S'anomena senill, senyis, senís,
al menys aquestes són les denominacions més comunes que he escoltat per
aquestes terres, és la planta més característica que creix a la vora dels estanys tot
coronant-los. Està molt lligada als sòls inundats i suporta un cert grau
(baix) de salinitat. Quan els estanys al cap dels anys es rebleixen de
sediments, apareixen els grans senillars pràcticament monoespecífics, els
quals, alberguen tota una fauna pròpia d'aquest medi. Als aiguamolls hi crien
espècies d'aus com el bitó (el Bruel a Castelló d'Empúries), l'arpella, martinet menut o l'agró roig, dels petits destacaría el rossinyol balquer.
Avui us presento una foto en
forma d'abstracció, està feta a la llacuna de la Massona, pràcticament no hi
havia llum, vaig haver de pujar la sensibilitat de la càmera molt (1200 ISO).
Em va encantar els tons que hi havia i les textures dels seus fruits. És una
imatge composada per la superposició de la mateixa imatge diverses vegades en
càmera. Espero que us agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada