L’altre dia algú va
dir que la fotografia de construccions antigues i cels estelats es complementen molt bé i realment aquesta és una creença en la que hi estic absolutament d'acord.
Avui us mostro l'anomenat dolmen de la Carena (Vilajuïga), aixecat fa milers d’anys i que es manté com si fos de nova construcció.
Aquesta imatge es feta a l’hora
blava, moment en que el cel, encara que els nostres ulls el vegin negre, conserva una mica de llum i el sensor de la càmera capta aquest color “residual”.
La sensibilitat estava a 400 ISO i el diafragma a f2,8, al màxim d’obert. Hi he afegit una mica de llum amb un lot de llum càlida, tant per dins com per fora del dolmen.
Me gusta mucho la iluminación del dolmen, una foto muy guapa. Un abrazo
ResponEliminaGracias José. Tuve que repetir varias veces la iluminación. No es nada fácil encontrarle el punto justo sin pasarse.
EliminaPues a mi complementando los gustos de Jose, me gusta todo de ella, muy buena Eduard, un abrazo.
ResponEliminaGracias Seva, de hecho las nubes se ven rosadas por la CL del pueblo de LLançà, pero a mi no me molesta, les da un toque rosado crepuscular ;-)
EliminaM'agrada el motiu i la il.luminació que li has donat i aquest tèl de núvols li afegeixen interès al cel.
ResponEliminaJC
Gràcies Joan Carles per comentar. Poder amb uns estels més marcats li hagués quedat millor però, si pujo massa la sensibilitat es fa molt més delicat la il·luminació. Una abraçada
Elimina