Sense preses

Des de feia uns anys que amb l'arribada de l'estiu organitzava uns concursos per endevinar racons de la costa o per identificar la seva fauna marina. Aquest any no ho he fet i em dol però, he de dir que m'he alliberat d'un treball de moltes hores que m'obligava a fer recerca fotogràfica i preparar les entrades perquè tot estès a punt sota el calendari previst.

El que he perdut és el contacte amb els participants que feien també el seu esforç per aprendre tots plegats a conèixer i estimar la nostra costa i, el que he guanyat, és el temps per anar a gaudir i fotografiar sense pressió les riqueses del nostre fons marí a partir d'aquest estiu.

Amb el mar no s'hi juga

L'u de març va fer una forta llevantada amb onades de més de 7 metres, com que tenia la sort d'estar de vacances em vaig passar tot el dia veient l'espectacle pels diferents racons del Cap de Creus. A per tot que anava extremava molt les mesures de seguretat, he perdut algun amic engolit pel llevant, a darrera hora vaig anar fins una petita cala que és una mena de tub i que des de la "platja" no es veu el mar obert, l'aigua entra canalitzada, vaig estar fent les primeres imatges des d'un lateral per deixar passar el temps i veure fins on arribava el nivell de l'aigua, com que tenia una mica de pressa perque es feia de nit,  em vaig precipitar a l'hora de baixar i, com no podia ser d'una altra manera va entrar la onada grossa que em va fer fugir corrent amb totes les meves forces, la sort va ser que un còdol com un puny va sortir projectat i va impactar al bessó de la cama. Dic sort perquè és la part del cos on menys mal podia fer-me. La imprudència m'ha costat quatre dies de coixesa, no sé si n'aprendré?   

Racons idíl·lics

La costa té racons idíl·lics que encara a dia d'avui pots sentir-te sol com si fossis l'únic habitant d'aquell paradís. Sé que aquesta sensació pot resultar una mica pertorbadora per bona part de la gent, és normal. Personalment, per poder sentir l'entorn natural cal tenir tots els sentits ben desperts, allòs que se'n diu al cent per cent. Necessites un bon grau de solitud, d'aïllament, de manca de pertorbacions alienes, tan sols d'aquesta manera pots arribar a percebre el que et rodeja, has de poder llegir amb la vista ben esmolada, escoltar amb l'oïda sense interferències, sentir amb el tacte dels dits, de la pell i, fins i tot les papil·les gustatives, és aleshores quan t'envaeix una grata sensació de pau i felicitat.   

Dificultats per dormir?

Quan arriba l'estiu hi ha nits que es fa difícil dormir, la calor, el xivarri, i altres raons ens ho impedeixen. Una opció que tenim és sortir a l'eixida, o encara millor, anar fins un lloc ben fosc i mirar cap al cel. Pots començar per esbrinar quins són els planetes  del cel estelat (llum fixa) o, qui són els estels (pampallugues) i qui són els avions (pampallugues de colors) o, qui són els satèl•lits ( llum fixa en moviment). Si en vols saber més pots baixar-te aplicacions de mòbil que et poden posar el nom als planetes, les estrelles, les constel·lacions, les galàxies, la companyia de l'avió i el nom del satèl•lit artificial però, cal anar en compte que desprès t'enganxaràs al mòbil i no veuràs el cel. Ah! No pots oblidar una cosa molt important, emportar-te els fills o les persones que més estimes, si ho pots fer en companyia ja és la repera!

Flor del ranuncle groc i brunidora

Cada any li dedico una foto a aquest escarabat i es que sempre que observo flors me'l trobo pel mig brostejant com si d'una vaca es tractés. Aquest any està sobre el ranuncle groc però, pot alimentar-se d'altres espècies que conreem, com ara és el cas de les pomeres o les vinyes, és aleshores quan es transforma en un enèmic, encara que no conec casos de grans infestacions que hagin motivat cap guerra contra aquest escarabat pelut.

Recordant la primavera

Tot i que estan hiperfotografiades cada any intento versionar algunes imatges de roselles buscant alguna cosa diferent, aquestes s'havien quedat apartades.

El canvi ja està aquí

Cada cop que visites algun dels ecosistemes que ens rodegen hi trobes els efectes del canvi climàtic. Avui us vull parlar de la mar. L'any passat va saltar l'alerta de l'aparició d'una alga "invasora" (ectocarpal) que matava les gorgònies i que s'esperava que amb l'arribada de l'hivern i la baixada de la temperatura tot tornés al seu lloc. Aquest fet no ha estat aïllat i aquest final de primavera i principis d'estiu tornem a trobar aquestes algues cobrint les praderies de posidònia i altres ecosistemes marins.  Penseu que aquest fet està lligat als canvis soferts en unes variables vitals com és la temperatura. També altres efectes serien les concentracions de nutrients o la falta de barreja de les diferents capes degut a la formació d'un forta termoclina generada per l'estabilitat atmosfèrica i, que en definitiva es dona per la pujada de la temperatura. Sembla increïble que un fet com és aquest increment de la temperatura de l'aigua pugui tenir uns efectes de canvi tant immensos però, hem de pensar que la temperatura és un dels factors més importants que regulen l'activitat dels éssers vius. Personalment he trobat una major concentració d'aquestes algues en les zones més somes com són el fons de les cales, en profunditat no sé fins on arriben , un servidor no passa dels quatre metres.    

El fons marí dels penya-segat són un lloc on es produeixen moltes condicions diferents del substrat pel que fa a l'orientació, insolació, profunditat, aquesta diversitat de condicions fa que sigui un lloc molt ric en biodiversitat i per tant si és ric en vida és important que ho puguem conservar, tots i depenem d'una manera o altra. Un fet que estem observant és que unes espècies n'estan sortint afavorides, diria que alguns herbívors cada cop són més freqüents, com ara és el cas de les llebres marines. Us deixo la imatge d'una espècie molt mimètica que s'anomena llebre marina tacada (Aplysia punctata).

El Blau

Hi ha alguna cosa que fa que el color del mar ens resulti tant agradable a la vista i ens ompli de benestar. Diuen que el blau ens transmet serenitat, fidelitat, infinit, calma, immortalitat. El blau no és invasiu i per això s'utilitza en el món dels negocis per crear una sensació de seguretat i confiança.

El mar és blau perquè quan entra la llum aquesta es dispersa i part dels colors són absorbits per les partícules en suspensió, hi ha colors que no penetren gaires metres (ex.: vermells). Els que més lluny van són els blaus, d'aquí que sigui aquest color el que domina a l'aigua i també al cel. Sigui com sigui el mar és encisador!

La mosca xoriguer

Una de les belleses que mai falla a la primavera i molt fotogènica ella.

Mart

Aquest any he sortit molt poc per captar la VL, aquest divendres va ser la segona oportunitat de fer-ho, hem trobava en un petit racó d'aquest també petit paradís que és el Cap de Creus. Com que la nit es mostrava força neta de núvols vaig aprofitar per fer el primer intent de realització d'un time lapse, lo millor d'aquesta nit era l'alineament de Mart, Júpiter i Saturn i en el cas de Mart es mostrava especialment brillant i magnificat per una fina cap de núvols alts que ajudaven a dispersar la seva llum ataronjada. Us penjo una de les dues-centes fotos que vaig fer per la realització d'aquest timelapse.

La dessecació

L'estiu és un dels moments més crítics per la majoria d'éssers lligats a l'aigua, al menys en el clima mediterrani, la manca d'aigua, l'excés d'insolació, les temperatures altes, l'elevat nivell de transpiració, fa que s'hagi d'entrar en una situació de letargia estival i)o que es lluiti per apaivagar aquestes dures condicions ambientals.

A nivell fotogràfic la baixada del nivell de l'aigua als estany deixa unes imatges  de intens cromatisme i boniques textures.  

Marons de tramuntana

El terme marons l'utilitzen els cadaquesencs per referir-se a les onades, un dels llocs que més m'agraden per fotografiar-les és al far de Saranella de Port de la Selva. Aquell dia vaig arribar tard per poder pillar els núvols ben acolorits i a fe de déu que em va doldre, com si no hi hagués de tornar mai més.

Quan la primavera et puja al cap

Doncs si, quan la primavera et puja al cap, que això passa encara que sembli estrany, comences a fer coses estranyes, com ara són aquestes imatges que us presento. Són imatges on el que més valores és la força del color per sobre de la forma. Per fer-les utilitzo algunes característiques de la càmera que tinc, la qual et permet fer la multiexposició. Un joc arriscat perquè el resultat no el saps fins que el visualitzes pel visor.

Desobediència o submissió?

Davant de la injustícia, desobediència! Davant el totalitarisme, desobediència! Davant l'opressió, desobediència! Davant del feixisme, desobediència! Davant de la crueltat, desobediència!.... LIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!

La pell de la terra, arrossars

Les primeres setmanes de cultiu de l'arròs es produeix un conflicte entre la fauna salvatge i els arrossaires. La làmina d'aigua és un punt d'atracció molt gran per les aus aquàtiques, allí hi troben l'oportunitat de poder-se empassar alguna presa com ara granotes, crancs, etc. però, com que l'arròs està germinant i tot just tira les primeres arrels per subjectar-se al terra, el fet que elles hi estiguin remenant no és bo per la planta, ja que aquestes es poden desarrelar.  Aquest és el motiu del conflicte entre productors i fauna salvatge. Durant uns dies el pagès intenta foragitar a les aus i altres salvatgines com els senglars. En els camps ecològics on l'arròs es planta i no es sembra, això no passa..., tant. 

Recull de guilles

Durant aquesta primavera hi va haver uns dies que va ser relativament senzill fotografiar a les guilles, per fer-ho calia anar a primera hora del matí amb el cotxe a la vora d'uns camps i gaudir de l'espectacle. Aquestes són les imatges que no van ser publicades en les dues entrades que els hi vaig dedicar.