Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dimarts, 11 de desembre del 2018

Pintant amb la brotxa grossa

 1,6 segons
 47 segons
 124 segons
 158 segons
250 segons


La tècnica amb la que més "disfruto" a l'hora de fotografiar un capvespre i que utilitzo sempre que estic davant d'una làmina d'aigua i un cel potent,  és la d'esperar a que els núvols ja hagin perdut aquell color taronja/vermell viu i entrem a l'anomenada hora blava. És aleshores que per mi apareix la màgia, és com si disposessis d'un pinzell gegant i poguessis pintar el cel, realment no és res més que allargar el temps d'exposició de manera que al fer la foto puguem captar el moviment dels núvols i així executar la suposada pinzellada.
Per demostrar-vos aquesta tècnica us poso una seqüència de fotografies fetes des del mateix lloc, durant un mateix cap vespre i en que el paràmetre de la càmera que canvia és el temps d'exposició.  A sota de cada imatge us poso els segons que el diafragma de la càmera ha estat obert i hi ha entrat la llum, el diafragma el tenia tancat a f16 i la sensibilitat era de 100. Pel meu gust personal les dues darreres imatges són les que més m'agraden, com ho veus?

4 comentaris:

  1. Yo me quedo con la primera a pesar de que es la que tiene el cielo menos espectacular. La segunda con esos 1.6s sería increible. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ya sabes que en nuestra zona sopla un viento llamad tramuntan y que nos lleva más hacia el otro lado hacia el surrealismo ;-)

      Elimina
  2. I no tens sobreexposicio? Com ho fas per controlar la?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No! que va, pensa que és pràcticament de nit, de fet es veuen les llums enceses (mira l'horitzó a la dreta en les dues darreres). El sensor capta les llums molt baixes i que tenen color, tant les càlides com les més fredes. És en aquest moment que surfeix la màgia, és l'hora blava i no la daurada del crepuscle. No sé si m'he explicat correctament. Una abraçada

      Elimina