Clicant la imatge + F11 es veu més gran. Els arxius raw es revelen amb lightroom :-)

dilluns, 25 de setembre del 2017

Tot s'acaba


La llarga travessa del desert estiuenc ha posat en estres a molts organismes vius del nostre territori, alguns hi han deixat la pell, arbres, arbustos, aus, mamífers, insectes i tot un llarg etcètera. La seva vida s'ha anat afeblint fins que han expirat però, res ha estat en va, els seus cossos es degradaran i tornaran a integrar-se al cicle de la vida en forma de nutrients i quan torni a arribar l'aigua nodridora l'explosió de vida inundarà tots els paratges naturals. La imatge d'avui correspon a la "llauna" de la Rogera. 
La nostra cultura està a prova d'estiatges, de tempestes i de fredorades, quan les coses es posen malament hem sabut enquistar-nos dins el nucli familiar hi allí hem conservat la nostra identitat, tal i com ho fan els petits crustacis que habiten en els aiguamolls. Els catalans hem sabut imitar a la mare natura i hem tingut la paciència i la constància per esperar l'arribada de l'aigua nodridora que ens farà reviscolar fins que la vida i l'alegria esclati i ens puguem sentir absolutament lliures com a poble. Els núvols negres cobreixen el cel d'aquesta nostra terra, fan molt de soroll i fins i tot impressionen però, després d'ells sabem que esclatarà la vida.


2 comentaris:

  1. La vida és, sempre, un cicle. Tot comença i tot acaba i nosaltres, per molt que creiem que som, no representem més que un instant a l'univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord amb tu i nosaltres estem per poder millorar el cicle, no empitjorar-lo Una abraçada, amic

      Elimina