Uns dels subjectes més fàcils de fotografiar a la primavera
són els aràcnids, els trobes a per tot i no és gens d'estranyar de que siguin
els protagonistes de moltes macrofotografies. Sabeu que els aràcnids no són
insectes, els insectes tenen sis potes i els aràcnids en tenen vuit. Són un dels grups més nombrós dels artròpodes amb més de cent mil espècies! (el més nombrós
són els coleòpters), inclouen a les aranyes, els escorpits i les llagastes (paparres) com
els més "populars i coneguts". Tots ells amb una mala reputació per
l'afició que tenen a injectar verí o xuclar la sang. Tot i que produeixen molta
repulsió a gran part de la població a mi m'agraden i em causen una gran admiració per l'adaptació,
capacitat de treball, i la seva funció reguladora dels ecosistemes, ah! i per la seva gran capacitat
de dispersió, hi ha aranyes que poden desplaçar-se per l'aire, volen!!! però
aquesta peculiaritat us en parlaré un altre dia.
Preciosas Eduard y excelente información, siempre se aprende cosas contigo
ResponEliminaPues fíjate tu que este año habido un descenso importante de la población de aràcnidos. En las marismas dulces hemos pasado muuuuchos meses en seco y todas las poblaciones de insectos han bajado e indirectamente la de sus depredadores. Ya vendrán mejores tiempos
EliminaTot dependrà de la repulsió que tingui l'espectador cap a aquests artròpodes però no cal tenir-ho en compte per veure uns macros molt ben fets amb el seu ambient i tot. Jo normalment peco de voler fer sempre primers plans amb els macros. M'hi hauré de desacostumar.
ResponEliminaExacte, sempre tenim la tendència, ja sigui en macro com quan tenim una focal llarga, d'anar a buscar el primeríssim pla. Oblidem de posar el bitxo en el seu entorn i aquesta pot ser una fotografia que dona molta més informació a l'espectador i pot ser molt més rica compositivament, cromàticament, etc.
Elimina