Aquell cap de setmana passejava pensatiu per les closes tot
observant les conseqüències de la sequera. Manquen insectes als prats de dall!
l'empobriment és absolut, tan sols apareixen marietes i quatre aranyes que mengen
marietes, un desastre. Quan estava a
punt de girar cua i tornar cap a casa, vaig trobar el motiu per quedar-me. Es
tractava de l'eclosió d'una posta d'aranya, les petites aranyetes formaven un
núvol ataronjat preciós, ràpidament em vaig estirar al terra i intentar
compondre en aquell caos d'aranyetes. Després d'una bona estona va aparèixer una
aranya que veient aquell bé de Déu va embogir i, esperitada per una golafreria
desenfrenada va començar a embolcallar aquells nou nats . Quin espectacle!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada