Elimina
  4. Pues a mi me convence, y pienso que esa formación rocosa queda mejor asi de silueta que iluminada. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto Jose, la forma de trabajar fue iniciar en plena hora azul y en el último fotograma apliqué luz artificial muy suave. finalmente desestimé la mayoría de fotogramas con el azul intenso, porque se comían la luz de las trazas de menor intensidad y solo dejé un fotograma de lo que seria el "last minut" de la hora azul para tener un fondo con un poco de color y que te permite que esas estrellas más tenues tengan una traza con morfo de coma. El último fotograma fue desestimado porqué tomaba un protagonismo demasiado importante esa roca que es una pasada de bonita :-)

      Elimina
  5. Quina paciència cal per a fer l'edició. Jo, que soc una miqueta animal, hauria deixat l'obturador obert hora i mitja, i més, per no estar davant de l'ordinador :-)
    Es pot incloure-hi la polar? Les roques son molt xules. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, Chabier, l,edició és automatitzada, seleciones les imatges fas un copiar pegar i el progrma crea la imatge final. Vaig fer la composició potenciant de maximitzar el forat de la roca per tenir trasses d,estels en el seu interior. Una abraçada

      Elimina
  6. Ai Eduard, jo aconsegueixo això i m'estic un any sencer aplaudint-me a mi mateixa amb les orelles!!!

    ResponElimina
  7. Es molt pintoresca, val a dir. Crec que el fet de quedar com una silueta ajuda a no revelar les seves dimensions. Si necessites un portejador quan tornis...ja saps. Salut.JC

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fet, a veure si les condicions de meteo es compleixen i hi podem anar!

      Elimina
  8. Jo no hi veig cap però,... m'agrada!!
    Bueno, va... no m'agrada no haver-la fet jo... ;-)
    Una abraçada

    ResponElimina